<\/strong>Que a casa no nom\u00e9s acumula objectes, sin\u00f3 escombraries. \u00c9s incapa\u00e7 de llen\u00e7ar res. \u00c9s un trastorn que pateix, sobretot, la gent gran que s\u2019ha quedat sola, que no tenen relaci\u00f3 ni amb la fam\u00edlia ni amb els amics. Llavors es van tancant en aquest refugi de porqueria.
\u00bfNo t\u00e9 l\u00edmit, aix\u00f2?<\/strong>
<\/strong>Hi ha persones que han mort soles a casa seva i ho han detectat els ve\u00efns, dies m\u00e9s tard, per la mala olor, perqu\u00e8 generen mosques, insectes, infeccions. \u00c9s un grau de dem\u00e8ncia important.
\u00bfEls objectes substitueixen els vincles que no tenen?<\/strong>
S\u00ed. Aquesta s\u00edndrome t\u00e9 a veure amb la relaci\u00f3 que tenen amb els objectes: els converteixen en un refugi. <\/p>\n\n\n\n
\u00bfI com comen\u00e7a?<\/strong> \u00bfOn \u00e9s la frontera entre tenir una casa plena i tenir la s\u00edndrome?<\/strong> \u00bfQuines patologies hi pot haver de base? \u00abAquesta s\u00edndrome suposa un retroc\u00e9s a l\u2019estadi dels nadons, on no es llen\u00e7a res. \u00c9s com si els objectes formessin part d\u2019ells mateixos. Llen\u00e7ar-los seria com arrencar-se un bra\u00e7\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n \u00bfQu\u00e8 seria un psic\u00f2tic?<\/strong> \u00bfQu\u00e8 en diu la psicoan\u00e0lisi?<\/strong> \u00bfLa s\u00edndrome de Di\u00f2genes suposa un retroc\u00e9s a l\u2019estat dels nadons?\u00a0<\/strong>\u00a0 \u00bfI qu\u00e8 me\u2019n diries, dels que s\u00f3n just el contrari, que estan totalment desaferrats?<\/strong> <\/strong> \u00bfQu\u00e8 serien els objectes bons? <\/strong> Per\u00f2 ara que tot \u00e9s virtual, \u00bfquin \u00e9s el perill de perdre la materialitat?<\/strong> <\/strong> \u00abLa relaci\u00f3 que tenim amb els objectes abasta un gran espectre i indica moltes coses de com som, tenint en compte que hi ha objectes bons i dolents\u00bb <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n \u00bfQu\u00e8 faria un psicoanalista amb alg\u00fa que tingu\u00e9s la s\u00edndrome de Di\u00f2genes? <\/strong> \u00bfI aix\u00f2 no t\u00e9 cura? <\/strong> \u00bfPot ser una por a la mort? \u00bfLa societat d\u2019avui fomenta aquesta s\u00edndrome?<\/strong> <\/strong> He llegit que les persones amb la s\u00edndrome de Di\u00f2genes tenen el narcisisme ferit.<\/strong> \u00bfQu\u00e8 seria un narcisisme ferit, en aquest sentit?<\/strong> <\/strong> \u00abUna persona pot caure en una dem\u00e8ncia quan creu que ja no \u00e9s \u00fatil. La feina \u00e9s un eix de salut mental enorme perqu\u00e8 \u00e9s el lloc on et pots desenvolupar\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n Si conegu\u00e9ssim alg\u00fa que tingu\u00e9s Di\u00f2genes, \u00bfqu\u00e8 podr\u00edem fer?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Contactar immediatament amb Serveis Socials o amb la Gu\u00e0rdia Urbana. <\/p>\n\n\n\n I si nosaltres hi tingu\u00e9ssim contacte, \u00bfcom ens hi haur\u00edem d\u2019adre\u00e7ar?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Primer de tot, hem de veure si es deixa tractar, perqu\u00e8 per a ells els altres s\u00f3n enemics: \u00ab\u00bfQu\u00e8 volen? \u00bfEntrar a casa meva? \u00bfVolen prendre\u2019m tot el que tinc?\u00bb S\u2019ha de trucar a la policia perqu\u00e8 necessiten una exploraci\u00f3 m\u00e8dica, ps\u00edquica. Per\u00f2, de vegades, ells mateixos es deixen morir. <\/p>\n\n\n\n \u00bfS\u00ed?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Esclar, perqu\u00e8 els hi has pres el que patol\u00f2gicament era la seva cuirassa. <\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Noa Morales<\/p>\n\n\n\n
Quan es jubilen, quan es queden vidus, quan els seus amics es moren. Sovint s\u00f3n persones a\u00efllades que s\u2019han barallat amb tothom. I hi ha una personalitat de base m\u00f2rbida, dificultosa, amb trets patol\u00f2gics.
