{"id":90439,"date":"2025-04-06T22:22:17","date_gmt":"2025-04-06T20:22:17","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=90439"},"modified":"2026-07-09T17:29:20","modified_gmt":"2026-07-09T15:29:20","slug":"benedetta-tagliabue-les-tres-efes","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/","title":{"rendered":"Les tres efes de Benedetta Tagliabue"},"content":{"rendered":"\n

Pels llecs com jo, l\u2019arquitectura \u00e9s una curiosa disciplina tripolar que t\u00e9 un peu en la ci\u00e8ncia, un altre en l\u2019art i un altre en l\u2019espiritualitat. Aix\u00f2 es fa m\u00e9s evident si pensem en els constructors d\u2019esgl\u00e9sies durant l\u2019edat mitjana, per\u00f2 tamb\u00e9 val si pensem en els vells mestres de cases: compet\u00e8ncia t\u00e8cnica, sensibilitat art\u00edstica \u2014o artesanal\u2014 i missatge. Durant segles, i m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019exabruptes puntuals, l\u2019harmonia entre forma i funci\u00f3 ha estat una constant de l\u2019arquitectura: a les cases s\u2019hi ha de poder viure; a les catedrals s\u2019hi percep la pot\u00e8ncia del div\u00ed; als palaus s\u2019hi ha de fer notar que el dret d\u2019admissi\u00f3 va car; als estadis, A; a les oficines, B; a les presons, C; als hospitals, als cementiris i als aeroports, etc\u00e8tera. <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

En un registre popular i abstracte del discurs, avui, si vol, l\u2019arquitecte encara pot ser un visionari amb coneixements d\u2019un altre m\u00f3n, cosa que funciona tant amb Antoni Gaud\u00ed com amb Antonio Santiago Calatrava. Reminisc\u00e8ncia, hi va contribuir l\u2019eclosi\u00f3 de l\u2019arquitectura postmoderna, fa m\u00e9s de mig segle, que tant recordava la gosadia del modernisme. Llavors naixia \u2014o renaixia\u2014 la figura de l\u2019arquitecte estrella, figura p\u00fablica d\u2019estatus gras que, resumida sum\u00e0riament, projecta icones singulars i alhora n\u2019\u00e9s una, l\u2019ego de la qual \u00e9s proporcional a l\u2019impacte dels seus edificis. Sigui quin sigui el camp, la gastronomia, la literatura, la tecnologia, el leitmotiv postmodern fou a veure qui la fa m\u00e9s grossa, i no parlem exclusivament de volums, sin\u00f3 de deconstruccions, barroquismes i, de vegades, simple fum. Ara com ara, per\u00f2, ja s\u2019est\u00e0 acabant de pair l\u2019\u00e8poca dels arquitectes (dels cuiners, els escriptors i els inform\u00e0tics) estel\u00b7lars. D\u2019una banda, les escenificacions del prestigi medi\u00e0tic fan riure. De l\u2019altra, anem tornant, de mica en mica, a l\u2019equilibri entre funci\u00f3, firma i forma. Tot aprofitant els ecos dels dos de pit de la segona meitat del segle XX, s\u00f3n les tres efes que, al meu modest entendre, defineixen un bon arquitecte. <\/p>\n\n\n\n

Benedetta Tagliabue<\/strong> (Mil\u00e0, 1963) \u00e9s una arquitecta que condensa les virtuts de tota una tradici\u00f3. Els seus projectes en s\u00f3n un compendi. Graduada a Ven\u00e8cia l\u2019any 1989 i amb estades a Nova York, un cop doctorada, es trasllada a Barcelona. L\u2019any 1991 comen\u00e7a a col\u00b7laborar, i es casa, amb l\u2019arquitecte Enric Miralles (traspassat l\u2019any 2000), amb qui m\u00e9s tard s\u2019associar\u00e0 per crear l\u2019estudi que porta el nom del t\u00e0ndem: EMBT. De la passi\u00f3 i col\u00b7laboraci\u00f3 entre tots dos n\u2019han sortit, a tall d\u2019exemple, l\u2019edifici del Parlament d\u2019Esc\u00f2cia i l\u2019Escola de M\u00fasica d\u2019Hamburg. A Barcelona, el Parc Diagonal Mar, l\u2019agosarat edifici de Gas Natural i el nou Mercat de Santa Caterina. Avui, Benedetta Tagliabue \u00e9s una arquitecta reconeguda i respectada, amb projectes arreu del m\u00f3n. <\/p>\n\n\n\n

