<\/p>\n\n\n\n
Aquesta secci\u00f3 va comen\u00e7ar ara fa dos anys sota la r\u00fabrica \u00ab\u00bfUn m\u00f3n amb \u00e0nima?\u00bb posant entre interrogants (dos i no un, seguint el criteri de Joan Sol\u00e0 adoptat per aquesta publicaci\u00f3) el que era el lema de Dialogal<\/em> des de feia molts anys. Un m\u00f3n amb \u00e0nima<\/em>. Viure en un m\u00f3n amb \u00e0nima o en un m\u00f3n sense \u00e0nima s\u00f3n dues experi\u00e8ncies ben diferents. I el cas \u00e9s que el m\u00f3n d\u2019avui no nom\u00e9s pret\u00e9n que el m\u00f3n no t\u00e9 \u00e0nima (\u00abel seu origen, el seu desenvolupament, les seves esperances i pors, els seus amors i creences nom\u00e9s s\u00f3n el resultat de col\u00b7locacions accidentals d\u2019\u00e0toms\u00bb, com fa seixanta anys va escriure expl\u00edcitament Bertrand Russell i com avui el sistema educatiu ensenya impl\u00edcitament gaireb\u00e9 a tot arreu), sin\u00f3 que sembla haver iniciat en els darrers anys una croada contra tot el que sigui bell, honorable, subtil, espiritual, sagrat o digne de rever\u00e8ncia. Tot d\u2019experts proclamen que les emocions es redueixen a bioqu\u00edmica; les persones, a algoritmes; les grans creacions de la cultura humana, a instint de poder i altres baixes passions. Tot el que des de fa mil\u00b7lennis ha tingut sentit (incl\u00f2s un fet tan elemental com sentir-se home o dona) es veu sotm\u00e8s a tempestes de confusi\u00f3 cada vegada m\u00e9s intenses. Un m\u00f3n on sembla normal parlar de \u00abpersones embarassades\u00bb i incitar els adolescents a canviar de g\u00e8nere a la primera crisi existencial, \u00e9s un m\u00f3n sense nord i \u00e9s un m\u00f3n sense \u00e0nima.<\/p>\n\n\n\n Ara fa poc m\u00e9s d\u2019un segle, el soci\u00f2leg Max Weber va veure el desencantament del m\u00f3n (Entzauberung der Welt<\/em>) com el tret m\u00e9s caracter\u00edstic de la hist\u00f2ria moderna. A partir del segle xvii es va comen\u00e7ar a imposar un model de coneixement que considera que nom\u00e9s \u00e9s real el que pot expressar-se de manera objectiva, quantificable i calculable. Aquest model de coneixement, que ha tingut el seu paradigma principal en la f\u00edsica de Newton i en la mirada freda i distanciada, ha donat resultats espectaculars, sobretot en les ci\u00e8ncies naturals. M\u00e9s q\u00fcestionable \u00e9s la seva utilitat en les ci\u00e8ncies humanes i en el m\u00f3n de l\u2019art i la literatura \u2014i, sobretot, en el m\u00f3n de la vida. El \u00abm\u00f3n de la vida\u00bb o \u00abm\u00f3n vital\u00bb (Lebenswelt<\/em>) \u00e9s una expressi\u00f3 emprada pel fil\u00f2sof Edmund Husserl (cinc anys m\u00e9s jove que Weber) per referir-se al m\u00f3n de l\u2019experi\u00e8ncia directa, el m\u00f3n en qu\u00e8 realment vivim, ens movem i som \u2014el m\u00f3n del qual ens parlen la literatura, l\u2019art, els somnis i els sentits, ben diferent del m\u00f3n del qual ens parlen la f\u00edsica i la bioqu\u00edmica, que s\u00f3n eines meravelloses sempre que estiguin al servei del m\u00f3n de la vida. En la seva \u00faltima gran obra, La crisi de les ci\u00e8ncies europees<\/em>, Husserl assenyala (i \u00e9s un proc\u00e9s que des dels seus dies ha anat a pitjor, com el desencantament del m\u00f3n diagnosticat per Weber) que el que anomena \u00abci\u00e8ncia galileana\u00bb (la ci\u00e8ncia que nom\u00e9s considera veritablement real el que \u00e9s classificable, quantificable i calculable) ha comportat la \u00abp\u00e8rdua del sentit de la ci\u00e8ncia per a la vida\u00bb i \u00abl\u2019eclipsi gaireb\u00e9 total del m\u00f3n vital (Lebenswelt<\/em>)\u00bb. En aquest eclipsi estem \u2014els eclipsis, per\u00f2, no duren per sempre.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n