\u00bfPer exemple?<\/strong>
S\u00f3n molt obsessius, molt tancats, amb poca relaci\u00f3 social. Estan una mica ressentits amb el m\u00f3n. Poden tenir algun tipus de deliri: el que ve de fora \u00e9s amena\u00e7ador. Creuen que els volen fer mal, que els volen robar. \u00c9s un tipus de personalitat amb trets patol\u00f2gics que es van accentuant quan l\u2019afectat s\u2019a\u00eflla. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>Quan es comen\u00e7a a acumular escombraries. Quan el menjar que s\u2019ha de llen\u00e7ar es guarda. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Un obsessiu, un esquizofr\u00e8nic, un psic\u00f2tic. <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
El neur\u00f2tic pot diferenciar entre realitat i fantasia; un psic\u00f2tic, no. El psic\u00f2tic ha perdut el concepte de realitat i est\u00e0 enva\u00eft per la fantasia, pel deliri, per l\u2019angoixa, pels impulsos. Per a un paranoic, o per alg\u00fa amb un deliri de cat\u00e0strofe, el principi de realitat s\u2019afebleix, no hi ha difer\u00e8ncies entre ell i el m\u00f3n. Quan alg\u00fa diu: \u00abJa s\u00e9 que el m\u00f3n \u00e9s aix\u00ed, per\u00f2 em passa aix\u00f2\u00bb, estem en un grau que es pot treballar. Ara b\u00e9, a un paranoic no el vulguis conv\u00e8ncer que est\u00e0 equivocat perqu\u00e8 et dir\u00e0: \u00abTu no m\u2019entens.\u00bb<\/p>\n\n\n\n
Parlar\u00edem dels nadons: un beb\u00e8 no \u00e9s conscient de la seva caca ni del seu pip\u00ed, no li molesten, formen part del seu cos. En un primer estadi, el nad\u00f3 no diferencia el jo del no-jo: confon el pit de la mare amb ell mateix.\u00a0\u00a0<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
S\u00ed. \u00c9s un retroc\u00e9s a un estadi on no es llen\u00e7a res. Tamb\u00e9 \u00e9s una perversi\u00f3: all\u00f2 dolent, all\u00f2 que es rebutja, es converteix en bo. Als que tenen la s\u00edndrome els costa molt llen\u00e7ar res, perqu\u00e8 \u00e9s com si all\u00f2 form\u00e9s part d\u2019ells mateixos. Llen\u00e7ar-ho seria com arrencar-se un bra\u00e7.<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/19052025-dialogal_abril05-1024x683.jpg\")
<\/strong>
No suporten tenir coses pr\u00f2pies. Serien persones poc continents, que contenen poc, que expulsen les coses. Aix\u00f2 \u00e9s interessant veure-ho amb els infants: n\u2019hi ha que deixen joguines a tothom; \u00e9s la seva manera d\u2019entregar-se. O infants que sempre s’obliden la bossa d\u2019educaci\u00f3 f\u00edsica, o que no tenen cura de les seves coses. \u00c9s com si no hi hagu\u00e9s prou amor propi, com si no tinguessin sentiment de pertinen\u00e7a. Dir\u00edem que, per a un infant, ser egoista i no deixar els joguets \u00e9s normal. En canvi, el que no \u00e9s normal \u00e9s un infant que ho vagi deixant tot, perqu\u00e8 no diferencia el que li pertany a ell del que pertany als altres. La relaci\u00f3 que tenim amb els objectes abasta un gran espectre i indica moltes coses de com som, tenint en compte que hi ha objectes bons i dolents.
