{"id":91367,"date":"2025-07-01T12:04:48","date_gmt":"2025-07-01T10:04:48","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=91367"},"modified":"2025-07-15T16:42:31","modified_gmt":"2025-07-15T14:42:31","slug":"amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/","title":{"rendered":"Amb cor lleuger: l\u2019ins\u00f2lit amor de la Mariscala d\u2019\u00abEl cavaller de la rosa\u00bb"},"content":{"rendered":"\n

A principis del segle XX, en plena eclosi\u00f3 de personatges femenins posse\u00efts per la gelosia, Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss ens presenten una dona que encarna el desaferrament amor\u00f3s  <\/strong><\/p>\n\n\n\n

\u00abEstic gel\u00f3s del z\u00e8fir errant, | que juga amb la teva cabellera, amb el teu vel; | fins i tot, del sol que et mira des del cel, | fins i tot, del riu en qu\u00e8 t\u2019emmiralles.\u00bb Amb aquesta desconfian\u00e7a c\u00f2smica, expressa la seva gelosia un pag\u00e8s su\u00eds del segle xviii, Elvino, el tenor protagonista de l\u2019\u00f2pera de Vincenzo Bellini La sonnambula<\/em> (1831). La citaci\u00f3 ens serveix per exemplificar la caracteritzaci\u00f3 convencional de l\u2019enamorat en l\u2019\u00f2pera, un g\u00e8nere teatral que dramatitza gaireb\u00e9 sempre conflictes amorosos. Des dels seus inicis al segle XVII fins al segle XX, tant si el seu amor \u00e9s correspost per la protagonista femenina, com sol passar als tenors, com si, per contra, s\u00f3n objecte del seu rebuig, que \u00e9s el dest\u00ed freq\u00fcent dels bar\u00edtons i baixos, les figures masculines experimenten en el decurs de l\u2019acci\u00f3 violents atacs de gelosia, de vegades amb fonament real, per\u00f2 tamb\u00e9 prou sovint de manera injustificada. <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

Aix\u00f2 darrer li passa a Elvino, que dubta injustament de la fidelitat de la seva idolatrada Amina, perqu\u00e8 un noble foraster l\u2019ha saludat massa afectuosament. M\u00e9s tard, quan la noia apareix somn\u00e0mbula a la cambra del foraster, l\u2019acusa de tra\u00efci\u00f3 i trenca p\u00fablicament el comprom\u00eds matrimonial, emp\u00e8s per una antiga promesa seva, Lisa, que li alimenta mal\u00e8volament les sospites. Un nou episodi de somnambulisme que quasi li costa la vida a la noia, restaura la confian\u00e7a d\u2019Elvino en Amina i proporciona a la trama el final feli\u00e7 ineluctable. El camperol es penedeix del seu error de judici, per\u00f2 ning\u00fa no el blasma pels seus impulsos. Tamb\u00e9 se\u2019ns presenten de manera emp\u00e0tica dos altres tenors gelosos, l\u2019Otel\u00b7lo de Shakespeare i de Verdi, que assassina la innocent Desd\u00e8mona, i el Don Jos\u00e9 de Bizet, el botx\u00ed de Carmen, la gitana que mor tan lliurement com ha nascut. La condici\u00f3 tr\u00e0gica de les obres que protagonitzen imposa a aquests criminals un dest\u00ed funest; en el primer cas, el su\u00efcidi en escena, i, en el segon, l\u2019execuci\u00f3 per garrot vil a tel\u00f3 clos. El tipus de final el determina el subg\u00e8nere de l\u2019obra, si \u00e9s rom\u00e0ntic o tr\u00e0gic, per\u00f2 la caracteritzaci\u00f3 psicol\u00f2gica de les figures d\u2019Elvino, Otel\u00b7lo i Don Jos\u00e9 \u00e9s la mateixa. A l\u2019\u00f2pera no \u00e9s concebible un mascle enamorat, sigui tenor o bar\u00edton (penseu, per exemple, en el comte de Luna d\u2019Il trovatore<\/em> de Verdi o en el pintor Marcello de La Boh\u00e8me<\/em> de Puccini), que no estigui dominat per un afany de possessi\u00f3 tan intens com el que sentia Charles Swann per Odette de Cr\u00e9cy. <\/p>\n\n\n\n

