Assaig

  • Amb Déu o sense

    Francesc Torralba, Vicenç Villatoro Amb Déu o sense

    Quaranta cartes creuades

    «Jo em considero un agnòstic amic de les religions, admirador de les religions», diu Vicenç Villatoro. «Sóc un cristià escèptic; un cristià que cerca, que tracta d'entendre millor allò en què creu», diu Francesc Torralba. Al llarg de quaranta cartes —vint per corresponsal—, Francesc Torralba i Vicenç Villatoro aborden temes com ara la pregunta pel sentit, Déu creat o Déu creador, el sagrat i el profà, l'esfera religiosa i l'esfera pública, la mort i el consol, una ètica sense Déu, la bellesa, el misteri del mal, la transmissió de valors i conviccions, l'existència dels cristians, la plaça pública, la capacitat de celebrar i l'espiritualitat sense fe.

  • El sagrat i el profà

    Mircea Eliade El sagrat i el profà

    Traducció de Julia Argemí, introducció de Vicenç Mateu

    «El sagrat i el profà constitueixen dues modalitats de ser en el món, dues situacions existencials assumides per l'home al llarg de la seva història. Aquestes maneres de ser en el món no interessen només a la història de les religions o a la sociologia […]. En última instància, les maneres de ser sagrat i profà depenen de les diferents posicions que l'home ha conquerit en el cosmos; interessen tant el filòsof com qualsevol investigador desitjós de conèixer les dimensions possibles de l'existència humana.»

  • Diari de Teòfil

    Josep Rius-Camps Diari de Teòfil

    La demostració de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) narrada per Teòfil a la seva mare

    El Diari de Teòfil és una novel·la mitjançant la qual Josep Rius-Camps dóna forma narrativa a les investigacions sobre l'autoria, el destinatari i el gènere literari de l'obra de Lluc (Evangeli i Fets dels Apòstols) exposades a Demostració a Teòfil (Fragmenta, 2009). D'aquesta manera, assoleix plena credibilitat la hipòtesi segons la qual els dos textos neotestamentaris de Lluc són una sola obra en dues parts, redactades pel rabí jueu Lluc a petició de l'«excel·lentíssim Teòfil».

  • Emparaular el món

    Emparaular el món

    El pensament antropològic de Lluís Duch

    A cura de Joan-Carles Mèlich, Ignasi Moreta i Amador Vega

    Al llarg de més de tres dècades, l'obra de Lluís Duch (Barcelona, 1936) s'ha anat consolidant en l'àmbit dels estudis d'història de la cultura europea amb una veu veritablement singular. Els seus estudis sobre el mite són ja un referent ineludible al nostre país i a Amèrica Llatina. Aquest llibre vol ser una invitació a la lectura de la peculiar antropologia desenvolupada per Lluís Duch al llarg de més de quaranta llibres i de centenars d'articles científics, i vol constituir, amb motiu del seu setanta-cinquè aniversari, un homenatge al pensador, a l'antropòleg i al monjo.

  • Freud fins a Déu

    Marie Balmary Freud fins a Déu

    Traducció d'Andreu Trilla

    «La psicoanàlisi, ¿no és un luxe?» A aquesta pregunta que li van plantejar al final d'una conferència, la psicoanalista Marie Balmary respon: «Té raó, la psicoanàlisi és un luxe. Com tota la vida espiritual.» Si psicoanàlisi i espiritualitat semblen d'entrada incompatibles, Balmary ens diu que la pràctica clínica i un nou accés als textos espirituals porten a pensar la vida espiritual com el luxe de la humanitat, com allò que dóna amplada a la vida humana.

  • Cervell i transcendència

    Ramon M. Nogués Cervell i transcendència

    L'ésser humà, a diferència dels primats del seu entorn evolutiu, disposa d'un cervell i una ment amb unes capacitats que van molt més enllà dels estereotips de supervivència. Els humans presentem obsessivament activitats de luxe: la cerca de la bellesa, l'interès per l'ètica, l'organització d'activitats de lleure, el desplegament d'accions simbòliques... Ramon M. Nogués anomena amb el terme transcendència aquesta mena d'activitats no orientades a la supervivència. La transcendència no és, doncs, solament religiosa, sinó que impregna tota la vida humana i discorre per l'estètica, l'ètica, la religió, el nacionalisme, la passió amorosa, la paraula i el símbol.