He quedat amb ella a la seu d\u2019EMBT Arquitectes, un edifici imponent al passatge de la Pau de Barcelona que tamb\u00e9 aixopluga la Fundaci\u00f3 Enric Miralles. He picat al principal i m\u2019han fet passar. He tingut la sensaci\u00f3 d\u2019entrar en una escola d\u2019arts i oficis fora del temps. Pis de 500 m2<\/sup>, de sostres alt\u00edssims i terres hidr\u00e0ulics; a cada cambra, a cada rac\u00f3, hi havia gent treballant, sola o en grup. L\u2019abund\u00e0ncia de maquetes i pl\u00e0nols tamb\u00e9 m\u2019ha fet pensar en l\u2019habitaci\u00f3 d\u2019un nen petit gegant, i la muni\u00f3 de mobles i llums de tota mena \u2014des de l\u2019est\u00e8tica art-d\u00e9co fins al brutalisme industrial\u2014 recordava l\u2019ambient d\u2019una brocanteria colossal. M\u2019han fet seure en una sala immensa \u2014en una taula gran i tosca\u2014 que donava a una terrassa, i m\u2019han servit un caf\u00e8. Sota la taula, un gos ha aixecat una orella, ha obert un ull, m\u2019ha mirat i ha continuat dormint. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Al cap d\u2019una estona, Benedetta Tagliabue ha aparegut amb un somriure d\u2019orella a orella, vestida de tots els colors de l\u2019univers, i s\u2019ha disculpat: havia d\u2019acabar una trucada important, i el gos es diu Mileto. \u00abCom en Tales\u00bb, he saltat, per semblar instru\u00eft, i llavors li he explicat per qu\u00e8 la volia con\u00e8ixer. M\u2019interessen els mascarons de proa de cada disciplina, de cada camp, i ella \u2014he afegit\u2014 reuneix les condicions. Tagliabue ha fet una rialla formidable i ha deixat anar un \u00abmolt b\u00e9, endavant\u00bb. Li he dit que volia parlar de bellesa, d\u2019inspiraci\u00f3, d\u2019\u00e8tica, de la cosa privada versus la cosa p\u00fablica i de mat\u00e8ries primeres. La segona rialla ha estat m\u00e9s llarga que la primera. <\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n les cinc de la tarda. Tagliabue em diu que parlar de coses tan profundes en aquesta hora \u00e9s un contrasentit. \u00c9s quan els anglesos prenen el te i els mediterranis, alguns, diu, es lleven de la migdiada. Riem. Tot seguit, parlem de la bellesa. Aquesta dona mesura les paraules i, per tant, les envernissa de transcend\u00e8ncia, per\u00f2 el seu discurs no embafa. Al contrari, llisca amb l\u2019amenitat de qui vibra, i prou, amb el que fa. Em diu que, justament ara, proposa als seus estudiants de Yale un projecte en qu\u00e8 la bellesa sigui el bot\u00f3 de la roda. Una mica, diu, \u00abcom el projecte K\u00e1lida que hem fet a l\u2019Hospital de Sant Pau\u00bb. \u00c9s un pavell\u00f3, i l\u2019edifici forma part de la xarxa internacional de la fundaci\u00f3 escocesa Maggie\u2019s, que assessora pacients de c\u00e0ncer. Combina naturalesa amb il\u00b7luminaci\u00f3 i formes que miren d\u2019agombolar l\u2019esperit. Un aspecte, diu, que \u00abfins no fa gaire era for\u00e7a negligit, per poc mesurable o ponderable, oposat a l\u2019arquitectura estretament funcional: la bellesa s\u2019ha de contemplar, perqu\u00e8 influeix la gent i, esclar, no t\u00e9 regles clares o m\u00e9s aviat dep\u00e8n de factors culturals, hist\u00f2rics, socials\u00bb. I rebla: \u00abTinc clar que la bellesa ja \u00e9s indissociable del que fem. Trossos de ciutat, habitatges, estacions de tren, places i teatres han d\u2019encomanar sensaci\u00f3 de benestar m\u00e9s enll\u00e0 de les seves funcions pr\u00e0ctiques.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

