{"id":89247,"date":"2025-01-15T12:52:45","date_gmt":"2025-01-15T10:52:45","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&#038;p=89247"},"modified":"2025-10-22T16:54:39","modified_gmt":"2025-10-22T14:54:39","slug":"el-mirador","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/el-mirador\/","title":{"rendered":"El mirador #90"},"content":{"rendered":"<h4>AM\u00c8RICA<\/h4>\n<p><strong>1. LA VICT\u00d2RIA DE TRUMP I LES MINORIES RELIGIOSES<\/strong><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\">Donald Trump tornar\u00e0 a ser el president dels Estats Units gr\u00e0cies als anomenats <em>swing states<\/em>, els que oscil\u00b7len entre el partit republic\u00e0 i dem\u00f2crata, i aix\u00f2 inclou les comunitats religioses minorit\u00e0ries cristianes i jueves.<\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\">Un d\u2019aquests estats \u00aboscil\u00b7lants\u00bb \u00e9s Pensilv\u00e0nia, que t\u00e9 una comunitat amish de m\u00e9s de noranta mil persones. Tot i que nom\u00e9s el 10% dels amish acostumen a votar, Trump va saber captar el seu vot amb nocions sobre el retorn a les arrels tradicionals i la reprovaci\u00f3 de l\u2019avortament. Tamb\u00e9 Michigan, un altre <em>swing state<\/em> amb forta representaci\u00f3 arabomusulmana, s\u2019ha decantat per Trump. El vot musulm\u00e0 per als republicans s\u2019ha interpetat sobretot com a c\u00e0stig per la gesti\u00f3 i falta d\u2019intervenci\u00f3 de l\u2019executiu de Biden davant la massacre israeliana a Gaza. El 7 d\u2019octubre, quan feia un any de l\u2019atac de Ham\u00e0s a Israel, Trump va visitar la tomba d\u2019un l\u00edder jueu ultraortodox, el rab\u00ed Menachem M. Scheerson. Tot i que gaireb\u00e9 el 80% de jueus van votar Harris, el suport a Trump entre la comunitat jueva ortodoxa va ser notable.<\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\"><!--more--><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\">No oblidem que, una setmana abans de les eleccions, el l\u00edder republic\u00e0 es va dirigir als cristians coptes i als cristians assiris, una minoria provinent de l\u2019Orient Mitj\u00e0 que s\u2019alinea amb ell per les seves posicions sobre l\u2019avortament, l\u2019economia i la immigraci\u00f3.<\/p>\n<h4>\u00c0FRICA<\/h4>\n<p><strong>2. L&#8217;ESTAFA DELS AMULETS I LA MIGRACI\u00d3 DEL SENEGAL A EUROPA<\/strong><\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\">Els morabits senegalesos venen talismans de protecci\u00f3 al creixent nombre de compatriotes que inicien la ruta cap a Europa per mar. Tot i que el pa\u00eds \u00e9s de majoria musulmana, el substrat animista \u00e9s molt fort, i la figura del morabit, que seria un equivalent al fetiller, \u00e9s molt influent. Els morabits es professen musulmans, per\u00f2 la figura del morabit no existeix al m\u00f3n \u00e0rab.<\/p>\n<p><strong>3. L\u00cdBIA ENDUREIX LA REPRESSI\u00d3 CONTRA LES DONES I EL GIHADISME NO CESSA AL SAHEL<\/strong><\/p>\n<div>\n<p style=\"font-weight: 400;\">El nou govern libi ha imposat la fi dels espais mixtos p\u00fablics al pa\u00eds; el hijab obligatori entre les dones i les nenes de m\u00e9s de nou anys; el control de les perruqueries i els salons de bellesa, i la instauraci\u00f3 d\u2019una policia moral de l\u00ednia iraniana. El ministre Trabelsi forma part del govern que t\u00e9 la seu a Tr\u00edpoli (la capital oficial l\u00edbia) i el suport de Turquia i d\u2019Occident. Tot i aix\u00ed, va arribar a dir que els libis i l\u00edbies que vulguin viure en llibertat \u00abcal que se\u2019n vagin a Europa\u00bb.<\/p>\n<p style=\"font-weight: 400;\">Mentrestant, el gihadisme es mant\u00e9 com una amena\u00e7a latent i constant a Mali, a Burkina Faso i fins a la frontera de Ghana. A Nig\u00e8ria, Boko Haram segueix actiu en contra de la part de la poblaci\u00f3 cristiana. M\u00e9s enll\u00e0 del fanatisme religi\u00f3s, la falta d\u2019oportunitats i expectatives econ\u00f2miques empeny molts joves de la regi\u00f3 als bra\u00e7os de grupuscles gihadistes.<\/p>\n<p><\/p>\n<\/div>\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"683\" src=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/pexels-madbyte-5541665-1024x683.