\u2014Si desitg\u00e9s con\u00e8ixer la composici\u00f3 de l\u2019aigua del mar, \u00bfqu\u00e8 faria? \u2014va preguntar el savi \u2018Abdu\u00b4l-Bah\u00e1, fill del fundador de la fe bah\u00e1\u2019\u00ed, a un cient\u00edfic a qui concedia una entrevista.<\/p>\n
\u2014Agafaria una mostra d\u2019aigua del mar amb un recipient, l\u2019examinaria al laboratori, i aix\u00ed sabria quina \u00e9s la composici\u00f3 de l\u2019aigua del mar.<\/p>\n
\u2014Molt b\u00e9. \u00bfI si volgu\u00e9s con\u00e8ixer la composici\u00f3 d\u2019una ll\u00e0grima?<\/p>\n
\u2014Faria el mateix: agafaria la ll\u00e0grima amb un recipient, l\u2019examinaria al laboratori, i sabria quina composici\u00f3 t\u00e9.<\/p>\n
\u2014Per\u00f2 \u2014va preguntar aleshores \u2018Abdu\u00b4l-Bah\u00e1\u2014 \u00bfpodria con\u00e8ixer si la causa de la ll\u00e0grima ha estat l\u2019alegria o la tristesa?<\/p>\n
El llenguatge cient\u00edfic i conceptual ens ajuda i \u00e9s del tot necessari, per\u00f2 no ho pot explicar tot. Modela, descriu, ordena, projecta, interpreta la realitat, s\u00ed. Per\u00f2, m\u00e9s enll\u00e0 de les nostres paraules, la realitat continua bategant, i no es deixa atrapar f\u00e0cilment. M\u00e9s enll\u00e0, ja nom\u00e9s podem avan\u00e7ar a les palpentes, deia el poeta Jos\u00e9 \u00c1ngel Valente, i aquesta \u00e9s la ra\u00f3 de ser de l\u2019acte creatiu. Les arts, la filosofia o algunes formes religioses mostren l\u2019intent d\u2019explorar i expressar all\u00f2 que per naturalesa \u00e9s inexpressable.<\/p>\n
Tota la gran diversitat de codis simb\u00f2lics, metaf\u00f2rics, que es despleguen en les diverses cultures s\u00f3n vehicles expressius que no busquen descriure o simplificar, sin\u00f3 obrir escletxes. Ens conviden a fer-nos preguntes, a mirar i admirar, a sentir i valorar, a deixar-nos commoure per l\u2019incommensurable al\u00e8 de la vida, pel fet mateix d\u2019existir.<\/p>\n
Per\u00f2 potser hem perdut l\u2019h\u00e0bit de fer servir la capacitat po\u00e8tica. Ja nom\u00e9s el llenguatge descriptiu parla de \u00abveritats\u00bb. A l\u2019escola, un nen em deia que el mite que li explicava sobre l\u2019origen de l\u2019univers era rid\u00edcul, que all\u00f2 no s\u2019ho creia \u00abni un tonto\u00bb; una dona es reia d\u2019una altra perqu\u00e8 el poema que li ensenyava era \u00abuna palla mental\u00bb, i un amic es justificava dient que \u00abla religi\u00f3 \u00e9s per a cr\u00e8duls i, en canvi, la ci\u00e8ncia est\u00e0 demostrada emp\u00edricament: \u00e9s el que val\u00bb.<\/p>\n
Ni el grau de religiositat \u00e9s correlatiu a les connexions neuronals de cadasc\u00fa, ni un mite \u00e9s una descripci\u00f3 hist\u00f2rica objectiva, ni un poema parla a la ra\u00f3. Si volem que el seu missatge ens arribi i ens interpel\u00b7li, no podem aproximar-nos-hi des d\u2019aqu\u00ed. Haurem d\u2019obrir-nos a altres codis comunicatius, donar-los temps i espai.<\/p>\n
\u00bfPodem con\u00e8ixer si la causa de la ll\u00e0grima ha estat l\u2019alegria o la tristesa? Una al\u00b7legoria que ens recorda el veritable valor d\u2019all\u00f2 que ja \u00e9s.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":84891,"template":"","tags":[267,200],"seccio":[86],"class_list":["post-84890","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-267","tag-editorial","seccio-editorial"],"acf":[],"yoast_head":"\n