Sovint es pensa l\u2019arribada messi\u00e0nica des del seu vessant cristol\u00f2gic; tanmateix, aquesta vinculaci\u00f3 no \u00e9s necess\u00e0ria. Un clar exemple s\u00f3n les reflexions entorn de la q\u00fcesti\u00f3 que Walter Benjamin va desplegar a la seva obra Sobre el concepte d\u2019hist\u00f2ria <\/em>(Fl\u00e2neur, 2019). Elaborant una cr\u00edtica a l\u2019assumpci\u00f3 generalitzada de la concepci\u00f3 lineal i successiva del temps, reivindicava la visi\u00f3 d\u2019una temporalitat alternativa basada en la discontinu\u00eftat i la irrupci\u00f3. Aquesta visi\u00f3 vindria donada per l\u2019acci\u00f3 messi\u00e0nica<\/em>. En aquest sentit, Benjamin entenia el funcionament de la hist\u00f2ria no des de la l\u00f2gica il\u00b7lustrada i positivista del progr\u00e9s, sin\u00f3 com un proc\u00e9s ple de regressions, progressions i immobilitzacions. Din\u00e0miques causades per la interrupci\u00f3 inesperada d\u2019esdeveniments que obririen, a causa de la seva for\u00e7a destructiva i revolucion\u00e0ria, noves formes de percepci\u00f3 de la realitat. En conseq\u00fc\u00e8ncia, tamb\u00e9 obrien una temporalitat, ara messi\u00e0nica. \u00abEn realitat, no hi ha cap instant que no contingui la seva oportunitat revolucion\u00e0ria; nom\u00e9s cal que sigui definida com una oportunitat espec\u00edfica, \u00e9s a dir, com l\u2019oportunitat d\u2019una soluci\u00f3 completament nova davant d\u2019una tasca del tot nova\u00bb, afirmava el fil\u00f2sof. El convenciment era clar: cada instant contindria la possibilitat de posar en excepci\u00f3 la hist\u00f2ria per redimir-la, i instaurar un temps diferent i capa\u00e7 d\u2019acollir la nova realitat present.<\/p>\n\n\n\n \u00abLa lectura de Benjamin es fa m\u00e9s aclaridora quan interpretem Teorema<\/em>, de l\u2019itali\u00e0 Pier Paolo Pasolini\u00bb (Lleonard Muntaner, 2023). La novel\u00b7la, que inicialment havia estat una pel\u00b7l\u00edcula, es presenta des d\u2019un escenari id\u00edl\u00b7lic en el marc d\u2019una fam\u00edlia convencional burgesa. En aquest context, i sense donar gaires explicacions, la calma de la llar queda trencada per la visita imprevista de l\u2019hoste<\/em>, figura que la cr\u00edtica sovint ha comparat amb una pres\u00e8ncia messi\u00e0nica. La seva trobada amb cada membre de la fam\u00edlia, sempre tenyida de cert car\u00e0cter er\u00f2tic-sexual, suposa l\u2019esquin\u00e7ament de l\u2019ordre establert, situaci\u00f3 que s\u2019agreuja en el moment que desapareix, de nou, sense cap explicaci\u00f3. Tal com apunta el narrador: \u00abL\u2019hoste no tan sols sembla haver-se endut amb ell les vides dels que habiten la casa, sin\u00f3 que, a m\u00e9s, sembla haver-los dividit, deixant cadascun d\u2019ells sol amb el dolor de la p\u00e8rdua i amb la no pas menys dolorosa sensaci\u00f3 d\u2019espera.\u00bb \u00c9s important assenyalar la manera com ha afectat la temporalitat de la realitat familiar: \u00abHa passat m\u00e9s temps\u00bb (potser han passat dies, potser mesos o potser tamb\u00e9 anys). En definitiva, es produeix la destrucci\u00f3 que Benjamin atribu\u00efa al fenomen. \u00abTu has vingut, doncs, a aquesta casa a destruir\u00bb, confessa el narrador. Teorema <\/em>esdev\u00e9 un exemple excepcional no nom\u00e9s d\u2019aquesta acci\u00f3 desestabilitzadora que suposa l\u2019arribada messi\u00e0nica, sin\u00f3 tamb\u00e9 de les conseq\u00fc\u00e8ncies de la seva interrupci\u00f3 en el cont\u00ednuum de la hist\u00f2ria. Uns efectes que exigeixen als personatges un replantejament vital absolut.