{"id":91339,"date":"2025-06-30T18:56:11","date_gmt":"2025-06-30T16:56:11","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&#038;p=91339"},"modified":"2026-08-05T16:41:12","modified_gmt":"2026-08-05T14:41:12","slug":"el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/","title":{"rendered":"El desaferrament: cultivar la infidelitat cap al que sentim"},"content":{"rendered":"\n<p class=\"wp-block-paragraph\">M\u2019atreveixo a dir que<em> <\/em>el desaferrament \u00e9s una de les idees que m\u00e9s associem a les religions orientals. I, tot seguit, no puc sin\u00f3 assenyalar que tota l\u2019afirmaci\u00f3 anterior \u00e9s un niu de malentesos. Primer, perqu\u00e8 anomenem \u00abreligions\u00bb a tradicions que poc tenen a veure amb els nostres monoteismes abrah\u00e0mics; \u00e9s a dir, que, entre altres coses, no han viscut la divisi\u00f3 hist\u00f2rica entre ci\u00e8ncia i religi\u00f3, entre ra\u00f3 i fe. Despr\u00e9s, perqu\u00e8 l\u2019etiqueta d\u2019\u00aborientals\u00bb parteix d\u2019una projecci\u00f3 m\u00e9s d\u2019aquesta banda del planeta que engloba tot all\u00f2 que ens \u00e9s \u00abaltre\u00bb.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">El malent\u00e8s que ens ocupa avui, per\u00f2, \u00e9s un altre: el del desaferrament. Si esteu llegint aquestes l\u00ednies a<em> Dialogal<\/em>, \u00e9s perqu\u00e8 un dia, prou fortu\u00eftament, la seva directora em va sentir intentant aclarir aquest terme. Espero fer-ho millor aqu\u00ed que en aquella conversa.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<!--more-->\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Comencem per invocar la nostra comprensi\u00f3 habitual del desaferrament: \u00bfqu\u00e8 ens ve al cap? Dist\u00e0ncia, fredor, desvinculaci\u00f3. El gest egoista de deslligar-nos d\u2019all\u00f2 dolor\u00f3s o problem\u00e0tic. Una serenor guanyada a c\u00f2pia de deixar anar la resta d\u2019emocions. Un benestar que paguem amb la incomunicaci\u00f3. Un estat ex\u00f2tic. Un impossible. Aix\u00f2 \u00e9s el que diria jo. Assumeixo que les vostres respostes no quedarien gaire lluny.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per anar una mica m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquesta preconcepci\u00f3 i recon\u00e8ixer la llum pr\u00f2pia del desaferrament, convocarem dues tradicions de pensament prou diferents. De fet, partir que el desaferrament aporta llum m\u2019alinea amb una tradici\u00f3 que valora molt alguna cosa que s\u2019assembla al desaferrament: el budisme. I dic \u00abalguna cosa que s\u2019hi assembla\u00bb perqu\u00e8, al c\u00e0non budista, no es parla de desaferrament, per molt que l\u2019associem a aquesta \u00abreligi\u00f3 oriental\u00bb. \u00bfQuins conceptes de la mateixa fam\u00edlia hi trobem? Sens dubte, l\u2019equanimitat, <em>upek\u1e63\u0101<\/em>. I, ben a prop, una fort\u00edssima insist\u00e8ncia en la necessitat de <em>desidentificar-nos<\/em> d\u2019aquelles fantasies que conformen la nostra identitat.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Molt lligada al desferrament hi ha l\u2019equanimitat, <em>upek\u1e63\u0101<\/em>, la necessitat de <em>desidentificar<\/em>&#8211;<em>nos<\/em> d\u2019aquelles fantasies que conformen la nostra identitat<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per acotar-ho, podem associar el desaferrament budista a una relaci\u00f3 de certa llibertat i poca fidelitat cap a les pr\u00f2pies emocions. L\u2019etimologia de <em>emoci\u00f3<\/em> ens indica que \u00e9s quelcom que \u00abens mou cap enfora\u00bb: o ens apropa o ens allunya, o diu \u00abs\u00ed\u00bb o diu \u00abno\u00bb, encara que a vegades ho cridi i altres nom\u00e9s murmuri. L\u2019equanimitat, aquest altre nom per al desaferrament que ens interessa, consisteix a desactivar aquesta reacci\u00f3 natural d\u2019atracci\u00f3 o repulsi\u00f3. Recollint diverses definicions budistes cl\u00e0ssiques, Emily McRae conclou que l\u2019equanimitat \u00e9s la llibertat respecte a dos grans tipus d\u2019h\u00e0bits mentals nocius: els h\u00e0bits de desig (enamorament obsessiu, depend\u00e8ncia, aferrament) i els h\u00e0bits d\u2019aversi\u00f3 (ressentiment, hostilitat, odi). Afegeix que es caracteritza per sentiments de tranquil\u00b7litat i amplitud que permeten relacionar-se amb els altres i amb un mateix de maneres noves i m\u00e9s sanes.