***<\/p>\n\n\n\n
Dol i mem\u00f2ria tenen molt a veure.<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Els Tribunals Internacionals i les Nacions Unides s\u2019han pronunciat dient que no poder viure el dol atempta contra els drets fonamentals. Per tant, s\u00ed que podem dir que, en el dret internacional, existeix un dret al dol. Al nostre pa\u00eds, hi ha persones que no han tancat un dol pels desapareguts de la Guerra Civil i la dictadura franquista. De tota manera, seria un error reduir la mem\u00f2ria amb el dol.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n A grans trets, \u00bfpodem dir que el dol \u00e9s individual i la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n El dol \u00e9s fonamentalment individual. I de mem\u00f2ria n\u2019hi ha una d\u2019individual i una altra de col\u00b7lectiva. Soc cr\u00edtic amb aquests tipus de campanyes que s\u2019han fet i que redueixen la mem\u00f2ria, que \u00e9s individual per\u00f2 tamb\u00e9 col\u00b7lectiva, a un dol individual.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00bfLa mem\u00f2ria va m\u00e9s enll\u00e0 del dol? \u00bfSorgeix quan es tanca?<\/strong><\/p>\n\n\n\n No sempre hi ha dol. Hi ha moltes persones que van patir la dictadura, fins i tot la Guerra Civil, que no han experimentat un dol individual o familiar, per\u00f2 tamb\u00e9 s\u00f3n subjectes de mem\u00f2ria. Tenen dret a just\u00edcia, veritat, reparaci\u00f3 i garanties de no repetici\u00f3. Per aix\u00f2, trobo perill\u00f3s fer aquesta reducci\u00f3 al dol, que \u00e9s important i que \u00e9s un dret que ha de ser satisfet, per\u00f2 que no pot, en cap cas, amagar els drets de persones que, tot i que no han tingut un dol individual o familiar, tenen aquests drets associats a la mem\u00f2ria. En un moment de posttransici\u00f3 i de postmem\u00f2ria, hem de mirar com transitem d\u2019aquest dol individual a una mem\u00f2ria col\u00b7lectiva.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00abDurant la Transici\u00f3, les refer\u00e8ncies a la guerra civil en discursos pol\u00edtics i period\u00edstics s\u00f3n molt habituals. Torna a fer-se present i genera una por al fet que es pugui tornar a repetir. Llavors, el r\u00e8gim passa de parlar de croada a parlar de reconciliaci\u00f3\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n \u00bfCom es construeix la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n De moltes maneres. Algunes s\u00f3n espont\u00e0nies i parteixen de la societat. D\u2019altres, s\u00f3n tutelades per les administracions. A Catalunya, durant molts anys, es va construir la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva de manera privada, a escala individual, familiar, associativa…, fins que a final del segle XX les autoritats van assumir aquest relat memorial i se\u2019l van comen\u00e7ar a fer seu, fomentant commemoracions, recerques, actes de record o senyalitzant espais.\u00a0<\/p>\n\n\n\n Aviat far\u00e0 noranta anys de l\u2019inici de la Guerra Civil. \u00bfCom es va relacionar, el franquisme, amb la mem\u00f2ria de la guerra?