Li pregunto si es considera una persona epif\u00e0nica. Em diu que s\u00ed. Quan passeja el Mileto, quan va a comprar o cam\u00ed de l\u2019estudi, la bellesa la interpel\u00b7la: una cara, ulls i cabells, el mar i els n\u00favols, un tros de paret, la fruita, una planta, la llum \u00abque ara mateix entra per aquesta finestra, tan barcelonina\u00bb. Li dic que per mantenir neta la receptivitat s\u2019ha de ser una mica ingenu. Com que \u00e9s una obvietat, riu, em diu que s\u00ed i passem a parlar de la seva relaci\u00f3 amb la inspiraci\u00f3. \u00abJo prefereixo parlar d\u2019intu\u00efcions. De vegades, no saps per qu\u00e8, o quan est\u00e0s en un estat de sovrappensiero<\/em>, una intu\u00efci\u00f3 es dispara i penses: \u201cHem de tirar per aqu\u00ed.\u201d\u00bb De fet, quan em documentava, vaig veure que en moltes entrevistes ella parla, li dic, d\u2019un proc\u00e9s que comen\u00e7a amb la intu\u00efci\u00f3, passa pel treball en equip, per les reelaboracions constants i desemboca en el resultat definitiu. Tagliabue matisa: \u00abI passa per les d\u00e8ries del client, el que trobes sota terra quan comences el forat, els imprevistos.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

\n

\u00abJo prefereixo parlar d\u2019intu\u00efcions. De vegades, no saps per qu\u00e8, o quan est\u00e0s en un estat de sovrappensiero<\/em>, una intu\u00efci\u00f3 es dispara i penses: \u201cHem de tirar per aqu\u00ed.\u201d\u00bb <\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Parlem del Model Barcelona, del qual Benedetta Tagliabue una nau capitana. Ella explica que, ateses les llums i les ombres, les receptes urbanes del model, per b\u00e9 que s\u2019han de revisar sempre, han millorat Barcelona, objectivament, en tots els sentits. Diu que la hist\u00f2ria i la vitalitat de la capital catalana han confegit una manera de ser ciutat i un tarann\u00e0 \u00fanics. Tamb\u00e9 toca, diu, que l\u2019arquitectura hi vagi a remolc i, quan pot, cal que s\u2019avanci a les necessitats que vindran. I ha afegit: \u00abPensa que nosaltres sempre naveguem enmig de tempestes, les de la pol\u00edtica, les del capital p\u00fablic i privat, les legislacions de cada lloc, i que quasi mai podem triar la baralla amb qu\u00e8 jugarem.\u00bb Jo ho he aprofitat:  <\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00bfParles d\u2019\u00e8tica? <\/p>\n\n\n\n

\u2014S\u00ed, parlo d\u2019\u00e8tica. Un exemple. Fa poc, parlava amb un arquitecte que \u00e9s mig asi\u00e0tic i mig nord-americ\u00e0, acostumat, doncs, a la cosa corporativa, el bussiness <\/em>net i pelat. Aqu\u00ed, en canvi, hi ha altres lleis, i la majoria d\u2019arquitectes que conec posen al davant el comprom\u00eds amb la ciutadania i, per tant i per norma, guanyem molts menys diners. Dit d\u2019una altra manera, ens importen m\u00e9s la pedagogia, l\u2019\u00e8tica, la gent, la idiosincr\u00e0sia del lloc. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

