De vegades, per m\u00e9s que la meva ra\u00f3 no vulgui creure en sincronies ni altres hist\u00f2ries, no puc fer res m\u00e9s que admetre que hi ha moments gloriosos on tot encaixa amb una perfecci\u00f3 quasi irreal. L\u2019altre dia, si m\u00e9s no, despr\u00e9s de rebre algunes not\u00edcies que em van preocupar, vaig decidir sortir al jard\u00ed a respirar.\u00a0<\/p>\n
Quina va ser la meva sorpresa quan, al cap de pocs minuts d\u2019asseure\u2019m, vaig veure dues \u00e0ligues volant no gaire lluny. Les dues es van aturar al cel, molt quietes, observant. Van restar al mateix lloc, sense moure\u2019s, uns minuts que es van fer llargs. Tenia la sensaci\u00f3 que si aixecava el bra\u00e7 i estirava les puntes dels dits les podria tocar. Era una imatge fixa. Eren all\u00e0, aturades, observant. No els calia moure les ales, tan sols havien de deixar-se sostenir per l\u2019aire.\u00a0<\/p>\n
Aquell aire que ens unia…\u00a0<\/p>\n
Fa poc, alg\u00fa em deia que l\u2019aire \u00e9s el millor conductor d\u2019electricitat si la pot\u00e8ncia \u00e9s suficient. En aquell moment devia ser-ho, de suficient, ja que jo tenia la pell de gallina, i a aix\u00f2 s\u2019afeg\u00ed la humitat dels meus ulls, que van comen\u00e7ar a plorar calladament, cosa que em va provocar un curtcircuit de joia intensa.<\/p>\n
Vaig sentir-me sostinguda per tot l\u2019aire, per tota la terra, per tota l\u2019aigua, per tot el foc intern.\u00a0<\/p>\n
Observant el que \u00e9s. Esperant tranquil\u00b7lament, atentament, oberta, desperta. Les ales desplegades. El cor obert.<\/p>\n
En aquell moment, no era ni estava. No hi havia verb, aquest verb que tants maldecaps dona als fil\u00f2sofs i que qualsevol nen sap que pot obviar. Ni tan sols subjecte. I, molt menys, predicat. Nom\u00e9s aquella plenitud que les estimades paraules tan sols poden aconseguir quan finalment callen.\u00a0<\/p>\n
Vaig agrair a les \u00e0ligues la seva pres\u00e8ncia, que per a mi \u00e9s una lli\u00e7\u00f3 de vida.\u00a0<\/p>\n
Una mirada atenta des de la bona dist\u00e0ncia, des del silenci i la quietud, t\u00e9 la capacitat de desfer nusos.<\/p>\n
Vaig tornar a dins de casa.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":27049,"template":"","tags":[162,67],"seccio":[66],"class_list":["post-27314","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-162","tag-laia-montserrat","seccio-espai-en-blanc"],"acf":[],"yoast_head":"\n