\u00abUn m\u00f3n amb \u00e0nima\u00bb \u00e9s el lema de la revista que teniu a les mans. En molts \u00e0mbits, el mot \u00e0nima pot semblar m\u00e9s propi de les supersticions i la mitologia que de la psicologia cient\u00edfica. La psicologia, per\u00f2, \u00e9s l\u2019estudi de la psique, i psique (psykh) \u00e9s el mot grec que els llatins tradu\u00efen com a \u00abanima\u00bb. El diccionari defineix l\u2019\u00e0nima com la seu de la intel\u00b7lig\u00e8ncia, la voluntat i la sensibilitat. Aix\u00ed, si tenim intel\u00b7lig\u00e8ncia, voluntat i sensibilitat, tenim \u00e0nima. Aleshores, \u00bfaquest \u00abm\u00f3n amb \u00e0nima\u00bb ha de tenir intel\u00b7lig\u00e8ncia, voluntat i sensibilitat? Molts pensadors, de Plat\u00f3 a Panikkar, dirien que s\u00ed, per\u00f2 parlem-ne un altre dia.
\nMirem primer d\u2019aclarir una mica m\u00e9s qu\u00e8 \u00e9s l\u2019\u00e0nima. Alguna forma d\u2019\u00e0nima sempre s\u2019ha vist com a tret essencial de tots els \u00e9ssers animats, que no s\u00f3n nom\u00e9s els animals. La llengua encara vincula l\u2019\u00e0nima amb l\u2019estat d\u2019\u00e0nim \u2014i la manca d\u2019\u00e0nima, amb el des\u00e0nim. Un m\u00f3n amb \u00e0nima seria un m\u00f3n en qu\u00e8 tenim m\u00e9s \u00e0nims, un m\u00f3n menys gris, un m\u00f3n amb m\u00e9s enc\u00eds.
\nM\u00e9s f\u00e0cil que parlar de l\u2019\u00e0nima \u00e9s parlar de la ment, que el diccionari defineix com el conjunt de les facultats ps\u00edquiques i intel\u00b7lectuals. Les facultats ps\u00edquiques s\u00f3n, al capdavall, les facultats an\u00edmiques (amb diferents resson\u00e0ncies, gregues i llatines). Pel que fa a les facultats intel\u00b7lectuals, avui les associem amb un enteniment m\u00e9s fred. Per\u00f2 tradicionalment l\u2019intel\u00b7lecte (el s\u00e0nscrit buddhi, el grec nous, el llat\u00ed intellectus, l\u2019\u00e0rab \u2018aql) es referia a una dimensi\u00f3 m\u00e9s \u00e0mplia i m\u00e9s potent, propera al que encara s\u2019anomena esperit. Encara s\u2019anomena, dic, perqu\u00e8 esperit \u00e9s un mot en declivi en catal\u00e0. En canvi, en una llengua intel\u00b7lectualment prestigiosa com \u00e9s l\u2019alemany, segueix ben viu el mot per a esperit, Geist. El que aqu\u00ed anomenem \u00abestudis d\u2019humanitats\u00bb en alemany s\u00f3n Geisteswissenschaften, \u00abci\u00e8ncies de l\u2019esperit\u00bb (\u00bfqu\u00e8 pensar\u00edem si alg\u00fa ens diu que estudia ci\u00e8ncies de l\u2019esperit?). En angl\u00e8s tampoc no tenen manies: soul (\u00ab\u00e0nima\u00bb) \u00e9s ben habitual en contextos laics i de tota mena, i to be out of spirits o to lift one\u2019s spirits s\u00f3n expressions que no tenen res d\u2019esot\u00e8ric.
\nPer\u00f2 en la nostra llengua, i en lleng\u00fces ve\u00efnes, per les raons que sigui, el significat dels mots \u00e0nima i esperit s\u2019ha anat erosionant. No s\u00f3n el mateix: \u00e0nima es refereix especialment a l\u2019\u00e0mbit de les emocions, sensacions i sentiments (i a l\u2019\u00e0nim), i esperit, a un \u00e0mbit m\u00e9s elevat, intel\u00b7lectual (en el sentit que abans d\u00e8iem) i, esclar, espiritual. En qualsevol cas, n\u2019hi ha prou amb tenir const\u00e0ncia que dins nostre, dins teu, hi ha quelcom que constitueix la teva identitat m\u00e9s \u00edntima i que no es deixa mesurar pels instruments cient\u00edfics. Quelcom que, senzillament, podem anomenar interioritat. Tothom que se senti plenament persona (no una simple entitat bioqu\u00edmica) \u00e9s conscient d\u2019aquesta interioritat.
