{"id":91401,"date":"2025-07-01T17:29:12","date_gmt":"2025-07-01T15:29:12","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?post_type=article&p=91401"},"modified":"2026-08-12T11:41:17","modified_gmt":"2026-08-12T09:41:17","slug":"els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig","status":"publish","type":"article","link":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/","title":{"rendered":"Els jardins o la naturalesa del desig"},"content":{"rendered":"\n

Com que, de tant en tant, a la <\/span><\/span>u<\/span><\/span>niversitat fem coses maques, permeteu que us recomani un llibre impulsat des del grau d<\/span>\u2019<\/span>Humanitats de la UAB amb el suport de la Facultat de Filosofia i Lletres i coordinat per estudiants<\/span><\/span>. La publicaci\u00f3<\/span><\/span> duu per t\u00edtol <\/span><\/span>El jard\u00ed: presentar i representar <\/span><\/span><\/em>(Anem Editors, 2022). <\/span><\/span>Es tracta del<\/span><\/span> resultat de les pon\u00e8ncies del Seminari d<\/span>\u2019<\/span>Humanitats i Cultura <\/span><\/span>V<\/span><\/span>isual<\/span><\/span> on<\/span><\/span> diferents especialistes aborden <\/span><\/span>la noci\u00f3 de<\/span><\/span> \u00abjard\u00ed\u00bb <\/span><\/span>des de perspectives liter\u00e0ries, filos\u00f2fiques<\/span><\/span> i<\/span><\/span> art\u00edstiques. Per exemple, Jaume Mensa parla del <\/span><\/span>jard\u00ed <\/span>d<\/span>\u2019<\/span>Epicur<\/span> com a <\/span>heterotopia<\/span> \u2014<\/span>com a espai simb\u00f2licament transformador, <\/span>en termes de <\/span>Foucault<\/span>\u2014<\/span>,<\/span> per\u00f2 tamb\u00e9 com a espai concret, \u00fatil i agradable: una filosofia de \u00abl<\/span>\u2019<\/span>ara i l<\/span>\u2019<\/span>aqu\u00ed\u00bb. Maria Merc\u00e8 Compte tamb\u00e9 reflexiona sobre el jard\u00ed com a \u00abl\u00edmit\u00bb \u2014el jard\u00ed clos del <\/span><\/span>C\u00e0ntic dels c\u00e0ntics de Salom\u00f3<\/span><\/span><\/em>, que preserva la vida i all\u00f2 m\u00e9s sagrat; el jard\u00ed com a <\/span><\/span>topos<\/span> <\/span><\/em>real i ideal alhora. <\/span><\/span> <\/span> <\/span>
<\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n

Els jardins han ocupat un lloc molt especial en l<\/span>\u2019<\/span>imaginari cultural tant a Orient com a Occident \u2014el mitol\u00f2gic jard\u00ed de les <\/span>Hesp\u00e8rides<\/span> se situava en els confins d<\/span>\u2019<\/span>un m\u00f3n i de l<\/span>\u2019<\/span>altre; <\/span>o<\/span>,<\/span> sense anar m\u00e9s lluny, els \u00abjardins penjants\u00bb de Babil\u00f2nia es compten entre les anomenades set meravelles de l<\/span>\u2019<\/span>Antiguitat. Aix\u00ed mateix, el concepte de \u00ab<\/span>paradisus<\/span> claustralis<\/span>\u00bb evoca l<\/span>\u2019<\/span>enjardinament dels claustres mon\u00e0stics i el record del \u00abparad\u00eds terrenal\u00bb o jard\u00ed ed\u00e8nic (<\/span><\/span>paradeisos<\/span> <\/span><\/em>en grec).  <\/span><\/span> <\/span> <\/span><\/p>\n\n\n\n