Entre el repartiment femen\u00ed trobem, d\u2019una banda, la dol\u00e7a paci\u00e8ncia de les primeres sopranos, i, de l\u2019altra, la gelosia de les segones sopranos de l\u2019\u00f2pera barroca i les mezzosopranos del melodrama vuitcentista<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

En el repartiment femen\u00ed ens trobem, en canvi, amb una distinci\u00f3 interessant. D\u2019una banda, hi ha la dol\u00e7a paci\u00e8ncia de les primeres sopranos, com les esmentades Amina i Desd\u00e8mona, que estimen calladament els homes que els ha assignat el seu autor. De l\u2019altra, hi ha les segones sopranos de l\u2019\u00f2pera seriosa barroca i les mezzosopranos del melodrama vuitcentista, que s\u00ed que pateixen els estralls de la gelosia. Entre les sopranos barroques destaca l\u2019Electra de l\u2019Idomeneo<\/em> de Mozart, follament enamorada del pr\u00edncep Idamante, que prefereix la troiana Ilia. Finalment derrotada, Electra invoca les f\u00faries d\u2019Orestes i d\u2019\u00c0iax, donant a entendre que el seu dest\u00ed ser\u00e0 el su\u00efcidi. Entre les mezzosopranos, podem esmentar dues dram\u00e0tiques figures verdianes, l\u2019Amneris d\u2019Aida<\/em> i la princesa d\u2019\u00c8boli del Don Carlos<\/em>, enemigues implacables de les seves rivals. O la princesa de Bouillon de Cilea, que arriba a assassinar amb un pom de violetes enverinades Adriana Lecouvreur. En vista d\u2019aquests exemples, podr\u00edem pensar que l\u2019obsessi\u00f3 amorosa tamb\u00e9 impera entre les hero\u00efnes de l\u2019\u00f2pera, per\u00f2 el cert \u00e9s que nom\u00e9s la pateixen aquelles que estimen sense correspond\u00e8ncia. El seu car\u00e0cter, com a conseq\u00fc\u00e8ncia, s\u2019agreja i esdevenen capaces de cometre accions vils, empeses per la desesperaci\u00f3 de l\u2019amor contrariat. Algunes, com Amneris i \u00c8boli, quan veuen el tr\u00e0ngol de mort en qu\u00e8 elles mateixes han posat els seus estimats, recuperen el senderi i tracten de salvar-los sense \u00e8xit. Consumat el desastre, es refugien en la pau del temple d\u2019Isis o del monestir cristi\u00e0. Ara b\u00e9: la soprano protagonista, aquella que \u00e9s l\u2019objecte de l\u2019amor del tenor i alhora el correspon, visqui o mori, no coneix aquesta pertorbaci\u00f3, perqu\u00e8, en l\u2019\u00f2pera barroca i rom\u00e0ntica, l\u2019acci\u00f3 natural en la dona feli\u00e7ment enamorada \u00e9s estimar sense mesura per\u00f2 serenament. \u00c9s nom\u00e9s a la primera meitat del segle xx, amb figures com la Tosca de Puccini, obsessionada per la bellesa del seu Mario; la Salom\u00e9 de Wilde i Strauss, entestada a besar la boca del profeta Iokanaan, o la Lul\u00fa d\u2019Alban Berg, perseguidora del doctor Ludwig Sch\u00f6n, que trobarem casos de gelosia passional femenina equiparables als masculins, presentats no pas com a reaccions naturals, sin\u00f3 com a manifestacions gaireb\u00e9 indecents d\u2019un alarmant desequilibri emocional. Tanmateix, enmig d\u2019aquesta eclosi\u00f3 de personatges femenins possessius, apareix una dona que encarna el desaferrament amor\u00f3s. Es tracta de la princesa Maria Teresa Werdenberg, coneguda pels seus contemporanis a la Viena de 1750 per la dignitat militar del seu esp\u00f2s, \u00e9s a dir, la Mariscala de l\u2019\u00f2pera El cavaller de la rosa<\/em> del dramaturg austr\u00edac Hugo von Hofmannsthal i el compositor bavar\u00e8s Richard Strauss, estrenada a Dresden l\u2019any 1911. <\/p>\n\n\n\n

