Hi ha textos que transmeten coneixements i textos que conviden a callar, a mirar, a atendre. Els primers s\u00f3n fruit de la mirada que interpreta, de la ment que reflexiona, del traginar de la vida, dels interrogants, les necessitats i les expectatives personals i col\u00b7lectives. Paraules que confereixen solidesa al \u00abm\u00f3n\u00bb, que fan possible interactuar amb la realitat: entendre i entendre\u2019ns.<\/p>\n
Els altres, els que conviden a callar, s\u00f3n tota una altra cosa. No expliquen, no afegeixen res als nostres coneixements: testimonis d\u2019unes viv\u00e8ncies de les quals nom\u00e9s es pot parlar en proposicions mancades de sentit perqu\u00e8 all\u00f2 que procuren \u00e9s expressar el que \u00e9s inexpressable. Paraules que miren de sacsejar-nos, de fer-nos tastar un boc\u00ed d\u2019all\u00f2 que se\u2019ns ofereix m\u00e9s enll\u00e0 de les vidrieres dels nostres dirs, m\u00e9s enll\u00e0 del llenguatge que dona forma al nostre m\u00f3n\u2026 Aquestes frases no s\u00f3n meves, \u00e9s aix\u00ed com Wittgenstein parla dels textos religiosos a la seva Confer\u00e8ncia sobre \u00e8tica.1 En la mateixa l\u00ednia, Hermann Hesse escriu que s\u00f3n, com la poesia, \u00abun intent de la humanitat d\u2019expressar, per mitj\u00e0 d\u2019imatges, precisament aquella indicibilitat que \u00e9s impossible traduir en expressions racionals\u00bb.2<\/p>\n
Ens trobem, doncs, davant de dos codis de comunicaci\u00f3 que fan possible vehicular l\u2019experi\u00e8ncia i les aportacions de les dues modalitats de la cognici\u00f3 humana: l\u2019anal\u00edtica i la contemplativa, o la racional i la po\u00e8tica, la que confereix solidesa a la realitat i la que, obrint-nos al silenci, mira d\u2019aproximar-nos al fet d\u2019existir, de submergir-nos-hi, com a les palpentes. Aquesta segona \u00e9s la que, des de la nuesa atenta, \u00e9s font de descoberta, de comuni\u00f3, de meravella; la que permet sentir el profund valor de l\u2019exist\u00e8ncia. I d\u2019aqu\u00ed que generi un inter\u00e8s total, gratu\u00eft, que no pot sin\u00f3 traduir-se en un actuar atent, amant i cur\u00f3s vers tot\u2026 Els textos religiosos, o sagrats, s\u2019emmarcarien de ple en aquesta segona modalitat.<\/p>\n
Per\u00f2… \u00bfcom \u00e9s que aquest missatge queda tan amagat? \u00bfCom \u00e9s que el que ens arriba \u00e9s m\u00e9s aviat el ress\u00f2 d\u2019uns discursos normatius des d\u2019unes categories, per molts, ben alienes? \u00bfNo podr\u00edem limitar-nos a expressions que ens resultin m\u00e9s properes? Certament, totes les arts creen i aporten des de l\u2019\u00e0mbit del silenci, com tamb\u00e9 hi ha escrits contemporanis que orienten com endinsar-s\u2019hi des de llenguatges no religiosos i imatges que ens poden resultar m\u00e9s expl\u00edcites. Per\u00f2\u2026 quina ll\u00e0stima seria desaprofitar l\u2019experi\u00e8ncia de tantes generacions que ens han precedit, simplement per manca de descodificador! I aquest \u00abclic\u00bb no t\u00e9 a veure amb determinats coneixements, sin\u00f3 amb la intu\u00efci\u00f3 del secret que amaga l\u2019exist\u00e8ncia. Abans i ara. En entorns religiosos o laics.<\/p>\n
Un tresor amagat dins i fora de nosaltres mateixos pel qual val la pena vendre-s\u2019ho tot…, \u00abm\u00e9s petit que un gra d\u2019arr\u00f2s, o que un gra d\u2019ordi, o que un gra de mostassa, o que un gra d\u2019escaiola, habita en el meu cor. M\u00e9s gran que la Terra, m\u00e9s gran que l\u2019atmosfera, m\u00e9s gran que el cel, m\u00e9s gran que tots els mons, habita en el meu cor. Abra\u00e7a tot l\u2019univers i, en silenci, \u00e9s Amor envers totes les coses. \u00c9s el meu Atman, \u00e9s Brahman\u00bb, llegim a l\u2019Upanishad Xandogya. \u00abBuit i silenci\u00f3s, lliure, immutable, u, | es troba a tot arreu i \u00e9s inexhaurible. | Pot ser que sigui la Mare de l\u2019univers. | No s\u00e9 el seu nom, per\u00f2 l\u2019anomeno Tao\u00bb (Daodejing, n\u00fam. 25, fragment). Tresor o certesa que escapa a qualsevol nom perqu\u00e8 es viu all\u00e0 on les paraules callen, per\u00f2 que \u2014des dels diferents mons culturals\u2014 no podem sin\u00f3 buscar paraules per referir-nos-hi.<\/p>\n
