{"id":89160,"date":"2025-01-16T18:10:40","date_gmt":"2025-01-16T16:10:40","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=89160"},"modified":"2026-09-16T19:21:42","modified_gmt":"2026-09-16T17:21:42","slug":"la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/","title":{"rendered":"La irrupci\u00f3 del text:\u00a0el tomb de Claudio Monteverdi"},"content":{"rendered":"\n

Al principi, hi havia la paraula. Tamb\u00e9 la m\u00fasica ha acabat sent tal com ara la coneixem a partir d\u2019anar posant la paraula al centre de tot. Al tombant dels segles XVI i XVII, aparegu\u00e9 i s’impos\u00e0 una manera nova de fer i pensar la m\u00fasica. La dita seconda prattica<\/em> (o estil modern), que, a m\u00e9s de significar un (cert) alliberament pel que fa a les normes del contrapunt i a l’\u00fas (i ab\u00fas) de les disson\u00e0ncies, tamb\u00e9 situ\u00e0 la paraula, el text, en un lloc prominent de l’acte creatiu. Aix\u00f2 canvi\u00e0 moltes coses.<\/strong><\/span><\/p>\n\n\n\n

El sacre i el prof\u00e0 comen\u00e7aren a confondre’s. Al cap i a la fi, el cam\u00ed de la paraula i del text \u00e9s el cam\u00ed del teatre. El mot que es transmuta en gest, ja sigui corporal o musical. Totes les arts van viure una metamorfosi semblant. Bernini ho reflect\u00ed perfectament en marbre a mitjans del segle XVII en el seu \u00c8xtasi de Santa Teresa<\/em> \u2014en qu\u00e8, a part de representar l’expressi\u00f3 extrema de dolor i plaer agermanats de santa Teresa, va envoltar la figura central de dues llotges des d’on s’aboquen, com p\u00fablic d’una escena teatral, els petrificats membres de la fam\u00edlia del cardenal Cornaro (patrocinador principal de l’obra). El que veuen (ho veiem nosaltres a les seves cares i als gestos exagerats dels seus bra\u00e7os) els est\u00e0 causant una impressi\u00f3 maj\u00fascula. Veiem, doncs, l’\u00e8xtasi de la santa dalt de l’escenari i la catarsi dels espectadors a les seves butaques.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

Si b\u00e9 Bernini ja \u00e9s un creador plenament modern (el seu \u00e9s el m\u00f3n del barroc), Claudio Monteverdi (Cremona, 1567-Ven\u00e8cia, 1643) \u00e9s un artista a cavall no nom\u00e9s de dos segles, sin\u00f3 tamb\u00e9 d’aquesta emerg\u00e8ncia d’una nova manera d’enfocar la creaci\u00f3 musical. Un dels exemples m\u00e9s paradigm\u00e0tics d’aquest pas de l’estil antic al modern, de la prima<\/em> a la seconda prattica<\/em>, \u00e9s el Vespro della Beata Vergine<\/em>, publicat a Ven\u00e8cia l’any 1610. He dit \u201c\u00e9s\u201d, per\u00f2 potser hauria de dir \u201cs\u00f3n\u201d, perqu\u00e8 aquest Vespro<\/em> no deixa de ser, en realitat, un recull de peces diverses que, si b\u00e9 comparteixen finalitat, beuen de diferents fonts i presenten formes d’all\u00f2 m\u00e9s variades. <\/p>\n\n\n\n

En la hist\u00f2ria de la m\u00fasica hi ha algunes obres mestres, d’aquelles que s’erigeixen com a inq\u00fcestionables i que al principi no tingueren una voluntat unit\u00e0ria, per b\u00e9 que les circumst\u00e0ncies (del mateix compositor, de l’editor, de la tradici\u00f3\u2026) les han anat unificant i dotant d’una extraordin\u00e0ria solidesa: aquestes Vespres per a la Beata Verge<\/em>, la Missa en si menor<\/em> de Bach o la Novena simfonia<\/em> de Beethoven, per exemple. Justament, aquesta sensaci\u00f3 d’obra acabada i compacta, no buscada per\u00f2 ben palpable, \u00e9s el que diferencia les Vespres<\/em> d’una altra obra del cat\u00e0leg del compositor de Cremona, encara m\u00e9s extensa i diversa, que Monteverdi an\u00e0 formant i recopilant entre els anys 1613 i 1640-1641: la Selva morale e spirituale<\/em>, el car\u00e0cter m\u00e9s lliure i fer\u00e9stec, m\u00e9s selv\u00e0tic, de la qual ja s’adverteix clarament en el t\u00edtol. La Selva<\/em> s\u00ed que es percep com un recull, com una summa<\/em>, en qu\u00e8 cada pe\u00e7a t\u00e9 una entitat independent.<\/p>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