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-89495\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/pexels-madbyte-5541665-1024x683.jpg 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/pexels-madbyte-5541665-200x133.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/pexels-madbyte-5541665-600x400.jpg 600w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/pexels-madbyte-5541665-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/pexels-madbyte-5541665-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/pexels-madbyte-5541665-1536x1024.jpg 1536w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/pexels-madbyte-5541665-2048x1365.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption><em>Amish al comtat de Lancaster, Pennsilv\u00e0nia. <strong>\u00a9 <\/strong>Vladimir Kudinov&nbsp;<\/em><\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\">EUROPA<\/h4>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>4. NOTRE-DAME REOBRIR\u00c0 SENSE LA MISSA DEL PAPA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest desembre, la catedral de Notre-Dame ha reobert les portes despr\u00e9s de l\u2019incendi del 2019. El president franc\u00e8s, Emmanuel Macron, comptava que el papa Francesc hi faria la missa de reobertura davant de 160 caps d\u2019estat, per\u00f2 no ha estat aix\u00ed. El Papa assistir\u00e0 a un col\u00b7loqui sobre religiositat popular a C\u00f2rsega, una decisi\u00f3 que ha irritat el president franc\u00e8s, tot i que Fran\u00e7a \u00e9s un pa\u00eds laic \u00ad\u2014a difer\u00e8ncia de l\u2019estat espanyol, que \u00e9s aconfessional, i per tant, permet el suport a entitats religioses.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tamb\u00e9 a Fran\u00e7a acaba de comen\u00e7ar el judici a les vuit persones presumptament vinculades a l\u2019assassinat del professor Samuel Patty l\u2019any 2020, degollat pel sol\u00b7licitant d\u2019asil txetx\u00e8 Abdoullakh Anzorov. Anzorov, que va ser abatut per la policia, va degollar Patty per haver mostrat representacions del profeta Mahoma a classe mentre instru\u00efa sobre la llibertat d\u2019expressi\u00f3 i la la\u00efcitat franceses.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>5. LA GUERRA D&#8217;UCRA\u00cfNA I LES ESCISSIONS DE L&#8217;ESGL\u00c9SIA ORTODOXA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Un dels efectes de la guerra a Ucra\u00efna ha estat l\u2019enfrontament de les esgl\u00e9sies ortodoxes. Com R\u00fassia i Ucra\u00efna, Romania i Mold\u00e0via s\u00f3n pa\u00efsos de tradici\u00f3 cristiana ortodoxa. Tradicionalment, les parr\u00f2quies ortodoxes obeeixen el patriarca Ciril, el l\u00edder religi\u00f3s de Moscou i de la Rus de K\u00ediv, actual capital d\u2019Ucra\u00efna. Des del principi de la invasi\u00f3 russa, el patriarca Ciril va fer costat al b\u00e0ndol de Putin, un l\u00edder que reivindica les tradicions russes i l\u2019Esgl\u00e9sia ortodoxa, en contraposici\u00f3 amb el la\u00efcisme i la moral relaxada i progressista d\u2019Occident, sobretot pel que fa al feminisme i als drets LGTBI. Ara b\u00e9, a Mold\u00e0via, alguns sacerdots han optat per sortir de l\u2019esfera d\u2019influ\u00e8ncia eclesi\u00e0stica russa i abra\u00e7ar l\u2019Esgl\u00e9sia ortodoxa de Bessar\u00e0bia, que forma part del patriarcat roman\u00e8s.<\/p>\n\n\n\n<h4 class=\"wp-block-heading\">\u00c0SIA<\/h4>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>6. \u00bfES REACTIVA LA GUERRA DE S\u00cdRIA? ELS GIHADISTES S&#8217;APROPIEN D&#8217;ALEP<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El r\u00e8gim siri\u00e0 de Bashar Al-Assad va caure el passat 8 de desembre despr\u00e9s d\u2019anys de conflicte congelat. La caiguda d\u2019Assad, aliat de R\u00fassia, ha emp\u00e8s al carrer milers de sirians, que han celebrat la fi del r\u00e8gim \u2014una dictadura que s\u2019ha revelat molt m\u00e9s cruel del que els pa\u00efsos occidentals, prioritzant l\u2019estabilitat de la zona, van estar mai disposats a acceptar.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Qui s\u2019ha imposat ha sigut l\u2019HTS, la branca siriana d\u2019Al-Quaeda, sota el comandament d\u2019Abu Mohammad al-Julani. El grup ha actuat amb el suport d\u2019altres grups locals i grupuscles gihadistes internacionals uzbeks i uigurs, i no ha topat amb gaire resist\u00e8ncia per part del r\u00e8gim.