A les seves Metamorfosis <\/em>(Editorial Alpha, 2019), Ovidi ens explica que Orfeu, despr\u00e9s d\u2019haver perdut la seva estimada Eur\u00eddice, descendeix als inferns per recuperar-la \u2014conven\u00e7ut com estava que els seus laments podrien commoure les de\u00eftats i aconseguir-ne el retorn. Finalment, la seva petici\u00f3 \u00e9s acceptada amb la condici\u00f3 \u00abde no girar enrere els ulls fins que hagi sortit de les valls de l\u2019Avern; si no, la merc\u00e8 ser\u00e0 in\u00fatil\u00bb. Tot i acceptar-ho, Orfeu, \u00abtement que li fugi i \u00e0vid de veure-la, gira els ulls l\u2019amant i tot seguit ella rellisca enrere\u00bb. El desig l\u2019ha condemnat i ha esguerrat tota possibilitat d\u2019alliberar la seva estimada de la mort. Davant d\u2019aquest dolor, a Orfeu nom\u00e9s li queda el cant. Precisament, el cant \u2014la reacci\u00f3 aparentment m\u00e9s lleugera i intranscendent\u2014 es converteix en l\u2019\u00fanica resposta possible al dolor m\u00e9s profund i inconsolable. <\/p>\n\n\n\n Fem un salt fins a l\u2019obra cabdal de Simone Weil, La gravetat i la gr\u00e0cia <\/em>(Fragmenta, 2021). Quan la pensadora francesa contraposa el moviment d\u2019aferrament<\/em> i el despreniment<\/em>, i quan afirma \u00abel dolor que no ens porta al despreniment \u00e9s un dolor perdut\u00bb, sembla que il\u00b7lumini la hist\u00f2ria d\u2019Orfeu. El grec perd tota la merc\u00e8 divina per un exc\u00e9s d\u2019aferrament. Al capdavall, el que provoca la seva dissort \u00e9s la manca de confian\u00e7a en all\u00f2 que li havia estat concedit. \u00c9s en aquesta cobd\u00edcia on radica cert aprenentatge existencial. Weil matisa la q\u00fcesti\u00f3 assenyalant que \u00abconstru\u00efm la realitat del m\u00f3n amb el nostre aferrament. [La realitat del m\u00f3n] \u00e9s la realitat del jo transportada a les coses. No t\u00e9 res a veure amb la realitat exterior. Aquesta nom\u00e9s \u00e9s perceptible mitjan\u00e7ant el despreniment total\u00bb. I encara: \u00abL\u2019aferrament no \u00e9s altra cosa que la insufici\u00e8ncia en el sentiment de realitat. Ens aferrem a la possessi\u00f3 d\u2019una cosa perqu\u00e8 creiem que, si deixem de posseir-la, deixa d\u2019existir.\u00bb Seguint aquesta idea, podem dir que Orfeu sent un desig ansi\u00f3s per comprovar la pres\u00e8ncia de la seva estimada perqu\u00e8, en el fons, experimenta la insufici\u00e8ncia de realitat, com si la promesa divina no fos prou garantia i li calgu\u00e9s vigilar-la de ben a prop. Tanmateix, la singularitat de la hist\u00f2ria es troba en la reacci\u00f3 posterior, \u00e9s a dir, en el cant. En termes weilians, si assumim que el patiment no \u00e9s en va si ens condueix al despreniment (o, en altres paraules, a l\u2019accepci\u00f3 de les lleis naturals de la vida), llavors el cant es converteix en una f\u00f3rmula d\u2019alleujament, fins i tot d\u2019immunitat envers el dolor. Matisem-ho: no es tracta d\u2019un m\u00e8tode per aconseguir la indifer\u00e8ncia cap a Eur\u00eddice, sin\u00f3 que hem d\u2019entendre el cant com un intent de fer lliscar el malestar per tal d\u2019alliberar-lo i desaferrar-nos-en. El cant no fa desapar\u00e8ixer el dolor d\u2019Orfeu, tampoc anul\u00b7la el que ha passat, per\u00f2 