\u201cMe voy para servir a Dios\u201d<\/i><\/b><\/p>\n
Tenia vint anys i escaig quan vaig entrar com a secret\u00e0ria a la casa To\u00adshiba. Al mat\u00ed treballava i a la tarda continuava anant al Barri Xino i a la pla\u00e7a Reial. Llavors ja no tenia temps per anar al Cottolengo, com havia fet anteriorment.<\/p>\n
Els pastors de l\u2019esgl\u00e9sia, que coneixien la meva traject\u00f2ria i veien els meus interessos, un dia em van dir: \u201cCarmen, por qu\u00e9 no te dedicas a la obra?\u201d. \u201cPorque no. Porque ahora que puedo tener dinero, quiero tenerlo. Yo servir\u00e9 igual que hasta ahora, pero no quiero ser pastora.\u201d<\/p>\n
Tenia clar que no volia ser pastora, per\u00f2 entenia que si havia de parlar de la B\u00edblia necessitava con\u00e8ixer-la. Per aix\u00f2, quan van obrir un seminari a Castelldefels, l\u2019IBSTE (Instituto B\u00edblico y Seminario Teol\u00f3gico Evang\u00e9lico), no hi vaig donar cap volta: \u201cMe meto\u201d.<\/p>\n
\u201cCarmen, ya que has estudiado… \u2013em deien els pastors\u2013, tienes que aprovecharlo y hacerte pastora.\u201d \u201cYo estudi\u00e9 para no decir tonter\u00edas cuando hablo con la gente. Y ya est\u00e1.\u201d Volia continuar treballant a l\u2019oficina. M\u2019havia costat arribar al c\u00e0rrec que tenia; m\u2019havia privat de vacances i de molt\u00edssimes coses per ser on era. I estava en una \u00e8poca en qu\u00e8 podia gaudir dels diners que havia guanyat i alhora servir D\u00e9u. \u201cS\u00ed, Carmen, lo que quieras \u2013em deien els pastors\u2013, pero pi\u00e9nsalo. El que tiene vocaci\u00f3n de zapatero que est\u00e9 con sus zapatos. Pero si t\u00fa tienes vocaci\u00f3n de estar con la gente, no te malgastes con la tinta.\u201d<\/p>\n
Em van conv\u00e8ncer, la veritat. Vaig anar a parlar amb el meu cap: \u201cMira, Mariano…\u201d. \u201c\u00a1No te preocupes! Vamos a subir los sueldos en enero.\u201d \u201c\u00a1La madre del Tano! \u00a1No me digas eso, Mariano! Tengo que decirte algo que no s\u00e9 si vas a entender.\u201d No sabia com dir-li-ho. \u201cMira, que me voy para servir a Dios.\u201d \u201c\u00a1No fastidies! \u00a1\u00bfTe vas a meter monja?!\u201d \u201c\u00a1\u00bfPero t\u00fa me ves a m\u00ed cara de monja?!\u201d<\/p>\n
\nLi ho vaig explicar. Em va dir que ja era prou gran per saber qu\u00e8 feia.<\/p>\n<\/blockquote>\n
Les barres del futbol\u00ed<\/b><\/p>\n
Em van enviar a Santa Coloma de Gramenet, al barri d\u2019Arrabal. \u201cMadre m\u00eda, \u00bfesto es un castigo o qu\u00e9?\u201d, vaig pensar. Era una esgl\u00e9sia formada nom\u00e9s per tres o quatre matrimonis. Jo era jove i tenia ganes de fer coses!<\/p>\n
Cada dia a la tarda tenia l\u2019esgl\u00e9sia oberta, per\u00f2 no hi entrava ning\u00fa. \u201cSi no entren \u2013vaig decidir\u2013, surto jo a buscar-los.\u201d Vaig anar al carrer a parlar amb la gent. Els nanos eren els que em necessitaven m\u00e9s. Seien a terra amb les \u201clitrones\u201d i es punxaven. I jo vaig comen\u00e7ar a seure i a conversar amb ells fins que vaig saber que tots em coneixien. Aleshores els vaig dir: \u201cMirad, yo no vengo m\u00e1s a pasar fr\u00edo ni a pasar calor con vosotros. Si alguien quiere escucharme, estoy en la iglesia\u201d. \u201c\u00a1Yo no pisar\u00e9 nunca la iglesia!\u201d \u201c\u00a1Pues no vengas!\u201d\u00a0<\/p>\n
Cada tarda venia algun nano a parlar amb mi a l\u2019esgl\u00e9sia. Com vaig gaudir! \u201c\u00bfQu\u00e9 quieres?\u201d \u201cNo, t\u00eda, que estoy mal, que necesito dinero…\u201d \u201c\u00a1Ni un duro te doy!\u201d Ens pos\u00e0vem a xerrar i ells se sentien escoltats. Quan algun noi venia inquiet, amb el \u201cmono\u201d, li deia: \u201cVamos a tomarnos una Coca-Cola y juguemos al futbol\u00edn. Si me ganas, te pago la Coca-Cola; si no, te la pagas t\u00fa\u201d. Jo no sabia jugar al futbol\u00ed! Sempre em guanyaven! Amb el temps, per\u00f2, me\u2019n van ensenyar: al futbol\u00ed i al billar. I agafats a les barres del futbol\u00ed o als tacs de billar van comen\u00e7ar moltes converses.<\/p>\n