El primer record que tinc d\u2019una abstin\u00e8ncia imposada \u00e9s el d\u2019un dejuni receptat pel met-ge de cap\u00e7alera. Jo era petit,\u00a0devia haver agafat alguna cosa de panxa, i aquell home va dir a la meva mare que pass\u00e9s dos o tres dies bevent aigua i el suc de l\u2019arr\u00f2s bullit. Es-tic segur que, d\u2019entre totes les coses que receptava aquell metge a la gent del meu poble, beure aigua era la m\u00e9s habitual. La segona era caminar.\u00a0<\/p>\n
Els dejunis o les dietes de prescripci\u00f3 facultativa tenen sentit. M\u00e9s enll\u00e0 de la seva efic\u00e0cia, fisiol\u00f2gicament \u00f2bvia, tampoc no hi ha gaire marge per discutir-ne la pertin\u00e8ncia en altres vectors de la condici\u00f3 humana, diguem-ne els aspectes socials o culturals. \u00c9s veritat que podem anar a veure el doctor per reafirmar-nos a la contra; molts fumadors ferrenys ho fan, i no \u00e9s estrany l\u2019ob\u00e8s que surt del metge amb les idees clares per\u00f2 la voluntat coixa i, davant ma-teix del consultori, entra a la fleca i es compra una bossa de croissants de crema. Jugar amb la salut deu ser el que se\u2019n diu un fet universal, tot i no poder negar els beneficis f\u00edsics d\u2019un dejuni puntual, d\u2019una dieta espor\u00e0dica i d\u2019una alimentaci\u00f3 equilibrada i saludable. Si de cas, el problema no s\u00f3n les pr\u00e0ctiques terap\u00e8utiques, sin\u00f3 les necessitats humanes de tall social i cultural.<\/p>\n
Una altra mena de dietes o abstin\u00e8ncies imposades s\u00f3n les que se segueixen per tradici\u00f3. Aqu\u00ed, la prescripci\u00f3 t\u00e9 sentit, per\u00f2 no tant pel que fa al benefici corporal dels fidels, sin\u00f3 pel que toca al seu benestar social i cultural. Ara relegats a l\u2019an\u00e8cdota del calendari i a la pres\u00e8ncia festiva d\u2019alguns productes, temps enrere els dejunis quaresmals cosien la comunitat. Per entendre\u2019ls, podr\u00edem mirar de prop la pr\u00e0ctica molt m\u00e9s vigent del dejuni del ramad\u00e0. Les comunitats el viuen en clau\u00a0manyaga i familiar, i en cap cas l\u2019abstin\u00e8ncia no t\u00e9 visos malaltissos, sin\u00f3 religiosos, espirituals; finalment, socials. \u00c9s abstenint-nos junts que celebrem estar junts.\u00a0<\/p>\n
Fins aqu\u00ed, per\u00f2, sembla que nom\u00e9s h\u00e0gim parlat de dejunis i de pr\u00e0ctiques cosines que posem en pr\u00e0ctica perqu\u00e8 toca. El metge o el dogma ens comminen a fer segons\u00a0quines coses sota l\u2019amena\u00e7a \u2014val a dir que insignificant\u2014 de patir malalties greus o d\u2019acabar convertits en ovelles socialment negres. Per\u00f2, \u00bfqu\u00e8 passa quan ens sembla que som nosaltres els que per voluntat pr\u00f2pia ens sotmetem a l\u2019abstin\u00e8ncia, ens imposem dietes f\u00e8rries per\u00f2 en teoria \u00f2ptimes, ens convertim en apologetes i guardians de la nostra salut?<\/p>\n