\u2014\u00bfParles d\u2019humanisme? <\/p>\n\n\n\n

\u2014Exacte, i no tant del business<\/em>. Parlo d\u2019una cosa m\u00e9s rom\u00e0ntica. A veure, els arquitectes som persones i b\u00e9 hem de viure, per\u00f2 si de propina podem filosofar, ajudar, no s\u00e9, \u00bfemocionar? Mira, un altre conegut arquitecte em va dir un dia que fer un gratacel \u00e9s negoci i que, faves comptades, no el pot fer de cap altra manera. O \u00e9s com quan amics meus critiquen els edificis de Coderch i els titllen d\u2019horribles. Jo miro d\u2019anar m\u00e9s enll\u00e0: un edifici irradia, crea espai exterior, t\u00e9 implicacions (\u00e8tiques, tamb\u00e9) al marge de la seva pr\u00f2pia exist\u00e8ncia, confortabilitat, etc\u00e8tera. I al principi em parlaves de mat\u00e8ries primeres, \u00bfoi? Doncs b\u00e9, aqu\u00ed tamb\u00e9 s\u2019hi pot projectar una \u00e8tica. En vaig aprendre molt, de l\u2019Enric Miralles. En paral\u00b7lel al projecte, els detalls, els materials demanen bon tracte, sensibilitat, responsabilitat, i fins i tot diria que demanen una certa moral: des del comen\u00e7ament, des que agafes paper i llapis. El millor exemple del que et dic \u00e9s casa nostra, la casa que ens vam anar fent amb l\u2019Enric. <\/p>\n\n\n\n

\u2014He vist un parell de documentals: capes i capes de mat\u00e8ries diverses. Em recorda una novel\u00b7la coral en qu\u00e8, de vegades, els protagonistes manen sobre l\u2019escriptor. <\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00c9s la relaci\u00f3 amb els elements, que ve a ser un di\u00e0leg, mai una ordre unidireccional. Si un arquitecte no copsa aix\u00f2, si un arquitecte no presenta dur\u00edcies a les mans…, en fi. <\/p>\n\n\n\n

\u2014\u00bfM\u00e9s vanit\u00f3s es pot tornar? <\/p>\n\n\n\n

\u2014La vanitat ajuda a treballar. Sense vanitat, l\u2019ambici\u00f3 coixeja. Ara, la mat\u00e8ria tamb\u00e9 t\u2019aterra, et fa m\u00e9s humil, et contradiu. \u00c9s un anar i tornar constant. Sempre miro de tenir en compte qu\u00e8 em diu la mat\u00e8ria, quina funciona m\u00e9s b\u00e9 per donar sensaci\u00f3 de privacitat, quina s\u2019adequa millor a l\u2019\u00fas p\u00fablic. Al capdavall, els materials i la forma que els fas agafar s\u00f3n les paraules del missatge que vols transmetre. Com quan vam fer l\u2019esgl\u00e9sia i el centre parroquial de San Giacomo, a Ferrara. La fusta i el formig\u00f3 reinterpreten les naus rom\u00e0niques i neix un nou espai, obert i org\u00e0nic, trenat. <\/p>\n\n\n\n

\u00c9s na\u00eff, per\u00f2 jo crec que un bon fuster ha de saber fer taules i cadires, armaris i calaixeres, ara una lleixa, ad\u00e9s una escultura. L\u2019arquitecte, tot el que hi ha entre un tamboret i un gratacel, centres de culte inclosos. Tagliabue hi est\u00e0 d\u2019acord. A mitjans dels noranta, ella i Miralles van rebre l\u2019enc\u00e0rrec del Jap\u00f3 de construir el Pavell\u00f3 de Meditaci\u00f3 d\u2019Unazuki, prop d\u2019un riu i d\u2019unes termes, un paratge subjecte a terratr\u00e8mols. Anys despr\u00e9s, Benedetta va con\u00e8ixer el mestre constructor tibet\u00e0 Chogyal Namkhai Norbu, que la va ajudar a superar la mort del seu company, amic i soci, i li va encarregar un centre per a la comunitat Dzogchen a Adeje (Tenerife). <\/p>\n\n\n\n