\nAquest \u00e9s el nostre tresor interior, i aquest tresor, tal com ha estat ent\u00e8s en les tradicions de saviesa d\u2019Orient i Occident, \u00e9s el m\u00e9s valu\u00f3s de la nostra exist\u00e8ncia. Els dos primers versets del Dhammapada, fam\u00f3s recull de dites del Buda, insisteixen que \u00aball\u00f2 mental\u00bb (manas) \u00e9s el que precedeix i configura les condicions de la nostra vida, de la nostra realitat. M\u00e9s d\u2019un mil\u00b7lenni i mig despr\u00e9s, el mestre zen Dgen escriu al Shbgenz, el gran cl\u00e0ssic del budisme Zen: \u00abEls arbres, les plantes i les terres s\u00f3n ment (kokoro) [\u2026] el sol, la lluna i els estels s\u00f3n ment; at\u00e8s que s\u00f3n ment, s\u00f3n naturalesa b\u00faddhica\u00bb. Emprem el mot ment en sentit ampli: el pali i s\u00e0nscrit manas i el japon\u00e8s kokoro poden traduir-se tamb\u00e9 com a \u00abcor\u00bb, \u00abpsique\u00bb, \u00abesperit\u00bb, \u00abconsci\u00e8ncia\u00bb i\u2026 \u00ab\u00e0nima\u00bb.
\nUna dita (hadth) atribu\u00efda a \u2018Al ibn Ab Tlib, gendre de Muh\u00e0mmad, assenyala que \u00abel m\u00e9s gran do de D\u00e9u a l\u2019home \u00e9s la intel\u00b7lig\u00e8ncia\u00bb. Tamb\u00e9, dins la tradici\u00f3 isl\u00e0mica, el fil\u00f2sof contemporani Seyyed Hossein Nasr escriu a Knowledge and the Sacred: \u00abla naturalesa de la realitat no \u00e9s altra que la consci\u00e8ncia, la qual, no cal dir-ho, no es limita nom\u00e9s a la seva modalitat humana\u00bb. Per la seva banda, l\u2019Evangeli de Joan afirma que \u00aben el principi era el Logos\u00bb, i aquest Logos (en aquest passatge habitualment tradu\u00eft com a \u00abParaula\u00bb) remet a la import\u00e0ncia que sempre ha tingut l\u2019intel\u00b7lecte en la cultura europea, com a m\u00ednim des d\u2019Her\u00e0clit, Plat\u00f3 i Plot\u00ed fins a Spinoza, el qual descriu l\u2019estat de plena realitzaci\u00f3 humana com a amor intellectualis Dei, fusi\u00f3 emotiva i intel\u00b7lectual amb el fons de la realitat, que podem associar amb el sat-cit-ananda, \u00ab\u00e9sser-consci\u00e8ncia-joia\u00bb, del Vedanta.
\nM\u00e9s modernament, l\u2019afirmaci\u00f3 que cit\u00e0vem del Dhammapada encara troba un ress\u00f2 ben pragm\u00e0tic en el \u00abPre\u00e0mbul\u00bb de la Constituci\u00f3 de la UNESCO: \u00abAt\u00e8s que les guerres comencen en les ments dels homes, \u00e9s en les ments dels homes que cal construir els baluards de la pau.\u00bb
\n\u00c9s en la nostra ment, en la nostra consci\u00e8ncia, en la nostra disposici\u00f3 interior (en la nostra \u00ab\u00e0nima\u00bb), on rau l\u2019origen de la majoria de les circumst\u00e0ncies que vivim. La nostra experi\u00e8ncia tangible brolla d\u2019una font intangible i interior. Dit succintament: l\u2019interior \u00e9s anterior.\u00a0Aix\u00f2 implica que si, des de fa temps, el m\u00f3n ha anat esdevenint m\u00e9s accelerat, m\u00e9s complicat, m\u00e9s distret per les pantalles, m\u00e9s mancat de pres\u00e8ncia i de contemplaci\u00f3, alguna cosa hi t\u00e9 a veure un canvi anterior dins el nostre interior. Fa un segle, el soci\u00f2leg Max Weber va diagnosticar com un tret essencial de la hist\u00f2ria moderna l\u2019Entzauberung der Welt, el desencantament del m\u00f3n. El m\u00f3n s\u2019ha anat tornant un lloc m\u00e9s avorrit, on tot prodigi de la natura t\u00e9 suposadament una explicaci\u00f3 mec\u00e0nica, on tot est\u00e0 reglamentat (o robotitzat) i on cada vegada sembla que necessitem experi\u00e8ncies i espectacles m\u00e9s intensos i accelerats. Per\u00f2, si el m\u00f3n ha anat perdent l’enc\u00eds, el problema no rau tant en el m\u00f3n com en la nostra percepci\u00f3, en la nostra ment. Com va escriure Ralph Waldo Emerson fa prop de dos-cents anys (el 20 de maig de 1831, en els seus Diaris): \u00abPer la ment ensopida, tota la natura \u00e9s feixuga. Per la ment il\u00b7luminada, el m\u00f3n sencer flamareja i guspireja llum\u00bb. Aquest m\u00f3n que \u00abflamareja i guspireja llum\u00bb \u00e9s un m\u00f3n amb \u00e0nima<\/p>\n","protected":false},"featured_media":27165,"template":"","tags":[216,218],"seccio":[217],"class_list":["post-27406","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-216","tag-un-mon-amb-anima","seccio-un-mon-amb-anima"],"acf":[],"yoast_head":"\n