Paraules que miren d\u2019apuntar-hi, que avisen que la visi\u00f3 des de l\u2019\u00e9sser necessitat que som ho mediatitza tot, que all\u00f2 que de deb\u00f2 \u00e9s no s\u2019hi correspon. I proposen vies i recursos per modificar la perspectiva i reeducar les capacitats per tal de situar-les al camp infinit de la gratu\u00eftat, m\u00e9s enll\u00e0 dels l\u00edmits que marca el jo. I aquesta \u00e9s, en ess\u00e8ncia, l\u2019aportaci\u00f3 dels textos sagrats. S\u00f3n com aquell mapa de l\u2019explorador que, embadalit per la descoberta d\u2019un riu immens, volia animar els seus a anar-hi. I va dibuixar un mapa per orientar-los.3 I ja tenim el problema. Perqu\u00e8 el mapa aviat va quedar penjat en un lloc important, convertit en objecte de veneraci\u00f3, i qui en tenia una c\u00f2pia ja es considerava expert del riu. Estirant una mica el relat podr\u00edem afegir-hi enfrontaments entre posse\u00efdors de mapes, pretensi\u00f3 d\u2019exclusivitat, etc.<\/p>\n
Sense la intu\u00efci\u00f3 del riu, el mapa perd el poder metaf\u00f2ric. Aquest \u00e9s el punt clau. L\u2019esfor\u00e7 per compartir una viv\u00e8ncia fonda, per convidar a descobrir el misteri infinit en cada bri d\u2019herba (\u00abMiris on miris, all\u00e0 hi ha el rostre de D\u00e9u\u00bb, Alcor\u00e0 2,115), queda ofegat. Convertida la imatge en veritat absoluta, podr\u00e0 ser, potser, instrument \u00fatil per cohesionar col\u00b7lectius, al preu d\u2019excloure els diferents, de sotmetre, etc. D\u2019aqu\u00ed la paradoxa que uns mateixos textos puguin ser motiu de vida i de mort, d\u2019amor i d\u2019odi, de comuni\u00f3 i d\u2019exclusi\u00f3, de pau i de viol\u00e8ncia, d\u2019alliberament i de submissi\u00f3, de servei i d\u2019explotaci\u00f3, de profunda qualitat humana i de deshumanitzaci\u00f3.<\/p>\n
Per\u00f2 aquesta no \u00e9s una dificultat d\u2019una \u00e8poca o d\u2019una altra. Des de sempre i des de tots els racons del planeta ens arriba l\u2019advertiment: no confongueu la lluna amb el dit que l\u2019assenyala; aprengueu a mirar aqu\u00ed, a cada rac\u00f3! Els automatismes del llenguatge descriptiu tenen tanta for\u00e7a, la ment est\u00e0 tan habituada a associar qualsevol paraula o forma amb entitats i conceptes, que sovint sembla incapa\u00e7 de percebre la subtilitat de les imatges que conviden a obrir-se al batec viu de la realitat. Com canta Hal\u00b7l\u00e2g en aquell bell poema: \u00abTu, \u00bfde quina terra ets absent | perqu\u00e8 s\u2019alcin tots orgullosos a cercar-te dalt el cel? | Prou els veus mirant-te a plena llum, | per\u00f2, cecs com s\u00f3n, tan sols perceben foscor.\u00bb\u20094<\/p>\n
Ser\u00edem davant de dos estils culturals de ceguesa, de signe contrari. La que entronitza el mapa, el text o la imatge sagrada, la que feia clamar al Mestre Eckhart: \u00abPrego a D\u00e9u que m\u2019alliberi de D\u00e9u per poder aprehendre la Veritat!\u00bb5 I, l\u2019altra, la que, satisfeta d\u2019haver superat velles imposicions, ha arxivat totes aquelles veus sense sospitar el tresor que amaguen. Per\u00f2\u2026 corren nous aires. Basta donar un cop d\u2019ull a les llibreries, o a l\u2019oferta cultural. La globalitzaci\u00f3, posant-nos en contacte amb una \u00e0mplia diversitat, facilita poder diferenciar entre el fons i les formes, sentir que \u00abuna mateixa lluna es reflecteix en totes les aig\u00fces, tots els reflexos provenen d\u2019una sola lluna, una saviesa inclou totes les savieses\u00bb\u2026 (\u00abShodoka\u00bb).6 Ens convida a redescobrir el valor de la immensa riquesa d\u2019aquest llegat, a recon\u00e8ixer \u2014i agrair\u2014 la llibertat i l\u2019esfor\u00e7 de tantes persones que ens han precedit obrint camins de recerca.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":73409,"template":"","tags":[254,194],"seccio":[90],"class_list":["post-73384","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-254","tag-clau-de-volta","seccio-clau-de-volta"],"acf":[],"yoast_head":"\n