{"id":89145,"date":"2025-01-02T06:00:00","date_gmt":"2025-01-02T04:00:00","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=89145"},"modified":"2026-08-24T15:24:55","modified_gmt":"2026-08-24T13:24:55","slug":"sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/","title":{"rendered":"Sant Benet de Montserrat o la crisi dels quaranta (i del pa\u00eds sencer)"},"content":{"rendered":"\n

Ho diuen les estad\u00edstiques: entre els quaranta i els quaranta-cinc anys, almenys als pa\u00efsos occidentals, almenys entre les classes populars, la gent se sent m\u00e9s infeli\u00e7 que mai. Notem per primer cop els l\u00edmits del cos. Cuidem pares, cuidem fills, portem el pes d\u2019una casa. Treballem com mules per pagar despeses. Entenem, a fons, que no podrem fer tot el que haur\u00edem volgut fer. Passem comptes. I, mentre ho fem, reorientem el segon i \u00faltim acte de la vida.<\/p>\n\n\n\n

Si penso en alguns amics, que s\u2019han buscat amants manifestament inadequats, s\u2019han convertit al running<\/em> i a l\u2019alimentaci\u00f3 hipersaludable, que s\u00f3n addictes al reconeixement, encara me n\u2019estic sortint prou b\u00e9. Tot i aix\u00f2, hi ha temporades en qu\u00e8 la vida no em basta. Necessito una empenta que m\u2019alci un pam de terra. Una mica de desig furi\u00f3s i de transcend\u00e8ncia. Sospito que un amant que no estim\u00e9s em deixaria trista i que el reconeixement em seria sempre insuficient. Tamb\u00e9 sospito que l\u2019acceptaci\u00f3 feli\u00e7 dels l\u00edmits de l\u2019exist\u00e8ncia, del meu cos i dels meus talents \u00e9s un cam\u00ed que nom\u00e9s puc fer cap endins. Amb aquesta sensaci\u00f3, enfilo cap al cor del Bages.<\/p>\n\n\n\n

Pujant a Montserrat des del coll del Bruc, a tres quil\u00f2metres de l\u2019abadia, hi ha el trencall que porta al monestir de Sant Benet. Van fundar-lo el 1952 unes benetes de Matar\u00f3 i les monges que havien fugit del Convent de Santa Clara, al Sal\u00f3 del Tinell, l\u2019any 1936. T\u00e9 gr\u00e0cia, perqu\u00e8 les seves antecessores ja havien hagut de refundar Santa Clara al Sal\u00f3 despr\u00e9s que Felip V ensorr\u00e9s el convent original, al barri de la Ribera, per construir-hi la Ciutadella. En aquest pa\u00eds, aixeques una pedra i surten els cucs de l\u2019ocupaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\n

Els \u00fanics horitzons possibles s\u00f3n la implicaci\u00f3 total dels laics a l\u2019Esgl\u00e9sia i el sacerdoci femen\u00ed. Que vint-i-sis dones que han consagrat la vida a D\u00e9u necessitin un home per celebrar-lo fent missa \u00e9s una broma que no pot durar gaire<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Actualment hi viuen vint-i-sis monges, tres de les quals encara no han fet els vots perpetus. Em rep l\u2019abadessa, Maria del Mar Albajar, una economista i te\u00f2loga de cinquanta-quatre anys que \u00e9s magn\u00e8tica de tan s\u00e0via i preciosa. Me\u2019n podria enamorar i aix\u00f2 seria un desig furi\u00f3s i una mica de transcend\u00e8ncia, per\u00f2 l\u2019\u00faltim cop que vaig estimar dues persones alhora gaireb\u00e9 m\u2019han d\u2019enterrar.<\/p>\n\n\n\n

Per a mi, les monges benedictines representen, almenys en termes te\u00f2rics, tot el que est\u00e0 b\u00e9 en aquest m\u00f3n. S\u00f3n fidels a dues divises: l\u2019acolliment i l\u2019arrelament. Per aix\u00f2 tenen l\u2019hostatgeria activa des del 1954, amb dotze habitacions, algunes d\u2019individuals i d\u2019altres de dobles i de triples. S\u00f3n les cel\u00b7les ic\u00f2niques d\u2019hostatgeria: llitet estret, tauleta pelada, armari buit i l\u2019estranyesa (angoixa per als angoixats i tranquil\u00b7litat per als tranquils) de trobar-te sense cap excedent. S\u2019hi menja sobri i b\u00e9, i les sales per fer feina, on mitja Catalunya del tortell deu haver anat a estudiar oposicions o a enllestir la tesina, s\u00f3n silencioses i lluminoses.<\/p>\n\n\n\n