Encara avui, quan pensem en jardins que evoquen bellesa i misteri, ens venen al cap les grans vil\u00b7les italianes de T\u00edvoli o <\/span>Frascati<\/span>. Tamb\u00e9 ens atrau l<\/span>\u2019<\/span>atmosfera inquietant del jard\u00ed manierista de <\/span>Bomarzo<\/span>, aix\u00ed com la dicotomia entre les perspectives geom\u00e8triques i monumentals dels jardins de Versalles i l<\/span>\u2019<\/span>aparent naturalisme \u2014igualment artificial\u2014 dels jardins \u00abde paisatge\u00bb de grans casalicis brit\u00e0nics, com els de <\/span>Chatsworth<\/span> o <\/span>Castle<\/span> Howard.<\/span><\/span> <\/span> <\/span><\/p>\n\n\n\n

\n

E<\/span>l noucentisme<\/span>, amb<\/span><\/span> la seva vindicaci\u00f3 d<\/span>\u2019<\/span>una mediterrane\u00eftat cultural que ens agerman\u00e9s amb el m\u00f3n cl\u00e0ssic<\/span>, <\/span>i amb l<\/span>\u2019<\/span>arquitecte Nicolau Rubi\u00f3 i <\/span>Tudur\u00ed<\/span> al capdavant, <\/span>representa <\/span>un dels moments m\u00e9s brillants dels jardins catalans<\/span><\/span><\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

El nostre<\/span><\/span> pa\u00eds tamb\u00e9 ha mantingut una relaci\u00f3 <\/span><\/span>significativa<\/span><\/span> amb l<\/span>\u2019<\/span>art de <\/span><\/span>crear<\/span><\/span> jardins, comen\u00e7ant pels tarongers dels patis interiors dels palaus urbans de la Barcelona g\u00f2tica, evocats avui encara al Palau de la Generalitat o <\/span><\/span>a<\/span><\/span>l pati del Museu Mar\u00e8s. <\/span>Amb tot<\/span>, <\/span>ser\u00e0 <\/span>a la Barcelona de finals <\/span><\/span>del barroc on Antoni Desvalls i Ardena, marqu\u00e8s de <\/span>Llupi\u00e0<\/span> i del Poal, i marqu\u00e8s consort d<\/span>\u2019<\/span>Alfarr\u00e0s, far\u00e0 construir a partir de 1791, al seu palauet d<\/span>\u2019<\/span>Horta, els jardins hist\u00f2rics que avui coneixem com el parc del Laberint. El laberint, d<\/span>\u2019<\/span>un simbolisme inequ\u00edvoc i riqu\u00edssim, n<\/span>\u2019<\/span>\u00e9s precisament l<\/span>\u2019<\/span>element m\u00e9s singular. Segons els <\/span>estudis d<\/span>\u2019<\/span>Albert <\/span>Cubeles<\/span>, l<\/span>\u2019<\/span>itali\u00e0 Domenico <\/span>Bagutti<\/span> hauria estat el responsable del disseny del jard\u00ed i de l<\/span>\u2019<\/span>organitzaci\u00f3 dels espais, traduint el pensament del marqu\u00e8s mitjan\u00e7ant una combinaci\u00f3 d<\/span>\u2019<\/span>escultures cl\u00e0ssiques i <\/span>contorns<\/span> vegetals de forma geom\u00e8trica. A banda del<\/span> laberint vegetal, un altre dels elements m\u00e9s representatius s\u00f3n els dos pavellons circulars i <\/span>columnats<\/span>: l<\/span>\u2019<\/span>un presidit per l<\/span>\u2019<\/span>est\u00e0tua de D\u00e0nae i l<\/span>\u2019<\/span>altre dedicat a l<\/span>\u2019<\/span>Amor. Per la seva estructura recorden els pavellons presents en altres jardins hist\u00f2rics de l<\/span>\u2019<\/span>\u00e8poca, com el del palau d<\/span>\u2019<\/span>Aranjuez, obra de Juan de Villanueva, o fins i tot el Temple de l<\/span>\u2019<\/span>Amor del palau de Versalles, de Richard <\/span>Mique<\/span>. Un altre espai excepcional dels jardins d<\/span>\u2019<\/span>Horta \u00e9s el templet dedicat a les Ci\u00e8ncies i les Arts, amb relleus al\u00b7leg\u00f2rics que les representen<\/span> \u2014 homenatge que es deu al <\/span>fet que el <\/span>mateix Desvalls fou membre de la llavors nounada Acad\u00e8mia de Ci\u00e8ncies i Arts de Barcelona, amb seu actual a la Rambla. <\/span><\/span> <\/span><\/p>\n\n\n\n

