El sagrat i el profà, una de les obres més celebrades de Mircea Eliade, constitueix una introducció general a la fenomenologia i la història de les religions: una descripció acurada i precisa de l’homo religiosus present tant en les societats «arcaiques» com en les contemporànies. La traducció de Fragmenta, a càrrec de Julia Argemí, inclou el pròleg a l’edició francesa i l’epíleg a l’anglesa, així com una introducció del filòsof Vicenç Mateu.

Escrita originàriament en francès, la primera edició d’El sagrat i el profà va aparèixer en traducció alemanya l’any 1957. El 1961 en va sortir l’edició anglesa, que incorporava un capítol final titulat «Exposició cronològica. La història de les religions com a branca del coneixement». L’edició francesa va aparèixer finalment l’any 1965, amb un pròleg específic però sense l’epíleg de l’edició anglesa. D’acord amb els hereus d’Eliade, Fragmenta ha optat per traduir el text de la llengua original (el francès) i incorporar-hi tant el pròleg a l’edició francesa com l’epíleg a l’anglesa (traduït de l’anglès).

Per Mircea Eliade, «el sagrat i el profà constitueixen dues modalitats de ser en el món, dues situacions existencials assumides per l’home al llarg de la seva història. Aquestes maneres de ser en el món no interessen només a la història de les religions o a la sociologia […]. En última instància, les maneres de ser sagrat i profà depenen de les diferents posicions que l’home ha conquerit en el cosmos; interessen tant el filòsof com qualsevol investigador desitjós de conèixer les dimensions possibles de l’existència humana. […] El nostre propòsit principal és presentar les dimensions específiques de l’experiència religiosa, posar en relleu les seves diferències amb l’experiència profana del món.»

Mircea Eliade (Bucarest 1907 – Chicago 1986) és considerat el més gran historiador de les religions del segle XX. Després d’estudiar filosofia a la Universitat de Bucarest i de completar la seva formació a Itàlia, l’any 1928 viatja a l’Índia, on durant tres anys estudiarà sànscrit i filosofia índica. Al seu retorn ensenya filosofia i història de les religions a Bucarest. L’any 1940 abandona Romania definitivament: després de passar per Londres i Lisboa, s’instal·la —l’any 1945— a París. El 1950 coneix Jung i s’integra en el Cercle d’Eranos. El 1956 és nomenat professor d’història de les religions a la universitat de Chicago, on s’instal·la definitivament. Hom ha distingit quatre tipus d’escrits en la producció d’Eliade: l’obra literària, els escrits autobiogràfics, els treballs acadèmics monogràfics i els textos que exposen la metafísica de l’autor (considerada per ell mateix la seva principal contribució a la història de les religions). El sagrat i el profà pertany a aquesta última tipologia de l’obra d’Eliade.

La traducció catalana d’El sagrat i el profà ha anat a cura de la filòloga Julia Argemí, especialitzada en la traducció de textos filosòfics i teològics. La introducció del volum —titulada «Invitació a la lectura de Mircea Eliade»— ha estat redactada per Vicenç Mateu, autor d’una tesi doctoral inèdita sobre Mircea Eliade. Mateu ha estat ambaixador d’Andorra a Espanya i és actualment síndic general d’Andorra (la segona autoritat institucional d’Andorra). L’Institut Cultural Romanès ha donat suport a aquesta edició.

El sagrat i el profà serà presentat properament a Barcelona i a Girona. La presentació a Barcelona, el proper 6 de març del 2012, se celebrarà a la Llibreria La Central (Mallorca 237) i anirà a càrrec de Vicenç Mateu i Victoria Cirlot. La presentació a Girona se celebrarà el 20 de març de 2012 a la Casa de Cultura de la Diputació de Girona (Pl. Hospital 6), i anirà a càrrec de Vicenç Mateu i Xavier Serra Narciso.