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Baixar al-Assad, que va sobreviure com a l\u00edder a la guerra civil siriana, va reprendre el control del pa\u00eds el 2016 amb el suport de les forces a\u00e8ries russes i les forces terrestres iranianes, incl\u00f2s el partit liban\u00e8s Hezbol\u2022l\u00e0. Ara b\u00e9, amb Moscou ocupant la frontera ucra\u00efnesa i un Iran preocupat per la tensi\u00f3 permanent amb Israel, el r\u00e8gim d\u2019Al-Assad ha perdut el conjunt del pa\u00eds.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Des del 2020 fins avui, l\u2019HTS havia tingut el poder quasi total d\u2019Idlib, una ciutat petita a 60 km d\u2019Alep. Sembla que Turquia podria haver-los ajudat a derrotar Al-Assad amb l\u2019objectiu d\u2019afeblir les Forces Democr\u00e0tiques sirianes, on les mil\u00edcies kurdes exerceixen un paper molt important. Segons periodistes sobre el terreny, els darrers temps els gihadistes sunnites de l\u2019HTS havien redu\u00eft la repressi\u00f3 contra els cristians i els drusos per guanyar legitimitat internacional. Caldr\u00e0 veure, per\u00f2, quin tractament dispensaran a la poblaci\u00f3 ara que han guanyat. El risc de venjan\u00e7a contra els x\u00efites alauites (com la fam\u00edlia del mateix Al-Assad) \u00e9s alt.<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\"><p>M\u00e9s enll\u00e0 del fanatisme religi\u00f3s, la falta d\u2019oportunitats i expectatives econ\u00f2miques empeny molts joves de la regi\u00f3 als bra\u00e7os de grupuscles gihadistes<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>7. RETROC\u00c9S LEGAL A L&#8217;IRAQ: CASAR-SE AMB NOU ANYS TORNA A SER LEGAL<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Mentrestant, a l\u2019Iraq, el Parlament ha rebaixat l\u2019edat de consentiment per casar-se, i ara els homes poden casar-se amb nenes de nou anys. Altres esmenes a la llei proposen la prohibici\u00f3 del divorci o del dret a l&#8217;her\u00e8ncia. \u00c9s un retroc\u00e9s flagrant: la llei fins ara vigent era del 1959 i prohibia els casaments amb dones menors d\u2019edat. Segons l\u2019ONU, el 28% de les iraquianes de menys de divuit anys estan casades, sovint per motius econ\u00f2mics.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La llei va en la l\u00ednia del tomb conservador que ha fet el pa\u00eds els \u00faltims anys: el mar\u00e7 passat, per exemple, el Parlament iraqui\u00e0 va vetar per llei el consum i la venda d&#8217;alcohol no nom\u00e9s a la poblaci\u00f3 musulmana, sin\u00f3 tamb\u00e9 a la poblaci\u00f3 cristiana i yazidita aut\u00f2ctona. No oblidem que, en els \u00faltims temps, els partits islamistes s\u2019han apoderat de manera creixent de l\u2019opini\u00f3 p\u00fablica.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>8. L&#8217;ENDEM\u00c0 DEL 7 D&#8217;OCTUBRE DE 2023: DEVASTACI\u00d3 A GAZA<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La guerra d\u2019Israel contra Ham\u00e0s ha causat la mort d\u2019uns 45.000 palestins a Gaza, 800 m\u00e9s a Cisjord\u00e0nia, i m\u00e9s de 100.000 ferits. Es calcula que m\u00e9s de la meitat de les v\u00edctimes palestines no eren combatents, per\u00f2 les xifres que ofereixen les autoritats palestines no s\u00f3n clares. Al b\u00e0ndol israeli\u00e0 hi ha hagut almenys 1.139 morts i m\u00e9s de 8.000 ferits. La devastaci\u00f3 de Gaza ha afectat quasi la totalitat de les infraestructures, i el gener del 2024 la BBC calculava que, segons imatges de sat\u00e8l\u00b7lit, els atacs havien provocat la destrucci\u00f3 de setanta-dues mesquites i dues esgl\u00e9sies, una de les quals l\u2019esgl\u00e9sia ortodoxa de Sant Porfiri de Gaza, que datava del segle V.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>9. COMEN\u00c7A L&#8217;ALTO EL FOC ENTRE ISRAEL I HEZBOL\u00b7L\u00c0<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El conflicte armat entre Israel i Ham\u00e0s es va traslladar tamb\u00e9 al L\u00edban, amb el focus a les zones de majoria x\u00efita, sobretot al sud i a l\u2019est del pa\u00eds. Feia anys que la situaci\u00f3 a la frontera entre el nord d\u2019Israel i el sud del L\u00edban estava deteriorada, amb atacs recurrents entre Hezbol\u00b7l\u00e0 i l\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0, per\u00f2 l\u2019atac de Ham\u00e0s de l\u2019octubre del 2023 