\n

situant la paraula com a motor de tot, monteverdi certifica a les\u00a0vespres\u00a0<\/em>la import\u00e0ncia de la teatralitat en el nou m\u00f3n musical que naixia en aquell inici del segle xvii<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Les Vespres<\/em>, que Monteverdi present\u00e0 de bracet amb la Missa in illo tempore<\/em> (deutora encara de l’estil antic), apareixen justament en el moment d’aiguabarreig entre els dos estils, i al bell mig del recorregut creatiu i cronol\u00f2gic del compositor: d\u2019una banda, els cinc primers llibres de madrigals  i L’Orfeo<\/em>; de l\u2019altra, els quatre seg\u00fcents (i darrers) llibres de madrigals i les altres dues \u00f2peres conservades (Il ritorno d’Ulisse in patria<\/em> i L’incoronazione di Poppea<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

\u00bfDe quina manera representen, les Vespres per a la Beata Verge, <\/em>la nova manera de fer, aquella que pos\u00e0 la paraula davant de tot, o com a motor de tot, per ser m\u00e9s precisos? Cal tenir en compte que, en aquesta obra mariana, Monteverdi encara fa \u00fas d’eines pr\u00f2pies de l’estil que semblava que es volia deixar enrere, com ara el fet de situar un cantus firmus<\/em>com a fonament d’un desenvolupament polif\u00f2nic. Ara b\u00e9, el primer que hi escoltem \u00e9s una mena de breu i auster cant pla a cappella<\/em>, per\u00f2 que, en lloc de situar-se en el registre mitj\u00e0, c\u00f2mode i meditatiu (com \u00e9s habitual en el cant gregori\u00e0), ho fa en el registre agut, cosa que afegeix tensi\u00f3, \u00e8pica i dramatisme al cant. Les paraules posades en m\u00fasica no deixen cap dubte a la bona elecci\u00f3 de registre i car\u00e0cter per part del compositor. Una imprecaci\u00f3, un crit: \u00abD\u00e9u, veniu al meu auxili.\u00bb All\u00f2 que segueix \u00e9s una perfecta certificaci\u00f3 de la import\u00e0ncia de la teatralitat en el nou m\u00f3n musical que naixia en aquell inici del segle XVII: hi sona la pomposa fanfara que obre L’Orfeo<\/em>, la primera gran obra esc\u00e8nica de Monteverdi i una de les primeres de la modernitat.<\/p>\n\n\n

\n
\"\"<\/figure>\n<\/div>\n\n\n


A partir d\u2019aquest moment, el text inspirar\u00e0 tot un seguit de figures i gestos musicals. Aix\u00ed, en la tercera pe\u00e7a del recull, el Nigra sum<\/em> per a tenor i baix continu, se\u2019ns hi presenta una melodia que va movent-se moderadament ondulada i desplegant-se essencialment de manera sil\u00b7l\u00e0bica (una nota per a cada s\u00edl\u00b7laba). Ara b\u00e9, en el punt on es diu \u00abaixeca’t\u00bb (\u00absurge\u00bb), la cosa ja \u00e9s una altra: des d’una nota en el registre m\u00e9s greu, es van estenent la resta de notes de l’escala en un llarg melisma de direcci\u00f3 inequ\u00edvocament ascendent. La m\u00fasica s’aixeca i es veu coronada a manera de voluta per una elegant floritura en el punt m\u00e9s elevat, just abans d’atacar la segona s\u00edl\u00b7laba: \u00abSuuuuuur-ge\u00bb. Aquest \u00fas expl\u00edcit d’una figura ascendent (o descendent) l’anirem trobant en molts altres moments de l’obra, com ara en el seg\u00fcent n\u00famero, el motet sobre el salm 113, Laudate pueri<\/em>, escrit per a vuit veus i baix continu. Es tracta, ara, d’una representaci\u00f3 gaireb\u00e9 pict\u00f2rica: quan el text diu \u00abel Senyor s’eleva sobre tots els pobles\u00bb, en el \u00abs’eleva\u00bb (\u00abexcelsus<\/em>\u00bb), es dibuixa, com una sageta, \u00a0un r\u00e0pid i emf\u00e0tic ascens d’octava, de re a re, altre cop en forma d’escala (passant per totes les notes d\u2019entremig). Certs inicis tem\u00e0tics de Haydn i el c\u00e8lebre i excitant Mannheim Rocket<\/em> no s\u00f3n tan lluny d\u2019aix\u00f2. Just uns compassos abans, hi trobem el mateix element per\u00f2 a la inversa, en moviment descendent, i m\u00e9s florit, arrodonit i suau (dins l’\u00e0mbit, m\u00e9s curt, d’un interval de 5a justa) per il\u00b7lustrar el moviment \u00abde la sortida del sol fins al seu oc\u00e0s\u00bb. La l\u00ednia mel\u00f2dica sembla cloure’s, per un instant, tal com desapareix el sol rere l’horitz\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

