Contes cabalístics

Edició i traducció de Joan Ferrer i Jordi Sidera

Els Contes cabalístics són un document de primer ordre dins l’hassidisme, un moviment divers i plural arrelat en les tradicions més esotèriques de la religió jueva. L’hassidisme es pot entendre com l’evolució lògica dels diferents corrents místics d’època medieval fruit de la necessitat sentida de renovació espiritual del judaisme. L’experiència mística hassídica proposa la integració plena de l’individu en el cosmos. Lluny dels dualismes clàssics, l’hassidisme concep la corporalitat com un dels múltiples aspectes del diví. Els actes quotidians s’han de retornar a la dimensió sagrada de la qual provenen.

En l’hassidisme, els contes són un dels elements centrals en la transmissió del missatge espiritual. Nahman de Bratslav (1772-1810) fou un místic i un profeta visionari ucraïnès que emprà amb profusió la simbologia cabalística i la cosmovisió que li és inherent per tal de mostrar, mitjançant narracions paradigmàtiques, les veritats d’ordre espiritual i diví que conformen la seva perspectiva cosmològica. Escriví els tretze contes cabalístics canònics entre l’estiu del 1806 i la primavera del 1810. Els contes pretenen apropar els membres de la comunitat jueva al més-enllà, a la presència divina, sempre present però esquiva. Els textos del rabí Nahman de Bratslav esdevenen autèntiques creacions literàries d’una gran complexitat i, alhora, d’una profunda dimensió espiritual.

Autor Nahman de Bratslav

Nahman de Bratslav (Medjíbij, Ucraïna, 1772 – Uman, Ucraïna, 1810) fou un rabí jueu, besnét d’Israel Ben Eliezer, també conegut com a Baal Xem Tov, el fundador del moviment de l’hassidisme, del qual també n’és un dels pilars. La seva aportació principal és la combinació de la Càbala amb l’estudi profund de la Torà, on l’alegria i l’oració formen part dels seus ensenyaments.

Fragmenta ha publicat els seus Contes cabalístics, una edició bilingüe a càrrec de Joan Ferrer i Jordi Sidera, que també ho han traduït.

Edició i traducció a càrrec de Joan Ferrer

Joan Ferrer (Calella, 1960) és doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història. És professor de la Universitat de Girona, de la Facultat de Lletres de la qual n’ha estat degà, i de Sagrada Escriptura de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Ha estat traductor de la Bíblia al català i deixeble i col·laborador de Joan Coromines. Ha escrit diversos llibres de filologia semítica (hebreu, arameu i siríac) i de filologia catalana. Des de 2017 és president de l’Associació Bíblica Catalana i des de 2021, membre de l’Institut d’Estudis Catalans. Ha traduït al català La saviesa dels pares d’Israel. El tractat Abot de la Misnà (Fragmenta, 2010) i ha participat en l’edició bilingüe i la traducció del Càntic dels Càntics de Salomó (Fragmenta, 2013), amb Narcís Comadira, i dels Contes cabalístics (Fragmenta, 2017), amb Jordi Sidera.

Edició i traducció a càrrec de Jordi Sidera

Jordi Sidera (Sant Joan les Fonts, 1968) és doctor en filosofia per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi «Metafísica de la creació en Ramon Llull». Actualment és professor d’història de la filosofia i de les religions a l’Institut Superior de Ciències Religioses de Girona. Té estudis de llengua àrab, de grec i de llatí. Ha publicat diversos articles sobre interculturalitat, didàctica i filosofia. S’ha dedicat a la recerca sobre història comparada de les religions, concretament en els àmbits del simbolisme i la mitologia. És president de l’Associació Eliade per a l’Estudi de la Ciència de les Religions.

És autor de la introducció i les notes a La saviesa dels pares d’Israel. El tractat Abot de la Misnà (Fragmenta, 2010) i ha participat en l’edició bilingüe i la traducció dels Contes cabalístics (Fragmenta, 2017), amb Joan Ferrer.

Joan Ferrer