Mar\u00eda Eugenia Manrique ha estudiat pintura tradicional xinesa i cal\u00b7ligrafia. Una forma d\u2019art, per\u00f2 tamb\u00e9 una filosofia de vida. En parlem a casa seva, al mig de Barcelona.<\/p>\n\n\n\n
\u00bfQu\u00e8 \u00e9s per tu el taoisme?<\/strong><\/p>\n\n\n\n La filosofia que proposa la integraci\u00f3 de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0 amb la seva ess\u00e8ncia, la natura. Perqu\u00e8 sovint fem com si la natura i els \u00e9ssers humans f\u00f3ssim dues coses diferents, i no ens adonem que, igual que qualsevol animal o fins i tot qualsevol pedra, venim de la mateixa mare. Si llegeixes el Tao-teking<\/a>, pots pensar: \u00ab\u00bfCom s\u2019ent\u00e9n, aix\u00f2?\u00bb Per\u00f2, per exemple, a mi no em cal entendre-ho perqu\u00e8 m\u2019agradi. La cal\u00b7ligrafia pot ser abstracta, com les obres de T\u00e0pies, que estan totalment influenciades per les cal\u00b7ligrafies. Quan ho estudies, els mestres prefereixen que no et preocupis pel significat. Perqu\u00e8 sempre diem: \u00ab\u00bfqu\u00e8 \u00e9s aix\u00f2?, \u00bfper qu\u00e8 \u00e9s aix\u00ed?\u00bb, i pels xinesos i els japonesos l\u2019important no \u00e9s el perqu\u00e8, sin\u00f3 el fet de centrar-se en el pinzell, a fer aquesta forma. L\u2019art no \u00e9s un estil, per\u00f2 s\u00ed que \u00e9s un cam\u00ed per a qui ho practica, igual que la meditaci\u00f3. Vaig estudiar belles arts a M\u00e8xic, en una escola fundada per Frida i Diego. Hi havia una pressi\u00f3 immensa perqu\u00e8 demostressis la teva creativitat, perqu\u00e8 trobessis un estil \u00fanic que et defin\u00eds i no s\u2019assembl\u00e9s a res. Cosa absurda. Vaig estudiar amb aquestes pressions i, a part, aprenent t\u00e8cniques; com m\u00e9s, millor: aquarel\u00b7la, carbonet, ho has de dominar tot.<\/p>\n\n\n\n Quan vaig comen\u00e7ar amb l\u2019art xin\u00e8s, no parlaven mai de creativitat ni d\u2019estil propi, sin\u00f3 d\u2019energia: si el teu esperit est\u00e0 b\u00e9, el pinzell el seguir\u00e0. L\u2019important \u00e9s la respiraci\u00f3, el cos, la postura. I vas al Jap\u00f3, a la Xina, i els mestres calquen. No calquen amb la intenci\u00f3 de dir \u00abaix\u00f2 \u00e9s meu\u00bb, sin\u00f3 que \u00e9s una intenci\u00f3 pedag\u00f2gica. Pensa que tot el que hem apr\u00e8s a la vida ha estat per imitaci\u00f3, perqu\u00e8, si no, no sabr\u00edem caminar ni agafar una cullera. FRAGMENT:<\/strong><\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00abDe la mateixa manera que els canvis constants de l\u2019univers troben ress\u00f2 en la natura, l\u2019univers \u00edntim de l\u2019artista tamb\u00e9 experimenta transformacions internes que s\u2019exterioritzen a trav\u00e9s de la pr\u00e0ctica amb el pinzell. La capacitat de recon\u00e8ixer aquesta relaci\u00f3 din\u00e0mica de resson\u00e0ncia, entre la naturalesa externa i la interna, facilita el cam\u00ed necessari per establir l\u2019harmonia amb el Tot, i permet a l\u2019artista viure l\u2019esdevenir natural del canvi i evolucionar en l\u2019experi\u00e8ncia de l\u2019art, tal com l\u2019ent\u00e9n la filosofia taoista.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Mar\u00eda Eugenia Manrique, Arte, naturaleza y espiritualidad<\/em>, Kair\u00f3s, Barcelona, p. 23.
\u00bfI de quina manera ens recorda aquesta idea?
