\u00c9s molt f\u00e0cil fer-ne escarni: les guitarretes, el cumbai\u00e0, l\u2019est\u00e8tica tronada, el bonisme. El cristianisme progressista catal\u00e0 es pot caricaturitzar f\u00e0cilment. Tamb\u00e9 se li poden fer cr\u00edtiques m\u00e9s fonamentades: l\u2019eclesiocentrisme, la manca de transmissi\u00f3, un cert intel\u00b7lectualisme. Les comunitats cristianes m\u00e9s identificades amb la renovaci\u00f3 que va representar el Concili Vatic\u00e0 II molt sovint s\u00f3n vistes amb recel entre altres motius perqu\u00e8 van prioritzar la lluita pel canvi de les estructures mentre el cultiu d\u2019una espiritualitat fonda sovint passava a segon pla.<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n
Totes aquestes cr\u00edtiques tenen alguna cosa de certa. I, tanmateix, a l\u2019hora de fer balan\u00e7, no tinc cap dubte que l\u2019her\u00e8ncia de la versi\u00f3 catalana de l\u2019aggiornamento<\/em> conciliar \u00e9s molt m\u00e9s presentable que el llegat que deixen altres tradicions. Perqu\u00e8 siguem clars: la proposta religiosa anterior al Vatic\u00e0 II era opressora i deshumanitzadora. Repressi\u00f3 de les conci\u00e8ncies, visi\u00f3 del m\u00f3n com una Babel pecadora, incomprensi\u00f3 de la modernitat, obsessi\u00f3 patol\u00f2gica pel sexe\u2026 i molta doble moral. La instrumentalitzaci\u00f3 que el franquisme va fer de la religi\u00f3 creant un nacionalcatolicisme que exaltava els valors m\u00e9s involucionistes tal com convenien al r\u00e8gim va fer molt mal. Calia una reacci\u00f3. I aquesta reacci\u00f3 es va fer molt visible amb la recepci\u00f3 entusiasta d\u2019un Concili Vatic\u00e0 II que el papa Joan XXIII va voler que fos una obertura de finestres al m\u00f3n, no per condemnar la modernitat sin\u00f3 per entrar-hi en di\u00e0leg.<\/p>\n\n\n\n Les comunitats cristianes m\u00e9s identificades amb la renovaci\u00f3 Del Concili Vatic\u00e0 II molt sovint s\u00f3n vistes amb recel perqu\u00e8 van prioritzar la lluita pel canvi de les estructures mentre el cultiu d\u2019una espiritualitat fonda sovint passava a segon pla<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Sovint redu\u00efm el Concili a la reforma lit\u00fargica, per\u00f2 cal tenir present que nom\u00e9s el fet d\u2019afirmar, com fa el c\u00e8lebre inici de la Gaudium et spes<\/em>, que els goigs i les penes del nostre temps, especialment els dels pobres, s\u00f3n els goigs i les penes de l\u2019Esgl\u00e9sia, suposa un gir important\u00edssim respecte el model anterior. Que aquest canvi de llenguatge i de perspectiva fos acollit per les comunitats de base va ser important. I no nom\u00e9s les comunitats: tamb\u00e9 els referents intel\u00b7lectuals. Penso en la generaci\u00f3 de Miquel Batllori, Josep M. Rovira Belloso, Evangelista Vilanova, Hilari Raguer, Raimon Panikkar, Llu\u00eds Duch\u2026 grand\u00edssims intel\u00b7lectuals que van dignificar la fe. I tamb\u00e9 en activistes com Joan Gomis, Alfonso Carlos Com\u00edn, Maria Martinell, M. Rosa Farr\u00e9, Joan Botam, Roser Bofill o Jaume Botey.<\/p>\n\n\n\n Esmento nom\u00e9s alguns dels difunts, per\u00f2 se n\u2019hi podrien afegir molts m\u00e9s, alguns encara vius i en actiu. Espais de reflexi\u00f3 com el F\u00f2rum Vida i Evangeli i Cristianisme al Segle XXI, parr\u00f2quies capdavanteres com Sant Ildefons (Barcelona), revistes com Foc Nou<\/em>, El Preg\u00f3<\/em> i L\u2019Agulla<\/em>, agrupacions de sacerdots com la Uni\u00f3 Sacerdotal o el Prad\u00f3 i moviments com Cristians pel Socialisme, la JOC, la JOBAC, l\u2019ACO, l\u2019HOAC, el Col\u00b7lectiu de Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia, el Centre d\u2019Estudis Francesc Eiximenis, Just\u00edcia i Pau, Cristianisme i Just\u00edcia, Esgl\u00e9sia Plural i ACGIL, entre molts altres, donen cos i articulaci\u00f3 al progressisme cat\u00f2lic catal\u00e0 en la segona meitat del segle XX i inicis del XXI. Cada instituci\u00f3 t\u00e9 la seva hist\u00f2ria, els seus matisos i els seus \u00e8mfasis i particularitats, per\u00f2 globalment cal destacar la interseccionalitat d\u2019aquest conjunt de moviments amb el catalanisme, amb l\u2019esquerra i amb el feminisme.