l viatge m\u00e9s extraordinari i inquietant \u00e9s potser el que fem quan s\u2019acaben els dies. El mon\u00f2leg m\u00e9s fam\u00f3s de Hamlet, el que arrenca amb \u00abTo be or not to be\u00bb, \u00abser o no ser\u00bb, t\u00e9 com a tema central aquest viatge. D\u2019entrada, amb \u00abTo be or not to be\u00bb el pr\u00edncep de Dinamarca es planteja la conveni\u00e8ncia o no d\u2019existir, de ser. Per\u00f2 aviat el mon\u00f2leg passa a centrar-se en el que hi ha despr\u00e9s de la mort, definida com \u00abel territori inexplorat, del conf\u00ed del qual | cap viatger mai no torna\u00bb (\u00abThe undiscovered country from whose bourn | no traveller returns\u00bb). Pot ser que en aquest territori simplement dormim, i no passi res de res, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser que somiem, i no sabem, ai, qu\u00e8 ens trobarem en aquests somnis: \u00abperqu\u00e8 en aquest somni de la mort quins somnis poden venir [\u2026] ens ha de fer respecte\u00bb (\u00abFor in that sleep of death what dreams may come [\u2026] | must give us pause\u00bb). Aix\u00ed que la q\u00fcesti\u00f3 acaba sent si el viatger t\u00e9 o no somnis quan travessa aquest territori, si l\u2019ull de la ment (\u00abmind\u2019s eye\u00bb, en l\u2019expressi\u00f3 que apareix sis escenes abans) segueix obert: si l\u2019ull de la ment, pr\u00f2piament, hi \u00e9s o no hi \u00e9s.<\/p>\n
Per\u00f2 Hamlet ja ens ha donat a entendre, en el primer acte, que l\u2019ull de la ment segueix d\u2019alguna manera actiu. A Hamlet se li apareix l\u2019esperit del seu pare, recentment traspassat, per dir-li que en realitat ha estat assassinat i per fer-li saber qui n\u2019\u00e9s culpable. El pr\u00edncep de Dinamarca, tan indec\u00eds en altres q\u00fcestions, troba que la ment pot tenir algun tipus de continu\u00eftat despr\u00e9s de la mort, en aquest territori inexplorat del que \u00abcap viatger mai no torna\u00bb. Ara b\u00e9, com a m\u00ednim un testimoni d\u2019alg\u00fa que havia fet aquest viatge era conegut en els cercles cultes, perqu\u00e8 ocupa el lloc m\u00e9s destacat de l\u2019obra m\u00e9s notable del fil\u00f2sof m\u00e9s influent d\u2019Occident. Em refereixo a la conclusi\u00f3 de La Rep\u00fablica de Plat\u00f3. All\u00e0 S\u00f2crates exposa el testimoni d\u2019Er, un guerrer mort en combat que va despertar dotze dies despr\u00e9s, l\u2019alba del dia que anaven a cremar el seu cos encara incorrupte, i va relatar que se l\u2019havia fet tornar a aquest m\u00f3n per tal que expliqu\u00e9s el que havia viscut. En mitja dotzena llarga de p\u00e0gines brillants, Plat\u00f3, per boca de S\u00f2crates, aprofita per explicar que el que fem i com som en aquest m\u00f3n repercuteix en el que viurem despr\u00e9s de la mort. Tamb\u00e9 explica que l\u2019elecci\u00f3 m\u00e9s important \u00e9s la de la nova vida que viurem, perqu\u00e8, llegim en aquest monument de la filosofia cl\u00e0ssica, cadasc\u00fa escull (sovint, ai, precipitadament) la vida que li tocar\u00e0 viure. Les pitjors s\u00f3n les vides plenes d\u2019egoisme, sobretot les dels tirans; les millors, les vides plenes de saviesa. I Plat\u00f3 remarca la import\u00e0ncia d\u2019investigar i aprendre (\u00ab\u03b6\u03b7\u03c4\u03b7\u03c4\u1f74\u03c2 \u03ba\u03b1\u1f76 \u03bc\u03b1\u03b8\u03b7\u03c4\u1f74\u03c2\u00bb, \u00abz\u0113t\u0113t\u0113s kai math\u0113t\u0113s\u00bb) com escollir la vida m\u00e9s prop\u00edcia, la vida que forneix, diguem-ne, el millor karma.<\/p>\n