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">\u00bfPer qu\u00e8 pot ser il\u00b7luminadora, aquesta dist\u00e0ncia o poca fidelitat amb els afectes? En els diagn\u00f2stics dels mals del nostre temps, tenim a m\u00e0 respostes que ens ofereix la segona tradici\u00f3 de pensament que convidarem: la filosofia contempor\u00e0nia. En aquest \u00e0mbit, si es parla dels afectes, s\u2019ha de citar, tant s\u00ed com no, Sara Ahmed. I, m\u00e9s enll\u00e0 dels protocols acad\u00e8mics, el que ha de dir ens va com anell al dit.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"601\" src=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1924990526-1024x601.jpg\" alt=\"\" class=\"wp-image-91342\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1924990526-1024x601.jpg 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1924990526-300x176.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1924990526-768x451.jpg 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1924990526-1536x902.jpg 1536w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1924990526-2048x1203.jpg 2048w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1924990526-200x117.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1924990526-600x352.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Ahmed recepta una sospita equ\u00e0nime cap al nostre m\u00f3n afectiu. A <em>La pol\u00edtica cultural de les emocions<\/em>, analitza la instrumentalitzaci\u00f3 d\u2019emocions \u00abnegatives\u00bb o passions tristes, com la por, l\u2019odi o la vergonya, per exemple, en la construcci\u00f3 del discurs nacional enfrontat a l\u2019enemic estranger. Pocs anys despr\u00e9s, a <em>La promesa de la felicitat<\/em>, assenyala que les emocions \u00abpositives\u00bb funcionen a trav\u00e9s d\u2019imatges de felicitat que o b\u00e9 fan desitjables els privilegis del capdamunt de la pir\u00e0mide social, o b\u00e9 ens reconcilien amb les esclavituds heretades i aix\u00ed desactiven la pot\u00e8ncia que pot tenir no encaixar en uns patrons establerts. \u00c9s prou reveladora la seva menci\u00f3 a les narratives de \u00abla mestressa de casa feli\u00e7\u00bb, \u00abl\u2019esclau feli\u00e7\u00bb o \u00abla felicitat dom\u00e8stica\u00bb que han servit com a justificacions sibil\u00b7lines de l\u2019opressi\u00f3 en altres \u00e8poques.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aquesta an\u00e0lisi seria impossible si Ahmed hagu\u00e9s estat massa fidel a les seves emocions i a la representaci\u00f3 del m\u00f3n que les acompanya. Simplement, hauria perseguit l\u2019alegria de la conformitat i s\u2019hauria entestat a fugir del malestar, en lloc de fer l\u2019esfor\u00e7 d\u2019entendre\u2019n les causes estructurals. Efectivament, la seva reflexi\u00f3 \u00e9s un exercici d\u2019equanimitat: de guanyar marge respecte a h\u00e0bits mentals nocius, associats a l\u2019\u00e0nsia del que volem i a l\u2019aversi\u00f3 cap a all\u00f2 que ens incomoda. Ahmed no ho fa perqu\u00e8 s\u00ed, sin\u00f3 per obrir noves maneres de relacionar-se amb si mateixa i amb els altres. Noves i, com diu McRae, m\u00e9s sanes: que no alimentin les desigualtats socials ni embelleixin les nostres cadenes.