Sagrats i Clàssics

  • Analectes de Confuci

    Analectes de Confuci

    Edició i traducció d’Antoni Prevosti Monclús

    «Sóc un amant dels antics, un que s’afanya a buscar-los.» Confuci no se sent creador, sinó transmissor. El seu objectiu és, en conseqüència, educatiu. No en va, les Analectes comencen amb una saborosa invitació al coneixement: «Aprendre i, en cada ocasió, practicar el que s’ha après: ¿que no és un goig, això?» A través de l’incansable amor a l’estudi caldrà anar construint l’home noble capaç de governar mitjançant la virtut. Amb un gran escepticisme, però, sobre els polítics: «“Els qui es dediquen a la política avui dia, ¿què tal són?” El Mestre digué: “¡Ai! Gent de poca talla; no cal comptar-hi.”»

Hi ha textos que ens obliguen a descalçar-nos, perquè tenim la consciència que hi trepitgem terra sagrada. Poden tenir autor, o autors, però s'hi endevina alguna cosa més. No cometrem el sacrilegi de dir o intentar dir què és, o qui és, aquest "alguna cosa més". Cal mantenir el secret. El misteri. El sagrat.

Són textos que ens depassen. Que ens omplen i ens buiden. Que es fan llegir i, sobretot, rellegir. Són textos que queden.

No són propietat de cap generació, ni de cap cultura, ni de cap déu o semidéu. Són textos de tots, textos que ens anem passant els uns als altres conscients que no podem interrompre la transmissió. Els hem heretat i els deixarem en herència. Però, entremig, ens n'haurem servit a bastament.

 

Consell assessor de la col·lecció:

. Laia de Ahumada
. Halil Bárcena
. Raquel Bouso
. Xavier Melloni
. Xavier Serra Narciso