El primer record que tinc d\u2019un dejuni voluntari \u00e9s el meu pare fent la cura del ra\u00efm. Culturalment mediterr\u00e0nia, \u00e9s una de les dietes depuratives m\u00e9s tradicionals, ara deixada al calaix del folklore; una pr\u00e0ctica tan antiga com la de fer un tomb cada dia, sense gaires escarafalls. El segon record que tinc, de la mateixa \u00edndole, \u00e9s el d\u2019un amic fent la cura del xarop de saba. En tots dos casos, el pare i l\u2019amic parlaven de \u00abneteja\u00bb, entenent el cos com un sistema de canona-des que cal purgar, una maquin\u00e0ria, i no ho feien per cap pru\u00efja est\u00e8tica. M\u00e9s aviat els repercutia en un benestar psicol\u00f2gic, esclar, la voluntat hi juga un paper important i no \u00e9s cap secret que l\u2019amor propi se sol nodrir d\u2019una actitud resolutiva.\u00a0La difer\u00e8ncia \u00e9s\u00a0que el meu pare ho feia per costum i el meu amic, per distingir-se.\u00a0<\/p>\n
Ara com ara, l\u2019obsessi\u00f3 per la salut ha agafat una volada estratosf\u00e8rica. Han quedat enrere les petites grans dosis de sentit com\u00fa del metge del meu poble, beure aigua i caminar. S\u2019han deixat for\u00e7a de banda els pics del calendari que recomanaven certes menges i que servien per aturar-se, fer pinya i reflexionar. I les purgues intermitents han passat a ser omnipresents als discursos sobre com hem d\u2019estar, quina fila hem de fer i quins comportaments hem de tenir.<\/p>\n
Despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, el m\u00f3n occidental va veure que la reconstrucci\u00f3 d\u2019una humanitat viable no seria possible si les classes subalternes no accedien a una capacitat adquisitiva general. Si el treballador no se singularitzava, si no cobrava m\u00e9s i no tenia m\u00e9s hores lliures, el manteniment de les elits se n\u2019anava en orris. La re-construcci\u00f3 va fer triangular un mercat de cop i volta copi\u00f3s, un ciutad\u00e0 individualitzat i sedu\u00eft per la idea del progr\u00e9s material i un relat pol\u00edtic i cultural ad hoc. Les pr\u00e0ctiques de les elits es democratitzaven a trav\u00e9s del mercat, i durant mig segle les classes subalternes han tingut acc\u00e9s a tiberis, plans personals, vacances, objectes i productes alimentaris que s\u2019han convertit en una marca, una distinci\u00f3, b\u00e9ns de consum que signifiquen un estatus. \u00c9s evident que aquesta cursa manicomial ha deixat m\u00e9s de mig m\u00f3n en la mis\u00e8ria, per\u00f2 el discurs s\u2019ha tornat hegem\u00f2nic.<\/p>\n
Arribats en aquest punt, al cim d\u2019aquesta escalada del progr\u00e9s material, cap al tombant de segle es va veure que la reconstrucci\u00f3 havia deixat un planeta exhaust i una humanitat m\u00f2rbida, falsament sobirana i for\u00e7a esclava del consum impenitent. Aleshores, entre uns i altres, les inst\u00e0ncies pol\u00edtiques, cient\u00edfiques, del mercat, col\u00b7lectius de consci\u00e8ncia, gurus terrenals i organismes internacionals, van posar la salut al centre del discurs. De moment, el resultat s\u2019ha tradu\u00eft, segons els casos, en un canvi d\u2019obsessions i en l\u2019eixamplament de certes parado-xes: el reclam de menjar sa en entorns d\u2019una gran habitabilitat insana, un culte al cos m\u00e9s propi de la fantasia (cinema, publicitat)\u00a0que no pas de la necessitat, la terrible sensaci\u00f3 que es tracta de l\u2019en\u00e8sim estratagema d\u2019un mercat i d\u2019unes elits que ens volen fent el que toca.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":27160,"template":"","tags":[214,194],"seccio":[90],"class_list":["post-27402","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-214","tag-clau-de-volta","seccio-clau-de-volta"],"acf":[],"yoast_head":"\n