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">L\u2019equanimitat \u00e9s fonamental per exercir la compassi\u00f3 (<em>karu\u1e47\u0101<\/em>), no fugir davant de la incomoditat que ens genera el patiment de l\u2019altre, especialment quan el que toca \u00e9s veure\u2019ns com a part del seu problema\u00a0<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">La mateixa cr\u00edtica respecte als afectes estructura les reflexions de Judith Butler, un altre far del pensament contemporani que ens pot ajudar a veure els efectes<em> macro<\/em> d\u2019un \u00fas pervers de les emocions. Fixem-nos en un dels conceptes clau que proposa per pensar la l\u00f2gica b\u00e8l\u00b7lica, per\u00f2 tamb\u00e9 la viol\u00e8ncia cap a altres col\u00b7lectius: <em>grievability<\/em>, la capacitat d\u2019una vida de ser plorada si es perd. Aquesta noci\u00f3 li permet assenyalar la distribuci\u00f3 desigual del lament quan es perden determinades vides. O, el que \u00e9s el mateix, el fet que, quan encara hi s\u00f3n, <em>sentim<\/em> que algunes vides mereixen m\u00e9s atenci\u00f3, suport i protecci\u00f3 que no pas d\u2019altres: si aquell altre que ha mort s\u2019assembla a mi, si \u00e9s europeu, si \u00e9s blanc \u2014\u00e9s a dir, si no \u00e9s \u00e0rab, si no \u00e9s negre, si no \u00e9s asi\u00e0tic, si no viu a milions de quil\u00f2metres de mi\u2014, sento la seva p\u00e8rdua com a m\u00e9s punyent.&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Per\u00f2, per sort, aix\u00f2 no \u00e9s tot. Si els afectes estan sovint al servei de la desigualtat i la viol\u00e8ncia, Butler insisteix que tamb\u00e9 s\u00f3n sentiments el que ens mou a la cr\u00edtica, el que ens impulsa a oposar-nos a la guerra, fins i tot el que ens indigna davant de la nostra falta d\u2019equanimitat afectiva. Ara b\u00e9, si la l\u00f2gica discriminat\u00f2ria que evidencia la noci\u00f3 de <em>grievability<\/em> ens sembla injusta \u00e9s perqu\u00e8 hi ha, almenys, un parell de coses que ens permeten distanciar-nos de les pr\u00f2pies emocions. Una d\u2019elles \u00e9s saber que les identitats que s\u2019oposen \u2014ser blanc o negre; ser occidental o no ser-ho; ser home o ser dona; ser aut\u00f2cton o migrant\u2014 s\u00f3n mentida; altrament dit, no s\u00f3n una representaci\u00f3 acurada del que hi ha. Des de N\u0101g\u0101rjuna fins a Dharmak\u012brti, els portaveus can\u00f2nics de la filosofia budista no podrien estar-hi m\u00e9s d\u2019acord. \u00bfQuin problema comporta aquesta mentida identit\u00e0ria? La resposta la trobem a la segona consideraci\u00f3 que ens porta a sospitar dels afectes: la l\u00f2gica autocentrada \u00e9s a l\u2019arrel de la viol\u00e8ncia m\u00e9s pertorbadora. \u00c9s perqu\u00e8 les prop de 3.000 persones que van morir a l\u2019atemptat de les Torres Bessones eren blanques, occidentals i semblants a nosaltres que es van justificar les morts d\u2019entre 250.000 i 320.000 civils en les posteriors guerres d\u2019Afganistan i Iraq.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<figure class=\"wp-block-image size-large\"><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" width=\"1024\" height=\"680\" src=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_2018999807-1024x680.jpg\" alt=\"La fil\u00f2sofa i te\u00f2rica de g\u00e8nere Judith Butler, art\u00edfex del concepte \u00abgrievability\u00bb.\" class=\"wp-image-91344\" title=\"La fil\u00f2sofa i te\u00f2rica de g\u00e8nere Judith Butler, art\u00edfex del concepte \u00abgrievability\u00bb.\" srcset=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_2018999807-1024x680.jpg 1024w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_2018999807-300x199.jpg 300w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_2018999807-768x510.jpg 768w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_2018999807-1536x1020.jpg 1536w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_2018999807-2048x1360.jpg 2048w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_2018999807-200x133.jpg 200w, https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_2018999807-600x399.jpg 600w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><figcaption class=\"wp-element-caption\">La fil\u00f2sofa i te\u00f2rica de g\u00e8nere Judith Butler, art\u00edfex del concepte \u00abgrievability\u00bb.