Assaig

  • Vers una espiritualitat dels sentits

    José Tolentino Mendonça Vers una espiritualitat dels sentits

    Traducció del portuguès de Pere Comellas Casanova

    El cos que som és una gramàtica de Déu, n'és la llengua materna. Per això, la mística dels sentits o de l'instant és una espiritualitat que considera els sentits com a camí que guia i com a porta que ens obre a la trobada amb Déu. La mística de l'instant ens reenvia, així, a l'interior d'una existència autèntica, ens ensenya a tornar-nos realment presents: a veure en cada fragment l'infinit, a sentir la remor de l'eternitat en cada so, a tocar l'impalpable amb els gestos més simples, a assaborir l'esplèndid banquet del que és frugal i escàs, a embriagar-nos amb l'olor de la flor sempre nova de l'instant.

  • Déu sense Déu

    Josep Cobo i Xavier Melloni Déu sense Déu

    Una confrontació

    Pròleg d'Alexis Bueno

    ¿Déu, avui, encara? ¿Té sentit? ¿És necessari? ¿Per què reobrir un debat que la Modernitat sembla haver clausurat? ¿Quin és el camí que avui pot atansar els homes al fonament misteriós de la realitat que alguns anomenen Déu? ¿És possible experimentar Déu?

  • Espirituals sense religió

    Laia de Ahumada Espirituals sense religió

    Les persones entrevistades en aquest llibre —Oriol Texidor, Lídia Pujol, Carles Duarte, Gustavo Duch, Laia Monserrat, Josep M. Vigatà, Agustí Pàniker, Natxo Tarrés, Teresa Guardans, Maria Rosa Lloveras, Ignasi Dies, Jordi Pigem, Jaume Guillamon Villalba, Anna Caixach i Joan Antoni Melé— expliquen que l'espiritualitat és una experiència que no té paraules; que conforma la vida i que s'encarna en la quotidianitat del món; que té una litúrgia i unes formes que li són pròpies. ¿Quina és, doncs, la diferència? Una voluntat de voler viure l'espiritualitat al marge o a la frontera de les estructures religioses, perquè no responen a les seves necessitats, perquè no les consideren necessàries.

  • La lectura com a pregària

    Joan-Carles Mèlich La lectura com a pregària

    Fragments filosòfics I

    El filòsof Joan-Carles Mèlich aplega en aquest llibre un total de 262 «fragments filosòfics» procedents dels seus quaderns de notes. Es tracta d'una reflexió sobre la lectura, l'escriptura, la distinció entre moral i ètica, el sentit, Déu, l'infern, la compassió, la intimitat, la finitud, el desig, el perdó, les víctimes, la mort..., en un gènere que defuig les categories i opta per les escenes, les imatges, les metàfores. Mèlich ens ofereix, en definitiva, «un pensament fragmentari, obert, no sistemàtic, contrari a la lògica metafísica».

  • El mite de l'etern retorn

    Mircea Eliade El mite de l'etern retorn

    Arquetips i repetició

    Introducció de Lluís Duch, traducció de Víctor Obiols

    Aquest llibre constitueix una «introducció a la filosofia de la història». L'historiador de les religions Mircea Eliade interroga les concepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot i conèixer una certa forma d'«història», pugnen per no tenir-ne cap. Per l'home arcaic, les coses es repeteixen fins a l'infinit; en realitat, no passa res de nou sota el sol. Però aquesta repetició té un sentit: ella sola confereix realitat als esdeveniments. Els esdeveniments es repeteixen perquè imiten un arquetip: l'Esdeveniment exemplar. A més a més, mitjançant la repetició, el temps queda suspès.

  • Panikkar

    Maciej Bielawski Panikkar

    Una biografia

    Traducció de Jordi Pigem

    S'anomenava Raimon Panikkar (Barcelona 1918 - Tavertet 2010). Erudit excels, viatger incansable, interlocutor fascinant, oficiant extàtic, escriptor fecund que anava més enllà de l'escriptura i parlava del silenci de la paraula. Sempre serè i somrient, fresc i lúcid fins al final. Home bell i encisador, lleuger i robust, delicat i resistent. La llegenda és una mirada llunyana, i aquí rau la força, la bellesa, l'encís i la seducció que traspua. Panikkar es presentava i era vist així. Era un meteor, un cometa, un llampec. Sempre venia de lluny i tot seguit desapareixia.

