El mite és una veritat que no resulta necessàriament «clara i distinta» a la raó i que, tot i això, es percep com a òbvia. És l’horitzó acceptat dins el qual se situa la nostra experiència de la veritat. Si el logos té la prioritat en les discussions dins una mateixa cultura, el mythos té la primacia en el diàleg entre diferents cultures.

El símbol és el mitjà més potent que té l’home per apropar-se a la realitat i als seus semblants. Però el símbol necessita el ritu, entès no com a cerimònia sinó com a expressió de l’homo religiosus, no com a funció sinó com a activitat que l’home realitza en comunió amb el cosmos per al sosteniment de l’univers. Un mite sense ritu és només una freda ortodòxia. Però un ritu sense mite és pura superstició.

Autor

Raimon Panikkar (Barcelona, 1918) és el pensador català contemporani més reconegut internacionalment.

Doctor en filosofia, en ciències i en teologia, el seu pensament al voltant del diàleg interreligiós i intercultural, desplegat en més de cinquanta llibres i en més de mil cinc-cents articles, ha merescut la celebració de congressos monogràfics i ha estat estudiat per una quarantena de tesis doctorals.

Professor en diverses universitats d’Europa, l’Índia i els Estats Units, el 1946 és ordenat sacerdot catòlic. Trepitja l’Índia per primer cop el 1954: «Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno buddhista, sense haver deixat de ser cristià.» Entre 1964 i 1971 reparteix el seu temps entre Varanasi, Roma i la Universitat de Harvard. Des de 1971 és catedràtic —actualment emèrit— del Departament d’Estudis Religiosos de la Universitat de Califòrnia. Des de 1987 viu a Tavertet, on ha impulsat la Fundació Vivarium Raimon Panikkar.

Fe d'errates: l'índex onomàstic del volum s'atura abans del final (a la lletra s). Les dues últimes pàgines de l'índex es poden descarregar aquí. Els demanem disculpes per l'error.