Sabem, mitjan\u00e7ant la intel\u00b7lig\u00e8ncia, que el que la intel\u00b7lig\u00e8ncia no copsa \u00e9s m\u00e9s real que el que copsa\u00bb, llegim a La gravetat i la gr\u00e0cia, l\u2019obra clau que recull el pensament de Simone Weil, apareguda enguany a Fragmenta en l\u2019acurada edici\u00f3 catalana de Pau Matheu. Efectivament, la ra\u00f3 \u00e9s imprescindible per tot de coses pr\u00e0ctiques, per\u00f2 no t\u00e9 gaire res a dir davant del que \u00e9s realment important en la nostra exist\u00e8ncia: saber viure i saber morir; trobar el teu lloc en el m\u00f3n; preservar i conrear la just\u00edcia, la bellesa i la veritat; esquivar les seduccions del poder. El sentit de qualsevol espiritualitat genu\u00efna \u00e9s aprofundir en l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019aix\u00f2 \u00abm\u00e9s real\u00bb que, ens diu Weil, \u00abla intel\u00b7lig\u00e8ncia no copsa\u00bb.<\/p>\n
\nQuelcom ben semblant ens diuen companys de llengua i sensibilitat de Simone Weil com Saint-Exup\u00e9ry (\u00abl\u2019essencial \u00e9s invisible als ulls\u00bb) i Blaise Pascal (\u00abel cor t\u00e9 les seves raons, que la ra\u00f3 no coneix gens\u00bb). L\u2019ull de la ra\u00f3 pot esbrinar amb precisi\u00f3, per\u00f2 no hi veu mai gaire lluny ni percep el que \u00e9s essencial o m\u00e9s real. Per aix\u00f2 cal el que de vegades s\u2019ha anomenat \u00abull de l\u2019esperit\u00bb. Per\u00f2 som en un m\u00f3n en qu\u00e8 l\u2019ull de la ra\u00f3 creix desproporcionadament i obtura l\u2019ull de l\u2019esperit. Aix\u00f2 causa aberracions \u00f2ptiques, de les quals es deriven altres aberracions \u2014\u00e8tiques, est\u00e8tiques i cognitives.<\/p>\n
\nSimone Weil, jove de mirada extraordin\u00e0riament lluminosa i penetrant, que llegia Plat\u00f3 directament en grec (deia que \u00abres no supera Plat\u00f3\u00bb) i la Bhagavad Gita en s\u00e0nscrit, va deixar enrere, com \u00e9s sabut, l\u2019espiritualitat jueva dels seus avantpassats per orientar-se cap a una espiritualitat cristiana de fond\u00e0ria m\u00edstica. Menys sabut \u00e9s que tamb\u00e9 va deixar enrere la utopia urbana del Par\u00eds de la seva infantesa i dels seus estudis per ressonar, amb intensitat gaireb\u00e9 m\u00edtica, amb la civilitzaci\u00f3 occitana, germana bessona (i durant segles indistingible) de la catalana. En una de les versions d\u2019\u00abEn qu\u00e8 consisteix la inspiraci\u00f3 occitana\u00bb (dins El geni d\u2019Oc, recull de textos de Simone Weil escrits a Occit\u00e0nia al principi de la Segona Guerra Mundial, amb pr\u00f2leg i traducci\u00f3 de Jordi Quingles) escriu: \u00abHi va haver una civilitzaci\u00f3 rom\u00e0nica, i va ser incomparable. Diversos pa\u00efsos en formaren part, per\u00f2 sabem que en molts aspectes el pa\u00eds d\u2019Oc en va ser el centre. [\u2026] La civilitzaci\u00f3 grega i la civilitzaci\u00f3 rom\u00e0nica s\u00f3n les \u00faniques que varen rebre una part prou pura del que \u00e9s etern per poder ser aut\u00e8nticament fonts d\u2019inspiraci\u00f3.\u00bb I afegeix que la civilitzaci\u00f3 occitana, \u00abtan prematurament assassinada\u00bb, resulta \u00abindispensable\u00bb per retrobar el cam\u00ed del m\u00f3n occidental.<\/p>\n
\nSegurament Weil no era prou conscient que alguna cosa d\u2019aquell m\u00f3n ha perviscut a Catalunya, quan hi va venir al principi de la Guerra Civil. Per\u00f2 els seus ideals revolucionaris marxistes i anarquistes no li impedien ser molt cr\u00edtica amb les utopies modernes \u2014especialment amb les de caire tecnol\u00f2gic. A La gravetat i la gr\u00e0cia escriu que \u00abels tres monstres de la civilitzaci\u00f3 actual\u00bb s\u00f3n els \u00abdiners\u00bb (ara m\u00e9s poderosos com a finances especulatives), el \u00abmaquinisme\u00bb (ara m\u00e9s conegut com a tecnologia) i l\u2019\u00ab\u00e0lgebra\u00bb (ara m\u00e9s omnipresent com a digitalitzaci\u00f3 i big data). Tamb\u00e9 lamenta que \u00abla vida dels pagesos proven\u00e7als ha deixat d\u2019assemblar-se a la dels pagesos grecs descrits per Hes\u00edode, aproximadament des de fa cinquanta anys\u00bb, al mateix temps que tamb\u00e9 es produ\u00efa la \u00abdestrucci\u00f3 de la ci\u00e8ncia tal com la concebien els grecs\u00bb \u2014de manera que \u00abels diners i l\u2019\u00e0lgebra han triomfat simult\u00e0niament\u00bb.<\/p>\n
\nCom s\u2019escau en un m\u00f3n en qu\u00e8 l\u2019ull de la ra\u00f3 obtura l\u2019ull de l\u2019esperit, en la ci\u00e8ncia contempor\u00e0nia les quantitats eclipsen les qualitats. Weil s\u2019adona que \u00abl\u2019esperit, en sucumbir al pes de la quantitat, no t\u00e9 cap altre criteri que l\u2019efic\u00e0cia\u00bb (\u00e9s a dir, els diners, el \u00abmaquinisme\u00bb i la seva versi\u00f3 m\u00e9s actual, la tecnocr\u00e0cia). Descartes i Galileu ja havien establert que nom\u00e9s \u00e9s veritablement real el que \u00e9s mesurable, redu\u00efble a quantitats. En canvi, pels grecs cl\u00e0ssics, el que \u00e9s matem\u00e0tic o abstracte mai no s\u2019ha de confondre amb el que es manifesta de manera concreta i encarnada en el m\u00f3n (una taronja mai no ser\u00e0, ni ha de ser, perfectament esf\u00e8rica; si ho fos, seria antinatural). Aqu\u00ed ve a tomb aquesta reflexi\u00f3 de Simone Weil sobre Galileu: \u00abPrenent com a principi el moviment lineal il\u00b7limitat, i no el moviment circular, la ci\u00e8ncia moderna ja no podia ser un pont cap a D\u00e9u.\u00bb<\/p>\n
<\/p>\n
Continua llegint l\u2019article, en paper o digitalment, <\/strong>
\n<\/a>fent la teva subscripci\u00f3 aqu\u00ed<\/strong><\/a><\/span><\/p>\n","protected":false},"featured_media":3064,"template":"","tags":[225,218],"seccio":[217],"class_list":["post-27430","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-225","tag-un-mon-amb-anima","seccio-un-mon-amb-anima"],"acf":[],"yoast_head":"\n