<\/p>\n\n\n\n
\u00abBenvolgut S\u00e0gar, avui, remenant cartes, me n\u2019ha caigut a les mans una de teva del 12 de desembre del 2010. M\u2019ha sobtat molt, ja no et recordo, i \u00e9s que la mem\u00f2ria, als meus 86, n\u2019ha fet de les seves\u2026 No s\u00e9 de la teva vida i rellegeixo els molts viatges a pa\u00efsos que et van deixar molts records, com tamb\u00e9 el record de Poblet, i, en aquest cas, el record de la meva persona, que, com et deia, als 86 anys ha perdut el record de moltes coses i persones\u00bb (Poblet, 4 de gener del 2021).<\/p>\n\n\n\n
El 2021 el pare Paco (Francesc Mart\u00ednez Soria) ja no em recordava, malgrat la nostra intensa amistat de trenta anys des que havia entrat com a monjo cistercenc al monestir de Santa Maria de Poblet. En canvi, dos anys abans, el 2019, s\u00ed que em recordava quan em responia una carta aix\u00ed: \u00abB\u00e9, estic feli\u00e7 dient tot aix\u00f2! Tamb\u00e9 jo ho he de viure aix\u00ed i en dono gr\u00e0cies de dir-t\u2019ho als quasi 85 anys i en un ambient benedict\u00ed, que n\u2019\u00e9s el segon cap\u00edtol del meu viure de batejat. Primer escolapi i ara monjo conscient de les mancances de la meva vida d\u2019escolapi. Ara visc m\u00e9s obert al m\u00f3n que quan vivia fora\u00bb (Poblet, 13 de febrer de 2019).<\/p>\n\n\n\n