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Tant el budisme com aquestes pensadores ens demanen que ens comprometem amb dos esfor\u00e7os importants. En primer lloc, a no identificar-nos amb all\u00f2 que sentim: recon\u00e8ixer-ho sense ignorar-ho, per\u00f2 no validar-ho d\u2019entrada. Aquesta dist\u00e0ncia es pensa des del budisme com una condici\u00f3 per a l\u2019amor (<em>maitr\u012b<\/em>), per una relaci\u00f3 amb l\u2019altre que no estigui cont\u00ednuament mediada per all\u00f2 amb qu\u00e8 m\u2019identifico i all\u00f2 que m\u2019incomoda. De fet, aquest inter\u00e8s per l\u2019altre \u00e9s necessari per sostenir el segon esfor\u00e7, el de la compassi\u00f3 (<em>karu\u1e47\u0101<\/em>): davant del seu patiment,<em> <\/em>no fugir de la incomoditat, especialment quan el que toca \u00e9s veure\u2019ns com a part del problema que l\u2019altre pateix en lloc de relativitzar-lo, negar-lo o, en definitiva, negligir-lo de maneres m\u00e9s o menys creatives.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Ara b\u00e9, tot i que aturar-se \u00e9s imprescindible, el desaferrament que ens interessa \u2014l\u2019equanimitat\u2014 no s\u2019esgota en una abstin\u00e8ncia. Al mateix temps que allibera d\u2019h\u00e0bits mentals i afectius compulsius i discriminatoris, obre la llibertat per relacionar-nos amb els altres de maneres m\u00e9s sanes. \u00c9s una alliberaci\u00f3 <em>de<\/em> que permet una amplitud <em>per a<\/em>.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<blockquote class=\"wp-block-quote is-layout-flow wp-block-quote-is-layout-flow\">\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Les passions ens travessen, per\u00f2 no poden tenir l\u2019\u00faltima paraula. EN AQUEST PANORAMA, EL CULTIU DE l\u2019equanimitat, l&#8217;art de governar-se sense negar-se, PREN TOT EL SENTIT<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">Aix\u00ed doncs, els afectes s\u00f3n perillosos quan s\u2019articulen des de la l\u00f2gica autocentrada d\u2019all\u00f2 propi i d\u2019all\u00f2 ali\u00e8, dels bons i dels dolents, dels blancs i dels negres. \u00c9s per aix\u00f2 que gran part de la teoria pol\u00edtica, horroritzada davant de les conseq\u00fc\u00e8ncies d\u2019aquestes dicotomies, sovint ha desterrat les passions de la construcci\u00f3 del que \u00e9s com\u00fa. Per\u00f2 no cal fer-ho. M\u00e9s encara: no es<em> pot <\/em>fer. D\u2019aqu\u00ed l\u2019exasperaci\u00f3 de Lauren Berlant durant la campanya electoral que va entronitzar Trump com a president per primera vegada: \u00abEstimada Am\u00e8rica, si llegeixo un article m\u00e9s sobre el perill de les emocions pol\u00edtiques en \u00e8poca d\u2019eleccions, m\u2019haur\u00e9 de su\u00efcidar. La pol\u00edtica \u00e9s sempre emocional.\u00bb&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">No deixarem de ser mai criatures afectives, per\u00f2 cal que les nostres passions, tal com ragen, no tinguin l\u2019\u00faltima paraula. En aquest panorama, poques coses tenen m\u00e9s sentit que el cultiu de l\u2019equanimitat: la capacitat de no adherir-nos d\u2019entrada als moviments impulsats per l\u2019aversi\u00f3 i l\u2019aferrament, aquestes dues cares d\u2019una mateixa moneda. Tamb\u00e9 cal que ens familiaritzem amb una pr\u00e0ctica de la llibertat que es faci c\u00e0rrec de l\u2019ambival\u00e8ncia dels afectes: \u00bfal servei de qu\u00e8 els posem? Moltes coses dependran de la resposta a aquesta pregunta.&nbsp;&nbsp;<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\">____________<\/p>\n\n\n\n<p class=\"wp-block-paragraph\"><strong>Foto de portada<\/strong>: figura de l&#8217;Avalokite\u015bvara com a s\u00edmbol del comprom\u00eds de no fugir davant el patiment d\u2019altres.