\"\"
S\u00e4chsische Staatsoper Dresden<\/em>, el teatre de l’\u00f2pera de Dresden on va estrenar-se El cavaller de la rosa<\/em> el 1911.<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

<\/p>\n\n\n\n

En l\u2019obertura de l\u2019obra escoltem a les fosques la remor de l\u2019amor carnal entre aquesta dama, entrada en la trentena, i el seu amant, el comte Octavi\u00e0 Rofrano, que acaba tot just d\u2019estrenar els disset anys i \u00e9s, a m\u00e9s, cos\u00ed d\u2019ella en un grau no especificat. S\u00f3n al dormitori principal del palau vien\u00e8s de la princesa, en el seu domicili conjugal. El marit, com d\u2019habitud, \u00e9s absent, ocupat en una partida de ca\u00e7a en els boscos de Cro\u00e0cia. No s\u2019esmenta en cap moment l\u2019exist\u00e8ncia de fills, per\u00f2 seria for\u00e7a estrany que el matrimoni no en tingu\u00e9s, at\u00e8s que ja fa m\u00e9s d\u2019una d\u00e8cada que s\u00f3n casats. En qualsevol cas, la maternitat no preocupa, en absolut, la Mariscala. Quan s\u2019al\u00e7a el tel\u00f3, els enamorats jeuen encara al llit, esgotats, i el noi es vana ing\u00e8nuament de ser l\u2019\u00fanica persona en el m\u00f3n que coneix veritablement la seva estimada. La Mariscala, commoguda per la innoc\u00e8ncia d\u2019Octavi\u00e0, que ella anomena Quin-quin, li confia que t\u00e9 por que el marit els descobreixi i evoca involunt\u00e0riament una ocasi\u00f3 anterior en qu\u00e8 gaireb\u00e9 la va enxampar in fraganti. Com un tenor qualsevol, per b\u00e9 que el paper sigui cantat per una mezzosoprano, Octavi\u00e0 s\u2019enc\u00e9n immediatament de gelosia retrospectiva i vol for\u00e7ar una confessi\u00f3 m\u00e9s completa sobre aquest incident. La irrupci\u00f3 d\u2019un visitant inesperat, el bar\u00f3 d\u2019Ochs de Lechernau, interromp la discussi\u00f3. Per no ser descobert, el jove enamorat es disfressa de cambrera i provoca aix\u00ed, a contracor, la passi\u00f3 del nouvingut, un vell conco lasciu de prov\u00edncies que ha vingut a la capital per casar-se amb la filla joven\u00edssima d\u2019un nou-ric. Ochs demana a la Mariscala, que tamb\u00e9 \u00e9s cosina seva, el nom d\u2019un parent com\u00fa que assumeixi el delicat enc\u00e0rrec de portar una rosa de plata a la seva promesa per segellar oficialment el comprom\u00eds. L\u2019elecci\u00f3 de Maria Teresa recau, naturalment, en Octavi\u00e0, que esdev\u00e9 aix\u00ed el cavaller de la rosa amb el resultat fatal previsible.   <\/p>\n\n\n\n

