1.0Fragmenta Editorialhttps://www.fragmenta.cat/es/rich600338<blockquote class="wp-embedded-content" data-secret="KHc42XDbBq"><a href="https://www.fragmenta.cat/es/dialogal/article/organicament-parlant/">Orgànicament parlant…</a></blockquote><iframe sandbox="allow-scripts" security="restricted" src="https://www.fragmenta.cat/es/dialogal/article/organicament-parlant/embed/#?secret=KHc42XDbBq" width="600" height="338" title="«Orgànicament parlant…» — Fragmenta Editorial" data-secret="KHc42XDbBq" frameborder="0" marginwidth="0" marginheight="0" scrolling="no" class="wp-embedded-content"></iframe><script> /*! This file is auto-generated */ !function(d,l){"use strict";l.querySelector&&d.addEventListener&&"undefined"!=typeof URL&&(d.wp=d.wp||{},d.wp.receiveEmbedMessage||(d.wp.receiveEmbedMessage=function(e){var t=e.data;if((t||t.secret||t.message||t.value)&&!/[^a-zA-Z0-9]/.test(t.secret)){for(var s,r,n,a=l.querySelectorAll('iframe[data-secret="'+t.secret+'"]'),o=l.querySelectorAll('blockquote[data-secret="'+t.secret+'"]'),c=new RegExp("^https?:$","i"),i=0;i<o.length;i++)o[i].style.display="none";for(i=0;i<a.length;i++)s=a[i],e.source===s.contentWindow&&(s.removeAttribute("style"),"height"===t.message?(1e3<(r=parseInt(t.value,10))?r=1e3:~~r<200&&(r=200),s.height=r):"link"===t.message&&(r=new URL(s.getAttribute("src")),n=new URL(t.value),c.test(n.protocol))&&n.host===r.host&&l.activeElement===s&&(d.top.location.href=t.value))}},d.addEventListener("message",d.wp.receiveEmbedMessage,!1),l.addEventListener("DOMContentLoaded",function(){for(var e,t,s=l.querySelectorAll("iframe.wp-embedded-content"),r=0;r<s.length;r++)(t=(e=s[r]).getAttribute("data-secret"))||(t=Math.random().toString(36).substring(2,12),e.src+="#?secret="+t,e.setAttribute("data-secret",t)),e.contentWindow.postMessage({message:"ready",secret:t},"*")},!1)))}(window,document); //# sourceURL=https://www.fragmenta.cat/wp-includes/js/wp-embed.min.js </script> https://www.fragmenta.cat/wp-content/uploads/2020/04/terra2.jpg22721572He arribat caminant, sense presses ni objectiu, fins al límit de l’instant, i no he pogut fer res més que asseure’m a contemplar.  I, contemplant el present, veig meravellada tot el que succeeix. Veig la meva ment pensant. Com papallones, els pensaments emprenen el vol i venen i van. Lleugers. Veig el que sento, les emocions movent-se dins meu, com onades d’un mar interior. Veig també que soc aquí i ara. Mentre això em va passant, sento la vida lliscar per tots els meus sentits alhora. I em dic que sí, que ja és hora de ser present en l’instant.  Sense adonar-me’n, he anat entrant en el silenci més gran. Aquell que no demana res més que deixar-s’hi anar.   Les arrels se m’enforteixen. La pesantor vital de […]