Assaig

  • Mística i diàleg interreligiós

    Francesc Torradeflot (ed.) Mística i diàleg interreligiós

    «Una religió sense mística es redueix a una ideologia més o menys convincent, a una institució més o menys útil, tot abdicant de la seva funció, que és la d’instruir un camí personal de salvació.» Ho subratlla Raimon Panikkar, que insisteix a parlar d’una mística que no és «ni una especialitat ni un privilegi d’uns quants», sinó que «pertany a la mateixa naturalesa de l’home». Lluny, doncs, d’associar-la a una idea de refugi i evasió, els coautors de Mística i diàleg interreligiós ens conviden a valorar la mística com una experiència lligada a la quotidianitat sense defugir els grans problemes de la humanitat.

  • La dona de sant Pere i altres oblits de l'Església

    Valentí Fàbrega Escatllar La dona de sant Pere i altres oblits de l'Església

    «Per la sogra» reconec que Pere estava casat, afirma Tertul·lià. «¡L’abandonà amb la xarxa i la barqueta!» —comenta sant Jeroni, com si ho hagués vist. En aquest àgil assaig de teologia crítica Valentí Fàbrega reexamina algunes qüestions actualment debatudes a la llum del Nou Testament i de la mateixa tradició de l’Església. És un replantejament amb esperit de diàleg sincer que no defuig la relativització de criteris considerats intangibles ni la formulació d’objeccions contra pràctiques de govern eclesiàstic unilaterals, arbitràries o opressives.

  • El monjo i la psicoanalista

    Marie Balmary El monjo i la psicoanalista

    Traducció d'Andreu Trilla

    «Tot em separa d'un monjo catòlic. Jo no crec en Déu i ell, probablement, no creu en l'inconscient. Per ell, la veritat és divina, s'ha manifestat als humans i fins i tot s'ha encarnat en un home. Per mi, la veritat és humana, ens resulta amagada i no ens arriba si no és a través d'allò que no sabem. La paraula li arriba de fora; a mi, de dins. Ell ha buscat viure més enllà de la condició humana amb el celibat, la pobresa, una comunitat d'homes, la vida religiosa. La meva vida i el meu treball, al contrari, estan immergits en la diferència dels sexes i de les generacions, en la societat del meu temps i la recerca científica.»

  • Itinerari

    Marcel Légaut Itinerari

    Fragments d'una recerca

    Edició a cura de Domingo Melero, traducció de Mercè Puig-Pey, pròleg de Lluís Ylla

    Una veu se’ns adreça des d’una experiència singular. No és l’itinerari d’un filòsof, ni el d’un teòleg, ni el d’un intel·lectual professional. És el recorregut de qui deixa la universitat i se submergeix en una vida de pagès i de pastor, tal com, pocs anys abans, la seva compatriota Simone Weil havia deixat la docència de filosofia pel treball en una fàbrica. Marcel Légaut testimonia —en la selecció de textos que que hem titulat Itinerari— una recerca en el terreny humà i espiritual que convida a superar les inèrcies que genera la pertinença a una tradició de segles.

  • Déus, creences i neurones

    Ramon M. Nogués Déus, creences i neurones

    Un acostament científic a la religió

    Prendre’s seriosament la religió —se sigui o no religiós— és un signe de respecte a la realitat. Més que més perquè la religió —com totes les més grans experiències humanes— és capaç del més eminent i del més deficient. Aquest llibre vol ser un homenatge a la religió ben constituïda i un antídot envers la religió degradada. Perquè una manifestació religiosa digna, culturalment compatible i intel·lectualment qualificada, pot ser un referent interessant i suggerent de l’eterna i difícil besllum de Déu.

  • Escletxes de Realitat

    Xavier Melloni Escletxes de Realitat

    Religions i revelació

    Cap religió no es considera a si mateixa inventada o creada per l’ésser humà, sinó que totes es conceben com a receptacles d’una revelació que, d’una manera o altra, els ha estat confiada. És propi de les religions no pas assenyalar-se a si mateixes, sinó assenyalar una Realitat que les transcendeix. Aquesta Realitat a la qual estan referides —re-lligades— la perceben com a Obertura infinita que es desplega cap amunt, al llarg i ample, i cap al fons del que existeix.

Les respostes institucionals a les preguntes religioses han entrat en crisi. Les preguntes, però, no estan en crisi. Ens fem preguntes, avui com ahir. Però ja no hi ha respostes tranquil·litzadores. Tots som buscadors.

Per això, ara que no acceptem les respostes prefixades però continuem fent-nos preguntes, l’assaig esdevé més necessari que mai. Perquè ja no deixem que pensin per nosaltres, que investiguin per nosaltres, que llegeixin per nosaltres. La recerca ens pertany. És nostra. Sabem llegir. Indagar. Buscar. No acceptem respostes tancades, però sí que volem idees, pensaments, pistes, criteris, tanteigs.

¿Pensament feble? No: pensament, tan sols. Les respostes prefixades no són ni pensament ni fortalesa, sinó una invitació a la dimissió. No dimitim de la facultat de pensar. Ni de buscar. Ni de viure.

 

Consell assessor de la col·lecció:

. Pere Lluís Font
. Francesc Xavier Marín
. Josep Otón
. Francesc Torralba
. Amador Vega