Ara que el cel es va omplint de sat\u00e8l\u00b7lits i la Terra de radiacions, tot plegat, diuen, per tal que nosaltres i les nostres petites m\u00e0quines puguem estar m\u00e9s \u00abconnectats\u00bb, \u00e9s bo recordar que en altres llocs i \u00e8poques no calien pantalles, ni cobertura, ni tan sols electricitat, per sentir una veritable connexi\u00f3 amb la vida i amb els altres. En cultures de totes les latituds, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 ha estat considerat com un pont privilegiat entre la terra i el cel, entre la mat\u00e8ria i la consci\u00e8ncia, entre la gravetat i la gr\u00e0cia. A Occident, ja des de la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica, una de les maneres en qu\u00e8 aix\u00f2 s\u2019ha expressat \u00e9s la idea de microcosmos: l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com a encarnaci\u00f3 en petit (micro) del conjunt del cosmos, com a corda que vibra amb la simfonia de tota la realitat, com a reverberaci\u00f3 de la totalitat del m\u00f3n. Ramon Llull, el primer fil\u00f2sof que pensa en catal\u00e0, diu amb mots que set segles despr\u00e9s encara entenem que \u00aben casc\u00fa home ha de totes creatures\u00bb. La idea de microcosmos \u00e9s tan present en el pensament de Llull que una de les millors introduccions que se n\u2019han escrit es titula precisament El microcosmos lul\u00b7li\u00e0, obra de l\u2019angl\u00e8s Robert Pring-Mill, escrita originalment en catal\u00e0 i tradu\u00efda a l\u2019alemany, l\u2019itali\u00e0 i el franc\u00e8s.<\/p>\n
La idea de microcosmos tamb\u00e9 impregna el pensament de Raimon Panikkar, que sovint parla de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 com a \u00abmirall de l\u2019univers sencer\u00bb. Per\u00f2 no es tracta d\u2019un mirall que reflecteixi passivament, sin\u00f3 d\u2019un agent que participa activament en la configuraci\u00f3 del m\u00f3n. A la seva obra final, El ritme de l\u2019\u00c9sser, Panikkar escriu: \u00abEl dest\u00ed de l\u2019univers passa per dins i a trav\u00e9s de nosaltres \u2014un cop el \u201cnosaltres\u201d, esclar, ha estat purificat de tot el que \u00e9s la \u201cnostra\u201d propietat privada. No som \u00e9ssers a\u00efllats.\u00bb I afegeix que \u00abla famosa injunci\u00f3 de la Sibil\u00b7la de Delfos: \u201cConeix-te a tu mateix\u201d\u00bb es pot completar, com feia el Mestre Eckhart, amb \u00abqui es coneix a si mateix, coneix totes les coses\u00bb.<\/p>\n
Des d\u2019aquesta perspectiva, el que s\u2019esdev\u00e9 en el nostre interior m\u00e9s \u00edntim tamb\u00e9 reverbera i influeix en el conjunt de la realitat. Per aix\u00f2 t\u00e9 sempre import\u00e0ncia no nom\u00e9s el que fem, sin\u00f3 tamb\u00e9 el que pensem i el que sentim. I per aix\u00f2 en el nostre interior hi ha una llibertat primera i \u00faltima, que les presons no poden tancar i que hem de protegir dels enganys i paranys del m\u00f3n.<\/p>\n
Tot i que avui sovint no ens sentim microcosmos, la majoria de les persones segurament hem fet algun tast d\u2019aquesta experi\u00e8ncia. Podem sentir com la vida vibra en el nostre cos amb la primavera, o com el m\u00f3n batega dins nostre en les grans experi\u00e8ncies personals i col\u00b7lectives. Potser podem sentir com el nostre silenci interior ressona amb tots els
\nsilencis que han precedit i seguit cada paraula viva que hagi estat mai dita. O podem sentir com la nostra mirada atenta ressona amb cada mirada atenta que hagin fet altres ulls. O potser, fins i tot, alguna vegada podem sentir, com feia Eckhart, que \u00abl\u2019ull amb qu\u00e8 veig D\u00e9u \u00e9s el mateix ull amb qu\u00e8 D\u00e9u em veu\u00bb.<\/p>\n
Aquestes experi\u00e8ncies s\u00f3n a l\u2019abast de la naturalesa humana.<\/p>\n
Per\u00f2, sovint, el seu record s\u2019acaba esvaint i aleshores tornem al m\u00f3n dels objectes, els obstacles, els codis i les barres. I, en el m\u00f3n dels objectes, l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 \u00e9s vist cada vegada m\u00e9s com un simple objecte, un simple cos f\u00edsic. Un cos definit per la seva simple vida biol\u00f2gica, sovint redu\u00eft a poc m\u00e9s que una suma de m\u00fasculs o corbes o el que sigui que es busca. Un cos simple, isolat, petit: un microc\u00f2s. Deixem de ser microcosmos i ens contraiem en microcossos.<\/p>\n
Aquil\u00b7les i Ant\u00edgona no se\u2019n preocupaven gaire, de la seva simple vida biol\u00f2gica, com tampoc no ho feien Gandhi o Martin Luther King o tots els presos pol\u00edtics del passat i del present. Per\u00f2 per l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 materialista, redu\u00eft a microc\u00f2s, l\u2019\u00fanica salut que compta \u00e9s la salut f\u00edsica, la\u00a0salut del cos. I aquest cos, atomitzat des de fa temps, ara ha quedat m\u00e9s a\u00efllat que mai amb les mesures de distanciament social.<\/p>\n
La Constituci\u00f3 de l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut, redactada el 1948 (quan no depenia del finan\u00e7ament privat), a la primera p\u00e0gina defineix la salut no com a \u00abmera abs\u00e8ncia de malaltia\u00bb, sin\u00f3 com un \u00abestat de complet benestar f\u00edsic, mental i social\u00bb. M\u00e9s recentment, es parla tamb\u00e9 d\u2019una altra dimensi\u00f3 essencial de la salut: la salut espiritual. El Handbook of religion and health, coordinat pel psiquiatre Harold Koenig i peri\u00f2dicament actualitzat, mostra amb tot de dades com les persones que troben un sentit profund a la seva exist\u00e8ncia tendeixen a afrontar millor els reptes i a tenir una vida m\u00e9s plena i tamb\u00e9 m\u00e9s sana i m\u00e9s llarga.
\nAra b\u00e9, quan les persones queden redu\u00efdes a microcossos, nom\u00e9s compta la salut f\u00edsica i s\u2019acaba oblidant la salut social, la salut mental i la salut espiritual.<\/p>\n
<\/p>\n
Continua llegint l\u2019article, en paper o digitalment, <\/strong>
\n<\/a>fent la teva subscripci\u00f3 aqu\u00ed<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"featured_media":27178,"template":"","tags":[220,218],"seccio":[217],"class_list":["post-27420","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-220","tag-un-mon-amb-anima","seccio-un-mon-amb-anima"],"acf":[],"yoast_head":"\n