Assaig

  • El mite de l'etern retorn

    Mircea Eliade El mite de l'etern retorn

    Arquetips i repetició

    Introducció de Lluís Duch, traducció de Víctor Obiols

    Aquest llibre constitueix una «introducció a la filosofia de la història». L'historiador de les religions Mircea Eliade interroga les concepcions fonamentals de les societats arcaiques, les quals, tot i conèixer una certa forma d'«història», pugnen per no tenir-ne cap. Per l'home arcaic, les coses es repeteixen fins a l'infinit; en realitat, no passa res de nou sota el sol. Però aquesta repetició té un sentit: ella sola confereix realitat als esdeveniments. Els esdeveniments es repeteixen perquè imiten un arquetip: l'Esdeveniment exemplar. A més a més, mitjançant la repetició, el temps queda suspès.

  • Panikkar

    Maciej Bielawski Panikkar

    Una biografia

    Traducció de Jordi Pigem

    S'anomenava Raimon Panikkar (Barcelona 1918 - Tavertet 2010). Erudit excels, viatger incansable, interlocutor fascinant, oficiant extàtic, escriptor fecund que anava més enllà de l'escriptura i parlava del silenci de la paraula. Sempre serè i somrient, fresc i lúcid fins al final. Home bell i encisador, lleuger i robust, delicat i resistent. La llegenda és una mirada llunyana, i aquí rau la força, la bellesa, l'encís i la seducció que traspua. Panikkar es presentava i era vist així. Era un meteor, un cometa, un llampec. Sempre venia de lluny i tot seguit desapareixia.

  • Converses amb Josep Rius-Camps

    Ignasi Moreta Converses amb Josep Rius-Camps

    Brillantor intel·lectual, profunditat espiritual, riquesa discursiva, calidesa humana, llibertat interior, són alguns dels trets que permeten descriure, per simple aproximació, un carisma impossible d'explicar amb paraules: el del teòleg i biblista Josep Rius-Camps. Erudit apassionat, destaca per l'originalitat i la gosadia de les seves aportacions en els camps bíblic i patrístic. En aquest llibre, Josep Rius-Camps explica no solament els resultats de les seves recerques, sinó la manera com hi ha arribat. Hi trobem també el relat d'una vida gens convencional, així com intuïcions al voltant de temes (filosòfics, teològics, etc.) que no són objecte de les seves investigacions acadèmiques, però sí de les seves inquietuds «existencials».

     

  • Sadhana

    Rabindranath Tagore Sadhana

    El sentit de la vida

    Pròleg de Xavier Melloni, traducció de Jan Rosell

    Poeta i profeta, Rabindranath Tagore aborda en aquesta obra els grans temes del pensament indi: la relació de l'individu amb l'univers i amb l'absolut, la consciència de l'ànima, el problema del mal, la realitat del jo, els camins de l'amor, de l'acció i de la bellesa, i, finalment, l'obertura a l'infinit, que és el que dóna acompliment a tota la resta. Amb una prosa «densa, elegant i majestuosa», l'obra ofereix «una visió de la vida d'algú que ha après a veure i a viure amb un sentit d'infinit que té el tast de plenitud que molts anhelem», diu, en el pròleg, Xavier Melloni.

  • Anirem tots al paradís

    Marie Balmary, Daniel Marguerat Anirem tots al paradís

    El Judici Final en qüestió

    Traducció d'Andreu Trilla

    El Judici Final ja no està de moda: ningú no enyora el terrorisme sagrat sobre el qual les Esglésies van establir el seu poder clerical. Després de segles d'instrumentalització de la culpabilització malaltissa i la por de l'infern, ¿cal renunciar a la idea d'una retribució dels actes de cadascú? Si el Déu Jutge d'ahir és mort, ¿hem acabat amb la qüestió del mal i de la responsabilitat? En les nostres societats secularitzades, els mites moderns i les sèries policíaques ens mostren que, de fet, la qüestió ens continua obsedint.

