L’antropòleg Lluís Duch acaba de publicar L’exili de Déu (Fragmenta), on proposa abordar la qüestió de Déu sense apriorismes i fugint de visions reductores, quan el debat entre creença i ateisme sembla superat.

«L’aguda crisi actual de les Esglésies del nostre temps és conseqüència directa», afirma Lluís Duch al llibre, «de la crisi de la imatge de Déu» en la tradició judeocristiana, crisi que l’autor situa com a resultat de la Primera Guerra Mundial (1914-1918), la «confirmació d’un procés poderós i molt accelerat de desoccidentalització».

Així, en la cultura actual, «Déu es torna superflu perquè el capitalisme com a religió, com a succedani del paradís retrobat, ofereix sense treva equivalents funcionals de la providència de Déu». Però «Déu», recorda Duch, «en el passat i en el present, està en els implícits i les al·lusions».

«Tres anys després de Religión y política, Duch presenta a L’exili de Déu» —explica l’editor de Fragmenta Ignasi Moreta— «una obra breu i llegidora d’una de les veus més singulars del pensament català, on l’autor reflexiona a fons sobre la reducció de l’espiritualitat a formes d’autoajuda terapèutica amb trets autocomplaents».

Lluís Duch (Barcelona, 1936) és doctor en antropologia i teologia per la universitat de Tübingen i professor emèrit de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la UAB, de l’Institut Superior de Ciències Religioses Sant Fructuós de Tarragona, i de l’Abadia de Montserrat. És monjo de Montserrat des de 1961. Ha traduït escrits de Luter, Müntzer, Silesius, Schleiermacher i Bonhoeffer. És autor de més de cinquanta llibres i opuscles, i de més de tres-cents articles i col·laboracions en obres col·lectives. La seva dilatada trajectòria intel·lectual ha estat reconeguda i estudiada al llibre d’homenatge Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluis Duch (tambè en castellà, (Fragmenta, 2011). A Fragmenta ha publicat també Religió i comunicació (2010, també en castellà), obra que composa una mena de díptic junt amb el volum Religión y política (2014), i L’exili de Déu (2017, també en castellà). També ha traduit i introduït Moisès i Aaron, d’Arnold Schönberg (2012), amb la col·laboració de Josep Barcons. I és autor de la introducció del llibre Violencia y monoteísmo, de l’egiptòleg alemany Jan Assmann (2014).