<\/p>\n\n\n\n Afirmar, com fa la Gaudium et spes<\/em>, que els goigs i les penes del nostre temp s\u00f3n els goigs i les penes de l\u2019Esgl\u00e9sia, suposa un gir important\u00edssim respecte el model anterior<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Al costat d\u2019aquest m\u00f3n van sorgir altres propostes, esclar. Van arribar nous moviments religiosos que el pontificat de Joan Pau II va afavorir al m\u00e0xim, i que es desmarcaven de les \u00e0nsies d\u2019inculturaci\u00f3 en la modernitat de les tradicions eclesials aut\u00f2ctones. A l\u2019hora d\u2019assegurar la transmissi\u00f3 intergeneracional, aquests nous moviments han sigut infinitament m\u00e9s efica\u00e7os que les comunitats favorables a l\u2019aggiornamento<\/em>, i \u00e9s l\u00f2gic que hagi sigut aix\u00ed. Si poses l\u2019accent en l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un m\u00f3n hostil contra el qual et defenses creant una comunitat que aplega els que pensen diferent, la comunitat es preocupa per transmetre la seva proposta a les noves generacions, entre altres coses vetllant perqu\u00e8 els joves se socialitzin amb persones del mateix ghetto<\/em>.<\/p>\n\n\n\n En canvi, si l\u2019esfor\u00e7 se situa a comprendre que el m\u00f3n no \u00e9s hostil, que l\u2019Esgl\u00e9sia tamb\u00e9 ha d\u2019aprendre de la modernitat, que cal abandonar l\u2019esperit de croada, que cal afavorir noves formes d\u2019entendre la fe, que cal estar disposat a repensar-ho tot sense por, que cal obrir-se al di\u00e0leg interreligi\u00f3s, aleshores la transmissi\u00f3 falla. \u00c9s f\u00e0cil constatar que les comunitats progressistes s\u00f3n decr\u00e8pites mentre que les esgl\u00e9sies en mans de nous moviments de tall conservador s\u00f3n plenes de gent, per\u00f2 a l\u2019hora d\u2019extreure conclusions de les realitats que observem cal explicar els fen\u00f2mens amb tot el rigor i amb totes les implicacions. L\u2019\u00e8xit en la transmissi\u00f3 intergeneracional no \u00e9s l\u2019\u00fanica manera d\u2019avaluar un fenomen.<\/p>\n\n\n\n Espais com el F\u00f2rum Cristianisme al Segle XXI, parr\u00f2quies com Sant Ildefons a Barcelona, revistes com Foc Nou<\/em> <\/em>i moviments com el Col\u00b7lectiu de Dones en l\u2019Esgl\u00e9sia articulen el progressisme cat\u00f2lic catal\u00e0 en la segona meitat del segle XX<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Rosa M. Piquer ha assenyalat molt encertadament al llibre Monges<\/em> (Fragmenta) que, si ens creiem realment la necessitat d\u2019inculturar-nos i de viure en el despreniment, no ens ha d\u2019angoixar l\u2019extinci\u00f3 de les estructures que fins ara ens eren \u00fatils. Fins i tot resulta \u2014diu\u2014 un contrasentit que comunitats formades per c\u00e8libes, \u00e9s a dir, persones que no es projecten en els fills \u00abque s\u00f3n una projecci\u00f3 de futur\u00bb, dediquin en canvi les m\u00e0ximes energies a fer que es mantinguin les estructures o institucions creades en el passat. I certament, la finalitat de la religi\u00f3 no \u00e9s la de perpetuar la casta sacerdotal i la resta d\u2019estructures pr\u00f2pies d\u2019un cos eclesi\u00e0stic, sin\u00f3 la d\u2019obrir-nos a l\u2019exploraci\u00f3 del misteri a l\u2019encal\u00e7 de sentit. Llu\u00eds Duch deia que ser cristi\u00e0 \u00e9s un fenomen hist\u00f2ric (propi d\u2019un lloc i d\u2019un temps), mentre que la capacitat religiosa forma part de l\u2019estructura de l\u2019\u00e9sser hum\u00e0. Si les religions positives comencen a entendre\u2019s no com a finalitats en si mateixes sin\u00f3 com a instruments al servei de l\u2019obertura cap a l\u2019infinit (som \u00e9ssers finits capa\u00e7os d\u2019infinit, delerosos d\u2019infinit), potser l\u2019aparent frac\u00e0s del progressisme cat\u00f2lic a l\u2019hora de perpetuar-se mereix que en fem una altra lectura.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":89486,"template":"","tags":[301,283],"seccio":[297],"class_list":["post-89436","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-dialogal-2","tag-283","seccio-dialogal"],"acf":[],"yoast_head":"\n