  • Passió, meditació i contemplació

    Amador Vega Passió, meditació i contemplació

    Sis assaigs sobre el nihilisme religiós

    El nihilisme religiós és una manera radical de comprendre l'experiència religiosa des d'una actitud de negació de tota forma idolàtrica de Déu. Es tracta d'una experiència de la divinitat que es desprèn de l'expressió «Prego a Déu que em buidi de Déu» del Mestre Eckhart. Amador Vega aborda la noció de nihilisme religiós a través d'un agosarat recorregut per la meditació zen, la mística cristiana i l'art abstracte modern, en diàleg amb els filòsofs de l'Escola de Kyoto, els haikus de Matsuo Basho, els Pares del desert, Ramon Llull, la poesia de Paul Celan i la pintura de Mark Rothko.

  • Amb Déu o sense

    Francesc Torralba, Vicenç Villatoro Amb Déu o sense

    Quaranta cartes creuades

    «Jo em considero un agnòstic amic de les religions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic; un cristià que cerca, que tracta d'entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba. Al llarg de quaranta cartes —vint per corresponsal—, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, l'esfera religiosa i l'esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, l'existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i l'espiritualitat sense fe.

  • El sagrat i el profà

    Mircea Eliade El sagrat i el profà

    Traducció de Julia Argemí, introducció de Vicenç Mateu

    «El sagrat i el profà constitueixen dues modalitats de ser en el món, dues situacions existencials assumides per l'home al llarg de la seva història. Aquestes maneres de ser en el món no interessen només a la història de les religions o a la sociologia […]. En última instància, les maneres de ser sagrat i profà depenen de les diferents posicions que l'home ha conquerit en el cosmos; interessen tant el filòsof com qualsevol investigador desitjós de conèixer les dimensions possibles de l'existència humana.»

  • Diari de Teòfil

    Josep Rius-Camps Diari de Teòfil

    La demostració de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) narrada per Teòfil a la seva mare

    El Diari de Teòfil és una novel·la mitjançant la qual Josep Rius-Camps dóna forma narrativa a les investigacions sobre l'autoria, el destinatari i el gènere literari de l'obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) exposades a Demostració a Teòfil (Fragmenta, 2009). D'aquesta manera, assoleix plena credibilitat la hipòtesi segons la qual els dos textos neotestamentaris de Lluc són una sola obra en dues parts, redactades pel rabí jueu Lluc a petició de l'«excel·lentíssim Teòfil».

  • Emparaular el món

    Emparaular el món

    El pensament antropològic de Lluís Duch

    A cura de Joan-Carles Mèlich, Ignasi Moreta i Amador Vega

    Al llarg de més de tres dècades, l'obra de Lluís Duch (Barcelona, 1936) s'ha anat consolidant en l'àmbit dels estudis d'història de la cultura europea amb una veu veritablement singular. Els seus estudis sobre el mite són ja un referent ineludible al nostre país i a Amèrica Llatina. Aquest llibre vol ser una invitació a la lectura de la peculiar antropologia desenvolupada per Lluís Duch al llarg de més de quaranta llibres i de centenars d'articles científics, i vol constituir, amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari, un homenatge al pensador, a l'antropòleg i al monjo.

Les respostes institucionals a les preguntes religioses han entrat en crisi. Les preguntes, però, no estan en crisi. Ens fem preguntes, avui com ahir. Però ja no hi ha respostes tranquil·litzadores. Tots som buscadors.

Per això, ara que no acceptem les respostes prefixades però continuem fent-nos preguntes, l’assaig esdevé més necessari que mai. Perquè ja no deixem que pensin per nosaltres, que investiguin per nosaltres, que llegeixin per nosaltres. La recerca ens pertany. És nostra. Sabem llegir. Indagar. Buscar. No acceptem respostes tancades, però sí que volem idees, pensaments, pistes, criteris, tanteigs.

¿Pensament feble? No: pensament, tan sols. Les respostes prefixades no són ni pensament ni fortalesa, sinó una invitació a la dimissió. No dimitim de la facultat de pensar. Ni de buscar. Ni de viure.

 

Consell assessor de la col·lecció:

. Pere Lluís Font
. Francesc Xavier Marín
. Josep Otón
. Francesc Torralba
. Amador Vega