Fina Becerra ha fet vuitanta anys durant el confinament. Va n\u00e9ixer a Algerri (la Noguera) i ara viu en ple barri de Gr\u00e0cia, a Barcelona. T\u00e9 tres fills, cinc nets i una besn\u00e9ta; moltes ganes d\u2019aprendre i una vida que no se l\u2019acaba. El primer contacte que vaig tenir amb les noves tecnologies va ser quan em vaig jubilar i vaig anar a con\u00e8ixer el meu net al poble. La meva filla em va dir que a les nits feien unes confer\u00e8ncies on t\u2019ensenyaven a fer anar els ordinadors, per\u00f2 jo en aquell moment no estava posada en res d\u2019aix\u00f2, i ves qu\u00e8 havia d\u2019anar a fer jo all\u00e0. Per\u00f2 ella va insistir tant que al final vaig comen\u00e7ar a anar-hi. D\u2019aix\u00f2 ja fa setze anys, i se\u2019m va obrir tot un m\u00f3n!<\/p>\n
Va suposar un canvi\u2026<\/p>\n
I tant! M\u2019ha obert un m\u00f3n que abans estava tancat. Jo estic molt contenta amb l\u2019ordinador i amb les xarxes socials. Hi ha tantes coses! La primera que se m\u2019acut \u00e9s ara, en el temps de confinament, perqu\u00e8 jo he fet els vuitanta anys en ple confinament, i visc sola, i dono gr\u00e0cies d\u2019haver estat confinada per-qu\u00e8, si no, segurament els meus fills m\u2019hagueren muntat una festa i m\u2019hagueren dit en aquell moment que m\u2019estimaven molt, i ja est\u00e0. En canvi, em van muntar un v\u00eddeo on tots anaven dient el que pensaven i, esclar, han sortit coses del que pensen de mi que d\u2019una altra manera jo no me n\u2019hauria assabentat. I ara, quan estic deprimida, me\u2019l poso i \u00e9s com una injecci\u00f3 d\u2019\u00e0nims. Durant tot aquest temps no m\u2019he sentit mai sola: a trav\u00e9s de les plataformes m\u2019he trobat amb gent dels diferents grups als quals pertanyo, tamb\u00e9 he pogut assistir a confer\u00e8ncies interessants que de vegades no pots anar a escoltar, i a trav\u00e9s de l\u2019ordinador les pots veure tantes vegades com vulguis\u2026 Nom\u00e9s hi trobo avantatges.<\/p>\n
\u00bfCreus que a trav\u00e9s de les xarxes ens diem coses que no ens atrevim a dir-nos cara a cara?<\/p>\n
Jo penso que tot el que m\u2019han dit els meus fills en aquest v\u00eddeo dels vuitanta anys, si no hagu\u00e9s sigut aix\u00ed, no m\u2019ho haurien dit mai. A mi tamb\u00e9 em passa, hi ha moltes coses que als meus fills les hi he de dir per escrit. Em costa m\u00e9s, cara a cara, expressar sentiments. A mi em va faltar la fam\u00edlia: el meu pare se\u2019n va anar de casa quan jo era molt petita i no el vaig con\u00e8ixer, i la mare va morir quan jo tenia dotze anys, i sempre vaig estar interna en un col\u00b7legi de monges; i, ja de casada, per desgr\u00e0cia, el marit no va ser el m\u00e9s adient. Aix\u00ed que he anat sempre coixejant, i hi ha coses que a les sobretaules familiars s\u2019expliquen i es parlen i adquireixes una saviesa, i a mi aix\u00f2 em falta, i m\u2019ho noto. No vaig tenir aquell ambient familiar on es cuinen moltes coses.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":27163,"template":"","tags":[214,185],"seccio":[222],"class_list":["post-27398","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-214","tag-altaveu","seccio-trajectes"],"acf":[],"yoast_head":"\n