La Mariscala explica al jove amant que tots hem de tenir \u00abun cor lleuger\u00bb i que, amb mans igualment lleugeres, hem de prendre, retenir i deixar anar la persona estimada quan arribi el moment<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Quan la Mariscala resta sola en escena, medita, en primer lloc, sobre les transformacions externes i internes que experimentem amb el pas del temps i sobre la necessitat d\u2019acceptar-les amb equanimitat. El retorn d\u2019Octavi\u00e0 a la cambra, vestit ara ja de cavaller, dona inici a un duet en qu\u00e8 la princesa expressa la seva convicci\u00f3 que aquest idil\u00b7li apassionat no durar\u00e0 per sempre. El noi, indignat, li recrimina les paraules, que ent\u00e9n com un pretext per provocar la ruptura. La Mariscala li demana que no es comporti com un home qualsevol, com el seu marit o el bar\u00f3 d\u2019Ochs, i li profetitza que ben aviat, \u00abavui, dem\u00e0 o dem\u00e0 passat\u00bb, trobar\u00e0 una dona m\u00e9s jove i maca que ella i l\u2019abandonar\u00e0. Li precisa que no vol fer-lo patir amb un vulgar estratagema amor\u00f3s, sin\u00f3 \u00fanicament instruir-lo, perqu\u00e8 tots hem de tenir \u00abun cor lleuger\u00bb i, amb mans igualment lleugeres, hem de prendre, retenir i deixar anar la persona estimada quan arribi el moment. Els que no s\u00f3n aix\u00ed, afegeix, la vida els castiga i D\u00e9u no s\u2019apiada dels seus patiments. Of\u00e8s per la lli\u00e7\u00f3 rebuda i no pas entesa, Octavi\u00e0 retreu a la princesa el serm\u00f3 que li ha clavat, mentre ella l\u2019acomiada amb una afectada reserva. Tot just quan el noi ha sortit per la porta, la Mariscala es penedeix de no haver-li fet un pet\u00f3 de comiat i, amb el cor ara alterat, ordena als seus lacais que el facin retornar. Els servidors, tanmateix, arriben tard, perqu\u00e8 Octavi\u00e0 ha abandonat rabent el palau. La pr\u00f2xima vegada que ambd\u00f3s personatges es trobin en escena la cat\u00e0strofe anunciada ja s\u2019haur\u00e0 consumat. <\/p>\n\n\n\n

\"De
De la col\u00b7laboraci\u00f3 entre l’escriptor Hugo von Hofmannsthal (Viena, 1874) i el compositor Richard Strauss (M\u00fanic, 1864) van sorgir-ne \u00f2peres com Elektra<\/em> (1909), El cavaller de la rosa<\/em> (1911) o Ariadna a Naxos<\/em> (1916). Font: Richard-Strauss-Institut<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

