{"id":27205,"date":"2016-09-20T15:26:39","date_gmt":"2016-09-20T15:26:39","guid":{"rendered":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/?p=215"},"modified":"2016-09-20T15:26:39","modified_gmt":"2016-09-20T15:26:39","slug":"la-veritat-francisco-rodriguez-2","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/la-veritat-francisco-rodriguez-2\/","title":{"rendered":"La Veritat (Francisco Rodr\u00edguez: I de II)"},"content":{"rendered":"
\n

La vida de Francisco Rodr\u00edguez, testimoni de Jehov\u00e0. Perseguit. Incompr\u00e8s. Jutjat. Fidel als seus principis: \u201cA m\u00cd no me puede acusar de nada. Estoy aqu\u00ed porque soy testigo de Jehov\u00e1\u201d.<\/p>\n<\/blockquote>\n

Quan encara era un nen, el meu germ\u00e0 gran em va portar la Veritat; l\u2019havia conegut a Granada mentre feia la mili. Ui, quan el moss\u00e8n va saber que ten\u00edem una B\u00edblia a casa! Ens va dir que nosaltres no la pod\u00edem tenir, que la interpretaci\u00f3 de la B\u00edblia nom\u00e9s la podien fer ells. Des d\u2019aleshores hi va haver una persecuci\u00f3 constant.<\/p>\n

A Las Alpujarras la situaci\u00f3 econ\u00f2mica era molt dolenta i vam decidir anar a viure a Catalunya. Ens vam instal\u00b7lar a Cabanes, un poblet a prop de Figueres. Aqu\u00ed, tota la fam\u00edlia vam comen\u00e7ar a estudiar la B\u00edblia. Despr\u00e9s de rebre la visita d\u2019alguns germans, vam organitzar un petit grup de trobada i vam tenir la sort de rebre confer\u00e8ncies de dos germans missioners vinguts d\u2019Am\u00e8rica.<\/p>\n

Justament va ser a Am\u00e8rica on, cap al 1800, van n\u00e9ixer els testimonis de Jehov\u00e0. En adonar-se que a les esgl\u00e9sies s\u2019ensenyaven coses que la B\u00edblia no deia, un grup de joves es va dedicar a estudiar-la a fons i a fer confer\u00e8ncies per difondre la Veritat a comunitats cat\u00f2liques, protestants, mormones, adventistes…. Amb el temps, aquests joves es van dir testimonis cristians de Jehov\u00e0, seguint, entre d\u2019altres, el versicle d\u2019Isa\u00efes 43: 10-11: \u201cHo dic jo, el Senyor: Els meus testimonis sou vosaltres, i ho \u00e9s tamb\u00e9 el meu servent, que m\u2019he escollit perqu\u00e8 comprengueu i cregueu en mi, i entengueu que jo s\u00f3c. Abans de mi no hi ha hagut cap D\u00e9u, i no n\u2019hi haur\u00e0 cap despr\u00e9s de mi. S\u00f3c jo, s\u00f3c jo el Senyor. Fora de mi, ning\u00fa no salva\u201d.<\/em><\/p>\n

Els dos testimonis vinguts d\u2019Am\u00e8rica eren aix\u00f2, testimonis de la Veritat. I amb un d\u2019ells, Carlos Warner, el calor\u00f3s 8 d\u2019agost de 1958, vam anar a refrescar-nos al riu la Muga. Un cop all\u00e0, despr\u00e9s de fer un discurs, em va dir: \u201c\u00bfAlgo impide que te bautices?\u201d. \u201cNo, yo quiero servir a Dios\u201d,<\/em> vaig respondre-li, contundent. Havia estudiat les veritats de la B\u00edblia i tenia clar que em volia fer deixeble de Jes\u00fas. Aquella tarda, mentre el sol es ponia, em vaig submergir a la Muga i aix\u00ed vaig quedar batejat. Tenia tretze anys.<\/p>\n

Somos rebeldes<\/strong>
\n L\u2019endem\u00e0, Carlos Warner em va portar a predicar amb ell tot el mat\u00ed. Per tal que ning\u00fa no sospit\u00e9s de nosaltres i ens perseguissin, truc\u00e0vem nom\u00e9s a dues portes per carrer i despr\u00e9s canvi\u00e0vem de carrer. No \u00e9rem legals. A m\u00e9s, l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica tenia molt inter\u00e8s que no prediqu\u00e9ssim. La persecuci\u00f3 era brutal i arribava a tots els \u00e0mbits. Al col\u00b7legi, van obligar les meves dues germanes petites a penjar-se pancartes i a passejar-les per tot el poble. \u201cNos resistimos al orden. Somos rebeldes: no queremos hacer religi\u00f3n\u201d,<\/em> deien. No s\u2019estaven d\u2019hist\u00f2ries!<\/p>\n