<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
L\u2019anell de la mare, que em dona for\u00e7a. L\u2019amulet amb qu\u00e8 surten molts cantants a l\u2019escenari. Dumbo vola gr\u00e0cies a la ploma que li va donar la seva mare. S\u00f3n objectes que ps\u00edquicament t\u2019ajuden perqu\u00e8 et fan sentir capa\u00e7. L\u2019objecte \u00e9s material, el toquem. En canvi, el que \u00e9s virtual moltes vegades no se sost\u00e9: apareix i desapareix.
<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
La inconsist\u00e8ncia, perqu\u00e8 tot \u00e9s vol\u00e0til. El ghosting<\/em>; les relacions d\u2019amor en qu\u00e8 pots desapar\u00e8ixer. O que, despr\u00e9s d\u2019una relaci\u00f3 de tres anys, t\u2019acomiadis per WhatsApp. No hi ha res que pugui substituir la pres\u00e8ncia f\u00edsica: no podem perdre aquest arrelament a la terra, aquest contacte amb la natura. M\u00e0rius Torres, quan era a la guerra, va escriure unes cartes als seus pares i els va dir: \u00abNecessito tocar-vos.\u00bb <\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Hi han d\u2019intervenir m\u00e9s persones. Dif\u00edcilment van al psicoanalista, perqu\u00e8 anar-hi vol dir tenir consci\u00e8ncia del problema. I qui t\u00e9 la s\u00edndrome de Di\u00f2genes no \u00e9s conscient que est\u00e0 malalt. Al psicoanalista hi venen persones que, m\u00e9s que d\u2019objectes, no es poden desprendre de relacions. Com a m\u00e0xim, tamb\u00e9 ve algun obsessiu del col\u00b7leccionisme, que \u00e9s una sublimaci\u00f3 d\u2019aquesta relaci\u00f3 amb l\u2019objecte.
<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Moltes vegades, no.
<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
\u00c9s por de despendre\u2019s dels objectes, que per a ells significa quedar despullat. No deixa de ser una projecci\u00f3 del que ens passa a la vida, que anem perdent mem\u00f2ria i facultats. I aix\u00f2 es transforma en la por que ens robin, que ens entrin a casa. Quan no podem acceptar aquest transcurs natural de la vida \u00e9s quan pot apar\u00e8ixer la patologia. Hi ha gent gran que no es dutxa gaireb\u00e9 mai, i, si ve un nebot i els hi obliga, s\u2019enfaden i diuen que es constiparan per culpa seva. \u00bfPer qu\u00e8 li treuen aquella brut\u00edcia que no vol que li treguin?
<\/p>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/19052025-dialogal_abril04-1024x683.jpg\")
<\/strong>
Estem en una societat de consum. \u00bfI aix\u00f2 qu\u00e8 vol dir? Que ens consumim consumint. Tenim mil objectes que no necessitem. Ens creem necessitats fict\u00edcies. I, d\u2019altra banda, a\u00efllem la gent gran. Abans les fam\u00edlies en tenien cura, ara els porten a la resid\u00e8ncia o queden sols a casa. La vellesa est\u00e0 menystinguda; no es valora tot el que han viscut. Hi pot haver gent gran insuportable, esclar, per\u00f2 en general se\u2019ls tracta com si fessin nosa.
<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
\u00bfQuan pot caure en una dem\u00e8ncia, una persona? Quan creu que ja no \u00e9s \u00fatil. La feina \u00e9s un eix de salut mental enorme. \u00c9s el lloc on et pots desenvolupar. Una feina creativa et dona vida. Per\u00f2, un cop t\u2019has jubilat, representa que ja no pots aportar res: t\u2019arraconen. \u00bfPer qu\u00e8 no donem cabuda a la gent gran?
<\/p>\n\n\n\n
<\/strong>
Hi ha un narcisisme necessari per viure. Evidentment que, quan \u00e9s excessiu, \u00e9s patol\u00f2gic, per\u00f2 quan la v\u00e0lua trontolla tamb\u00e9 hi ha problemes. La nostra v\u00e0lua \u00e9s la nostra salut ps\u00edquica. En tota patologia hi ha una part de no creure en un mateix, de pensar que el que fas no t\u00e9 valor: quan no et reconeixen la feina, quan et diuen que ja no serveixes. I la gent gran pateix molts atacs personals que els fereixen l\u2019autoestima. <\/p>\n\n\n\n