  • Converses amb Josep Rius-Camps

    Ignasi Moreta Converses amb Josep Rius-Camps

    Brillantor intel·lectual, profunditat espiritual, riquesa discursiva, calidesa humana, llibertat interior, són alguns dels trets que permeten descriure, per simple aproximació, un carisma impossible d'explicar amb paraules: el del teòleg i biblista Josep Rius-Camps. Erudit apassionat, destaca per l'originalitat i la gosadia de les seves aportacions en els camps bíblic i patrístic. En aquest llibre, Josep Rius-Camps explica no solament els resultats de les seves recerques, sinó la manera com hi ha arribat. Hi trobem també el relat d'una vida gens convencional, així com intuïcions al voltant de temes (filosòfics, teològics, etc.) que no són objecte de les seves investigacions acadèmiques, però sí de les seves inquietuds «existencials».

     

  • Sadhana

    Rabindranath Tagore Sadhana

    El sentit de la vida

    Pròleg de Xavier Melloni, traducció de Jan Rosell

    Poeta i profeta, Rabindranath Tagore aborda en aquesta obra els grans temes del pensament indi: la relació de l'individu amb l'univers i amb l'absolut, la consciència de l'ànima, el problema del mal, la realitat del jo, els camins de l'amor, de l'acció i de la bellesa, i, finalment, l'obertura a l'infinit, que és el que dóna acompliment a tota la resta. Amb una prosa «densa, elegant i majestuosa», l'obra ofereix «una visió de la vida d'algú que ha après a veure i a viure amb un sentit d'infinit que té el tast de plenitud que molts anhelem», diu, en el pròleg, Xavier Melloni.

  • Anirem tots al paradís

    Marie Balmary, Daniel Marguerat Anirem tots al paradís

    El Judici Final en qüestió

    Traducció d'Andreu Trilla

    El Judici Final ja no està de moda: ningú no enyora el terrorisme sagrat sobre el qual les Esglésies van establir el seu poder clerical. Després de segles d'instrumentalització de la culpabilització malaltissa i la por de l'infern, ¿cal renunciar a la idea d'una retribució dels actes de cadascú? Si el Déu Jutge d'ahir és mort, ¿hem acabat amb la qüestió del mal i de la responsabilitat? En les nostres societats secularitzades, els mites moderns i les sèries policíaques ens mostren que, de fet, la qüestió ens continua obsedint.

  • Passió, meditació i contemplació

    Amador Vega Passió, meditació i contemplació

    Sis assaigs sobre el nihilisme religiós

    El nihilisme religiós és una manera radical de comprendre l'experiència religiosa des d'una actitud de negació de tota forma idolàtrica de Déu. Es tracta d'una experiència de la divinitat que es desprèn de l'expressió «Prego a Déu que em buidi de Déu» del Mestre Eckhart. Amador Vega aborda la noció de nihilisme religiós a través d'un agosarat recorregut per la meditació zen, la mística cristiana i l'art abstracte modern, en diàleg amb els filòsofs de l'Escola de Kyoto, els haikus de Matsuo Basho, els Pares del desert, Ramon Llull, la poesia de Paul Celan i la pintura de Mark Rothko.

Les respostes institucionals a les preguntes religioses han entrat en crisi. Les preguntes, però, no estan en crisi. Ens fem preguntes, avui com ahir. Però ja no hi ha respostes tranquil·litzadores. Tots som buscadors.

Per això, ara que no acceptem les respostes prefixades però continuem fent-nos preguntes, l’assaig esdevé més necessari que mai. Perquè ja no deixem que pensin per nosaltres, que investiguin per nosaltres, que llegeixin per nosaltres. La recerca ens pertany. És nostra. Sabem llegir. Indagar. Buscar. No acceptem respostes tancades, però sí que volem idees, pensaments, pistes, criteris, tanteigs.

¿Pensament feble? No: pensament, tan sols. Les respostes prefixades no són ni pensament ni fortalesa, sinó una invitació a la dimissió. No dimitim de la facultat de pensar. Ni de buscar. Ni de viure.

 

Consell assessor de la col·lecció:

. Pere Lluís Font
. Francesc Xavier Marín
. Josep Otón
. Francesc Torralba
. Amador Vega