Jordi Pigem, un dels més de 200 autors del llibre ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano, i Bonaventura Clotet, metge, cap de Malalties Infeccioses de Can Ruti, han parlat sobre “Allargament de la vida: perspectives i costos”, al Palau Macaya (Passeig de Sant Joan, 108, Barcelona). Ha estat el dimecres 14 de març a les 19h.

L’acte, que forma part d’un cicle dedicat al transhumanisme organitzat pel Palau Macaya amb la col·laboració de la Fundació Joan Maragall, serà moderat per Francesc Torralba, doctor en filosofia i teologia, catedràtic de filosofia de la URL.

Els darrers anys, la medicina genètica, la medicinaregenerativa, la biorobòtica i altres perspectivesmèdiques han donat lloc a les anomenades utopiestranshumanistes. ¿Com fem coextensives latecnologia i la vida? Fins on arribarà la prolongacióde la vida amb la implicació de la tecnologia?

Al llarg del segle XX, la medicina ha allargat extraordinàriament l’esperança de vida. Les novespossibilitats hi obren unes perspectives que permeten noves ambicions en l’allargament de la vidasaludable i en l’assoliment d’edats molt longeves.

En contrast amb les noves possibilitats dela biotecnologia, la biomedicina, la medicinaregenerativa i la nanotecnologia, d’abast encaraincert i socialment amb aspectes discutibles, esparla molt menys del tema del sentit de la vida i dela mort. Són aspectes d’una profunda incidènciasocial, ja que influeixen en el model de societat, enels valors i en els considerables costos econòmics que aquestes novetats suposen. Un altre aspecte urgent per pensar en el sentit de la vida ésel de la incidència laboral de la robotització id’altres tecnologies. Si bona part del treball elfan les màquines i ens queda més temps lliure,com l’ocuparem? Quina incidència tindrà unavisió positiva del sentit de la vida en l’estabilitat psicològica de les persones?