Vaig n\u00e9ixer vestit<\/b><\/p>\n
Vaig n\u00e9ixer vestit un 30 de novembre de l\u2019any 1932.Hi ha nens que venen al m\u00f3n dins d\u2019una capa de greix. Jo, no; jo vaig n\u00e9ixer cobert d\u2019un tel de seda. Suposo que aix\u00f2 \u00e9s important. Despr\u00e9s de treure-me\u2019l, la mare el va plegar, el va embolicar amb un mocador i el va guardar. Encara el conservo.<\/p>\n
A la meva mare la van enterrar viva quan jo tenia vuit anys. Era la presidenta del Partit Socialista d\u2019Olesa de Montserrat i, per aix\u00f2, la van afusellar. A ella, i a vint-i-vuit m\u00e9s, a Abrera. Sense el tret de gr\u00e0cia la van ficar al clot. El mateix home que l\u2019havia matada, anys m\u00e9s tard, em va explicar que mentre li llan\u00e7aven la terra a sobre la mare ens cridava. \u201cI els meus fills?! I els meus fills?! I els meus fills?!\u201d, diu que deia.<\/p>\n
En morir la mare, jo em vaig quedar a viure a Olesa mateix, a casa de la meva germanastra i del seu home. El pare va marxar a viure a Esparreguera per treballar les terres d\u2019un germ\u00e0 seu. I al cap d\u2019un any tamb\u00e9 va morir: un infart. El dia del seu enterrament, mentre plorava, em vaig adonar que m\u2019havia quedat completament sol.<\/p>\n
Fam d\u2019amor<\/b><\/p>\n
A casa de la meva germanastra nom\u00e9s hi anava a dormir i rebia una pallissa rere l\u2019altra. Mentre el pare va ser viu, almenys els diumenges anava a dinar a Esparreguera i hi podia menjar un bon plat; era l\u2019\u00fanic dia que ho feia. Els altres dies els passava com podia. Moltes vegades marxava al bosc amb el Corretjoles, un pastor del poble. Ell sempre portava m\u00e9s menjar del compte i me\u2019n donava la meitat.\u00a0<\/span><\/p>\n Sempre m\u2019he espavilat com he pogut. Remenava les escombraries i rapinyava el que podia dels horts. Quan encara no s\u2019havien emportat el meu germ\u00e0 petit a Anglesola, amb una altra germanastra, ell i jo an\u00e0vem a cantar per les cases perqu\u00e8 ens donessin menjar. Quina vergonya que passava! A Anglesola tenien terres i menjaven, aix\u00ed que quan el Llu\u00eds ja vivia all\u00e0 jo me n\u2019anava a l\u2019Estaci\u00f3 del Nord, d\u2019Olesa, i quan el tren del Correo havia arrencat jo sortia corrents, m\u2019enfilava als estreps i m\u2019hi amagava a sota. Despr\u00e9s de la parada de T\u00e0rrega baixava: amb el tren en marxa, em posava a l\u2019estrep i saltava. A vegades sortia rodolant; per\u00f2 no passava res: all\u00e0 menjava.<\/p>\n Anava a missa perqu\u00e8 em marquessin el bitllet d\u2019assist\u00e8ncia per poder entrar despr\u00e9s a l\u2019asil social; a casa ning\u00fa no era creient. Quan m\u2019havia assegut a taula, em portaven el plat de farinetes i, un cop el tenia al davant, m\u2019agafaven per l\u2019orella i em feien fora del menjador. \u201c\u00a1A la calle! \u00a1De rojos no queremos!\u201d. Un dia, una dona que era de la fam\u00edlia dels que van denunciar la meva mare, d\u2019amagat, em va donar un tros de coca que feia dos pams. Amb la fam que tenia\u2026, i la coca amb sucre i tot. Em vaig asseure davant de casa i\u2026 I si l\u2019ha enverinat? I si hi ha tirat alguna cosa perqu\u00e8 vol que em mori? I si ha matat la meva mare i ara tamb\u00e9 em vol matar a mi? La vaig agafar i la vaig llen\u00e7ar a la teulada del corral de vaques que hi havia davant de casa. Durant dos dies em vaig asseure a l\u2019entrada de casa per mirar la coca sobre la teulada. Amb sucre i tot!<\/p>\n Anava al cementiri d\u2019Abrera i passava llargues estones cridant la mare, per\u00f2 no sortia mai. Despr\u00e9s, a la nit, plorava assegut sobre el llit, a les fosques. Un dia, mentre plorava, es van obrir les portes de casa i vaig veure com tres \u00e9ssers que no tocaven a terra es passejaven d\u2019un lloc a l\u2019altre. Vaig pensar que all\u00f2 devia ser el cinema i aix\u00ed, mirant, em vaig adormir.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":27065,"template":"","tags":[163,193],"seccio":[64],"class_list":["post-27326","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-163","tag-joan-castells-xifre","seccio-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\n