L\u2019arrelament les constitueix. Vull dir: les nov\u00edcies fan el proc\u00e9s del formaci\u00f3 al monestir per quedar-se al monestir. Tu no pots formar-te en un altre pa\u00eds o en un altre monestir i despr\u00e9s trasplantar-te a Sant Benet. Tu fas un cam\u00ed d\u2019aprenentatge que \u00e9s un comprom\u00eds amb una gent i amb un lloc concrets. Despr\u00e9s les monges es vinculen al municipi, a la muntanya i al pa\u00eds, naturalment. Per\u00f2 aquesta xarxa que van estenent nom\u00e9s \u00e9s un reflex de l\u2019actitud central de les seves vides. Elles s\u00f3n monges de Sant Benet de Montserrat i, si Felip VI no els ensorra el convent, moriran barrejades amb aquesta terra.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

Pregunto a l\u2019abadessa Albajar qu\u00e8 ha aportat el seu mandat a la comunitat. S\u2019ho pensa i al cap d\u2019una estona em diu que, per ella, \u00e9s fonamental que cada monja sigui un subjecte de fe, i d\u2019una fe intel\u00b7ligent. Que cadascuna tingui, d\u2019acord amb la seva traject\u00f2ria i car\u00e0cter, una relaci\u00f3 amb D\u00e9u \u00edntima i informada. Durant d\u00e8cades, a l\u2019abadia de Montserrat hi havia hagut alguns dels intel\u00b7lectuals m\u00e9s importants del pa\u00eds: Evangelista Vilanova, Andreu Marqu\u00e8s, Llu\u00eds Duch, Hilari Raguer. Els monjos baixaven de l\u2019abadia a Sant Benet per ensenyar filosofia i teologia a les monges, que no n\u2019havien pogut estudiar. Aix\u00f2 ha canviat radicalment en els \u00faltims trenta anys i, entre les monges actuals, hi ha doctores, graduades i professionals molt diverses. Fins i tot una llicenciada en filologia eusquera.<\/p>\n\n\n\n

Teresa Forcades \u00e9s la monja m\u00e9s c\u00e8lebre de Sant Benet. Des del 2005 que hi fa cursos: \u00abMaria Magdalena en els primers textos cristians\u00bb, \u00abLes visions d\u2019Hildegarda de Bingen\u00bb, \u00abCossos, desigs i identitat\u00bb. Tamb\u00e9 fa comentaris als evangelis i sessions de bio\u00e8tica. Juntament amb l\u2019hostatgeria i la botiga de cer\u00e0mica, els cursos de les monges s\u00f3n un mitj\u00e0 per subsistir. L\u2019abadessa \u00e9s l\u2019altra encarregada dels cursos. Em parla del focusing<\/em>, un m\u00e8tode filos\u00f2fic nascut als anys vuitanta als Estats Units. \u00ab\u00bfSaps per qu\u00e8 hi ha gent que va a ter\u00e0pia i no li serveix de res i, en canvi, hi ha gent a qui l\u2019ajuda a viure? No t\u00e9 a veure amb el terapeuta. T\u00e9 a veure amb la capacitat que tenim de connectar amb el nostre cos en el seu estadi preverbal. El focusing<\/em> parteix de la base que el teu cos sap moltes coses que tu encara no saps.\u00bb\u00a0 No hi puc estar m\u00e9s d\u2019acord, per\u00f2 no veig quina relaci\u00f3 guarda aquesta pr\u00e0ctica amb el cristianisme. Albajar em recorda que D\u00e9u \u00e9s va encarnar en un cos: \u00abEl focusing<\/em> ens serveix per aprofundir en el misteri de l\u2019encarnaci\u00f3. Tot el que no sigui aix\u00f2 s\u00f3n muntatges ideol\u00f2gics al marge dels evangelis.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\n

L\u2019arrelament no \u00e9s nom\u00e9s la relaci\u00f3 amb la terra i els semblants, tamb\u00e9 \u00e9s un punt de suport, \u00e9s aquella veritat que, quan tot s\u2019ensorra, t\u2019ajuda a reorganitzar la vida. Una veritat com la vocaci\u00f3. O com un amor indestructible. La veu dels ancestres. Una convicci\u00f3 que t\u2019ajuda a aixecar un m\u00f3n<\/strong><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Dels muntatges ideol\u00f2gics aterrem al futur de l\u2019esgl\u00e9sia. Per l\u2019abadessa, l\u2019\u00fanic horitz\u00f3 possible \u00e9s la implicaci\u00f3 total dels laics en les estructures eclesials. O sigui, una casa m\u00e9s horitzontal. Tamb\u00e9 el sacerdoci femen\u00ed, esclar. Al meu entendre, i a pesar que el m\u00f3n tombi cap a un altra banda, que vint-i-sis dones que han consagrat la vida a D\u00e9u necessitin un home per celebrar-lo fent missa \u00e9s una broma que no pot durar gaire. Ens acomiadem conscients de l\u2019esvoranc i ella se\u2019n va a fer paperassa i jo entro a l\u2019esgl\u00e9sia del monestir. Si no fos pel Crist de cer\u00e0mica fet per la germana Montserrat diries que \u00e9s un teatre rom\u00e0. Es tracta d\u2019una escultura desconcertant, perqu\u00e8 Jes\u00fas hi surt crucificat per\u00f2 abra\u00e7ant l\u2019aire, tot en un gest indestriable de dos moviments que s\u2019exclouen m\u00fatuament. <\/p>\n\n\n\n