\u00c9s habitual que aquests moviments d\u2019ascensi\u00f3 i davallada apareguin seguits. Dins del mateix n\u00famero, el Laudate pueri<\/em>, ho trobem de manera di\u00e0fana sobre el text \u00abqui com el Senyor, D\u00e9u nostre, que s’eleva el seu tron i s’abaixa per mirar el cel i la terra\u00bb. La m\u00fasica sembla que ens transporti com en una muntanya russa, pujant i baixant cont\u00ednuament i a gran velocitat: cap amunt (\u00abin altis\u00bb), cap avall (\u00abhumila\u00bb) i altre cop cap amunt (\u00abin coelo\u00bb) i altre cop cap avall (\u00abi<\/em>n terra\u00bb). I no s\u2019atura aqu\u00ed, perqu\u00e8 en el seg\u00fcent comp\u00e0s tornem a ascendir tota una escala d\u2019octava per tot seguit caure directament cap a les profunditats m\u00e9s abissals del registre vocal: amunt (\u00absuscitans, suscitans, suscitans\u00bb) i avall (\u00aba terra inopem\u00bb): \u00abaixeca de la pols el desvalgut\u00bb. Altre cop amunt (\u00aberigens, erigens, erigens\u00bb) i altre cop avall, m\u00e9s avall encara (\u00abde stercore erigens pauperem\u00bb): \u00abal\u00e7a de les deixalles el pobre\u00bb. Aqu\u00ed la m\u00fasica ja no representa nom\u00e9s un verb, una acci\u00f3, l\u2019ascensi\u00f3 o el descendiment, sin\u00f3 que s’aventura a representar un subjecte, a participar en la creaci\u00f3 simb\u00f2lica, a trav\u00e9s d’una met\u00e0fora musical, de personatges: els pobres i els desvalguts s’encarnen sonorament en l’inestable i sord registre greu.<\/p>\n\n\n\n

\n

Aqu\u00ed la m\u00fasica ja no representa nom\u00e9s un verb, una acci\u00f3, l\u2019ascensi\u00f3 o el descendiment, sin\u00f3 que s\u2019aventura a representar un subjecte, a participar en la creaci\u00f3 simb\u00f2lica<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Al sis\u00e8 fragment de l’obra, el Laetatus sum<\/em> a sis veus, hi trobem un recurs nou en la translaci\u00f3 del text al gest musical: la contraposici\u00f3 de textures. Tota la pe\u00e7a sembla avan\u00e7ar en un perenne i envitricollat moviment contrapunt\u00edstic, on les veus es persegueixen i responen l’una a l’altra juxtaposant-se, fins que, de sobte, dues d’aquestes veus ataquen la mateixa melodia (a una dist\u00e0ncia harm\u00f2nica de 3a menor) en una cisellada i quadrada homor\u00edtmia. \u00c9s a dir, cantant estrictament a la vegada. Ho fan perqu\u00e8 en aquest moment el text diu: \u00abJerusalem \u00e9s una ciutat ben compacta.\u00bb La flu\u00efdesa saltironejant i vol\u00e0til del contrapunt que semblava presidir la m\u00fasica del salm es torna s\u00f2lida de cop. La textura polif\u00f2nica, com la ciutat, s’ha compactat.<\/p>\n\n\n\n