\"\"
\u00a9 Wayra Ficapal<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Tagliabue practica el Dzogchen. Diu que \u00e9s una branca elevada del budisme, una manera d\u2019actuar i de pensar que es pot compaginar amb totes les religions. \u00abUna esgl\u00e9sia\u00bb, afegeix, \u00abtu i jo, per naixement, ja tenim els imputs <\/em>assimilats, i pot ser molt moderna, per\u00f2 ser\u00e0 una esgl\u00e9sia. En canvi, un temple, o un espai budista, esclar, ben b\u00e9, \u00bfqu\u00e8 volien? A m\u00e9s a m\u00e9s, havia mort el meu marit i m\u2019havia quedat aquesta cosa, el misteri, i no sabia qu\u00e8 fer-ne. El mestre tibet\u00e0 em va dir que els seus ensenyaments anaven m\u00e9s destinats als vius, als que ens quedem en aquesta banda, a la meditaci\u00f3 dels vius, i m\u2019hi vaig iniciar.\u00bb <\/p>\n\n\n\n

Li pregunto si entre un edifici i l\u2019altre hi ha gaires difer\u00e8ncies. Em contesta que l\u2019arquitecte sempre treballa en equip. Per a l\u2019esgl\u00e9sia de Ferrara, recorda, va comptar amb un liturgista magn\u00edfic. Al final, diu, el di\u00e0leg amb el client \u00e9s el que cal cuidar, i de vegades, acaba, el client \u00e9s complicat: \u00abAra hem entrat a la Xina, per exemple, on vam guanyar concursos durant la pand\u00e8mia. Places, museus; all\u00e0 s\u2019han posat les piles, per\u00f2 s\u00f3n molt capriciosos i tens la sensaci\u00f3 de no avan\u00e7ar. Jo podria atipar-me\u2019n, per\u00f2 vull que les coses arribin a port, que siguin \u00fatils i boniques.\u00bb<\/p>\n\n\n\n