La Mariscala no apareix en el segon acte de l\u2019\u00f2pera, en el qual, com en el Romeu i Julieta<\/em> de Shakespeare, els espectadors assistim bocabadats al moment m\u00e0gic de l\u2019enamorament instantani de dos adolescents: Octavi\u00e0, ara ricament abillat de cavaller de la rosa, i la promesa del bar\u00f3, Sofia de Faninal, que detesta el vell prom\u00e8s que li han assignat. Inspirant-se en les com\u00e8dies de Moli\u00e8re, Hofmannsthal embarca Octavi\u00e0 en una intriga per desacreditar el bar\u00f3 d\u2019Ochs a ulls del senyor de Faninal. En el tercer acte, es representa amb \u00e8xit aquesta farsa en el reservat d\u2019una taverna vienesa. Faninal descobreix Ochs en una cita secreta amb un Octavi\u00e0 novament disfressat de donzella, el blasma per la seva conducta immoral i es desdiu del comprom\u00eds contret. De sobte, apareix la Mariscala, que aconsella a l\u2019enfurismat bar\u00f3 que accepti amb dignitat la seva derrota i, a continuaci\u00f3, s\u2019aplica a ella mateixa aquest ensenyament. Comprenent la situaci\u00f3 pel torbament d\u2019Octavi\u00e0, que no sap com justificar-se, i per la incomoditat de Sofia, que s\u2019adona de l\u2019ascendent d\u2019aquesta dama sobre el seu estimat i experimenta un bri de gelosia, la Mariscala pren les regnes de l\u2019afer. Amb gran subtilesa, allibera Octavi\u00e0 del lla\u00e7 que t\u00e9 amb ella i l\u2019empeny suaument a declarar-se a la noia. Tot seguit, aconsella a Sofia que es posi en les mans d\u2019Octavi\u00e0 i anuncia que ella mateixa negociar\u00e0 amb Faninal la soluci\u00f3 del conflicte. La Mariscala en persona procurar\u00e0 aix\u00ed el matrimoni del seu adorat Quin-quin amb la noia que l\u2019ha substitu\u00eft en el seu cor en l\u2019espai d\u2019un sol dia. En el c\u00e8lebre tercet que enceten tot seguit les tres dames, les dues sopranos i la mezzosoprano transvestida, mentre Octavi\u00e0 i Sofia es meravellen de la magnanimitat de la seva benefactora, Maria Teresa, admirada tamb\u00e9 de la seva pr\u00f2pia serenitat, recorda la promesa que s\u2019havia fet d\u2019estimar el seu jove amant \u00abde la manera correcta\u00bb, \u00e9s a dir, fins al punt d\u2019estimar tamb\u00e9 l\u2019amor que ell sent\u00eds per una altra dona. Era conscient que, tard o d\u2019hora, la difer\u00e8ncia d\u2019edat i les obligacions familiars havien de posar fi a aquesta relaci\u00f3. \u00c9s per aix\u00f2 que, en l\u2019instant en qu\u00e8 t\u00e9 lloc el trencament, la Mariscala decideix no encastellar-se i no assetjar l\u2019infidel Octavi\u00e0 amb retrets amargs o astutes estrat\u00e8gies de passivitat agressiva, com faria una hero\u00efna de l\u2019\u00f2pera barroca i rom\u00e0ntica. Al contrari, com li havia anunciat poques hores abans, el deixa anar amb cor lleuger i li regala, \u00aben nom de D\u00e9u\u00bb, una nova vida de felicitat amb la noia destinada a estimar-lo. A difer\u00e8ncia d\u2019Amneris i \u00c8boli, que destrossen les vides dels homes que les rebutgen, Maria Teresa no abandonar\u00e0 el m\u00f3n per covar ressentiment en un lloc sagrat, ans romandr\u00e0 en el seu palau, confiada en la recompensa que la vida i D\u00e9u atorguen a aquells que coneixen i accepten serenament la metamorfosi incessant del cor enamorat.   <\/p>\n\n\n\n

Maria Teresa recorda la promesa que s\u2019havia fet d\u2019estimar el seu jove amant \u00abde la manera correcta\u00bb, \u00e9s a dir, fins al punt d\u2019estimar tamb\u00e9 l\u2019amor que ell sent\u00eds per una altra dona<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Quinze anys despr\u00e9s d\u2019estrenar l\u2019\u00f2pera a Dresden, Hofmannsthal rebr\u00e0 l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019escriure\u2019n el gui\u00f3 de l\u2019adaptaci\u00f3 cinematogr\u00e0fica. Aqu\u00ed, l\u2019autor obsequiar\u00e0 la seva hero\u00efna amb un final feli\u00e7 expl\u00edcit segons les convencions del nou g\u00e8nere. Com en Les noces de F\u00edgaro<\/em> de Mozart, la pel\u00b7l\u00edcula acaba amb la reconciliaci\u00f3 amorosa de Maria Teresa amb el Mariscal, caracteritzat com un militar ben plantat. En les \u00faltimes imatges de la cinta, que no conservem, s\u2019hi veien les dues parelles, el matrimoni principesc, d\u2019una banda, i Octavi\u00e0 i Sofia, de l\u2019altra, allunyant-se, separadament, sota la lluna, per les avingudes del parc de la vila dels mariscals, mentre sona la melodia del duet final de la partitura de Strauss. A la versi\u00f3 cinematogr\u00e0fica, una Mariscala abra\u00e7ada al seu esp\u00f2s experimenta, inesperadament, l\u2019\u00e8xtasi de felicitat dels versos que, en l\u2019\u00f2pera, Sofia dedica a Octavi\u00e0: \u00ab\u00c9s un somni, no pot ser veritat que tu i jo estiguem junts per a tota l\u2019eternitat.\u00bb Fidel a la seva divisa, Maria Teresa aferra amb mans lleugeres el cor del marit que havia deixat fugir en el passat. <\/p>\n\n\n\n