D<\/span>\u2019<\/span>aquesta \u00e8poca s\u00f3n els bell\u00edssims jardins mallorquins d<\/span>\u2019<\/span>Alf\u00e0bia i <\/span>Raixa<\/span> <\/span>\u2014<\/span><\/span>especialment aquest darrer, conegut per la seva escenogr\u00e0fica escala i pel mecenatge del cardenal Antoni <\/span>Despuig<\/span> i <\/span>Dameto<\/span>, gran col\u00b7leccionista i intel\u00b7lectual refinat. Santiago Rusi\u00f1ol en va pintar la bellesa, aix\u00ed com la dels jardins valencians de <\/span>Monforte<\/span> i X\u00e0tiva, i encara la de paratges m\u00e9s llunyans, com l<\/span>\u2019<\/span>Alhambra de Granada i Aranjuez, on va morir.<\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

\"Jardins
Jardins de Santa Clotilde, batejats en honor a Clotilde Rocamora, la v\u00eddua del metge Ra\u00fcl Roviralta, morta el 1924 en plena construcci\u00f3 del conjunt paisatg\u00edstic | \u00a9 Maria Gargant\u00e9<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Tampoc <\/span>no <\/span>podem negligir l<\/span>\u2019<\/span>inter\u00e8s que va tenir pels jardins el nostre arquitecte m\u00e9s universal, Antoni Gaud\u00ed; tant en el projecte del <\/span>Park<\/span> G\u00fcell com en els jardins Artigas, a la Pobla de Lillet. Repetidament, se li han volgut atribuir \u2014sembla que err\u00f2niament\u2014 els jardins del sanatori mental de Sant Boi de Llobregat. El jard\u00ed modernista beu de la inspiraci\u00f3 rom\u00e0ntica \u2014m\u00e9s dels jardins <\/span><\/span>\u00ab<\/span><\/span>anglesos\u00bb que dels \u00abfrancesos\u00bb<\/span>,<\/span> en aquest cas, i \u00e9s aqu\u00ed on ressona amb for\u00e7a l<\/span>\u2019<\/span>inter\u00e8s extraordinari de Gaud\u00ed per la natura com una de les seves fonts d<\/span>\u2019<\/span>inspiraci\u00f3 primig\u00e8nies. <\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

No obstant aix\u00f2, el jard\u00ed sempre representa la natura \u00abdomesticada\u00bb, i \u00e9s en aquest punt que arribem al noucentisme \u2014potser un dels moments m\u00e9s brillants dels jardins catalans\u2014 i a la seva vindicaci\u00f3 d<\/span>\u2019<\/span>una mediterrane\u00eftat cultural que ens agerman\u00e9s amb el m\u00f3n cl\u00e0ssic. El nom m\u00e9s destacat d<\/span>\u2019<\/span>aquest per\u00edode \u00e9s el de l<\/span>\u2019<\/span>arquitecte Nicolau Rubi\u00f3 i <\/span>Tudur\u00ed<\/span>, que, a m\u00e9s de dissenyar edificis com el de la Metro <\/span>Goldwyn<\/span> Meyer a Barcelona, fou l<\/span>\u2019<\/span>art\u00edfex <\/span><\/span>dels jardins del palau de Pedralbes, del Tur\u00f3 <\/span>Park<\/span> i de Montju\u00efc, en col\u00b7laboraci\u00f3 amb el franc\u00e8s <\/span>Forestier<\/span>. Parlem de fa cent anys, quan els arquitectes <\/span>Goday<\/span> i Folguera projectaven el disseny arquitect\u00f2nic del jard\u00ed bot\u00e0nic de Mar i Murtra, a Blanes, promogut per l<\/span>\u2019<\/span>industrial alemany Carl Faust Smith l<\/span>\u2019<\/span>any 1921, i que va incloure un mirador dedicat al cient\u00edfic i naturalista Carl von <\/span>Linn\u00e9<\/span>. <\/span><\/span><\/p>\n\n\n\n

