Segons un informe del Pew Research Center, els homes de la generaci\u00f3 Z (nascuts entre el 1997 i el 2012) s\u00f3n m\u00e9s religiosos que els homes millennials i que\u2026 les dones de la seva generaci\u00f3. Van m\u00e9s a l\u2019esgl\u00e9sia que les generacions anteriors, tenen m\u00e9s inter\u00e8s a formar una fam\u00edlia i procrear, i troben en l\u2019Esgl\u00e9sia una aprovaci\u00f3 que perceben que se\u2019ls ha negat. \u00bfBusquen l\u2019escalf de la comunitat, despr\u00e9s de la pand\u00e8mia i la despersonalitzaci\u00f3 de les xarxes socials? <\/span><\/p>\n\n\n\n Els temps canvien, en molts aspectes. Si hist\u00f2ricament les dones han tendit a ser m\u00e9s religioses que els homes, sembla que en l\u2019actualitat aquests rols podrien intercanviar-se i que el canvi podria ser degut a la dist\u00e0ncia ideol\u00f2gica creixent entre els g\u00e8neres de la generaci\u00f3 Z. Tamb\u00e9 segons el Pew Research Center, el declivi cristi\u00e0 dels Estats Units, una constant de les \u00faltimes d\u00e8cades, est\u00e0 retrocedint.<\/a> I aix\u00f2 no \u00e9s tot: a dia d\u2019avui, la Intel\u00b7lig\u00e8ncia Artificial ja escriu sermons religiosos arreu del m\u00f3n i en diverses lleng\u00fces. Alguns xatbots s\u00f3n BibleAI, QuranGPT o Buddhabot, i, per tant, les \u00faltimes tecnologies han irromput a l\u2019islam, al cristianisme i al budisme. <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n 2. \u00bfL’ESGL\u00c9SIA EPISCOPAL DONA L’ESQUENA A TRUMP?<\/strong><\/p>\n\n\n\n L\u2019Esgl\u00e9sia episcopal dels Estats Units trenca el pacte que tenia amb el Govern federal per a la reorganitzaci\u00f3 de refugiats arran de la decisi\u00f3 de Trump de classificar els afrik\u00e0ners sud-africans com a refugiats mereixedors d\u2019asil. Despr\u00e9s de quaranta anys cooperant amb el Govern, la instituci\u00f3 eclesi\u00e0stica s\u2019ha negat a col\u00b7laborar amb la recepci\u00f3 dels cinquanta afrik\u00e0ners blancs que han aterrat al pa\u00eds. Com a nota curiosa, el nombre de cat\u00f2lics als Estats Units ha augmentat entre el 2010 i el 2020, tot i que la quantitat d\u2019esgl\u00e9sies en actiu ha disminu\u00eft. <\/p>\n\n\n\n 3. HABEMUS PAPAM<\/em><\/strong><\/p>\n\n\n\n El diumenge 18 de maig, el papa Lle\u00f3 XIV va fer la seva primera missa davant de 200.000 persones despr\u00e9s que el papa Francesc mor\u00eds el 21 d\u2019abril. Durant la missa, el pont\u00edfex va assegurar que intentar\u00e0 governar per als 1,2 bilions de cat\u00f2lics que hi ha al m\u00f3n i que evitar\u00e0 \u00abla temptaci\u00f3 de ser autocr\u00e0tic\u00bb. A l\u2019acte, que va comptar amb la pres\u00e8ncia de molts caps d\u2019estat, va coincidir amb el president ucra\u00efn\u00e8s Zelenski i tamb\u00e9 amb J. D. Vance. <\/p>\n\n\n\n La periodista Claire Giangrav\u00e9, de l\u2019ag\u00e8ncia Religion News Service, s\u2019ha ocupat de fer un \u00abperfil\u00bb digital de Lle\u00f3 XIV, \u00e9s a dir, de revisar la seva petjada a Internet per entendre millor de quin peu cal\u00e7a. S\u2019ha viralitzat la resposta que va donar a J. D. Vance, el vicepresident americ\u00e0, en refer\u00e8ncia a les declaracions sobre la immigraci\u00f3 que va fer uns mesos <\/strong>enrere: \u00abJ. D. Vance s\u2019equivoca: Jes\u00fas no ens demana de jerarquitzar el nostre amor pels altres.