Els fets de la Setmana Tràgica (juliol de 1909) van motivar la redacció de tres dels articles més rellevants de tota la literatura periodística catalana del segle XX. «¡Ah!, Barcelona…» constitueix una lúcida anàlisi de les causes dels esdeveniments. «La ciutat del perdó», censurat per Prat de la Riba, és un al·legat —duríssim i altament emotiu— contra la pena de mort. «La iglésia cremada» contraposa la fe viva dels incendiaris a la fe morta de la burgesia, i aposta per una Església dels pobres sense la tutela de l’Estat. Joan Maragall va exercir, en aquella avinentesa, el paper incòmode de l’intel·lectual independent que s’enfronta a la duresa repressiva reclamada per la burgesia i denuncia la superficialitat de les pràctiques religioses coetànies.

L’edició dels articles és plenament fidel a l’última versió que Maragall va deixar de cada text, i inclou un apèndix gràfic amb els manuscrits originals conservats.

Autor

Joan Maragall (Barcelona 1860-1911) és el primer intel·lectual modern de Catalunya. Llicenciat en dret, va ser redactor del Diario de Barcelona i va col·laborar en altres diaris i revistes (La Veu de Catalunya, L’Avenç, La Lectura…). Com a poeta va publicar Poesies (1895), Visions & cants (1900), Les disperses (1904), Enllà (1906) i Seqüències (1911). Va traduir Goethe, Novalis i Nietzsche, i va fer una incursió en el teatre amb l’obra Nausica. A través de poemes, articles i assaigs va desplegar un pensament propi en els àmbits estètic, polític i religiós.