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Tres obres que ens conviden a pensar com els esdeveniments messi\u00e0nics canvien la nostra percepci\u00f3 del temps i la hist\u00f2ria<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Tamb\u00e9 La dona de D\u00e9u<\/em>, d\u2019Amanda Mikhalopulu (Raig Verd, 2024), \u00e9s il\u00b7lustrativa. La novel\u00b7la explica l\u2019experi\u00e8ncia que suposa el matrimoni de la protagonista amb D\u00e9u. En aquest cas, la irrupci\u00f3 revolucion\u00e0ria ve per la uni\u00f3 inesperada amb el marit div\u00ed, que capgira la manera de relacionar-se amb el present. \u00abLa meva relaci\u00f3 amb el temps s\u2019ha trasbalsat\u00bb, relata. L\u2019impacte que genera en la protagonista viure al Regne de D\u00e9u representa en si mateix l\u2019obertura d\u2019una nova temporalitat, tal com explica: \u00abla nit d\u2019avui: aquestes paraules no existien en el nostre vocabulari. Dem\u00e0, avui, ahir. Paraules oblidades\u00bb o \u00abt\u00e9 a veure amb l\u2019abs\u00e8ncia de temps en el Regne de D\u00e9u. Amb la falta de continu\u00eftat\u00bb. Amb tot, la novel\u00b7la ofereix una segona interrupci\u00f3: la inserci\u00f3 del temps hum\u00e0 al temps div\u00ed quan el matrimoni viatja al m\u00f3n terrestre. Aqu\u00ed el trasbals succeeix en D\u00e9u: \u00abEl vaig mirar suplicant. | \u2014\u00bfPodem anar-nos-en? | \u2014Dorm. I dem\u00e0 ja ho veurem. | Era la primera vegada que feia servir la paraula dem\u00e0<\/em>.\u00bb Veiem que la literatura com a artefacte de creaci\u00f3 d\u2019altres veritats es converteix en un element de devastaci\u00f3 messi\u00e0nica per a la figura divina, la qual fins aleshores s\u2019havia mantingut immune als torbaments: \u00abMentre llegia, va comen\u00e7ar a patir una mena de vertigen ontol\u00f2gic. S\u2019agafava el cap i voltava per l\u2019habitaci\u00f3 palpant les parets. Obria la finestra i clavava la mirada al cel com un mortal desesperat.\u00bb La hist\u00f2ria juga amb el contacte entre dues temporalitats que, encreuant-se, provoquen una crisi en els personatges, fins i tot a aquells suposadament inalterables.<\/p>\n\n\n\n Tant des de la filosofia com des de la literatura, la reflexi\u00f3 entorn de l\u2019esdeveniment messi\u00e0nic esdev\u00e9 recurrent. Un cop fet el diagn\u00f2stic, \u00e9s a dir, un cop assumida l\u2019advert\u00e8ncia benjaminiana que \u00abcada segon del futur era la porteta per on podia entrar el Messies\u00bb i que, per tant, l\u2019esquin\u00e7ament del cont\u00ednuum \u00e9s possible en qualsevol moment, la pregunta que cal fer-se \u00e9s: \u00bfqu\u00e8 fer-ne, de la seva arribada? \u00bfCom convertir-la en una oportunitat i no en simple destrucci\u00f3? Benjamin es fa l\u00facid de nou: amb la recordan\u00e7a. El futur no es troba en una zona indeterminada, sin\u00f3 en la conflu\u00e8ncia en un mateix espai de dues temporalitats oposades: l\u2019antiga i la messi\u00e0nica. Nom\u00e9s el seu di\u00e0leg, tot i saber que res no restablir\u00e0 la situaci\u00f3 anterior al trasbals, podr\u00e0 generar un temps nou que permeti fer avan\u00e7ar amb bon peu la hist\u00f2ria. <\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Walter-Benjamin-Sobre-el-concepte-dhistoria-1-649x1024.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/portada_La-dona-de-Du-12110313-667x1024.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/Teorema-RGB2-1-693x1024.jpeg\")