{"id":55885,"date":"2022-04-11T11:38:52","date_gmt":"2022-04-11T11:38:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/?p=3158"},"modified":"2022-04-11T11:38:52","modified_gmt":"2022-04-11T11:38:52","slug":"protestants-la-historia-silenciada","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/","title":{"rendered":"Protestants: la hist\u00f2ria silenciada"},"content":{"rendered":"<p><span style=\"color: #000000;\">La persecuci\u00f3 que van patir els protestants durant el franquisme va tenir una conseq\u00fc\u00e8ncia dolorosa, per\u00f2 molt desconeguda: l\u2019exclusi\u00f3 d\u2019Espanya del Pla Marshall, les ajudes que els Estats Units van posar en marxa per reconstruir l\u2019Europa occidental despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial. \u00c9s un dels fets que aborda el documental \u00abProtestants: la hist\u00f2ria silenciada\u00bb, de la productora Clack, estrenat recentment durant la darrera Mostra de Cinema Espiritual, que organitza la Direcci\u00f3 General d\u2019Afers Religiosos de la Generalitat.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">La Inquisici\u00f3 va impedir que el protestantisme arrel\u00e9s a Espanya, per\u00f2 l\u2019any 1868, amb el triomf d\u2019una revolta liberal, les coordenades van canviar. La nova Constituci\u00f3 reconeixia \u00abla llibertat religiosa nom\u00e9s per als estrangers\u00bb, tal com exposa la historiadora Carme Cap\u00f3. Aquest fet va propiciar que sortissin a la llum grups fins llavors clandestins, aix\u00ed com l\u2019arribada de missioners d\u2019altres pa\u00efsos, els quals fundaven temples, per\u00f2 tamb\u00e9 escoles, ja que l\u2019elevat analfabetisme impedia un principi b\u00e0sic d\u2019aquesta tradici\u00f3: la lectura directa i la interpretaci\u00f3 personal de la B\u00edblia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">Durant la Segona Rep\u00fablica (1931) es reconeix, per primer cop, la llibertat religio<\/span><span style=\"color: #000000;\">sa per a tothom. Per\u00f2 l\u2019esclat de la Guerra Civil (1936) fa que, als territoris on s\u2019imposen els sublevats, el protestantisme sigui perseguit. \u00abAl mestre de Pradej\u00f3n (La Rioja) el van arrossegar per tot el poble, per assenyalar que era un heretge, i li van treure els ulls\u00bb, explica el pastor Pablo Garc\u00eda-Rubio (1936-2021). El cas m\u00e9s paradigm\u00e0tic fou l\u2019assassinat del reverend anglic\u00e0, mestre i pol\u00edtic republic\u00e0 Atilano Coco a Salamanca.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">Al b\u00e0ndol republic\u00e0, qui sofreix persecuci\u00f3 \u00e9s l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. La fi de la Guerra Civil (1939) consagra un nou r\u00e8gim legitimat per l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica. Les escoles evang\u00e8liques tanquen, i ja no obriran mai m\u00e9s. Els temples tamb\u00e9 ho fan, i els cultes es comencen a fer clandestinament als domicilis. En aquell moment, l\u2019\u00fanica excepci\u00f3 \u00e9s Madrid, ja que el r\u00e8gim no vol cr\u00edtiques dels ambaixadors.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">La fi de la Segona Guerra Mundial i la derrota dels aliats de Franco for\u00e7a el r\u00e8gim a canviar de posici\u00f3. Per aix\u00f2, el 1945, s&#8217;impulsa el Fuero de los Espa\u00f1oles, segons el qual \u00abning\u00fa no ser\u00e0 molestat per les seves creences religioses\u00bb. Permet la reobertura dels temples, amb pres\u00e8ncia policial, tot i que aix\u00f2 no va servir perqu\u00e8 Espanya ingress\u00e9s a l\u2019ONU.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">La reobertura indigna els sectors m\u00e9s durs del catolicisme i, en pastorals i escrits, carreguen contra la \u00abinfiltraci\u00f3 protestant\u00bb. Alguns s\u2019ho van prendre al peu de la lletra: el 1947, comen\u00e7a una onada d\u2019atacs per part de requet\u00e8s (mil\u00edcies paramilitars carlistes). S\u2019assalta el temple metodista de Ciutat Vella i el baptista de Granollers; a Rub\u00ed es distribueixen pamflets contra aquesta tradici\u00f3, i a Figueres, a la fa\u00e7ana de l\u2019esgl\u00e9sia baptista, s\u2019hi fa una pintada que no nom\u00e9s \u00e9s \u00abindicativa del moment\u00bb, sin\u00f3 que \u00abinsisteix en un t\u00f2pic que encara dura avui: presentar les esgl\u00e9sies de la Reforma com a quelcom estranger\u00bb, assegura l\u2019estudi\u00f3s del protestantisme Josep Llu\u00eds Carod-Rovira. \u00abGuerra al protestante. No os queremos. Id a Inglaterra\u00bb, s\u2019hi llegia.