\n

Que els jardins de la noblesa i la burgesia situats en ciutats industrials i obreres siguin avui espais p\u00fablics que generen acci\u00f3 associativa i ve\u00efnal \u00e9s una sort i, alhora, una mostra que la hist\u00f2ria, malgrat tot, fa sempre el seu cam\u00ed<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n

Tornem a Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed i a un dels seus projectes m\u00e9s reeixits: els jardins que el metge Ra\u00fcl Roviralta i Astoul va encomanar-li l\u2019any 1919 per als encontorns de Lloret de Mar. El germ\u00e0 de l\u2019arquitecte, Ferran Rubi\u00f3 i Tudur\u00ed, era soci de Roviralta als laboratoris farmac\u00e8utics Andr\u00f3maco, amb els quals es van fer notablement rics. Ra\u00fcl, que tamb\u00e9 fou un gran col\u00b7leccionista de vaixells en miniatura, era fill d\u2019un personatge igualment singular: Teodor Roviralta, un dels urbanitzadors de Collserola i impulsor del parc d\u2019atraccions del Tibidabo, que havia fugit a peu de casa seva, a Molins de Rei, per embarcar cap a les Am\u00e8riques a fer fortuna. Ra\u00fcl Roviralta va casar-se amb Clotilde Rocamora, que va morir l\u2019any 1927, amb nom\u00e9s trenta-dos anys. Els jardins eren encara a mig construir, i sembla que el vidu va fer passejar el cos insepult del seu amor, cobert de flors, per aquell paratge. Fou llavors quan va decidir batejar l\u2019indret com a Santa Clotilde. Tanmateix, nom\u00e9s va tardar un any esc\u00e0s a casar-se novament amb una brasilera de Sao Paulo. Com que sembla que es va bolcar intensament a la benefic\u00e8ncia i al pro\u00efsme, el Vatic\u00e0 li va concedir el t\u00edtol pontifici de marqu\u00e8s de Roviralta de Santa Clotilde, que duu la divisa Robur in fide<\/em> (\u2018La fortalesa est\u00e0 en la fe\u2019). Val a dir que les sirenes de bronze que flanquegen la perspectiva central de la terrassa descendent, amb l\u2019horitz\u00f3 atzur de mar, s\u00f3n obra de Maria Llimona, filla de l\u2019escultor hom\u00f2nim. <\/p>\n\n\n\n

Cal no oblidar els nostres \u00abjardins literaris\u00bb, com els de Merc\u00e8 Rodoreda a Mirall trencat<\/em> i Jard\u00ed vora el mar<\/em>, o el de Lola Anglada, protagonista a La meva casa i el meu jard\u00ed<\/em> (1958). Aquest \u00faltim jard\u00ed constitueix l\u2019evocaci\u00f3 d\u2019un passat, d\u2019un autoexili en el m\u00f3n de la infantesa i d\u2019un espai id\u00edl\u00b7lic present sobretot en la seva ment \u2014per b\u00e9 que el jard\u00ed de Lola Anglada a Tiana existeix realment, i avui \u00e9s un espai p\u00fablic.  <\/p>\n\n\n\n

\"\"
Finca de Raixa, al municipi de Bunyola (Mallorca), embellida pels jardins que l’envolten, una escalinata monumental i grans vistes panor\u00e0miques | \u00a9 Maria Gargant\u00e9<\/figcaption><\/figure>\n\n\n\n