Els ve\u00efns tamb\u00e9 ens van denunciar perqu\u00e8 f\u00e8iem reunions. Per aix\u00f2 vam decidir canviar l\u2019horari de les trobades i posar vigil\u00e0ncia. Ens reun\u00edem a les set del mat\u00ed del diumenge o b\u00e9, entre setmana, a les dotze de la nit. Com que la casa on ens trob\u00e0vem tenia dues entrades, ten\u00edem vigilants a totes dues portes i segons on fos la Gu\u00e0rdia Civil sort\u00edem per l\u2019una o per l\u2019altra. Ho vam haver de fer durant tots els anys que vam ser a Cabanes.<\/p>\n

Arran d\u2019aquest control, vam decidir anar a viure a un lloc m\u00e9s gran i ens vam instal\u00b7lar a Figueres, al carrer Muralla, n\u00famero 1. A casa nostra va comen\u00e7ar a reunir-se un grup m\u00e9s organitzat i ja f\u00e8iem totes les activitats pr\u00f2pies dels testimonis de Jehov\u00e0: trobar-nos en grup per rebre instrucci\u00f3, acollir visites de germans de Barcelona\u2026 A Figueres ten\u00edem m\u00e9s \u00e0nims; ens hi sent\u00edem una mica m\u00e9s b\u00e9.<\/p>\n

Literatura a l\u2019altell<\/strong>
\n Com que no est\u00e0vem reconeguts legalment, les nostres publicacions eren censurades. De fet, se censurava tot all\u00f2 que port\u00e9s la contr\u00e0ria a l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Si l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica hagu\u00e9s explicat b\u00e9 la B\u00edblia i hagu\u00e9s actuat en conseq\u00fc\u00e8ncia, no hi hauria hagut problemes: les nostres publicacions els haurien encantat, als mossens! Per\u00f2 no era aix\u00ed. Aquells escrits posaven al descobert les falsedats que ha ensenyat l\u2019Esgl\u00e9sia en nom de D\u00e9u. \u00c8xode 20: 4-5, per exemple: \u201cNo et fabriquis \u00eddols; no et facis cap imatge del que hi ha dalt el cel, aqu\u00ed baix a la terra o en les aig\u00fces d\u2019aqu\u00ed baix. No els adoris ni els donis culte, perqu\u00e8 jo, el Senyor, el teu D\u00e9u, s\u00f3c el D\u00e9u-gel\u00f3s: demano comptes als fills de les culpes dels pares fins a la tercera i la quarta generaci\u00f3 dels qui no m\u2019estimen\u201d<\/em>. Les esgl\u00e9sies cat\u00f2liques estan plenes d\u2019imatges que la gent idolatra!<\/p>\n

Aquelles publicacions, doncs, s\u2019havien d\u2019anar a buscar clandestinament. Moltes venien de Fran\u00e7a, perqu\u00e8 all\u00e0 hi havia llibertat, i arribaven a Figueres, per la proximitat amb la frontera.<\/p>\n

\u201cOye, \u00bfvosotros podr\u00edais guardar aqu\u00ed algunas cajas de literatura?\u201d,<\/em> ens va dir un germ\u00e0 un dia. \u201cBueno, pues s\u00ed.\u201d<\/em> La literatura era aleshores la traducci\u00f3 del Nuevo Mundo, les escriptures cristianes gregues o Nou Testament, i alguns fullets que parlaven de temes espec\u00edfics com la Trinitat, l\u2019infern o la immortalitat de l\u2019\u00e0nima. No se\u2019n va parlar m\u00e9s.<\/p>\n