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">En aquell moment, el pastor baptista Samuel Vila (1902-1992) era als Estats Units per participar al Congr\u00e9s Baptista Mundial, on coincideix amb el secretari d\u2019Estat. El Senat just havia aprovat la inclusi\u00f3 d\u2019Espanya al Pla Marshall i, en tenir coneixement de la situaci\u00f3, el president Harry S. Truman decideix enviar un emissari a Espanya.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">El doctor en filosofia i teologia David Estrada, que en aquells moments tamb\u00e9 residia als Estats Units, recorda que l\u2019emissari es va trobar amb el seu pare, que imprimia b\u00edblies clandestinament. Al seu informe, exigeix blindar legalment la llibertat religiosa. El r\u00e8gim ho consulta als bisbes i al Vatic\u00e0, per\u00f2, davant del seu silenci, no mou fitxa. Poc despr\u00e9s, tamb\u00e9 quedar\u00e0 fora de l\u2019OTAN.<\/span><\/p>\n<p><strong><span style=\"color: #000000;\">Punt d\u2019inflexi\u00f3<\/span><\/strong><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">L\u2019a\u00efllament internacional d\u2019Espanya fa un tomb el 1953, quan el republic\u00e0 Ike Eisenhower arriba a la Casa Blanca amb un fort programa anticomunista, el gran element que feia ressaltar la diplom\u00e0cia franquista. \u00abEspanya tenia una posici\u00f3 geoestrat\u00e8gica atractiva\u00bb i Eisenhower acorda amb el r\u00e8gim instal\u00b7lar bases militars a canvi de diners. Una cl\u00e0usula no escrita en aquest acord era \u00abuna mica de m\u00e0 oberta amb els protestants\u00bb, exposa la historiadora Marta Velasco, autora de Los otros m\u00e1rtires.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">El desig fou m\u00e9s te\u00f2ric que real. Els fidels continuen tenint problemes per casar-se, ja que molts jutges rebutgen oficiar matrimonis civils. La soluci\u00f3 consisteix a empadronar-se a casa d\u2019uns familiars en algun barri on hi hagi un magistrat que s\u00ed que els celebri. Giralt-Miracle recorda haver assistit a cultes clandestins l\u2019any 1957, ja que el Govern Civil va denegar els permisos per obrir el temple baptista del carrer Verdi, d\u2019on \u00e9s membre.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">D\u2019aquesta mateixa comunitat provenen l\u2019impressor Salvador Salvad\u00f3 i el pastor Josep Monells. Van ser processats per imprimir i distribuir uns pamflets sobre Els deu manaments durant l\u2019estrena d\u2019aquesta pel\u00b7l\u00edcula l\u2019any 1960. Salvad\u00f3 tamb\u00e9 recorda les pen\u00faries dels soldats evang\u00e8lics: el servei militar acabava amb una missa, la jura de la bandera, on s\u2019havien d\u2019agenollar, i \u00abaix\u00f2 anava contra la nostra consci\u00e8ncia\u00bb, indica. Als cementiris, protestants, jueus, infants nascuts sense batejar, persones en situaci\u00f3 irregular i ateus eren enterrats en un espai a part, separat de la resta per un mur.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">\u00abCada vegada que un nou ambaixador dels Estats Units presentava les credencials al dictador, denunciava els problemes d\u2019intoler\u00e0ncia\u00bb, recorda Carod-Rovira. La pressi\u00f3 internacional i el reconeixement de la llibertat religiosa per part de l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica durant el concili II del Vatic\u00e0, forcen el r\u00e8gim a impulsar una \u00abmalanomenada\u00bb Llei de llibertat religiosa, en paraules de Carod-Rovira. Els llocs de culte i els fidels s\u2019havien d\u2019inscriure en un registre, \u00abun fet que va generar temor\u00bb, exposa el pastor Santiago Giordano. Malgrat aquesta normativa, hi ha casos d\u2019intoler\u00e0ncia fins al final del r\u00e8gim: el 1973, dos anys abans de la mort de Franco, el pastor metodista Enric Cap\u00f3 \u00e9s processat per criticar aquesta llei en una revista evang\u00e8lica de distribuci\u00f3 interna.