  • Vers un temps de síntesi

    Xavier Melloni Vers un temps de síntesi

    La nostra generació ha crescut entre les ruïnes d'antigues certeses. Vam néixer mentre queien. Som fills del fragment, però el fragment no ens inquieta perquè l'alternativa de les grans moles compactes no ens atrau ni ens convenç. Han produït massa víctimes per confiar-hi. Després d'un segle d'ideologies fèrries que negaven l'Invisible i de dècades de teologia sobre la mort de Déu, ens trobem davant d'un nou paradigma en què el ressorgiment de la dimensió espiritual ha confluït amb la pluralitat cultural i religiosa. D'aquí ve que es pugui esperar un temps nou en què visions que fins ara han competit entre si descobreixin que es necessiten mútuament.

  • No et facis posar cendra

    Ignasi Moreta No et facis posar cendra

    Pensament i religió en Joan Maragall

    A «Dimecres de Cendra», el poeta adreça a una noia anònima un missatge antiascètic i anticlerical: «No et facis posar cendra […] que no té res que veure — la mort, la cendra, amb tu.» Enfront de la negació de la corporalitat pròpia dels rigors quaresmals, el poeta fa una crida a viure plenament la vida, el plaer, els sentits. Lluny de qualsevol preocupació confessional, subverteix les concepcions tradicionals sobre el temps i el més enllà a la recerca d’uns moments d’eternitat que trenquin l’escissió entre la vida i la mort.

  • Religió i comunicació

    Lluís Duch Religió i comunicació

    Lluís Duch exposa amb rigor i claredat la creixent importància que adquireixen avui els mitjans de comunicació com a nova estructura d’acollida, en detriment de les tres estructures d’acollida clàssiques (codescendència, coresidència i cotranscendència, és a dir, família, ciutat i religió). Explora també el concepte de tradició, la importància del símbol, la diferència entre informació i comunicació, la crisi de confiança en les institucions religioses, l’acceleració del tempo vital, l’erosió del sagrat i la revolució del creïble.

  • ¿Quin futur per al cristianisme?

    Luc Ferry, Philippe Barbarin ¿Quin futur per al cristianisme?

    Un cardenal i un filòsof, cara a cara

    Tots dos són cercadors. L’un es mou en el camp del pensament i la política; l’altre, en el de la pastoral. Tots dos miren de donar resposta a les mateixes preguntes: ¿és cert que ens trobem en plena crisi de valors?, ¿és cert que la religió davalla? ¿Quin futur per al cristianisme? ens permet assistir a un diàleg lúcid i intel·ligent entre l’espiritualitat religiosa representada per Barbarin i l’espiritualitat laica representada per Ferry.

Les respostes institucionals a les preguntes religioses han entrat en crisi. Les preguntes, però, no estan en crisi. Ens fem preguntes, avui com ahir. Però ja no hi ha respostes tranquil·litzadores. Tots som buscadors.

Per això, ara que no acceptem les respostes prefixades però continuem fent-nos preguntes, l’assaig esdevé més necessari que mai. Perquè ja no deixem que pensin per nosaltres, que investiguin per nosaltres, que llegeixin per nosaltres. La recerca ens pertany. És nostra. Sabem llegir. Indagar. Buscar. No acceptem respostes tancades, però sí que volem idees, pensaments, pistes, criteris, tanteigs.

¿Pensament feble? No: pensament, tan sols. Les respostes prefixades no són ni pensament ni fortalesa, sinó una invitació a la dimissió. No dimitim de la facultat de pensar. Ni de buscar. Ni de viure.

 

Consell assessor de la col·lecció:

. Pere Lluís Font
. Francesc Xavier Marín
. Josep Otón
. Francesc Torralba
. Amador Vega