____________<\/p>\n\n\n\n

Foto de portada<\/strong>: segell postal cancel\u00b7lat impr\u00e8s a \u00c0ustria l’any 1969, que mostra una escena d\u2019\u00abEl cavaller de la rosa\u00bb, amb m\u00fasica de Richard Strauss i llibret d’Hugo von Hofmannsthal | Font: Shutterstock<\/p>\n","protected":false},"featured_media":91368,"template":"","tags":[315,89],"seccio":[68],"class_list":["post-91367","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-315","tag-a-fons","seccio-a-fons"],"acf":[],"yoast_head":"\nAmb cor lleuger: l\u2019ins\u00f2lit amor de la Mariscala d\u2019\u00abEl cavaller de la rosa\u00bb - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"A principis del segle XX, en plena eclosi\u00f3 de personatges femenins posse\u00efts per la gelosia, Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss presenten una dona que encarna el desaferrament amor\u00f3s.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Amb cor lleuger: l\u2019ins\u00f2lit amor de la Mariscala d\u2019\u00abEl cavaller de la rosa\u00bb - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"A principis del segle XX, en plena eclosi\u00f3 de personatges femenins posse\u00efts per la gelosia, Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss presenten una dona que encarna el desaferrament amor\u00f3s.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2025-07-15T14:42:31+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1736307137-e1751450920223-1024x1003.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1003\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"14 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\\\/\",\"name\":\"Amb cor lleuger: l\u2019ins\u00f2lit amor de la Mariscala d\u2019\u00abEl cavaller de la rosa\u00bb - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/07\\\/shutterstock_1736307137-e1751450920223.jpg\",\"datePublished\":\"2025-07-01T10:04:48+00:00\",\"dateModified\":\"2025-07-15T14:42:31+00:00\",\"description\":\"A principis del segle XX, en plena eclosi\u00f3 de personatges femenins posse\u00efts per la gelosia, Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss presenten una dona que encarna el desaferrament amor\u00f3s.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/07\\\/shutterstock_1736307137-e1751450920223.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/07\\\/shutterstock_1736307137-e1751450920223.jpg\",\"width\":1671,\"height\":1636},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Amb cor lleuger: l\u2019ins\u00f2lit amor de la Mariscala d\u2019\u00abEl cavaller de la rosa\u00bb\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Amb cor lleuger: l\u2019ins\u00f2lit amor de la Mariscala d\u2019\u00abEl cavaller de la rosa\u00bb - Fragmenta Editorial","description":"A principis del segle XX, en plena eclosi\u00f3 de personatges femenins posse\u00efts per la gelosia, Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss presenten una dona que encarna el desaferrament amor\u00f3s.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Amb cor lleuger: l\u2019ins\u00f2lit amor de la Mariscala d\u2019\u00abEl cavaller de la rosa\u00bb - Fragmenta Editorial","og_description":"A principis del segle XX, en plena eclosi\u00f3 de personatges femenins posse\u00efts per la gelosia, Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss presenten una dona que encarna el desaferrament amor\u00f3s.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2025-07-15T14:42:31+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":1003,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1736307137-e1751450920223-1024x1003.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"14 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/","name":"Amb cor lleuger: l\u2019ins\u00f2lit amor de la Mariscala d\u2019\u00abEl cavaller de la rosa\u00bb - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1736307137-e1751450920223.jpg","datePublished":"2025-07-01T10:04:48+00:00","dateModified":"2025-07-15T14:42:31+00:00","description":"A principis del segle XX, en plena eclosi\u00f3 de personatges femenins posse\u00efts per la gelosia, Hugo von Hofmannsthal i Richard Strauss presenten una dona que encarna el desaferrament amor\u00f3s.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1736307137-e1751450920223.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_1736307137-e1751450920223.jpg","width":1671,"height":1636},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/amb-cor-lleuger-linsolit-amor-de-la-mariscala-del-cavaller-de-la-rosa\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Amb cor lleuger: l\u2019ins\u00f2lit amor de la Mariscala d\u2019\u00abEl cavaller de la rosa\u00bb"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/91367","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/91368"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=91367"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=91367"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=91367"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}