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":91340,"template":"","tags":[315,194],"seccio":[90],"class_list":["post-91339","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-315","tag-clau-de-volta","seccio-clau-de-volta"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v27.5 - https:\/\/yoast.com\/product\/yoast-seo-wordpress\/ -->\n<title>El desaferrament: cultivar la infidelitat cap al que sentim - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Berta S\u00e1enz defineix el desaferrament com la llibertat respecte a dos grans h\u00e0bits mentals nocius: els h\u00e0bits de desig i els h\u00e0bits d\u2019aversi\u00f3.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"El desaferrament: cultivar la infidelitat cap al que sentim - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Berta S\u00e1enz defineix el desaferrament com la llibertat respecte a dos grans h\u00e0bits mentals nocius: els h\u00e0bits de desig i els h\u00e0bits d\u2019aversi\u00f3.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-08-05T14:41:12+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_607105292-1024x681.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"681\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"9 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\\\/\",\"name\":\"El desaferrament: cultivar la infidelitat cap al que sentim - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/07\\\/shutterstock_607105292.jpg\",\"datePublished\":\"2025-06-30T16:56:11+00:00\",\"dateModified\":\"2026-08-05T14:41:12+00:00\",\"description\":\"Berta S\u00e1enz defineix el desaferrament com la llibertat respecte a dos grans h\u00e0bits mentals nocius: els h\u00e0bits de desig i els h\u00e0bits d\u2019aversi\u00f3.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/07\\\/shutterstock_607105292.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/07\\\/shutterstock_607105292.jpg\",\"width\":5781,\"height\":3843},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"El desaferrament: cultivar la infidelitat cap al que sentim\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"El desaferrament: cultivar la infidelitat cap al que sentim - Fragmenta Editorial","description":"Berta S\u00e1enz defineix el desaferrament com la llibertat respecte a dos grans h\u00e0bits mentals nocius: els h\u00e0bits de desig i els h\u00e0bits d\u2019aversi\u00f3.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"El desaferrament: cultivar la infidelitat cap al que sentim - Fragmenta Editorial","og_description":"Berta S\u00e1enz defineix el desaferrament com la llibertat respecte a dos grans h\u00e0bits mentals nocius: els h\u00e0bits de desig i els h\u00e0bits d\u2019aversi\u00f3.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-08-05T14:41:12+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":681,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_607105292-1024x681.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"9 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/","name":"El desaferrament: cultivar la infidelitat cap al que sentim - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_607105292.jpg","datePublished":"2025-06-30T16:56:11+00:00","dateModified":"2026-08-05T14:41:12+00:00","description":"Berta S\u00e1enz defineix el desaferrament com la llibertat respecte a dos grans h\u00e0bits mentals nocius: els h\u00e0bits de desig i els h\u00e0bits d\u2019aversi\u00f3.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_607105292.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_607105292.jpg","width":5781,"height":3843},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/el-desaferrament-cultivar-la-infidelitat-cap-al-que-sentim\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"El desaferrament: cultivar la infidelitat cap al que sentim"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/91339","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/91340"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=91339"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=91339"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=91339"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}