El presbiteri mira al sud i, a trav\u00e9s d\u2019uns finestrals immensos que hi ha a sobre de l\u2019altar, es poden veure les muntanyes inimitables. \u00c9s po\u00e8tic que l\u2019arquitecte fos Jordi Bonet, arquitecte de la Sagrada Fam\u00edlia i fill d\u2019un deixeble directe de Gaud\u00ed, perqu\u00e8 coronar un altar amb un mass\u00eds mil\u00b7lenari deu ser el cim del modernisme. A m\u00e9s, en cap altre lloc deus trobar m\u00e9s for\u00e7a interior que aqu\u00ed, penso mentre sec en un dels bancs, a sota d\u2019un mural abstracte. L\u2019arrelament no \u00e9s nom\u00e9s la relaci\u00f3 amb la terra i els semblants, tamb\u00e9 \u00e9s un punt de suport, \u00e9s aquella veritat que, quan tot s\u2019ensorra, t\u2019ajuda a reorganitzar la vida. Una veritat com la vocaci\u00f3. O com un amor indestructible. La veu dels ancestres. Una convicci\u00f3 que t\u2019ajuda a aixecar un m\u00f3n.<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure>\n\n\n\n

De fet, Benet de N\u00farsia (480-547) va viure entre la caiguda de l\u2019Imperi rom\u00e0 i la segona guerra g\u00f2tica. Vull dir que van ser uns anys de crisis permanents. Segons explica Gregori el Gran, Benet va anar a Roma a estudiar, per\u00f2 va quedar decebut per la vida dissoluta dels seus companys mascles. Entre aix\u00f2 i que li havien trencat el cor, va retirar-se en una cova al mont Taleo. All\u00e0 va passar tres anys meditant. La fama d\u2019aquell ermit\u00e0 il\u00b7luminat va anar-se fent gran i en un parell d\u2019ocasions van demanar-li que fes d\u2019abat en uns monestirs que acabaven de quedar-se sense. Ho va provar, per\u00f2, tip d\u2019intentar reformar la vida dels monjos i posar ordre i bellesa als seus monestirs, va tornar a retirar-se del m\u00f3n. Al final, trenta anys m\u00e9s tard, va jugar-s\u2019ho tot fundant tretze monestirs propis, que seguirien la seva famosa regla.<\/p>\n\n\n\n

Si una societat no funciona, crea\u2019n una de paral\u00b7lela. Aquesta \u00e9s la consigna de Benet i aquesta \u00e9s la consigna que segueixen les benedictines de Montserrat quinze segles despr\u00e9s. Elles s\u2019autoabasteixen, elles viuen d\u2019acord amb els seus principis i elles fan cursos i hostatgen gent per demostrar per la via dels fets que hi ha una altra manera d\u2019organitzar-se. Un cas concret: des del 1893, els monjos benedictins d\u2019arreu del m\u00f3n estaven vinculats a la Confederaci\u00f3 Benedictina, on intercanviaven informacions i favors. El 1987, cansades d\u2019acudir a les reunions com a oients i afamades de vincles \u00fatils i amb sentit, les benedictines van fundar, amb monges i germanes de totes les nacions i continents, la Communio Internationalis Benedictinarum, del consell de la qual \u00e9s membre l\u2019abadessa Albajar. Hi penso ara que les inundacions de Val\u00e8ncia han deixat al descobert les bases d\u2019un estat podrit, constru\u00eft per sotmetre nacions com la nostra.<\/p>\n\n\n\n