I, una nit, un senyor desconegut truca a la porta. \u201cTraemos literatura.\u201d<\/em> Havia parat la furgoneta davant de casa. \u201cSi no nos han dicho nada\u201d,<\/em> vaig fer jo. \u201cEs igual. Venga, hagamos una cadena.\u201d<\/em> Les meves germanes, els pares i jo vam ajudar a treure les caixes del doble fons de la furgoneta, les vam pujar a casa, i el germ\u00e0 va marxar. Vam posar tota la literatura a l\u2019altell, esperant que els germans de Barcelona la vinguessin a buscar. Per\u00f2 pocs dies despr\u00e9s van detenir una germana gran, la Martirio, i li van preguntar si em coneixia. En sortir de la comissaria, va venir corrents a casa: \u201cLa polic\u00eda te est\u00e1 buscando\u201d.<\/em> Des de la finestra v\u00e8iem els gu\u00e0rdies civils passejant pel carrer. Em vaig posar en contacte amb els germans de Barcelona i els ho vaig explicar. En plena nit van apar\u00e8ixer amb un dos cavalls i es van emportar la literatura. Vam haver de fer molts tripijocs perqu\u00e8 la gent no la vei\u00e9s, per\u00f2 al final la vam salvar i no ens van detenir.<\/p>\n

Ni petate ni uniforme. O de com podrir-se a l\u2019\u00c0frica<\/strong>
\n El nostre grup de testimonis havia anat creixent i jo, d\u2019alguna manera, en portava la direcci\u00f3. Ens reun\u00edem a casa. \u00c9rem uns deu o quinze publicadors, \u00e9s a dir, persones que hav\u00edem estudiat la B\u00edblia i en predic\u00e0vem les bones noves. A vegades, entre publicadors i invitats, arrib\u00e0vem a ser m\u00e9s de quaranta-cinc.<\/p>\n

Aleshores jo tenia vint anys i em van cridar a files. Em vaig presentar a Girona. El coronel: \u201cBueno, \u00bft\u00fa por qu\u00e9 no quieres coger el petate ni el uniforme?\u201d<\/em>. \u201cPresento mi objeci\u00f3n de conciencia. Soy testigo de Jehov\u00e1 y como cristiano no puedo participar en algo que es un entrenamiento para la guerra; yo amo al pr\u00f3jimo y Jesucristo me ense\u00f1\u00f3 a amar, no a odiar a mi semejante. Por eso no puedo participar en una entidad que se prepara para esto.\u201d<\/em> L\u2019home, seri\u00f3s, em va dir: \u201cSolamente en la Guerra Civil un cu\u00e1quero present\u00f3 una objeci\u00f3n similar en Gerona. Desde entonces es el primero que hemos o\u00eddo aqu\u00ed.\u201d<\/em><\/p>\n

Des de Girona em van portar al campament de Sant Climent Sescebes. All\u00e0 s\u00ed que ens coneixien! Aix\u00ed que el comandant va saber que era testimoni de Jehov\u00e0, col\u00e8ric, al menjador, davant de tot el regiment, va cridar: \u201c\u00a1Francisco Rodr\u00edguez!\u201d<\/em>. \u201cPresente, \u00a1aqu\u00ed estoy!\u201d \u201c\u00bfPor qu\u00e9 no has cogido el petate? \u00bfPor qu\u00e9 no has cogido la ropa?\u201d<\/em> Vaig repetir el mateix que havia dit al coronel de Girona i la resposta va ser amena\u00e7adora: \u201c\u00a1Har\u00e9 que vayas al \u00c1frica! \u00a1Har\u00e9 que te pudras all\u00ed! \u00a1Te voy a hundir!\u201d.<\/em><\/p>\n

Els xavals em deien que m\u2019estava buscant la ru\u00efna, que valia m\u00e9s que obe\u00eds. Per\u00f2 jo tirava endavant la meva decisi\u00f3.<\/p>\n

Em van portar a un barrac\u00f3 on m\u2019esperaven el moss\u00e8n, el coronel que m\u2019havia escridassat, el tinent coronel i el comandant. \u201cVamos a ver: t\u00fa har\u00e1s el juramento a la bandera aqu\u00ed. Aqu\u00ed nadie te va a ver.\u201d<\/em> I el moss\u00e8n, el pater: \u201cMira, el soldado de Cristo y el soldado de la Patria encajan perfectamente\u201d.<\/em> Jo li vaig respondre: \u201cJesucristo dijo que no se puede servir a dos amos; \u00bfc\u00f3mo me dice usted que encajan? La Biblia dice que solamente puedes amar a uno. Si amas a uno, odias al otro. No es compatible…\u201d.<\/em> L\u2019home em va respondre amb excuses. Jo l\u2019escoltava, per\u00f2 van veure que no hi havia res a fer i em van dir: \u201cPues lo sentimos mucho, pero te vamos a tener que procesar\u201d.<\/em> \u201cBueno, yo estoy dispuesto; ustedes hagan lo que tengan que hacer, que yo sigo con mis ideales.\u201d<\/em><\/p>\n