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n L\u2019any 1936 ja comen\u00e7a a desplegar-se un r\u00e8gim de mem\u00f2ria basat en la glorificaci\u00f3 d\u2019una guerra que es considera una croada; per tant, es promociona com una lluita contra el mal que justifica totes les atrocitats, combinada amb la diferenciaci\u00f3 entre ven\u00e7uts i vencedors, a qui es premia. A partir dels anys seixanta, ja no es parla tant de la guerra com de la \u00abpau franquista\u00bb, i es lliga el desenvolupament econ\u00f2mic i la pau amb la figura de Franco. Durant la Transici\u00f3, les refer\u00e8ncies a la guerra en discursos pol\u00edtics i period\u00edstics s\u00f3n molt habituals. Torna a fer-se present i genera una por al fet que es pugui tornar a repetir. El cert \u00e9s que el r\u00e8gim passa de parlar de croada a parlar de reconciliaci\u00f3. Com el Valle de los Ca\u00eddos, que comen\u00e7a sent un monument als guanyadors i despr\u00e9s es presenta com un espai dedicat a la falsa reconciliaci\u00f3. Els mateixos vencedors han d\u2019adaptar el relat, perqu\u00e8 les noves generacions ja no volen sentir a parlar de l\u2019Alc\u00e1zar de Toledo o de la batalla de l\u2019Ebre.\u00a0<\/p>\n\n\n\n L\u2019oposici\u00f3 acaba aparcant, en bona part, aquesta reivindicaci\u00f3 de la mem\u00f2ria dels ven\u00e7uts per abra\u00e7ar la reconciliaci\u00f3.<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00c9s un acte de realisme. Des del Partit Comunista fins a moltes organitzacions i fam\u00edlies, pensen que \u00e9s prioritari recuperar la democr\u00e0cia i que despr\u00e9s ja retran comptes; ja reclamaran veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3. \u00bfQu\u00e8 passa? Que, a partir de 1982, la societat aparca aquestes reivindicacions. \u00d2bviament, hi ha algunes associacions, per\u00f2 no s\u00f3n acompanyades per la majoria de la societat. Amb ulls actuals veiem que \u00e9s una injust\u00edcia, per\u00f2 la societat va girar full.\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00bfPer quin motiu?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00c9s un aparcament voluntari i inconscient. Als anys vuitanta, la societat catalana i espanyola est\u00e0 interessada a gaudir de les llibertats recuperades, a millorar el seu benestar. I tamb\u00e9 hi ha un component generacional.\u00a0<\/p>\n\n\n\n S\u00f3n els nets els que recuperaran la mem\u00f2ria dels avis, \u00bfoi?\u00a0<\/strong><\/p>\n\n\n\n La generaci\u00f3 dels fills dels que van lluitar la Guerra Civil neix als primers anys de la postguerra i viu aquest creixement, aquest desenvolupament econ\u00f2mic i aquesta transici\u00f3 cap a una societat de consum. No es q\u00fcestionen gaires coses, perqu\u00e8 ha naturalitzat les institucions i la realitat del r\u00e8gim, sobretot durant els anys seixanta. Els nets, en canvi, percebran aquest contrast entre la cultura de la mem\u00f2ria que hi ha, posem per cas, a Fran\u00e7a, Alemanya o It\u00e0lia, i la nostra. A partir d\u2019aqu\u00ed, sortir\u00e0 aquest moviment, intergeneracional i interpartidista, que comen\u00e7a a reclamar veritat, just\u00edcia i reparaci\u00f3.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00abPensar en el conjunt de la societat ens obliga a distanciar-nos emocionalment d\u2019experi\u00e8ncies pol\u00edtiques del passat. Les generacions que ens han precedit mereixen veritat i reparaci\u00f3, per\u00f2 no poden ser un obstacle per a les pol\u00edtiques de mem\u00f2riA\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Tan aviat com es va comen\u00e7ar a parlar de mem\u00f2ria hist\u00f2rica, de seguida es va enverinar pol\u00edticament.<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Catalunya en queda al marge, per\u00f2 a l\u2019Estat espanyol encara no hi ha un relat consensuat sobre el que va passar. I aix\u00f2 es veu quan discuteixen la Llei de mem\u00f2ria hist\u00f2rica i els pronunciaments de la dreta s\u00f3n totalment catastrofistes: es parla del trencament del consens, de la destrucci\u00f3 de la Constituci\u00f3, de reobrir ferides i, fins i tot, de tornar a l\u2019esperit de la guerra. A difer\u00e8ncia d\u2019Alemanya, de Fran\u00e7a, i ara no m\u2019atreviria a afegir-hi It\u00e0lia, no tenen un relat consensuat sobre la guerra i el franquisme.