<\/span><\/p>\n<p><span style=\"color: #000000;\">El restabliment de la democr\u00e0cia va blindar la llibertat religiosa. Ara b\u00e9, l\u2019opini\u00f3 majorit\u00e0ria dins de les esgl\u00e9sies protestants \u00e9s que encara falta molt per avan\u00e7ar cap a la la\u00efcitat i la igualtat de tracte de totes les religions. Molts pastors no tenen dret a una pensi\u00f3 p\u00fablica, ja que l\u2019Estat no va recon\u00e8ixer la seva categoria laboral fins als anys noranta. I, a m\u00e9s, se segueix vinculant el m\u00f3n evang\u00e8lic amb la categoria d\u2019estranger: a aquest fet hi ha contribu\u00eft el fort creixement que han viscut comunitats carism\u00e0tiques i neopentecostals, de clara influ\u00e8ncia americana, en aquestes darreres dues d\u00e8cades.<\/span><\/p>\n","protected":false},"featured_media":3159,"template":"","tags":[238,194],"seccio":[90],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v19.10 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>Protestants: la hist\u00f2ria silenciada - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Protestants: la hist\u00f2ria silenciada - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"La persecuci\u00f3 que van patir els protestants durant el franquisme va tenir una conseq\u00fc\u00e8ncia dolorosa, per\u00f2 molt desconeguda: l\u2019exclusi\u00f3 d\u2019Espanya del Pla Marshall, les ajudes que els Estats Units van posar en marxa per reconstruir l\u2019Europa occidental despr\u00e9s de la [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/presentaciC3B3-d-el-ritme-de-l-C3A9sser-raimon-panikkar-al-cccb-20-11-2012-12_183192.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1772\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1181\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"6 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/\",\"url\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/\",\"name\":\"Protestants: la hist\u00f2ria silenciada - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website\"},\"datePublished\":\"2022-04-11T11:38:52+00:00\",\"dateModified\":\"2022-04-11T11:38:52+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Protestants: la hist\u00f2ria silenciada\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Un altre lloc gestionat amb el WordPress\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/\",\"url\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/\"},\"sameAs\":[\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\",\"https:\/\/twitter.com\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Protestants: la hist\u00f2ria silenciada - Fragmenta Editorial","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Protestants: la hist\u00f2ria silenciada - Fragmenta Editorial","og_description":"La persecuci\u00f3 que van patir els protestants durant el franquisme va tenir una conseq\u00fc\u00e8ncia dolorosa, per\u00f2 molt desconeguda: l\u2019exclusi\u00f3 d\u2019Espanya del Pla Marshall, les ajudes que els Estats Units van posar en marxa per reconstruir l\u2019Europa occidental despr\u00e9s de la [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","og_image":[{"width":1772,"height":1181,"url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/presentaciC3B3-d-el-ritme-de-l-C3A9sser-raimon-panikkar-al-cccb-20-11-2012-12_183192.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"6 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/","name":"Protestants: la hist\u00f2ria silenciada - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"datePublished":"2022-04-11T11:38:52+00:00","dateModified":"2022-04-11T11:38:52+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/protestants-la-historia-silenciada\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Protestants: la hist\u00f2ria silenciada"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Un altre lloc gestionat amb el WordPress","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/twitter.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/55885"}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/3159"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=55885"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=55885"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=55885"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}