Cap religió no es considera a si mateixa inventada o creada per l’ésser humà, sinó que totes es conceben com a receptacles d’una revelació que, d’una manera o altra, els ha estat confiada. És propi de les religions no pas assenyalar-se a si mateixes, sinó assenyalar una Realitat que les transcendeix. Aquesta Realitat a la qual estan referides —re-lligades— la perceben com a Obertura infinita que es desplega cap amunt, al llarg i ample, i cap al fons del que existeix. Beuen d’aquesta Obertura, a ella es remeten, en ella descansen i en ella es perden per retrobar-se més enllà de si mateixes. En això rau la seva força, la seva tenacitat i la seva perseverança. Però també prové d’aquí el potencial d’altivesa i arrogància que tenen. Perquè totes corren el risc de creure que, en lloc de pertànyer a la Veritat, la Veritat els pertany. La mateixa llum que les il·lumina pot encegar-les si no s’adonen que el receptacle amb el qual recullen un glop d’aquesta Veritat en condiciona el gust. Les religions són les mediacions organitzades d’un esclat del diví i de la diafanitat del que és Real.

Autor

Xavier Melloni (Barcelona, 1962) és antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió. Diverses immersions a l’Índia li han permès posar en contacte molts elements de l’espiritualitat hindú amb la cristiana. Jesuïta i estudiós dels Exercicis espirituals —als quals va dedicar la tesi doctoral—, té al mateix temps un ampli coneixement dels grans textos de totes les religions. En la seva tasca com a director d’Exercicis, integra en la pregària cristiana tècniques de respiració, de coneixement del propi cos i de connexió amb la Realitat Última manllevades de les grans tradicions de la humanitat. És membre de Cristianisme i Justícia i professor a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’Institut de Teologia Fonamental de Sant Cugat. Està especialitzat en temes de diàleg interreligiós i en les diverses manifestacions de l’experiència de Déu. Viu i col·labora en el Centre Espiritual «La Cova de Sant Ignasi», a Manresa. És membre del consell editorial de diverses revistes, com també del consell assessor de la col·lecció Sagrats i Clàssics de Fragmenta. És autor de diversos llibres: Los caminos del corazón. Una aproximación a la Filocalia (Sal Terrae, 1995; traducció francesa amb pròleg d’Olivier Clément, Desclée de Brouwer, 1995); Els cecs i l´elefant. El diàleg interreligiós (Quaderns de Cristianisme i Justícia, 1999); La mistagogía de los Ejercicios Espirituales de San Ignacio (Mensajero-Sal Terrae, 2001); L´U en la multiplicitat. Aproximació a la diversitat i unitat de les religions (Mediterrània, 2003); Relaciones humanas y relaciones con Dios. El yo y el tú trascendidos (San Pablo, 2006).