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n Durant molts anys, hem dit que el que passa a l\u2019Estat espanyol seria inconcebible a Alemanya, per\u00f2 amb l\u2019auge d\u2019Alternativa per Alemanya, que no forma part del consens sobre la Segona Guerra Mundial i el nazisme, no s\u00e9 si m\u2019atreviria a dir-ho.<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Els pa\u00efsos que han invertit m\u00e9s diners en pol\u00edtiques de mem\u00f2ria, Alemanya i Israel, tenen problemes molt importants amb l\u2019extrema dreta. \u00bfQu\u00e8 vol dir aix\u00f2? Que les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria constru\u00efdes des de dalt de les institucions, si perden contingut i es tornen discursos autom\u00e0tics i habituals, perden el seu potencial de transformaci\u00f3 i prevenci\u00f3. Quan aix\u00f2 es buida de contingut i es ritualitza, al final el que pots trobar \u00e9s gent que s\u2019hi rebota en contra. A Catalunya hem d\u2019aprendre a no caure en aquesta ritualitzaci\u00f3, que tamb\u00e9 est\u00e0 comen\u00e7ant a generar rebots. D\u2019aqu\u00ed la import\u00e0ncia, per mi, de generar consensos i d\u2019ampliar aquests consensos. Si la mem\u00f2ria continua identificant-se amb uns determinats partits, si la mem\u00f2ria continua mantenint subvencions, direccions generals i memorials, per\u00f2 no troba la funci\u00f3 que ha de tenir, al final se\u2019ns morir\u00e0 a les mans.\u00a0<\/p>\n\n\n\n L\u2019assignatura pendent \u00e9s connectar amb les noves generacions, que no nom\u00e9s estan rebent uns missatges d\u2019una contramem\u00f2ria que glorifica el franquisme, sin\u00f3 que tenen confusions i manca de refer\u00e8ncies.<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Aix\u00f2 \u00e9s terrible. Hem d\u2019atacar aquests discursos del franquisme tenint diverses coses en compte. En primer lloc, hem de solucionar la vida d\u2019aquests joves, perqu\u00e8 moltes vegades aquests discursos d\u2019apologia de l\u2019autoritarisme s\u00f3n manifestacions de nost\u00e0lgia cap a un passat de benestar i seguretat que no va existir, per\u00f2 que ells reivindiquen igualment. Alhora, hem de revisar que moltes commemoracions que s\u2019organitzen tenen m\u00e9s a veure amb saldar un deute amb la generaci\u00f3 del tardofranquisme i la Transici\u00f3 que no pas amb vincular la joventut. Pel que fa a l\u2019escola, hem de pensar b\u00e9 quins mitjans hem d\u2019utilitzar per transmetre la mem\u00f2ria. La mem\u00f2ria no es pot reduir a comentar La llista de Schindler, El pianista <\/em>o El nen del pijama de ratlles<\/em>, que \u00e9s cert que han ajudat molt a difondre l\u2019Holocaust. Per\u00f2, si redu\u00efm la mem\u00f2ria a aquesta experi\u00e8ncia m\u00e9s aviat sentimental o emotiva, i no la relacionem amb episodis propers, acabar\u00e0 sent un ritual.<\/p>\n\n\n\n \u00a0\u00bfQu\u00e8 \u00e9s la postmem\u00f2ria?