Actualment, no s\u00f3n pocs els jardins que, d\u2019origen privat, s\u2019han obert a la comunitat i han passat a ser directament de propietat i \u00fas p\u00fablic. \u00c9s el cas de la Masia Freixa, a Terrassa; els del parc Sam\u00e0, a Cambrils \u2014constru\u00efts per un \u00abindi\u00e0\u00bb ennoblit, el marqu\u00e8s de Marianao\u2014; o els del palau Falguera, a Sant Feliu de Llobregat, a prop\u00f2sit del qual vaig llegir \u2014no recordo on\u2014 una an\u00e8cdota simp\u00e0tica sobre les converses mantingudes pel llavors alcalde i exconseller Francesc Baltasar i la marquesa de Castellbell, pr\u00e8vies a l\u2019adquisici\u00f3 de la finca per part de l\u2019Ajuntament. En qualsevol cas, que els jardins de la noblesa i la burgesia situats en ciutats industrials i obreres siguin avui espais p\u00fablics que generen acci\u00f3 associativa i ve\u00efnal \u00e9s una sort i, alhora, una mostra que la hist\u00f2ria, malgrat tot, fa sempre el seu cam\u00ed. <\/p>\n\n\n\n

En aquests temps nostres de desassossec, cada vegada s\u00f3n m\u00e9s les veus que assenyalen la import\u00e0ncia dels jardins urbans en clau d\u2019espais de salut i benestar. Tornem a Epicur i la naturalesa del desig. Entre l\u2019\u00abaponia\u00bb i l\u2019\u00abatar\u00e0xia\u00bb que defensava el fil\u00f2sof, el jard\u00ed \u00e9s un refugi: cal cultivar el propi jard\u00ed com el propi hort \u2014recordem que en llengua francesa un hort \u00e9s un jardin potager<\/em>\u2014 per saber que hi ha un temps per a cada cosa, i que cada cosa t\u00e9 el seu temps. O, per dir-ho a la manera del jard\u00ed d\u2019Epicur: \u00abHoste, ac\u00ed hi estar\u00e0s b\u00e9.\u00bb  <\/p>\n\n\n\n