i l\u2019escalada israeliana van agreujar la situaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019ex\u00e8rcit israeli\u00e0 va bombardejar sobretot el sud del L\u00edban i de la seva capital, per la pres\u00e8ncia del grup xi\u00efta Hezbol\u00b7l\u00e0. Part dels atacs els va dirigir contra Baalbek, la ciutat de majoria musulmana xi\u00efta on es troba el Temple del Sol, protegit per la UNESCO. Les ru\u00efnes del temple, constru\u00eft pels fenicis cinc mil anys enrere, s\u00f3n l\u2019escenari de la hist\u00f2ria de les religions i cultes que s\u2019han anat succeint a la zona, des dels altars de sacrifici d\u2019animals en honor dels d\u00e9us fins a les pintures eg\u00edpcies, les columnes romanes, la c\u00fapula d\u2019una esgl\u00e9sia i part d\u2019una mesquita.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tot i que el sud del L\u00edban \u00e9s de majoria musulmana xi\u00efta, tamb\u00e9 hi ha cristians que viuen a la zona i que es van veure obligats a despla\u00e7ar-se. La situaci\u00f3 inestable del pa\u00eds afecta tota la poblaci\u00f3, que \u00e9s \u00e8tnicament i religiosament molt diversa. El novembre va acabar amb la not\u00edcia d\u2019un alto el foc de dos mesos entre Israel i Hezbol\u00b7l\u00e0.<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"682\" src=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/unnamed-1024x682.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-89491\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/unnamed-1024x682.jpg 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/unnamed-200x133.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/unnamed-600x400.jpg 600w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/unnamed-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/unnamed-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/unnamed-1536x1024.jpg 1536w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/unnamed-2048x1365.jpg 2048w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>10. UN RAB\u00cd ASSASSINAT ALS EMIRATS \u00c0RABS<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest novembre va apar\u00e8ixer el cad\u00e0ver d\u2019un rab\u00ed ultraortodox israeli\u00e0 d\u2019origen moldau als Emirats \u00c0rabs. Zvi Kogan, el rab\u00ed assassinat, tenia 28 anys i treballava per a un grup jueu ortodox. Arran dels Acords d\u2019Abraham el 2020, que els Emirats \u00c0rabs, el Marroc i Bahrain van signar amb Israel mitjan\u00e7ant els Estats Units, les relacions bilaterals entre Jerusalem i Dubai s\u2019han normalitzat, i des d\u2019aleshores els israelians han comen\u00e7at a moure\u2019s pels Emirats \u00c0rabs, com a turistes i tamb\u00e9 com a negociants. Ara b\u00e9, tot i que els acords d\u2019Abraham es van mantenir despr\u00e9s de l\u2019octubre del 2023, la poblaci\u00f3 dels Emirats \u00c0rabs, com la majoria de la poblaci\u00f3 \u00e0rab a la regi\u00f3 i a la di\u00e0spora a Europa, sent la guerra a Gaza i Palestina com un atac en carn pr\u00f2pia. Aix\u00f2 explica un increment del sentiment antiisraeli\u00e0 i, per extensi\u00f3, antijueu a \u00c0sia, per\u00f2 tamb\u00e9 arreu del m\u00f3n, com il\u00b7lustren les tensions que es van viure a Amsterdam arran d\u2019un partit de futbol entre el Maccabi de Tel-Aviv i l\u2019Ajax, en qu\u00e8 trenta israelians van resultar ferits i cinc van ser hospitalitzats.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>11. S&#8217;AIXECA LA PROHIBICI\u00d3 D&#8217; <em>ELS VERSOS S\u00c0TANICS<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquest novembre, un tribunal de l\u2019\u00cdndia va recon\u00e8ixer que no existeix cap notificaci\u00f3 oficial que impedeixi llegir<em> Els versos sat\u00e0nics<\/em> de Salman Rushdie. Per tant, si algun editor indi gosa publicar-lo al seu pa\u00eds, hauria de poder fer-ho.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La novel\u00b7la de Rushdie, que va indignar musulmans d\u2019arreu del m\u00f3n, fa refer\u00e8ncia a una part ap\u00f2crifa de l\u2019Alcor\u00e0 en qu\u00e8 el profeta Mahoma, temptat per Satan\u00e0s, lloa tres divinitats femenines, les tres deesses paganes germanes de la Meca: al-Lat, al-Uzzah i Manat. Aquests versos ap\u00f2crifs del text religi\u00f3s formaven part de les primeres biografies de Mahoma, per\u00f2 els estudiosos aviat van posar-los en dubte, perqu\u00e8 entraven en contradicci\u00f3 amb la suposada perfecci\u00f3 del profeta.