<\/strong>Convidant-nos a prendre\u2019n molta consci\u00e8ncia. Sabent que \u00e9s una consci\u00e8ncia que no et ve de sobte, sin\u00f3 que ens ve i se\u2019ns en va, perqu\u00e8 vivim a la ciutat, allunyats de la natura. Per\u00f2 \u00e9s que fins i tot el teu m\u00f2bil ve de la natura, perqu\u00e8 \u00e9s l\u2019\u00fanica font que tenim. En l\u2019aspecte espiritual, per mi, seria com caminar sola en un bosc. Perqu\u00e8 hi pots anar amb alg\u00fa i que els dos estigueu callats, per\u00f2 ja no \u00e9s el mateix. Quan hi vas sola, seus en una pedra, o et perds entre els arbres. La part espiritual \u00e9s inherent a l\u2019\u00e9sser hum\u00e0, \u00e9s una percepci\u00f3 interior molt subtil i intensa, i, com m\u00e9s ens allunyem de la natura, m\u00e9s complicat \u00e9s percebre-ho. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important la contemplaci\u00f3, que no \u00e9s veure ni mirar, \u00e9s entrar i sentir-te part del que tens al davant.
\u00bfCom es pot practicar aix\u00f2 al mig de l\u2019Eixample?
<\/strong>Hi ha la meditaci\u00f3, que no \u00e9s deixar la ment en blanc, perqu\u00e8, si estem vius, la ment est\u00e0 activa. Hi ha un diagrama taoista en qu\u00e8 el cos hum\u00e0 \u00e9s un paisatge amb mar, muntanyes. A trav\u00e9s de la respiraci\u00f3, hi pots entrar i pots arribar a estar en aquest espai de natura que hi ha dins del teu cos. Respirar i transcendir. Respirar \u00e9s el cam\u00ed, sense pretendre res. Com m\u00e9s t\u2019alliberis de les intencions, m\u00e9s aviat hi arribar\u00e0s. Has de deixar de buscar per trobar. Deixar anar i deixar que arribi. \u00c9s rendir-te. Comences a respirar i connectes amb el teu mar. Quan ho faig, visualitzo un mar en calma i la respiraci\u00f3 meva \u00e9s l\u2019onatge. \u00bfI qu\u00e8 fa el mar quan ve un objecte? Amb les ones, l\u2019aparta. Quan et vingui un pensament: \u00abDem\u00e0 he de fer tantes coses\u00bb, deixa que se\u2019n vagi. Si ho aconsegueixes en tres minuts, ja estar\u00e0s fent un contacte amb el teu interior.
\u00bfQu\u00e8 ens ha regalat el taoisme que puguem recon\u00e8ixer en l\u2019art?
<\/strong><\/p>\n\n\n\n
\u00bfQu\u00e8 trobem avui que sigui fruit d\u2019aquesta tradici\u00f3?<\/strong>
Est\u00e0 arribant. Hi ha molta gent que fa pintura, tinta, cal\u00b7ligrafia, taitx\u00ed, txikung.
Estan impregnats d\u2019una manera de fer, de la lentitud, la concentraci\u00f3, que potser \u00e9s el que m\u00e9s necessitem, \u00bfoi?<\/strong>
I tant! Al taitx\u00ed has de reproduir una coreografia, on hi ha els principis b\u00e0sics del taoisme: el yin i el yang, i el txi, que \u00e9s l\u2019energia. Aix\u00f2 est\u00e0 en tot. I, quan estudies amb un mestre, et parla del yin i el yang, que s\u00f3n les dues polaritats que estan en el nostre cos, que no s\u00f3n oposades, sin\u00f3 complement\u00e0ries. Seria el femen\u00ed i el mascul\u00ed, el b\u00e9 i el mal, per\u00f2 tot t\u00e9 una part de l\u2019altra. \u00bfN\u2019has vist el s\u00edmbol? El blanc t\u00e9 una part negra. En el yang hi ha yin, i a l\u2019inrev\u00e9s. Aix\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 en l\u2019\u00e9sser hum\u00e0: no som nom\u00e9s hormones femenines. Pel taoisme, el que \u00e9s important\u00edssim \u00e9s el canvi: la transformaci\u00f3 a la vida \u00e9s constant, no hi ha cap moment que s\u2019aturi. El taoisme ens ensenya que el canvi \u00e9s necessari. I, encara que no te n\u2019adonis, les nostres c\u00e8l\u00b7lules s\u2019estan renovant constantment. La transformaci\u00f3 \u00e9s un principi de la naturalesa. Yijing<\/em>, que \u00e9s el llibre m\u00e9s antic de tots els xinesos, \u00e9s el llibre de les transformacions, i es fa servir oracularment per fer preguntes. I l\u2019interessant \u00e9s com es van veient els canvis.
\u00bfI qu\u00e8 en podem aprendre?