\n

Si una societat no funciona, crea’n una de paral\u00b7lela. Aquesta \u00e9s la consigna de benet i aquesta \u00e9s la consigna que segueixen les benedictines de montserrat quinze segles despr\u00e9s<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Abans de marxar, passo per la botiga de cer\u00e0mica. Hi ha uns plats i uns bols preciosos i unes imatges religioses que no s\u00f3n gaire del meu estil. Tamb\u00e9 llibres, espelmes, records i ornaments de tota mena. Entre desenes de creus, en veig una de guerxa. Mentre la pago em sona el tel\u00e8fon a un volum desmesurat i la nov\u00edcia que em despatxa fa rodar els ulls. \u00c9s el meu home, dient que compri pa i bosses de brossa i que ha arribat una carta de l\u2019Ajuntament de Barcelona: dos-cents euros de multa per haver entrat a la ciutat mitja hora abans de l\u2019horari perm\u00e8s amb un cotxe que contamina massa. Un cotxe que no t\u00e9 ni divuit anys i ja \u00e9s massa vell. Imagina\u2019t jo, que en far\u00e9 quaranta. M\u00e0rius Torres va escriure, en un poema poc recitat, que l\u2019eternitat tan sols \u00e9s un present que s\u2019eixampla. \u00bfPer\u00f2 quina eternitat hem de viure si cada cop el present dura menys?<\/p>\n","protected":false},"featured_media":89259,"template":"","tags":[283,284],"seccio":[288],"class_list":["post-89145","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-283","tag-guia-espiritual-de-catalunya","seccio-guia-espiritual-de-catalunya"],"acf":[],"yoast_head":"\nSant Benet de Montserrat o la crisi dels quaranta (i del pa\u00eds sencer) - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Ho diuen les estad\u00edstiques: entre els quaranta i els quaranta-cinc anys, almenys als pa\u00efsos occidentals, almenys entre les classes populars, la gent se sent m\u00e9s infeli\u00e7 que mai. Notem per primer cop els l\u00edmits del cos.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Sant Benet de Montserrat o la crisi dels quaranta (i del pa\u00eds sencer) - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Ho diuen les estad\u00edstiques: entre els quaranta i els quaranta-cinc anys, almenys als pa\u00efsos occidentals, almenys entre les classes populars, la gent se sent m\u00e9s infeli\u00e7 que mai. Notem per primer cop els l\u00edmits del cos.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-08-24T13:24:55+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/shutterstock_2396478649-1024x683.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"683\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\\\/\",\"name\":\"Sant Benet de Montserrat o la crisi dels quaranta (i del pa\u00eds sencer) - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/shutterstock_2396478649.jpg\",\"datePublished\":\"2025-01-02T04:00:00+00:00\",\"dateModified\":\"2026-08-24T13:24:55+00:00\",\"description\":\"Ho diuen les estad\u00edstiques: entre els quaranta i els quaranta-cinc anys, almenys als pa\u00efsos occidentals, almenys entre les classes populars, la gent se sent m\u00e9s infeli\u00e7 que mai. Notem per primer cop els l\u00edmits del cos.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/shutterstock_2396478649.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/shutterstock_2396478649.jpg\",\"width\":2478,\"height\":1654},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Sant Benet de Montserrat o la crisi dels quaranta (i del pa\u00eds sencer)\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Sant Benet de Montserrat o la crisi dels quaranta (i del pa\u00eds sencer) - Fragmenta Editorial","description":"Ho diuen les estad\u00edstiques: entre els quaranta i els quaranta-cinc anys, almenys als pa\u00efsos occidentals, almenys entre les classes populars, la gent se sent m\u00e9s infeli\u00e7 que mai. Notem per primer cop els l\u00edmits del cos.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Sant Benet de Montserrat o la crisi dels quaranta (i del pa\u00eds sencer) - Fragmenta Editorial","og_description":"Ho diuen les estad\u00edstiques: entre els quaranta i els quaranta-cinc anys, almenys als pa\u00efsos occidentals, almenys entre les classes populars, la gent se sent m\u00e9s infeli\u00e7 que mai. Notem per primer cop els l\u00edmits del cos.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-08-24T13:24:55+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":683,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/shutterstock_2396478649-1024x683.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"10 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/","name":"Sant Benet de Montserrat o la crisi dels quaranta (i del pa\u00eds sencer) - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/shutterstock_2396478649.jpg","datePublished":"2025-01-02T04:00:00+00:00","dateModified":"2026-08-24T13:24:55+00:00","description":"Ho diuen les estad\u00edstiques: entre els quaranta i els quaranta-cinc anys, almenys als pa\u00efsos occidentals, almenys entre les classes populars, la gent se sent m\u00e9s infeli\u00e7 que mai. Notem per primer cop els l\u00edmits del cos.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/shutterstock_2396478649.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/shutterstock_2396478649.jpg","width":2478,"height":1654},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/sant-benet-de-montserrat-o-la-crisi-dels-quaranta\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Sant Benet de Montserrat o la crisi dels quaranta (i del pa\u00eds sencer)"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/89145","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/89259"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=89145"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=89145"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=89145"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}