Lurdes Casanovas em diu que \u00e9s \u00abuna dona feminista que viu la fe amb contradicci\u00f3\u00bb. Forma part del col\u00b7lectiu Alcem la Veu, que \u00abva n\u00e9ixer el 2019 per donar visibilitat a les dones dins l\u2019Esgl\u00e9sia\u00bb. Quedem davant la parr\u00f2quia de Sant Felip Neri, a Barcelona, un lloc que m\u2019explica que \u00e9s simb\u00f2lic: \u00abHe volgut quedar aqu\u00ed pel valor hist\u00f2ric que t\u00e9, perqu\u00e8 em fa pensar en les dones que ens han precedit: les nostres mares, les nostres \u00e0vies; a totes els devem la reivindicaci\u00f3 que ara estem fent.\u00bb<\/p>\n\n\n\n
I una de les lloses que arrossega l\u2019Esgl\u00e9sia \u00e9s la visi\u00f3 del sexe. A molta gent els deu sorprendre que es pugui ser feminista i cristi\u00e0, \u00bfoi? PE\u00c7A:<\/strong> – Les dones parlen un 1% del temps. Unes 14.000 paraules d\u2019un total d\u20191,1 milions.<\/p>\n\n\n\n – Maria, la mare de Jes\u00fas, diu 191 paraules. Maria Magdalena, 61, i Sara, 141.<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 no vol dir que les dones no tinguin la seva parcel\u00b7la de poder.\u00bb<\/p>\n\n\n\n Josep Monells, La B\u00edblia amb veu de dona<\/em>, Instituci\u00f3 B\u00edblica Evang\u00e8lica de Catalunya, 2024, p\u00e0gina 19.<\/p>\n\n\n\n
\u00bfQuines discriminacions viu la dona a l\u2019Esgl\u00e9sia?
<\/strong>
Per haver nascut dones sovint no hi tenim ni veu ni vot: no podem votar els \u00f2rgans de poder dels bisbats o del Vatic\u00e0, no podem ser ordenades sacerdotesses ni diaques, ni rebre formaci\u00f3 seminarista. Tot aix\u00f2 s\u2019ha anat cronificant al llarg de la hist\u00f2ria: \u00e9s per aix\u00f2 que diem prou al masclisme de l\u2019Esgl\u00e9sia.
A Jes\u00fas ja li va tocar transgredir les normes d\u2019una societat patriarcal. No ha canviat gaire res.
<\/strong>
Ell no discriminava entre home, dona, jueu, negre, blanc; tractava tothom igual. Per\u00f2, com que els textos de l\u2019Esgl\u00e9sia han estat interpretats per homes i s\u00f3n ells els que han predicat, el missatge s\u2019ha anat desviant.<\/p>\n\n\n\n
\u00bfReivindiqueu que una dona pugui fer de moss\u00e8n o de papa?
<\/strong>
Si ho vol, s\u00ed. No cal que sigui l\u2019objectiu, per\u00f2 que en tingui la possibilitat.
Al final, no \u00e9s altra cosa que poder transmetre un missatge.
<\/strong>
S\u00ed, i que ric que seria si ho pogu\u00e9ssim fer dones i homes.
Una de les poques possibilitats de les dones \u00e9s ser monges.
<\/strong>
Tot i aix\u00ed, elles tamb\u00e9 han viscut el fet de no tenir prou veu i moltes vegades han estat invisibilitzades.
<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Que sigui tan tancada no ajuda: no hi ha d\u2019haver nom\u00e9s una finalitat reproductiva, sin\u00f3 que ha d\u2019existir el dret a viure\u2019l plenament, des d\u2019una amorositat molt m\u00e9s dol\u00e7a.<\/p>\n\n\n\n
Molts joves veuen l\u2019Esgl\u00e9sia carca. Si hi hagu\u00e9s una renovaci\u00f3 i la dona tingu\u00e9s el mateix paper que l\u2019home, \u00bfn\u2019eliminar\u00edem aquesta p\u00e0tina?
<\/strong>
Totalment. A vegades penso que un dia les meves filles em diran: \u00ab\u00bfVosaltres vau formar part de l\u2019Esgl\u00e9sia i no vau fer-hi res?\u00bb \u00c9s a dir, si defenso la igualtat de les dones a casa meva, al carrer i a la feina, tamb\u00e9 ho he de fer a l\u2019Esgl\u00e9sia, perqu\u00e8 tinc el carnet d\u2019un club amb el qual no estic d\u2019acord i no em puc quedar amb els bra\u00e7os plegats.
\u00bfCom seria, per tu, una Esgl\u00e9sia moderna?
<\/strong>Tal com la va voler Jes\u00fas. Circular, amb m\u00e9s responsabilitat dels laics, on s\u2019escolti les dones i se les reconegui, i on l\u2019autoritat es basi en el servei com\u00fa. Hist\u00f2ricament, les encarregades d\u2019alimentar la fam\u00edlia han estat les dones. I, en canvi, de l\u2019eucaristia, que \u00e9s quan compartim l\u2019aliment espiritual, nom\u00e9s se\u2019n poden encarregar els homes, els preveres. Reivindiquem la dignitat en doble sentit: les dones s\u2019han encarregat de tenir cura dels malalts, per\u00f2 el sagrament de la unci\u00f3 dels malalts nom\u00e9s el poden administrar els homes. \u00c9s aix\u00ed: quan l\u2019espai prof\u00e0 passa a ser sagrat, les dones som expulsades.
Per imaginar-ho: en una missa, \u00bfja no seur\u00edem als bancs, sin\u00f3 en cercles?
<\/strong>
S\u00ed, i encara que hi hagu\u00e9s una preveressa<\/em> o un sacerdot dirigint-ho, no deixaria de ser un m\u00e9s dins d\u2019una comunitat on tothom podria intervenir.