El set\u00e8 moviment de les Vespres<\/em> \u00e9s un dels m\u00e9s interessants pel que fa a aquest joc textual i musical  de traduccions i transmutacions: el concertant per a tres tenors i baix continu Duo Seraphim<\/em>. El primer que hi escoltem s\u00f3n dos dels tres tenors: \u00abDos serafins es cridaven l’un a l’altre.\u00bb  Cap a la meitat de la pe\u00e7a, s\u2019hi uneix el tercer tenor i tots tres entonen: \u00abTres s\u00f3n els que donen testimoni al cel: Pare, Verb i Esperit Sant.\u00bb Del text en surt fins i tot la distribuci\u00f3 de les veus: ara dues, ara tres. I llavors ens apareix la part m\u00e9s interessant i intel\u00b7ligentment creativa de tota l’obra. Quatre compassos repetits dos cops: \u00abI aquests tres s\u00f3n u.\u00bb Per il\u00b7lustrar-ho, Monteverdi escriu primer un acord tr\u00edada (una nota diferent per a cada tenor) en \u00abi aquests tres\u00bb, i, tot seguit, una sola nota compartida (els tres tenors canten, a l’un\u00edson, una sola nota triplicada) en \u00abs\u00f3n u\u00bb. El misteri de la trinitat, com qui no vol la cosa, fet m\u00fasica: \u00abEt hi tres unum sunt.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\n

aquesta sensaci\u00f3 d’obra acabada i compacta, no buscada per\u00f2 ben palpable, \u00e9s el que diferencia les Vespres<\/em> d’una altra obra del cat\u00e0leg de MONTEVERDI, encara m\u00e9s extensa i diversa, la Selva morale e spirituale<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Anem al nov\u00e8 fragment: Audi coelum<\/em>, per a tenor, tenor en eco (un recurs que ja apel\u00b7la a la tend\u00e8ncia veneciana del domini sonor de l’espai) amb el baix continu, i l’aparici\u00f3 del cor, ja veurem per qu\u00e8, a la segona meitat. \u00abCel, escolta les meves paraules plenes de desig i impregnades de gaudi.\u00bb La m\u00fasica que Monteverdi hi posa \u00e9s m\u00e9s pr\u00f2pia de l’\u00f2pera que d’una obra religiosa, una m\u00fasica m\u00e9s humana que divina, amb m\u00e9s cos que \u00e0nima: un sabor\u00f3s i sensual retard sobre \u00abplenes de desig\u00bb i una sobtada excitaci\u00f3 tot aglomerant r\u00e0pides brodadures ascendents sobre \u00abgaudi\u00bb. Pocs compassos m\u00e9s enll\u00e0, per\u00f2, tornem a trobar-hi la m\u00e9s decorosa i abstracta representaci\u00f3 sonora de la terra i el cel: un descens de m\u00e9s d’una octava (tot i que tamb\u00e9 en forma de brodadures) en \u00abterra\u00bb i el mateix gest (com en un mirall), per\u00f2 en moviment ascendent en \u00abcoelos\u00bb. I llavors, en un magn\u00edfic tomb, l’aparici\u00f3 del cor, que exclama rotundament: \u00abOmnes\u00bb, \u00abtots\u00bb.\u00a0 S\u2019aprofita aquesta paraula per passar del solista al cor, del singular al plural, de l’individu a la multitud. I\u00a0\u00abper aix\u00f2 tots nosaltres volem seguir-la [la Mare de D\u00e9u]\u00bb. Despr\u00e9s de la imponent i contundent homofonia de l’Omnes<\/em>, el cor continua cantant, per\u00f2 en la forma d’un trepidant contrapunt fugat: \u00abVolem seguir-te\u00bb, on les veus es persegueixen l’una a l’altra, en aquesta pe\u00e7a que va canviar la hist\u00f2ria per sempre.<\/p>\n\n\n\n