El mateix coronel va ser el que em va prendre declaraci\u00f3. Em van enviar al castell de Figueres. Processat. Tancat al calab\u00f3s. Tres mesos.<\/p>\n

Batall\u00f3 Arapiles 62<\/strong>
\n Despr\u00e9s em van destinar al batall\u00f3 Arapiles 62, a la Seu d\u2019Urgell. Mesos m\u00e9s tard, em van traslladar amb tren, emmanillat, a Capitania General, a Barcelona, per fer-me el primer consell de guerra, el primer judici militar.<\/p>\n

Com que feia m\u00e9s de sis mesos que estava pres, a Barcelona em van deixar en llibertat amb la condici\u00f3 que em present\u00e9s de nou al cap de dos dies a la Seu d\u2019Urgell. All\u00e0 vaig haver de fer altra vegada la mateixa pantomima: presentar la declaraci\u00f3 d\u2019objecci\u00f3 de consci\u00e8ncia i dir que no faria la mili. Em van tornar a processar; ara a la Seu d\u2019Urgell.<\/p>\n

H\u00e1blame<\/strong>
\n El calab\u00f3s de la Seu era petit, nom\u00e9s tenia una llitera. Una llitera i una petita finestra amb barrots que donava a l\u2019exterior, on hi havia el gu\u00e0rdia que em vigilava: un soldat a qui quedaven tres mesos per acabar el servei i fer-se seminarista. \u201cT\u00fa h\u00e1blame; aunque yo no te diga nada, t\u00fa h\u00e1blame\u201d,<\/em> em deia des de l\u2019altra banda de la finestra. El noi tenia inquietuds religioses.<\/p>\n

Al cap d\u2019una setmana de parlar-li, es va treure l\u2019uniforme, va entrar amb mi dins el calab\u00f3s i es va declarar objector de consci\u00e8ncia. Cat\u00f2lic objector.<\/p>\n

Li vaig dir que objectar essent cat\u00f2lic no era defensable, i que li ho podia demostrar si examin\u00e0vem la B\u00edblia plegats. No podia concebre que aquell noi, havent fet un pas tan decisiu, defens\u00e9s coses incre\u00efbles. Vam passar hores i hores investigant la B\u00edblia al calab\u00f3s. I all\u00e0 va con\u00e8ixer la Veritat i va decidir fer-se testimoni de Jehov\u00e0.<\/p>\n

Li van fer un consell de guerra i el van enviar a Cadis, al castell de Santa Catalina. All\u00e0, acompanyat de molts altres testimonis de Jehov\u00e0, es va batejar en un bid\u00f3 d\u2019aigua. I li van caure sis anys de pres\u00f3. A mi, de la Seu d\u2019Urgell van portar-me a la pres\u00f3 Model, a Barcelona. Em van posar a la tercera galeria, a la \u201cgaler\u00eda de los gusanos\u201d,<\/em> on hi havia els presos reincidents. Em van prendre la B\u00edblia i la resta de llibres que duia, per\u00f2 jo vaig fer una inst\u00e0ncia al director perqu\u00e8 me la retorn\u00e9s.<\/p>\n

El pater,<\/em> el cap de serveis i el director de la pres\u00f3 em van cridar, i el moss\u00e8n em va fer el serm\u00f3 pertinent. Jo li vaig dir: \u201cMire usted, a m\u00ed no me puede acusar de nada porque ni he robado, ni he mentido, ni soy un criminal, ni he hecho nada por lo que se me pueda juzgar. Si estoy aqu\u00ed es porque soy testigo de Jehov\u00e1 y estoy llevando a cabo las normas que Cristo dijo. Y mire usted, usted tiene aqu\u00ed a borrachos, ladrones y asesinos, y cada domingo viene a hacerles misa. Ese es su reba\u00f1o. Cu\u00eddelos, gu\u00edelos, porque esos s\u00ed que necesitan gu\u00eda y ayuda. No basta con hacerles misa e irse.\u201d<\/em> Em van tornar la B\u00edblia.<\/p>\n

 <\/p>\n