<\/p>\n\n\n\n
Al nord del desert de Karakum, molts segles enrere, una poderosa cultura es va desenvolupar al voltant del llac de Khwarizm o Khorazm (en persa se l\u2019anomenava Daryotxa-i Khorazm, \u2018llac Khorazm\u2019). El gran matem\u00e0tic Mu\u1e25ammadibnM\u016bs\u0101 procedia d\u2019aquella regi\u00f3, i per aix\u00f2 era anomenat al-Khw\u0101rizm (\u00e9s a dir, \u2018de Khwarizm\u2019). El seu nom es va llatinitzar de diverses maneres: Algorizmi, Algorismus, Algoritmus. En honor a aquest gran matem\u00e0tic de fa mil dos-cents anys, anomenem algorismes o algoritmes els sistemes de c\u00e0lcul que avui mouen el m\u00f3n.
<\/p>\n\n\n\n
El llac de Khwarizm \u00e9s el que coneixem com a mar d\u2019Aral, que vol dir \u2018mar d\u2019illes\u2019, perqu\u00e8 hi havia m\u00e9s de mil illes plenes d\u2019ocells en aquest mar de l\u2019interior d\u2019\u00c0sia. Des de mitjan segle\u2009xx, per\u00f2, els algoritmes del progr\u00e9s tecnol\u00f2gic, en la seva versi\u00f3 sovi\u00e8tica, van convertir aquest parad\u00eds en un desert: el desert d\u2019Aralkum.
<\/p>\n\n\n\n
S\u2019estenen els deserts sobre la Terra, i tamb\u00e9 s\u2019estenen dins la gent. \u00abEl desert creix: ai d\u2019aquell que alberga deserts!\u00bb, escriu Nietzsche prop del final d\u2019Aix\u00ed parl\u00e0 Zaratustra.
<\/p>\n\n\n\n
Un desert interior, lligat al desplegament dels algoritmes, \u00e9s la creen\u00e7a que les nostres experi\u00e8ncies vitals m\u00e9s \u00edntimes no tenen cap valor en si mateixes. Yuval Noah Harari, l\u2019intel\u00b7lectual favorit de Klaus Schwab, de Bill Gates i de Mark Zuckerberg (entre altres rostres del poder actual), afirma al seu llibre Homo Deus que \u00ables emocions s\u00f3n algoritmes bioqu\u00edmics\u00bb. Tamb\u00e9 escriu que \u00abels algoritmes que controlen els humans actuen a trav\u00e9s de sensacions, emocions i pensaments. Exactament el mateix tipus d\u2019algoritmes controlen els porcs, els babu\u00efns, les ll\u00fadrigues i les gallines\u00bb.
<\/p>\n\n\n\n
\u00bfQuin sentit tindria la vida an\u00edmica i mental si nom\u00e9s consist\u00eds en algoritmes? \u00bfQuin sentit tindrien la hist\u00f2ria de la literatura, de la cultura, de la humanitat? La visi\u00f3 materialista que avui impera nom\u00e9s explica una petita part de la realitat, i no t\u00e9 ni la m\u00e9s remota idea de com explicar el fet m\u00e9s immediat de la nostra experi\u00e8ncia: la consci\u00e8ncia. En comptes d\u2019adonar-se que mira amb un instrument equivocat, conclou que la consci\u00e8ncia (amb tot el que inclou: l\u2019experi\u00e8ncia, les idees i conviccions, les sensacions i emocions, el conjunt de la vida interior\u2026) no existeix. En el nostre m\u00f3n tan conf\u00f3s, hi ha fil\u00f2sofs i cient\u00edfics reconeguts que neguen que existeixi la consci\u00e8ncia \u2014negaci\u00f3 que sorgeix\u2026 de la seva consci\u00e8ncia!
<\/p>\n\n\n\n
El recentment traspassat Bruno Latour explicava que el seu col\u00b7lega Paul Churchland porta a la cartera una imatge de la seva dona, Patricia (ella i ell s\u00f3n reconeguts \u00abfil\u00f2sofs de la ment\u00bb). Per\u00f2 no es tracta d\u2019una foto del seu rostre, sin\u00f3 d\u2019un esc\u00e0ner en color del seu cervell. Paul creu veure millor l\u2019ess\u00e8ncia de la seva companya de vida en una imatge generada per ordinador, amb colors falsos, d\u2019unes estructures fisiol\u00f2giques que nom\u00e9s entenem a mitges, que no en una fotografia amb les seves faccions i el seu esguard. En el moment en qu\u00e8 es va difondre aquesta an\u00e8cdota, l\u2019any 2004, els Churchland i altres fil\u00f2sofs reduccionistes estaven conven\u00e7uts que \u00abal cap de pocs anys\u00bb tothom miraria les imatges digitalitzades del cervell amb m\u00e9s afecte del que posem en \u00abnassos, pells i ulls\u00bb. Evidentment, aquesta predicci\u00f3 no s\u2019ha complert. Al contrari, els esc\u00e0ners cerebrals de persones sanes no mostren pr\u00e0cticament res que ajudi a recon\u00e8ixer-les.
<\/p>\n\n\n\n
Com m\u00e9s a fons estudiem el cervell, m\u00e9s supera la nostra comprensi\u00f3. I m\u00e9s ens adonem que la ment no \u00e9s un producte del cervell en el sentit que la bilis \u00e9s un producte del fetge. Hi ha una \u00f2bvia relaci\u00f3 entre ment i cervell, per\u00f2 la ment \u00e9s molt m\u00e9s que el cervell. (Paradoxa per qui cregui que la ment no \u00e9s res m\u00e9s que el cervell: nom\u00e9s podr\u00edem entendre el cervell si fos molt simple, per\u00f2 aleshores la nostra ment seria tamb\u00e9 massa simple i tampoc no l\u2019entendria!)<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n