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00c9s una expressi\u00f3 que fa servir Marianne Hirsch, una autora americana, per parlar de la generaci\u00f3 que no ha viscut l\u2019Holocaust per\u00f2 que n\u2019ha rebut la mem\u00f2ria. Podem comen\u00e7ar a parlar-ne tamb\u00e9 a Catalunya, per la generaci\u00f3 que no ha viscut la dictadura, ni tan sols la Transici\u00f3. Fa cinquanta anys de la mort de Franco, noranta pr\u00e0cticament de l\u2019inici de la guerra. Entrem en una nova etapa en qu\u00e8 les pol\u00edtiques i lleis de mem\u00f2ria han d\u2019adaptar-s\u2019hi. Quan es parla de judicis, no pensem que estem lluny del moment transicional. Com deia Michael Stolleis, a vegades es demanen judicis com si fossin p\u00edndoles per tranquil\u00b7litzar una societat que durant d\u00e8cades no va fer res. Per\u00f2 hem d\u2019assumir que no vam fer res, i no fer-ho ara per rescabalar-nos-en, perqu\u00e8 el moment actual \u00e9s un altre. La fixaci\u00f3 pels judicis tamb\u00e9 es deu a la importaci\u00f3 acr\u00edtica d\u2019experi\u00e8ncies internacionals que no s\u2019assemblen a la nostra. Quan es parla d\u2019Alemanya, per exemple, es posa l\u2019\u00e8mfasi en Nuremberg, per\u00f2 no en els judicis de Frankfurt.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00abCom a societat, ens hem de plantejar quins valors volem transmetre, hem de poder parlar de viol\u00e8ncia revolucion\u00e0ria. A CATALUNYA SEMPRE HI HA HAGUT UN TAB\u00da AMB AQUEST RECORD\u00bb <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n El desaferrament col\u00b7lectiu del passat, deixar anar aquest dol, \u00bf\u00e9s una condici\u00f3 necess\u00e0ria per poder construir la mem\u00f2ria?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Pensar en el conjunt de la societat, i projectar la mem\u00f2ria cap al futur, ens obliga a distanciar-nos emocionalment d\u2019experi\u00e8ncies pol\u00edtiques del passat, que criden i apel\u00b7len a una generaci\u00f3, per\u00f2 no a totes les generacions. Personalment, vinc de fam\u00edlia republicana, i per aix\u00f2 el 14 d\u2019abril \u00e9s una data important per a mi. Ara b\u00e9, les pol\u00edtiques de mem\u00f2ria s\u2019han de dissenyar per arribar al m\u00e0xim de persones possible, siguin quines siguin les seves hist\u00f2ries familiars.<\/p>\n\n\n\n \u00bfDe quina manera es pot pensar en el futur, des de la mem\u00f2ria?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Des del segle xix, fins i tot des del segle xviii, que els pa\u00efsos fan \u00fas de la mem\u00f2ria. Com a societat, ens hem de plantejar quins valors volem transmetre, quins valors volem fomentar i pensar m\u00e9s en el futur. Pot sonar molt dur, per\u00f2 crec que ha arribat el moment de pensar m\u00e9s en la joventut que en les generacions que ens han precedit, que mereixen tot el reconeixement, tota la veritat i totes les mesures de just\u00edcia, reparaci\u00f3, etc., per\u00f2 que no poden ser un obstacle per desenvolupar pol\u00edtiques de mem\u00f2ria. \u00a0<\/p>\n\n\n\n \u00bfI ampliar el concepte de mem\u00f2ria?<\/strong>\u00a0<\/p>\n\n\n\n Com a societat, hem de poder parlar de la viol\u00e8ncia revolucion\u00e0ria. A Catalunya sempre hi ha hagut un tab\u00fa amb aquest record. Hem de recon\u00e8ixer que aqu\u00ed hi va haver assassinats, que es van perseguir persones per la seva ideologia i la seva fe. Tots els dem\u00f2crates hem d\u2019assumir aquesta mem\u00f2ria de la viol\u00e8ncia revolucion\u00e0ria, perqu\u00e8, si no ho fem, \u00e9s f\u00e0cil que els moviments antidemocr\u00e0tics se la facin seva.\u00a0<\/p>\n\n\n\n ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Wayra Ficapal<\/p>\n","protected":false},"featured_media":91349,"template":"","tags":[315,265],"seccio":[64],"class_list":["post-91346","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-315","tag-lentrevista","seccio-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/08_WF_Alfons-Aragoneses-e1751441107982-933x1024.jpg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/11_WF_Alfons-Aragoneses-1024x683.jpg\")