El dimecres 12 de març del 2008 la psicoanalista francesa Marie Balmary, autora d’El monjo i la psicoanalista, pronuncià a l’Institut Français de Barcelone la conferència «Religions per servir-les, o perquè ens serveixin?» L’acte va ser presentat per Andreu Trilla, traductor del llibre, i per Amador Vega, professor de filosofia de la religió a la UPF. Balmary és una lectora i cercadora «no alineada» de Freud i de la Bíblia.

Gaudeix d’una gran difusió a França i ha estat traduïda a set llengües (l’anglès, el portuguès, el neerlandès, l’italià, el grec, el japonès i el català). Amb la traducció catalana de Le moine et la psychanalyste (El monjo i la psicoanalista) Fragmenta l’ha introduït en l’àmbit hispànic. Per l’editor, Ignasi Moreta, es tracta d’una autèntica descoberta: «Desconeixíem l’obra de Balmary quan el traductor català, Andreu Trilla, ens en va parlar. Es tractava, ens deia el traductor, d’una autora que, des de fora de l’àmbit confessionalment creient, s’havia aproximat a la Bíblia d’una manera molt agosarada i innovadora, i al mateix temps molt rigorosa. En llegir els seus textos ens vam convèncer de l’interès d’introduir-la a Catalunya. De fet, la seva obra ja era llegida en petits grups animats pel traductor del volum

Marie Balmary exerceix la psicoanàlisi a París. En acabar la carrera de psicologia, als anys setanta, presenta una tesi sobre els fonaments de la psicoanàlisi, que és refusada per la Sorbona i que l’autora publica com a llibre (L’homme aux statues. Freud et la faute cachée du père, 1979). Després s’interessa pels orígens de la paraula, i s’orienta cap als relats fundadors de les nostres civilitzacions, essencialment la Bíblia. Amb altres persones, posa en pràctica un mètode de lectura i interpretació dels textos en la seva llengua original —hebreu i grec—, de manera semblant al que permet fer la psicoanàlisi. Exposa aquestes recerques sobre les Escriptures en tres obres: Le sacrifice interdit. Freud et la Bible (1986); La divine origine. Dieu n’a pas créé l’homme (1993), i Abel ou la traversée de l’Eden (1999). Finalment, explica la seva trobada i amistat amb el monjo Marc-François, germà del psicoanalista francès Jacques Lacan, en una ficció dialogada: Le moine et la psychanalyste (2005), el seu darrer llibre, traduït al català com El monjo i la psicoanalista.

A través del diàleg filosòfic, Marie Balmary hi expressa la seva visió de les relacions entre religió i psicoanàlisi, a la recerca no tant del que guareix sinó del que salva. És un diàleg on el verb creure es conjuga sense complement, on es confronta un Déu que demana sacrificis —la psicoanàlisi el compara a un ogre devorador d’ànimes— a un Déu de la paraula que apel·la l’ésser humà a alliberar-se i a expressar un jo profund capaç de formar part d’un nosaltres significatiu. Un diàleg al qual també són convocats Abraham, Moisès, el Salmista i Jesús de Natzaret, al costat de Mozart, Montaigne i Rimbaud. Un diàleg que s’obre a una relectura —agosarada i innovadora— de grans passatges de la Bíblia.

Amb motiu de la publicació recent d’El monjo i la psicoanalista, Marie Balmary va estar a Barcelona convidada per l’Institut Français i per Fragmenta Editorial. A la seu de l’Institut Français (Moià, 8, Barcelona) pronuncià, el dimecres 12 de març una conferència titulada “¿Religions per servir-les, o perquè ens serveixin?” va ser presentada per Andreu Trilla, traductor del llibre, i per Amador Vega, professor de filosofia de la religió a la UPF.