\u00bfCom us la imagineu m\u00e9s, aquesta Esgl\u00e9sia?
<\/strong>
Que sigui un lloc de trobada, que ning\u00fa s\u2019hi senti discriminat. Els col\u00b7lectius LGTBI: tothom hi ha de tenir el seu lloc. De fet, amb Alcem la Veu s\u2019hi pot sentir identificat tothom: homes i dones, perqu\u00e8 \u00e9s entre tots que hem de construir una Esgl\u00e9sia m\u00e9s justa.
Anem al principi: \u00bfla<\/strong> modernor de Jes\u00fas en qu\u00e8 es notava?
<\/strong>
Jes\u00fas va ser molt trencador. La tradici\u00f3 jueva deixava la dona relegada a servir, a passar desapercebuda. Als Evangelis, a Marc 15,4, es parla de Maria Magdalena, Maria, mare de Jacob, i Josep i Salom\u00e9. \u00c9s una cosa mai vista a la hist\u00f2ria de l\u2019\u00e8poca. Jes\u00fas no s\u2019acontenta de col\u00b7locar la dona en un rang m\u00e9s elevat del que se l\u2019havia col\u00b7locat pel costum; la col\u00b7loca davant de D\u00e9u en igualtat amb l\u2019home.
En un manifest dieu que veniu de les dones valentes i lliures de les primeres comunitats cristianes.<\/strong>
S\u00ed. Per exemple, Febe era una dona cor\u00edntia i sant Pau l\u2019anomena a la Carta als Romans com a diaca de l\u2019Esgl\u00e9sia de C\u00e9ncrees i benefactora de deixebles i de Jes\u00fas. Tot i que alguns biblistes n\u2019han intentat modificar el nom fent-la passar per home, era una dona econ\u00f2micament ben situada. O tamb\u00e9 hi ha Tecla, que es va convertir al cristianisme despr\u00e9s d\u2019escoltar Pau de Tars, i tenia la facultat de predicar i batejar. M\u00edriam, la germana d\u2019Aaron, tenia un lideratge natural: a \u00c8xode 15:20, ens narra com va prendre un pandero i com totes les dones, guiades per ella, van sortir darrere seu amb danses i panderetes. A la B\u00edblia hi ha molts textos de dones l\u00edders, economistes, emprenedores, que sovint se les ha deixat sense nom, com si nom\u00e9s fossin acompanyants.<\/p>\n\n\n\n
O dones servicials i obedients.
<\/strong>
I el que no pot fer l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica \u00e9s refor\u00e7ar aquest missatge, i molt menys a hores d\u2019ara, quan la reivindicaci\u00f3 de les dones \u00e9s al carrer i a tot arreu.
O com alg\u00fa que ve a parir.
<\/strong>
S\u00ed, com la idea que s\u2019ha fet de Maria: una dona servicial. Valdria la pena deixar-la de veure com una dona immaculada i comen\u00e7ar a veure-la com una dona empoderada, perqu\u00e8 el seu paper tampoc no \u00e9s f\u00e0cil: gestava com a mare soltera. Tot aix\u00f2, hist\u00f2ricament, t\u00e9 molta for\u00e7a, per\u00f2 no se\u2019ns ven d\u2019aquesta manera.
Alceu la veu de les dones del passat i tamb\u00e9 de les del present, per\u00f2, mentrestant, a missa escoltem testimonis d\u2019homes exemplars.
<\/strong>
Exacte, el nostre imaginari es crea amb homes, masculins, i per aix\u00f2 volem que a missa es destaqui el paper de les dones. N\u2019hi ha moltes de molt potents: Elisabeth Johnson, Elisabeth Sch\u00fcssler Fiorenza, Ivon Guevara, Teresa Forcades. Volem que la teologia feminista s\u2019expliqui a les parr\u00f2quies, perqu\u00e8 hi ha religions que ens han avan\u00e7at: les protestants tenen bisbesses, fins i tot hi ha rabines jueves casades i amb fills.
\u00bfEns toca tornar a ser transgressors?
<\/strong>
I tant. Sortir al carrer, fer-ho p\u00fablic. Alcem la Veu ens manifestem el diumenge abans del 8 de mar\u00e7; el 25 de novembre, el Dia de la viol\u00e8ncia contra les dones, i el dia de Santa Febe, el 3 de setembre. I aix\u00f2 no nom\u00e9s passa aqu\u00ed: en l\u2019\u00e0mbit mundial hi ha el consell de dones cat\u00f2liques, que n\u2019aplega de tots els continents.
<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
I no \u00e9s cap mena de contrasentit: necessitem viure la fe sense sentir-nos invisibilitzades ni menystingudes. Necessitem una Esgl\u00e9sia feminista.<\/p>\n\n\n\n
\u00bfQu\u00e8 us diuen des de l\u2019Esgl\u00e9sia?
<\/strong>A Barcelona encara no hem tingut un tu a tu amb el bisbe; en l\u2019\u00e0mbit global, estan veient que alguna cosa est\u00e0 ressonant. \u00bfCap a on ens portar\u00e0 aquest cam\u00ed? No ho s\u00e9, per\u00f2, com a m\u00ednim, a tots els continents, la veu de les dones cada cop \u00e9s m\u00e9s forta i m\u00e9s clara.
<\/p>\n\n\n\n
\u00abLa narraci\u00f3 b\u00edblica es vehicula a trav\u00e9s dels homes, a trav\u00e9s de la vida dels patriarques, reis, savis i l\u00edders. Amb tres dades es veu:
– A la B\u00edblia hi apareixen uns 3.240 personatges, dels quals 93 s\u00f3n dones, i nom\u00e9s 49 tenen nom.<\/p>\n\n\n\n