Fa dotze anys, l\u2019Assemblea Nacional Catalana va organitzar a diverses ciutats alemanyes unes jornades per parlar del conflicte entre Catalunya i Espanya. Eren uns debats en qu\u00e8 particip\u00e0vem tant catalans instal\u00b7lats a Alemanya com alemanys relativament sensibles a la causa catalana. Aviat em vaig adonar que entre tots nosaltres hi havia un pacte t\u00e0cit: mentre parl\u00e0vem constantment d\u2019independentisme catal\u00e0 o de republicanisme catal\u00e0, el terme \u00abnacionalisme\u00bb havia quedat bandejat dels di\u00e0legs. Ara b\u00e9, sense el nacionalisme catal\u00e0 no s\u2019entenia qu\u00e8 hi f\u00e8iem, tants catalans a l\u2019estranger parlant de Catalunya sota un sol de just\u00edcia.<\/p>\n
Un dia, tipa d\u2019un debat bizant\u00ed sobre el respecte al constitucionalisme, i tipa de les insinuacions m\u00e9s o menys malicioses d\u2019un dels ponents alemanys, vaig dir que els catalans no hav\u00edem exterminat set milions de persones en nom de cap superioritat nacional i que, per tant, \u00abels perills del nacionalisme\u00bb, com deia ell, eren relatius al tipus de nacionalisme del qual parl\u00e9ssim. Llavors es va fer un silenci esp\u00e8s. Hi va haver un moment de tensi\u00f3 (de molta tensi\u00f3), per\u00f2 vaig tenir la sensaci\u00f3 que posar aquella veritat hist\u00f2rica sobre la taula servia per a moltes coses. En primer lloc, per verbalitzar el que molts catalans pensaven des de feia estona per\u00f2 no gosaven verbalitzar. En segon lloc, per desestigmatitzar la idea de naci\u00f3 i poder parlar de pol\u00edtica des d\u2019una perspectiva catalana, que era el que hav\u00edem anat a fer. Sobretot, per\u00f2, vaig veure que abordar les realitats de fons, per inc\u00f2modes que fossin, servia per discutir amb m\u00e9s honestedat i avan\u00e7ar per trobar solucions o, com a m\u00ednim, consensos.<\/p>\n
L\u2019episodi em va ensenyar que revelar el fons dels conflictes \u00e9s l\u2019\u00fanica manera de comen\u00e7ar a resoldre\u2019ls. Aix\u00f2 \u00e9s el que fa Lurdes Casanova en aquestes p\u00e0gines, quan diu a la periodista Gemma Ventura que l\u2019Esgl\u00e9sia cat\u00f2lica ha promogut una idea de la dona obedient i servicial per motius totalment aliens al missatge evang\u00e8lic. O Moussa Bourekba, en un reportatge sobre el conflicte dels conflictes, la guerra entre Palestina i Israel. \u00c9s possible que alguns lectors no se sentin c\u00f2modes amb la perspectiva de Bourekba, per\u00f2 \u00e9s un article que verbalitza realitats hist\u00f2riques que estan a la base de les discussions geopol\u00edtiques detallades, tan habituals en els nostres dies.<\/p>\n
L\u2019activista Gabriela Serra ens diu que hi ha tants conflictes perqu\u00e8 debatem poc. Aquesta afirmaci\u00f3 \u00e9s la ra\u00f3 per la qual existeix Dialogal<\/em>, que amb aquest n\u00famero tanca una etapa sota la direcci\u00f3 de Clara Fons i Duocastella. El que va comen\u00e7ar sent uns quaderns dedicats de manera exclusiva al debat interreligi\u00f3s, i que, gr\u00e0cies a la bona feina de la directora, va endinsar-se en la pedagogia i l\u2019ecologisme, volem que a partir d\u2019ara tamb\u00e9 sigui una revista de cultura permeable a l\u2019esperit. Llengua, hist\u00f2ria, pensament, literatura. Tot, amb una mirada espiritual que ens ajudi a revelar el fons de les \u00e0nimes, que \u00e9s alhora el fons dels conflictes.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":86834,"template":"","tags":[277,200],"seccio":[86],"class_list":["post-86833","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-277","tag-editorial","seccio-editorial"],"acf":[],"yoast_head":"\n