El salt a Orient no \u00e9s oci\u00f3s, perqu\u00e8 Plat\u00f3 sembla demanar per a aquest viatge una detallada guia com el Bardo Thodol tibet\u00e0, que seria concebut m\u00e9s de mil anys despr\u00e9s per Padmasambhava i donat a con\u00e8ixer sis segles m\u00e9s tard encara per Karma Lingpa. El Bardo Thodol, text fonamental de la tradici\u00f3 Nyigma, \u00e9s popularment conegut com \u00abEl llibre tibet\u00e0 dels morts\u00bb, per\u00f2 el que el seu t\u00edtol significa \u00e9s \u2019Despertar per l\u2019escolta en l\u2019interval\u2019. Aquest interval (bardo) \u00e9s l\u2019estat intermedi entre una vida i la seg\u00fcent (el \u00abterritori inexplorat\u00bb que esmenta Hamlet), per\u00f2 es pot aplicar a tota transici\u00f3, incl\u00f2s l\u2019interval entre un instant i el seg\u00fcent. Els tibetans consideren el Bardo Thodol \u00abl\u2019elixir de tots els ensenyaments\u00bb, i des de fa segles el llegeixen a l\u2019o\u00efda dels moribunds i dels que acaben de morir per ajudar a guiar-los en aquest viatge. La frase que m\u00e9s sovint es reitera com a guia per a aquest viatge \u00e9s \u00abno tinguis por\u00bb.<\/p>\n
\u00bfQu\u00e8 en podem dir, de tot aix\u00f2, vint-i-quatre segles despr\u00e9s de Plat\u00f3, dotze segles despr\u00e9s de Padmasambhava, quatre segles despr\u00e9s de Hamlet? Evidentment, tot aix\u00f2 \u00e9s incompatible amb la visi\u00f3 materialista de la vida i del m\u00f3n que des de fa temps s\u2019ha imposat en la ci\u00e8ncia i en els continguts educatius. Per\u00f2 la visi\u00f3 materialista, per molts miratges tecnol\u00f2gics amb qu\u00e8 ens pugui enlluernar, \u00e9s profundament incompleta: no ens ensenya a viure i nom\u00e9s explica una petita part de la realitat. I \u00e9s tan inconsistent que no t\u00e9 la m\u00e9s petita idea de com explicar el fet m\u00e9s immediat de la nostra exist\u00e8ncia: la consci\u00e8ncia.<\/p>\n
Per\u00f2 la bona ci\u00e8ncia ha d\u2019abandonar els seus pressup\u00f2sits cada vegada que troba evid\u00e8ncies inesperades. I resulta que avui hi ha milions de persones que s\u2019han acostat al llindar de la mort (en situacions d\u2019aturada card\u00edaca, coma i altres), o que fins i tot han comen\u00e7at el viatge i, gr\u00e0cies als aven\u00e7os de la ci\u00e8ncia m\u00e8dica, han tornat.<\/p>\n
Algunes d\u2019elles desperten recordant experi\u00e8ncies ins\u00f2lites que un nombre creixent d\u2019investigadors anomena
\nnear-death experiences (\u00abexperi\u00e8ncies properes a la mort\u00bb, tot i que tamb\u00e9 poden produir-se davant una situaci\u00f3 de perill i en altres situacions l\u00edmit). Tenim milers de casos documentats per psiquiatres, cardi\u00f2legs i altres professionals de la major credibilitat que mai no haurien imaginat que aquest fenomen fos possible.
\nLa majoria de persones que viuen una experi\u00e8ncia propera a la mort es troben en estat de mort cerebral, amb un electroencefalograma pla, per la qual cosa, te\u00f2ricament, no haurien de tenir cap mena d\u2019experi\u00e8ncia o de consci\u00e8ncia. Per\u00f2 \u00abrecorden\u00bb fets que van succeir a la sala despr\u00e9s de la seva mort cl\u00ednica. Encara m\u00e9s sorprenent \u00e9s el fet que persones cegues de naixement descriguin el que succe\u00efa al seu voltant despr\u00e9s de la seva mort cl\u00ednica, incl\u00f2s l\u2019aspecte f\u00edsic de metges i infermeres, i els colors i els detalls de la seva roba. De la mateixa manera, les persones sordes descriuen el que es deia al seu voltant.<\/p>\n
Continua llegint l\u2019article, en paper o digitalment,<\/strong>
\n<\/a>fent la teva subscripci\u00f3 aqu\u00ed<\/strong><\/a><\/p>\n","protected":false},"featured_media":60232,"template":"","tags":[250,218],"seccio":[217],"class_list":["post-60230","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-250","tag-un-mon-amb-anima","seccio-un-mon-amb-anima"],"acf":[],"yoast_head":"\n