____________<\/p>\n\n\n\n

Foto de portada: \u00a9 Wayra Ficapal<\/p>\n","protected":false},"featured_media":90514,"template":"","tags":[314,307,294],"seccio":[290],"class_list":["post-90439","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-314","tag-adria-pujol","tag-inspirats","seccio-inspirats"],"acf":[],"yoast_head":"\nLes tres efes de Benedetta Tagliabue - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Benedetta Tagliabue (Mil\u00e0, 1963) \u00e9s una arquitecta que condensa les virtuts de tota una tradici\u00f3. Els seus projectes en s\u00f3n un compendi. Graduada a Ven\u00e8cia l\u2019any 1989 i amb estades a Nova York, un cop doctorada, es trasllada a Barcelona. L\u2019any 1991 comen\u00e7a a col\u00b7laborar, i es casa, amb l\u2019arquitecte Enric Miralles (traspassat l\u2019any 2000), amb qui m\u00e9s tard s\u2019associar\u00e0 per crear l\u2019estudi que porta el nom del t\u00e0ndem: EMBT.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Les tres efes de Benedetta Tagliabue - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Benedetta Tagliabue (Mil\u00e0, 1963) \u00e9s una arquitecta que condensa les virtuts de tota una tradici\u00f3. Els seus projectes en s\u00f3n un compendi. Graduada a Ven\u00e8cia l\u2019any 1989 i amb estades a Nova York, un cop doctorada, es trasllada a Barcelona. L\u2019any 1991 comen\u00e7a a col\u00b7laborar, i es casa, amb l\u2019arquitecte Enric Miralles (traspassat l\u2019any 2000), amb qui m\u00e9s tard s\u2019associar\u00e0 per crear l\u2019estudi que porta el nom del t\u00e0ndem: EMBT.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-07-09T15:29:20+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/001WF_Benedetta-Tagliabue-e1744124612215-1024x713.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"713\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"12 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\\\/\",\"name\":\"Les tres efes de Benedetta Tagliabue - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/001WF_Benedetta-Tagliabue-e1744124612215.jpg\",\"datePublished\":\"2025-04-06T20:22:17+00:00\",\"dateModified\":\"2026-07-09T15:29:20+00:00\",\"description\":\"Benedetta Tagliabue (Mil\u00e0, 1963) \u00e9s una arquitecta que condensa les virtuts de tota una tradici\u00f3. Els seus projectes en s\u00f3n un compendi. Graduada a Ven\u00e8cia l\u2019any 1989 i amb estades a Nova York, un cop doctorada, es trasllada a Barcelona. L\u2019any 1991 comen\u00e7a a col\u00b7laborar, i es casa, amb l\u2019arquitecte Enric Miralles (traspassat l\u2019any 2000), amb qui m\u00e9s tard s\u2019associar\u00e0 per crear l\u2019estudi que porta el nom del t\u00e0ndem: EMBT.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/001WF_Benedetta-Tagliabue-e1744124612215.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/04\\\/001WF_Benedetta-Tagliabue-e1744124612215.jpg\",\"width\":4361,\"height\":3038},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Les tres efes de Benedetta Tagliabue\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Les tres efes de Benedetta Tagliabue - Fragmenta Editorial","description":"Benedetta Tagliabue (Mil\u00e0, 1963) \u00e9s una arquitecta que condensa les virtuts de tota una tradici\u00f3. Els seus projectes en s\u00f3n un compendi. Graduada a Ven\u00e8cia l\u2019any 1989 i amb estades a Nova York, un cop doctorada, es trasllada a Barcelona. L\u2019any 1991 comen\u00e7a a col\u00b7laborar, i es casa, amb l\u2019arquitecte Enric Miralles (traspassat l\u2019any 2000), amb qui m\u00e9s tard s\u2019associar\u00e0 per crear l\u2019estudi que porta el nom del t\u00e0ndem: EMBT.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Les tres efes de Benedetta Tagliabue - Fragmenta Editorial","og_description":"Benedetta Tagliabue (Mil\u00e0, 1963) \u00e9s una arquitecta que condensa les virtuts de tota una tradici\u00f3. Els seus projectes en s\u00f3n un compendi. Graduada a Ven\u00e8cia l\u2019any 1989 i amb estades a Nova York, un cop doctorada, es trasllada a Barcelona. L\u2019any 1991 comen\u00e7a a col\u00b7laborar, i es casa, amb l\u2019arquitecte Enric Miralles (traspassat l\u2019any 2000), amb qui m\u00e9s tard s\u2019associar\u00e0 per crear l\u2019estudi que porta el nom del t\u00e0ndem: EMBT.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-07-09T15:29:20+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":713,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/001WF_Benedetta-Tagliabue-e1744124612215-1024x713.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"12 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/","name":"Les tres efes de Benedetta Tagliabue - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/001WF_Benedetta-Tagliabue-e1744124612215.jpg","datePublished":"2025-04-06T20:22:17+00:00","dateModified":"2026-07-09T15:29:20+00:00","description":"Benedetta Tagliabue (Mil\u00e0, 1963) \u00e9s una arquitecta que condensa les virtuts de tota una tradici\u00f3. Els seus projectes en s\u00f3n un compendi. Graduada a Ven\u00e8cia l\u2019any 1989 i amb estades a Nova York, un cop doctorada, es trasllada a Barcelona. L\u2019any 1991 comen\u00e7a a col\u00b7laborar, i es casa, amb l\u2019arquitecte Enric Miralles (traspassat l\u2019any 2000), amb qui m\u00e9s tard s\u2019associar\u00e0 per crear l\u2019estudi que porta el nom del t\u00e0ndem: EMBT.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/001WF_Benedetta-Tagliabue-e1744124612215.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/04\/001WF_Benedetta-Tagliabue-e1744124612215.jpg","width":4361,"height":3038},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/benedetta-tagliabue-les-tres-efes\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Les tres efes de Benedetta Tagliabue"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/90439","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/90514"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=90439"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=90439"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=90439"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}