li permet certa separaci\u00f3 i perspectiva. Un intent d\u2019evitar que el mal s\u2019enquisti i impedeixi el cont\u00ednuum de la vida. <\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n El cant, la reacci\u00f3 aparentment m\u00e9s lleugera i intranscendent, esdev\u00e9 l\u2019\u00fanica resposta possible al dolor m\u00e9s profund i inconsolable<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Ottessa Moshfegh ens presenta un exercici molt similar a la novel\u00b7la El meu any de rep\u00f2s i relaxaci\u00f3 <\/em>(Angle Editorial, 2021). \u00abTot va comen\u00e7ar d\u2019una manera molt innocent: m\u2019atribolava la tristesa, l\u2019angoixa i un desig d\u2019escapar-me de la pres\u00f3 de la meva ment i del meu cos\u00bb, narra la protagonista. Despr\u00e9s d\u2019un reguitzell de circumst\u00e0ncies emocionalment colpidores, es proposa suprimir qualsevol trasbals que pugui empitjorar encara m\u00e9s la seva fr\u00e0gil estabilitat. Per fer-ho, comen\u00e7a un viatge de transformaci\u00f3 amb la voluntat d\u2019aniquilar-se a trav\u00e9s del son i la relaxaci\u00f3 absoluta. \u00abEl son m\u2019estava fent efecte: cada vegada estava menys lligada a la vida. Si continuava com fins llavors, pensava, desapareixeria completament i reapareixeria en alguna forma nova. La meva esperan\u00e7a era aquesta. El somni era aquest\u00bb, detalla la narradora. La protagonista esdev\u00e9 cada vegada m\u00e9s aliena a la realitat, tant a la seva com a la dels altres. Amb tot, els seus dies i nits consecutius amb somn\u00edfers no s\u00f3n res m\u00e9s que una pausa<\/em> emocional per evadir-se moment\u00e0niament de la realitat \u2014un gest que no deixa de ser una altra forma d\u2019aferrament; aquesta vegada, cap a l\u2019apatia. Sense dolor, tal com apunta Weil, el despreniment no \u00e9s sincer. Aix\u00ed, no ser\u00e0 fins que acabi l\u2019any de relaxaci\u00f3 i el seu cos quedi en un estat de passivitat total quan es pregunta si tot plegat no ha estat una bogeria i comen\u00e7a a vessar ll\u00e0grimes. Ara s\u00ed, de la mateixa manera que ho fa el cant d\u2019Orfeu, les ll\u00e0grimes esdevenen aquest moviment que fa lliscar la vida i desestancar-se. <\/p>\n\n\n\n A prop\u00f2sit de les passions, Simone Weil diu: \u00abfer-les davallar, reduir-les a un punt i desinteressar-se\u2019n. Tractar aix\u00ed principalment tots els dolors. Impedir que s\u2019aproximin a les coses\u00bb. Impedir que el dolor s\u2019aproximi a les coses no significa simplement mantenir-se\u2019n al marge. L\u2019afectaci\u00f3 \u00e9s part de la vida. Es tracta de no aferrar-se al dolor, tampoc de convertir-lo en un tret identitari. Per aix\u00f2 \u00e9s tan important desinteressar-se\u2019n, sigui a trav\u00e9s del cant o de les ll\u00e0grimes. El despreniment com a resultat d\u2019un dolor que necessita alliberar-se per seguir endavant, malgrat la incertesa i la incomprensi\u00f3. Vet aqu\u00ed la gr\u00e0cia.<\/p>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/La-gravetat-i-la-gracia-coberta2aedicio-alta-resolucio-644x1024.jpg\")
<\/a>![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/el-meu-any-de-repos-i-relaxacio_1745825713.webp\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/BME4.jpg\")