<\/p>\n\n\n\n
Si l\u2019esperit nom\u00e9s pot descansar en D\u00e9u, el poeta hauria d\u2019estimar-lo, aconseguir passar del concepte a l\u2019afecte, resoldre la dissociaci\u00f3 humana entre el que es pensa i el que se sent<\/p>\n\n\n\n
Si Llull partia de la idea que la veritat \u00e9s lluminosa, Ausi\u00e0s March \u00e9s el poeta dels llocs \u00abescurs\u00bb i incerts. Comen\u00e7a a deixar enrere un m\u00f3n, per\u00f2 no \u00e9s gaire clar cap on s\u2019encamina. De vegades es diu que es troba entre l\u2019Edat Mitjana i el Renaixement, per\u00f2 potser seria m\u00e9s exacte afirmar que, des del llegat medieval, apunta a una altra cosa que se situa al marge o m\u00e9s enll\u00e0 dels trets renaixentistes t\u00edpics. Se sol remarcar que \u00e9s hereu dels trobadors i de l\u2019escol\u00e0stica i descobridor del Dolce stil novo, per\u00f2 aqu\u00ed tamb\u00e9 cal fer precisions. Dels trobadors, tot i servir-se\u2019n, fa el gest de rebutjar-ne l\u2019estil, en capgira els t\u00f2pics, es desent\u00e9n del seu virtuosisme m\u00e8tric i estr\u00f2fic. De l\u2019escol\u00e0stica en conserva el vocabulari per expressar neguits que hi tenen ben poc a veure. De la poesia italiana en pren algun element, per\u00f2 no hi ha res m\u00e9s allunyat del vers melodi\u00f3s de Petrarca que les frases aspres, cavernoses, d\u2019Ausi\u00e0s March. No s\u00e9 si es pot trobar un altre poeta de primera categoria que arribi a menysprear tant la musicalitat de la paraula.
Com va sostenir Marie-Claire Zimmermann, Ausi\u00e0s March representa l\u2019emerg\u00e8ncia del jo en la poesia catalana: un jo delimitat per les esperances i les angoixes que neixen de la seva relaci\u00f3 amb les dones i amb D\u00e9u. Bracejant entre els convencionalismes de la poesia amorosa i els arguments tradicionals de la teologia, el poeta desenvolupa una veu dura i singular. Podr\u00edem dir que tempteja els l\u00edmits dels discursos heretats, per\u00f2 no ho fa amb l\u2019aspiraci\u00f3 heroica de superar-los a la manera moderna, d\u2019afirmar la seva individualitat contra les limitacions del m\u00f3n. El que fa, m\u00e9s aviat, \u00e9s explorar els punts de col\u00b7lisi\u00f3 entre les idees i les imatges per revelar una mena d\u2019intensitat especial. All\u00e0 on les convencions ja no poden aspirar a representar tota la realitat, hi aflora la tensi\u00f3 de la vida concreta.
En tot aix\u00f2, hi t\u00e9 un paper important el llenguatge religi\u00f3s. De vegades, com al poema XVIII, sembla que pugui servir per expressar l\u2019amor m\u00e9s perfecte per un dona. L\u2019esperit contempla en Amor, i aix\u00ed es despr\u00e8n del cos; es tracta d\u2019un amor superior perqu\u00e8 l\u2019esperit es multiplica a si mateix, mentre que la carn s\u2019envelleix, es corromp, es desf\u00e0. Per explicar-se, el poeta es compara amb els sants, i en concret amb sant Pau, a qui D\u00e9u va fer sortir l\u2019\u00e0nima del cos perqu\u00e8 vei\u00e9s misteris divins, i fins i tot amb els m\u00e0rtirs, que sense refinaments filos\u00f2fics han sabut coses que els fil\u00f2sofs no arribaven a descobrir. Tota aquesta disquisici\u00f3, per\u00f2, est\u00e0 introdu\u00efa pels versos: \u00abFantasiant, Amor a mi descobre | los grans secrets que als pus subtils amaga, | e mon jorn clar als h\u00f2mens \u00e9s nit fosca, | e visc de \u00e7o que persones no tasten.\u00bb A l\u2019amor espiritual per la dona hi t\u00e9 acc\u00e9s qui viu en un m\u00f3n capgirat. Ara, si alguna cosa caracteritza l\u2019amor en la poesia de March, \u00e9s la seva inestabilitat. \u00c9s accident i no subst\u00e0ncia, i els capgiraments que produeix resulten incontrolables. Arriba un moment que la carn vol volar i l\u2019\u00e0nima s\u2019aterra. Quan la dona s\u2019encastella en una indifer\u00e8ncia dolorosa, el poeta es vol lliurar al sexe m\u00e9s brut per despit. L\u2019amor no sap mantenir-se a prop de la perman\u00e8ncia incorp\u00f2ria d\u2019un \u00abpensament immoble\u00bb.
