Fa un dia gris, per\u00f2 no plour\u00e0. Els n\u00favols contenen l\u2019expressi\u00f3 i tan sols filtren una llum que esborra les ombres, tot creant una realitat homog\u00e8nia i sense matisos.\u00a0<\/p>\n
Una brisa suau mou lleugerament les fulles dels arbres.<\/p>\n
Alg\u00fa ha posat una m\u00fasica que sona propera. \u00c9s una can\u00e7\u00f3 mel\u00f2dica, una veu suau que gaireb\u00e9 parla m\u00e9s que no canta. Ja ha callat, tan sols ha estat una can\u00e7\u00f3.<\/p>\n
A la llunyania, les gavines criden en el seu llenguatge estrident difuminat per la dist\u00e0ncia.\u00a0<\/p>\n
La sensaci\u00f3 \u00e9s d\u2019una pau infinita.
\n La tranquil\u00b7litat d\u2019un mar en calma.<\/p>\n
Dos nens vestits de color taronja fluorescent acaben de passar i han deixat una estela taronja a la meva retina.
\n Com apareguts d\u2019un cop de pinzell sobre el paisatge sense ombres, ara criden i juguen a jocs que trenquen la grisor.\u00a0<\/p>\n
Molesten?<\/p>\n
Que poc que ens cal per instal\u00b7lar-nos en un estat i quedar identificats amb el que vivim.
\n \u201cHan trencat la pau del meu esperit\u201d, diem. Com si aix\u00f2 fora possible. Com si alg\u00fa tingu\u00e9s el do de penetrar en nosaltres i alterar una condici\u00f3 que ens conforma.\u00a0<\/p>\n
Qui em pot donar o treure la pau, si no soc jo qui la conrea dia a dia, minut a minut en mi mateix?<\/p>\n
Alg\u00fa s\u2019ha posat a fer feina amb una m\u00e0quina. Els crits dels nens queden ocults pel soroll que fa.\u00a0<\/p>\n
El cel segueix amb la seva llum plana, sense ombres. El vent, m\u00e9s suau, encara. L\u2019instant exhala una tranquil\u00b7litat subratllada pels sorolls.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":26986,"template":"","tags":[78,67],"seccio":[66],"class_list":["post-27270","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-78","tag-laia-montserrat","seccio-espai-en-blanc"],"acf":[],"yoast_head":"\n