<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>12. LA DIVALI, LA FESTA DE LES LLUMS<\/strong><\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">A finals d\u2019octubre i principis de novembre, se celebra la Divali, una festivitat religiosa que s\u2019allarga cinc dies i que \u00e9s compartida pels hind\u00fas, els sikhs i els jainistes. L\u2019etimologia de la paraula ve del s\u00e0nscrit i significa \u2018fila de llums\u2019, perqu\u00e8, a grans trets, la festa de la Divali marca el triomf de la llum per sobre de la foscor, i, per tant, del b\u00e9 per sobre del mal. Les hist\u00f2ries i mites que acompanyen la Divali varien en funci\u00f3 de les regions i religions que la celebren, per\u00f2 giren sempre entorn de la just\u00edcia i l\u2019alliberament. Enguany es va celebrar el 31 d\u2019octubre.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":89499,"template":"","tags":[283,296],"seccio":[313],"class_list":["post-89247","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-283","tag-el-mirador-internacional","seccio-el-mirador"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v27.5 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>El mirador #90 - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El mirador #90 - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"AM\u00c8RICA 1. LA VICT\u00d2RIA DE TRUMP I LES MINORIES RELIGIOSES Donald Trump tornar\u00e0 a ser el president dels Estats Units gr\u00e0cies als anomenats swing states, els que oscil\u00b7len entre el partit republic\u00e0 i dem\u00f2crata, i aix\u00f2 inclou les comunitats religioses [&hellip;]\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-10-22T14:54:39+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/shutterstock_2413333329.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"3000\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1896\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador\\\/\",\"name\":\"El mirador #90 - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/01\\\/shutterstock_2413333329.jpg\",\"datePublished\":\"2025-01-15T10:52:45+00:00\",\"dateModified\":\"2025-10-22T14:54:39+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/01\\\/shutterstock_2413333329.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/01\\\/shutterstock_2413333329.jpg\",\"width\":3000,\"height\":1896},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-mirador\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El mirador #90\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El mirador #90 - Fragmenta Editorial","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"El mirador #90 - Fragmenta Editorial","og_description":"AM\u00c8RICA 1. LA VICT\u00d2RIA DE TRUMP I LES MINORIES RELIGIOSES Donald Trump tornar\u00e0 a ser el president dels Estats Units gr\u00e0cies als anomenats swing states, els que oscil\u00b7len entre el partit republic\u00e0 i dem\u00f2crata, i aix\u00f2 inclou les comunitats religioses [&hellip;]","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2025-10-22T14:54:39+00:00","og_image":[{"width":3000,"height":1896,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/shutterstock_2413333329.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"12 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/","name":"El mirador #90 - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/shutterstock_2413333329.jpg","datePublished":"2025-01-15T10:52:45+00:00","dateModified":"2025-10-22T14:54:39+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/shutterstock_2413333329.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/01\/shutterstock_2413333329.jpg","width":3000,"height":1896},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-mirador\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El mirador #90"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/89247","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/89499"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=89247"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=89247"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=89247"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}