Si el vehicle per expressar l\u2019amor hum\u00e0 sembla que apunta m\u00e9s amunt del que la realitat pot oferir, queda finalment el vehicle mateix: el llenguatge religi\u00f3s i la seva relaci\u00f3 amb la vida. Aix\u00f2 \u00e9s el que aborda la poesia tardana de March, sobretot els dos-cents vint-i-quatre estramps del \u00abCant espiritual\u00bb. No es tracta d\u2019un poema que comuniqui una doctrina sobre D\u00e9u, ni que desenvolupi po\u00e8ticament uns coneixements previs, ni tampoc que es limiti a fer penit\u00e8ncia, com tants altres. Aqu\u00ed, m\u00e9s que mai, la poesia de March es revela com un caminar per llocs incerts. Els versos mostren, en present, les giragonses d\u2019una ment angoixada, temorosa, desesperada, una \u00abterrible batalla\u00bb interior. Cada estrofa se serveix de conceptes teol\u00f2gics, per\u00f2 no s\u00f3n mai punts de rep\u00f2s, nom\u00e9s objectes d\u2019interrogaci\u00f3 o veritats impossibles de fer baixar a la carn. L\u2019arrencada ja fixa el to cru i violent del conjunt: \u00abPuis que sens Tu alg\u00fa a Tu no basta, | dona\u2019m la m\u00e0 o pels cabells me lleva; | si no estenc la mia envers la tua, | quasi for\u00e7at a Tu mateix me tira.\u00bb En la imatge d\u2019un D\u00e9u que hauria d\u2019estirar el poeta pels cabells \u2014i no ho fa\u2014, l\u2019esperit s\u2019expressa amb la brutalitat del cos, la voluntat s\u2019abandona a la impot\u00e8ncia, la bellesa po\u00e8tica s\u2019esfuma per deixar pas a una altra cosa m\u00e9s severa.
Tot el cant gira al voltant del turment per la incertesa de la salvaci\u00f3. Els conceptes escol\u00e0stics que havien de servir per resoldre els dubtes \u2014m\u00e8rit, gr\u00e0cia, predestinaci\u00f3, infern, omnisci\u00e8ncia divina\u2014 aqu\u00ed atien el foc de les angoixes. En cada nus del \u00abCant espiritual\u00bb es planteja una dissociaci\u00f3. A l\u2019inici, el poeta vol acostar-se a D\u00e9u, per\u00f2 no ho fa; suplica al Senyor, per\u00f2 no troba res m\u00e9s que el silenci d\u2019un D\u00e9u a\u00efrat. Despr\u00e9s, l\u2019enteniment el porta a la idea que D\u00e9u es gener\u00f3s i acull tothom, per\u00f2 el poeta sap que no mereix la redempci\u00f3. Quan es conven\u00e7 que ha de treballar per mer\u00e8ixer la gr\u00e0cia, recorda el lladre que D\u00e9u va salvar gratu\u00eftament, sense necessitat de m\u00e8rits. Si l\u2019esperit de D\u00e9u bufa all\u00e0 on vol, com diu l\u2019Evangeli de Joan, resulta que les elucubracions de l\u2019enteniment s\u00f3n vanes. Un pas m\u00e9s: en D\u00e9u tot \u00e9s igual, la seva pot\u00e8ncia ha de ser una bondat uniforme, per\u00f2 en el m\u00f3n de la carn es manifesta en la vida i en la mort, en el dolor i en el plaer. El poeta sent m\u00e9s temor de D\u00e9u que no pas amor, i aix\u00f2 encara el fa sentir m\u00e9s culpable. I mentre se li acumulen aquests pensaments, s\u2019enfonsa m\u00e9s en la paradoxa de la predestinaci\u00f3: es vol salvar, per\u00f2 no pot fer res per salvar-se, perqu\u00e8 est\u00e0 en mans de D\u00e9u. Com que no hi pot fer res, demana al Senyor que li escurci la vida, per\u00f2 s\u2019adona que tem tant la mort com la mena de vida que fa. Ara, doncs, tot \u00e9s indiferent, viure i morir, i el poeta s\u2019abandona a D\u00e9u (\u00abPren-me al punt que millor en mi trobes\u00bb), per\u00f2 no hi ha cap joia m\u00edstica ni cap despreniment purificador en aquest abandonar-se: \u00e9s un simple crit de desengany. Les grans proclames religioses, March les fa n\u00e9ixer dels sentiments m\u00e9s problem\u00e0tics.