ESCOLTA LES PECES RESSENYADES A LA LLISTA DE DIALOGAL <\/em>DE SPOTIFY<\/a><\/strong><\/p>\n","protected":false},"featured_media":89172,"template":"","tags":[283,291],"seccio":[287],"class_list":["post-89160","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-283","tag-el-concert-del-sagrat","seccio-el-concert-del-sagrat"],"acf":[],"yoast_head":"\nLa irrupci\u00f3 del text:\u00a0el tomb de Claudio Monteverdi - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Al principi, hi havia la paraula. Tamb\u00e9 la m\u00fasica ha acabat sent tal com ara la coneixem a partir d\u2019anar posant la paraula al centre de tot. Al tombant dels segles XVI i XVII, aparegu\u00e9 i s'impos\u00e0 una manera nova de fer i pensar la m\u00fasica.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"La irrupci\u00f3 del text:\u00a0el tomb de Claudio Monteverdi - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Al principi, hi havia la paraula. Tamb\u00e9 la m\u00fasica ha acabat sent tal com ara la coneixem a partir d\u2019anar posant la paraula al centre de tot. Al tombant dels segles XVI i XVII, aparegu\u00e9 i s'impos\u00e0 una manera nova de fer i pensar la m\u00fasica.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-09-16T17:21:42+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Bernardo_Strozzi_-_Claudio_Monteverdi_c.1630-e1789579043719.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1648\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1133\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"11 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\\\/\",\"name\":\"La irrupci\u00f3 del text:\u00a0el tomb de Claudio Monteverdi - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/Bernardo_Strozzi_-_Claudio_Monteverdi_c.1630-e1789579043719.jpg\",\"datePublished\":\"2025-01-16T16:10:40+00:00\",\"dateModified\":\"2026-09-16T17:21:42+00:00\",\"description\":\"Al principi, hi havia la paraula. Tamb\u00e9 la m\u00fasica ha acabat sent tal com ara la coneixem a partir d\u2019anar posant la paraula al centre de tot. Al tombant dels segles XVI i XVII, aparegu\u00e9 i s'impos\u00e0 una manera nova de fer i pensar la m\u00fasica.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/Bernardo_Strozzi_-_Claudio_Monteverdi_c.1630-e1789579043719.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2024\\\/12\\\/Bernardo_Strozzi_-_Claudio_Monteverdi_c.1630-e1789579043719.jpg\",\"width\":1648,\"height\":1133},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"La irrupci\u00f3 del text:\u00a0el tomb de Claudio Monteverdi\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"La irrupci\u00f3 del text:\u00a0el tomb de Claudio Monteverdi - Fragmenta Editorial","description":"Al principi, hi havia la paraula. Tamb\u00e9 la m\u00fasica ha acabat sent tal com ara la coneixem a partir d\u2019anar posant la paraula al centre de tot. Al tombant dels segles XVI i XVII, aparegu\u00e9 i s'impos\u00e0 una manera nova de fer i pensar la m\u00fasica.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"La irrupci\u00f3 del text:\u00a0el tomb de Claudio Monteverdi - Fragmenta Editorial","og_description":"Al principi, hi havia la paraula. Tamb\u00e9 la m\u00fasica ha acabat sent tal com ara la coneixem a partir d\u2019anar posant la paraula al centre de tot. Al tombant dels segles XVI i XVII, aparegu\u00e9 i s'impos\u00e0 una manera nova de fer i pensar la m\u00fasica.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-09-16T17:21:42+00:00","og_image":[{"width":1648,"height":1133,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Bernardo_Strozzi_-_Claudio_Monteverdi_c.1630-e1789579043719.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"11 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/","name":"La irrupci\u00f3 del text:\u00a0el tomb de Claudio Monteverdi - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Bernardo_Strozzi_-_Claudio_Monteverdi_c.1630-e1789579043719.jpg","datePublished":"2025-01-16T16:10:40+00:00","dateModified":"2026-09-16T17:21:42+00:00","description":"Al principi, hi havia la paraula. Tamb\u00e9 la m\u00fasica ha acabat sent tal com ara la coneixem a partir d\u2019anar posant la paraula al centre de tot. Al tombant dels segles XVI i XVII, aparegu\u00e9 i s'impos\u00e0 una manera nova de fer i pensar la m\u00fasica.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Bernardo_Strozzi_-_Claudio_Monteverdi_c.1630-e1789579043719.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2024\/12\/Bernardo_Strozzi_-_Claudio_Monteverdi_c.1630-e1789579043719.jpg","width":1648,"height":1133},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/la-irrucpcio-del-text-el-tomb-de-claudio-monteverdi\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"La irrupci\u00f3 del text:\u00a0el tomb de Claudio Monteverdi"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/89160","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/89172"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=89160"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=89160"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=89160"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}