____________<\/p>\n\n\n\n

Foto de portada<\/strong>: l’arquitecte itali\u00e0 Domenico Bagutti va dissenyar el parc del laberint d’Horta l’any 1791 mitjan\u00e7ant una combinaci\u00f3 d\u2019escultures cl\u00e0ssiques i contorns vegetals de forma geom\u00e8trica.
\u00a9 Maria Gargant\u00e9<\/p>\n","protected":false},"featured_media":91408,"template":"","tags":[315,295],"seccio":[302],"class_list":["post-91401","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-315","tag-finestra-dart","seccio-finestra-dart"],"acf":[],"yoast_head":"\nEls jardins o la naturalesa del desig - Fragmenta Editorial<\/title>\n<meta name=\"description\" content=\"Els jardins han ocupat un lloc molt especial en l\u2019imaginari cultural tant a Orient com a Occident. El jard\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 el punt de partida de Maria Gargant\u00e9 per parlar-nos de refugi i transformaci\u00f3, \u00e9s a dir, de desaferrament.\" \/>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Els jardins o la naturalesa del desig - Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Els jardins han ocupat un lloc molt especial en l\u2019imaginari cultural tant a Orient com a Occident. El jard\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 el punt de partida de Maria Gargant\u00e9 per parlar-nos de refugi i transformaci\u00f3, \u00e9s a dir, de desaferrament.\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Fragmenta Editorial\" \/>\n<meta property=\"article:publisher\" content=\"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2026-08-12T09:41:17+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Laberint-Horta1-1024x768.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1024\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"768\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:site\" content=\"@FragmentaEd\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Tiempo de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"10 minutos\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\\\/\\\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\\\/\",\"name\":\"Els jardins o la naturalesa del desig - Fragmenta Editorial\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\\\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\\\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/07\\\/Laberint-Horta1.jpg\",\"datePublished\":\"2025-07-01T15:29:12+00:00\",\"dateModified\":\"2026-08-12T09:41:17+00:00\",\"description\":\"Els jardins han ocupat un lloc molt especial en l\u2019imaginari cultural tant a Orient com a Occident. El jard\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 el punt de partida de Maria Gargant\u00e9 per parlar-nos de refugi i transformaci\u00f3, \u00e9s a dir, de desaferrament.\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\\\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\\\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\\\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/07\\\/Laberint-Horta1.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2025\\\/07\\\/Laberint-Horta1.jpg\",\"width\":4000,\"height\":3000},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/dialogal\\\/article\\\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\\\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Articles\",\"item\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/article\\\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Els jardins o la naturalesa del desig\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#website\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"description\":\"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat\",\"publisher\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\"},\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"es\"},{\"@type\":\"Organization\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#organization\",\"name\":\"Fragmenta Editorial\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/\",\"logo\":{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"es\",\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\",\"url\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"contentUrl\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/wp-content\\\/uploads\\\/2022\\\/11\\\/descarga-1.png\",\"width\":224,\"height\":224,\"caption\":\"Fragmenta Editorial\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\\\/\\\/www.fragmenta.cat\\\/#\\\/schema\\\/logo\\\/image\\\/\"},\"sameAs\":[\"https:\\\/\\\/es-es.facebook.com\\\/FragmentaEditorial\",\"https:\\\/\\\/x.com\\\/FragmentaEd\"]}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Els jardins o la naturalesa del desig - Fragmenta Editorial","description":"Els jardins han ocupat un lloc molt especial en l\u2019imaginari cultural tant a Orient com a Occident. El jard\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 el punt de partida de Maria Gargant\u00e9 per parlar-nos de refugi i transformaci\u00f3, \u00e9s a dir, de desaferrament.","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Els jardins o la naturalesa del desig - Fragmenta Editorial","og_description":"Els jardins han ocupat un lloc molt especial en l\u2019imaginari cultural tant a Orient com a Occident. El jard\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 el punt de partida de Maria Gargant\u00e9 per parlar-nos de refugi i transformaci\u00f3, \u00e9s a dir, de desaferrament.","og_url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/","og_site_name":"Fragmenta Editorial","article_publisher":"https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","article_modified_time":"2026-08-12T09:41:17+00:00","og_image":[{"width":1024,"height":768,"url":"http:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Laberint-Horta1-1024x768.jpg","type":"image\/jpeg"}],"twitter_card":"summary_large_image","twitter_site":"@FragmentaEd","twitter_misc":{"Tiempo de lectura":"10 minutos"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/","name":"Els jardins o la naturalesa del desig - Fragmenta Editorial","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Laberint-Horta1.jpg","datePublished":"2025-07-01T15:29:12+00:00","dateModified":"2026-08-12T09:41:17+00:00","description":"Els jardins han ocupat un lloc molt especial en l\u2019imaginari cultural tant a Orient com a Occident. El jard\u00ed \u00e9s tamb\u00e9 el punt de partida de Maria Gargant\u00e9 per parlar-nos de refugi i transformaci\u00f3, \u00e9s a dir, de desaferrament.","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Laberint-Horta1.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/Laberint-Horta1.jpg","width":4000,"height":3000},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/dialogal\/article\/els-jardins-o-la-naturalesa-del-desig\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Articles","item":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/article\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Els jardins o la naturalesa del desig"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#website","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","name":"Fragmenta Editorial","description":"Per unes humanitats amb \u00e0nima i una conversa p\u00fablica de qualitat","publisher":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization"},"potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"es"},{"@type":"Organization","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#organization","name":"Fragmenta Editorial","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/","logo":{"@type":"ImageObject","inLanguage":"es","@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/","url":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","contentUrl":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/11\/descarga-1.png","width":224,"height":224,"caption":"Fragmenta Editorial"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/#\/schema\/logo\/image\/"},"sameAs":["https:\/\/es-es.facebook.com\/FragmentaEditorial","https:\/\/x.com\/FragmentaEd"]}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article\/91401","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/article"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/article"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/91408"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=91401"}],"wp:term":[{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=91401"},{"taxonomy":"seccio","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fragmenta.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/seccio?post=91401"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}