A partir d\u2019aquesta crisi de sentit, les dissociacions s\u2019intensifiquen. El poeta es dol perqu\u00e8 no es pot doldre prou de la seva vida perversa, i reconeix que aquest dolor duplicat \u00e9s antinatural. Llavors s\u2019aferra a una idea que ja havia insinuat: la ira de D\u00e9u \u00e9s una il\u00b7lusi\u00f3 dels homes. Les queixes del poeta, doncs, tamb\u00e9 el fan culpable, perqu\u00e8 ha jutjat D\u00e9u amb \u00abull de carn\u00bb. Intenta alliberar-se d\u2019aquesta angoixa recordant que D\u00e9u \u00e9s el b\u00e9 suprem, i que cal triar entre elevar-se fins a tocar-lo o rebaixar-se fins al diable. Sembla que el poeta es calma. Recorda els fil\u00f2sofs antics, que posaven el fi suprem en si mateixos: s\u2019equivocaven perqu\u00e8 la felicitat \u00e9s en un altre m\u00f3n. Per\u00f2 aix\u00f2 vol dir que el temps judeocristi\u00e0 nom\u00e9s \u00e9s una preparaci\u00f3 d\u2019una altra cosa, un encara-no permanent, la dissociaci\u00f3 mateixa.
No hi ha rep\u00f2s, doncs, i la flu\u00efdesa estructural del poema ens ho recorda. Si l\u2019esperit nom\u00e9s pot descansar en D\u00e9u, el poeta hauria d\u2019estimar-lo, aconseguir passar del concepte a l\u2019afecte, resoldre la dissociaci\u00f3 humana entre el que es pensa i el que se sent. Per\u00f2, justament, com que no \u00e9s capa\u00e7 de fer-ho, torna el sentiment de culpa, i ara es formula un desig que es troba al fons de l\u2019angoixa del cant: \u00abdesig saber qu\u00e8 de mi predestines: | A Tu \u00e9s present i a mi causa venible\u00bb. I \u00e9s una pregunta que de sobte despla\u00e7a la c\u00e0rrega del poema, perqu\u00e8, si hi ha predestinaci\u00f3, la responsabilitat queda en un segon pla: el poeta potser es pot salvar, tot i el mal que ha com\u00e8s, per\u00f2 aleshores no t\u00e9 sentit cap dels seus actes. La dissociaci\u00f3 entre la vida carnal i l\u2019altra \u00e9s tan gran que no s\u2019hi pot aplicar cap c\u00e0lcul. Per passar del concepte a l\u2019afecte, sembla que l\u2019\u00fanic cam\u00ed \u00e9s el menyspreu de la carn; ara el poeta demana a D\u00e9u que el faci insensible a les coses terrenals, per\u00f2 altre cop la voluntat i l\u2019h\u00e0bit se separen. \u00abCat\u00f2lic s\u00f3\u00bb, escriu, \u00abmas la Fe no m\u2019escalfa\u00bb.
Totes aquestes tensions humanes fan apar\u00e8ixer, finalment, la dissociaci\u00f3 en D\u00e9u mateix. D\u00e9u va crear els homes per salvar-los, per\u00f2 sap que es poden condemnar: \u00abSi \u00e9s aix\u00ed, \u00bfper qu\u00e8, doncs, me creaves, | puix fon en Tu lo saber infal\u00b7lible?\u00bb La creaci\u00f3 i l\u2019omnisci\u00e8ncia no es poden conciliar; la teologia \u2014aquest intent d\u2019articular humanament el saber infal\u00b7lible de D\u00e9u\u2014 queda redu\u00efda a l\u2019absurd. I, arribat aqu\u00ed, el poeta demana al Senyor que el retorni al no-res, que desfaci la creaci\u00f3, perqu\u00e8 m\u00e9s li valdria no haver nascut, com diu de Judes l\u2019Evangeli de Mateu.
Les dissociacions no es resolen. Cap a la pen\u00faltima estrofa, March torna a servir-se d\u2019una imatge brutal, com al comen\u00e7ament: que D\u00e9u s\u2019afarti de la seva carn i nom\u00e9s li deixi l\u2019esperit amb les seves virtuts. Dominat per l\u2019\u00e0nsia de ser esperit i prou, s\u2019imagina un D\u00e9u antrop\u00f2fag, un D\u00e9u que adopta el paper del devot que combrega, per\u00f2 en una eucaristia que s\u2019expressa amb el vocabulari del pecat de gola. Amb aquesta imatge paorosa s\u2019arriba a la dissociaci\u00f3 final, que \u00e9s un altre desig: que el temor de D\u00e9u obri les portes de l\u2019amor, que les ll\u00e0grimes amargues donin pas a les dolces. Els darrers versos parlen d\u2019aigua, plors, fonts, camins, vies, i de la clau ara per ara inaccessible que obriria el cel tancat. S\u00f3n paraules que resumeixen la forma aquosa del poema i la resclosa que la delimita. Els conceptes impersonals de la tradici\u00f3 teol\u00f2gica, viscuts amb angoixa, recobren vida i dibuixen una subjectivitat en moviment, definida per la incertesa del seu lloc. Es podria dir que la modernitat neix quan el llenguatge teol\u00f2gic es troba amb una subjectivitat que no sap renunciar a si mateixa. Adm\u00e8s aix\u00f2, March \u00e9s un dels primers i m\u00e9s impressionants poetes moderns.<\/p>\n\n\n\n