<\/strong>
Primer, la consci\u00e8ncia del canvi i de la transformaci\u00f3, perqu\u00e8 a vegades, si estem b\u00e9, ens costa acceptar els canvis. Si estem malament, benvinguts siguin, per\u00f2 es tracta d\u2019acceptar el \u00abdeixa-ho venir i deixa que se\u2019n vagi\u00bb, saber-ne veure els temps. I cadasc\u00fa ha de trobar un qu\u00e8, la meditaci\u00f3, l\u2019exercici, l\u2019art, per poder-se a\u00efllar i per tenir un espai per a si mateix. Abans la paraula energia<\/em> era estranya. I ara vas a un bar i et serveixen un \u00absuc zen\u00bb. Han passat molts anys abans que comenc\u00e9s a fer classes, per\u00f2 ara em fa por perqu\u00e8 amb un any ja pots ser monitor de ioga.
Dona\u2019m exemples que uneixin l\u2019art amb aquesta filosofia que m\u2019expliques.<\/strong>
En la pintura xinesa hi ha quatre cavallers: el bamb\u00fa, l\u2019orqu\u00eddia, el crisantem i el cirerer. L\u2019orqu\u00eddia neix petita i silvestre entre les pedres, i t\u00e9 la virtut que la seva delicadesa no \u00e9s fragilitat, que pot ser molt forta, i aix\u00f2 \u00e9s el yin i el yang. El bamb\u00fa \u00e9s r\u00edgid, per\u00f2 flexible: a vegades penses que t\u2019has de mantenir aqu\u00ed perqu\u00e8 ets forta, per\u00f2, si ets flexible, no et trencar\u00e0s. El crisantem representa la unitat familiar: \u00e9s una flor que t\u00e9 molts p\u00e8tals, i \u00e9s el grup: cada flor est\u00e0 en cada p\u00e8tal i cada p\u00e8tal \u00e9s la flor. El cirerer floreix a l\u2019hivern i \u00e9s bell\u00edssim, perqu\u00e8 durant l\u2019any els troncs s\u00f3n secs i pots creure que no florir\u00e0 mai, per\u00f2 enmig del fred fa flors. La primavera \u00e9s l\u2019orqu\u00eddia, l\u2019estiu \u00e9s el bamb\u00fa, el crisantem \u00e9s la tardor i el cirerer \u00e9s l\u2019hivern: a la vellesa tamb\u00e9 hi ha energia per florir.
En la cal\u00b7ligrafia, \u00bfcada car\u00e0cter significa una paraula?
<\/strong>
S\u00ed. Per\u00f2 no hi ha preposici\u00f3. Una vol dir \u2018ocells\u2019; l\u2019altra, \u2018muntanya\u2019; l\u2019altra, \u2018n\u00favols\u2019. Hi ha diccionaris amb cinquanta mil car\u00e0cters. Al segle v, al Jap\u00f3, nom\u00e9s parlaven, i de la Xina va arribar la cal\u00b7ligrafia: llavors van comen\u00e7ar a escriure aquests car\u00e0cters. I els japonesos van considerar que era quelcom molt yang, \u00abmolt home\u00bb, i que les dones no ho podien escriure. I \u00e9s aleshores quan elles transformen tota una taula que existia, i creen l\u2019hiragana, que \u00e9s l\u2019escriptura japonesa d\u2019ara.
\u00bfQuin significat dones a la cal\u00b7ligrafia?
<\/strong>
\u00c9s una art a part, que no t\u00e9 res a veure amb l\u2019aprenentatge de l\u2019idioma, perqu\u00e8 jo no s\u00e9 xin\u00e8s. \u00c9s un cam\u00ed: el cam\u00ed de la cal\u00b7ligrafia, igual que la pintura o la cerim\u00f2nia del te. La meta \u00e9s el cam\u00ed, com en el poema de Kavafis: \u00cdtaca \u00e9s el teu recorregut. \u00c9s aix\u00ed per la concentraci\u00f3 que et demana. Les arts xineses et demanen molta repetici\u00f3, molt d\u2019abandonament del teu ego, de la pretensi\u00f3. Despr\u00e9s de molts anys, pots arribar a fer-ho. Em costa dir que soc cal\u00b7l\u00edgrafa, perqu\u00e8 encara em falta molt. Em vaig passar tot l\u2019estiu fent aquesta poesia. El pinzell \u00e9s part de tu. Quan estudiava pintura i feia oli, no suportava els pinzells, perqu\u00e8 m\u2019allunyaven de la pintura; en canvi, amb la cal\u00b7ligrafia no sento el pinzell a la m\u00e0, forma part del meu cos.
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
\n\n\n\n