\u00bb <\/p>\n\n\n\n Tot apunta que els pron\u00f2stics m\u00e9s pessimistes, els que auguraven un pont\u00edfex conservador de l\u00ednia dura, no s\u2019han complert i que Lle\u00f3 XIV seguir\u00e0, poc o molt, l\u2019estela de Francesc. Se l\u2019ha descrit com un \u00abhome del mig\u00bb: \u00e9s favorable a protegir els immigrants, per\u00f2 durant les seves funcions religioses al Per\u00fa es va mostrar contrari a l\u2019avortament i a l\u2019educaci\u00f3 sobre identitat de g\u00e8nere a les escoles.<\/a> <\/strong> <\/p>\n\n\n\n De moment, el president ucra\u00efn\u00e8s Zelenski ja l\u2019ha convidat a visitar Ucra\u00efna, perqu\u00e8 \u00abpodria ser un gran consol per als fidels\u00bb. Recordem nom\u00e9s que al papa Francesc se\u2019l va arribar a titllar de ser \u00abexcessivament neutral\u00bb pel que fa al conflicte entre R\u00fassia i Ucra\u00efna, per\u00f2 que, en canvi, els mesos abans de morir, va trucar gaireb\u00e9 cada vespre a una parr\u00f2quia petita de Gaza per consolar els fidels i preguntar-los com estaven.\u00a0<\/p>\n\n\n\n 4. FUSI\u00d3 ENTRE ELS JUEUS PROGRESSISTES BRIT\u00c0NICS<\/strong><\/p>\n\n\n\n El Moviment per la Reforma del Judaisme i els Jueus Liberals s\u2019han unit sota Reformem el Judaisme, que engloba 80 congregacions i representa un ter\u00e7 dels jueus del pa\u00eds. Homes i dones seuen junts durant els serveis religiosos; la meitat de l\u00edders s\u00f3n dones i el 20 % s\u00f3n LGTBIQ; les fam\u00edlies mixtes, amb membres de religions diferents, hi s\u00f3n benvingudes, i l\u2019estatus de jueu es pot passar tant per via materna (com est\u00e0 establert) com per via paterna. Es tracta d\u2019una petita revoluci\u00f3 progressista que el president del consell assessor de la unificaci\u00f3 ha qualificat com \u00abel desenvolupament m\u00e9s significatiu del judaisme brit\u00e0nic des de la Segona Guerra Mundial\u00bb. <\/p>\n\n\n\n 5. RELIGIOSOS D’ANGLATERRA<\/strong><\/p>\n\n\n\n En la mateixa l\u00ednia progressista, 14 bisbes i altres 16 l\u00edders religiosos d\u2019Anglaterra han signat una carta conjunta per demanar al primer ministre Keir Starmer que \u00abreconsideri el seu llenguatge per parlar dels immigrants\u00bb. Els \u00faltims temps, el l\u00edder laborista s\u2019ha mostrat molt dur amb la immigraci\u00f3, i els cr\u00edtics apunten que el seu gir discursiu \u00e9s un intent de captar el vot del partit xen\u00f2fob Reform UK de Nigel Farage, que ha crescut a les \u00faltimes eleccions locals.<\/p>\n\n\n\n 6. \u00bfEXISTEIX EL DRET A MORIR?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Al Regne Unit, el su\u00efcidi assistit i l\u2019eutan\u00e0sia s\u00f3n il\u00b7legals, per\u00f2 aix\u00f2 podria canviar. Westminster considera les propostes de canvi legislatiu per a Anglaterra i Gal\u00b7les, on la nova llei permetria la mort assistida de persones amb una esperan\u00e7a de vida de sis mesos. La legislaci\u00f3 ha passat el primer estadi, que continuar\u00e0 debatent-se els propers mesos. Simult\u00e0niament, el Parlament escoc\u00e8s tamb\u00e9 est\u00e0 discutint una proposta de llei per legalitzar la mort assistida dels malalts terminals que ho desitgin. <\/p>\n\n\n\n Els detractors de la mort assistida apunten el risc que la llei comporti el su\u00efcidi for\u00e7at de persones amb discapacitats greus. Des de la campanya Care Not Killing, persones amb discapacitats assenyalen que el Regne Unit t\u00e9 un sistema de cures pal\u00b7liatives precari, i que la llei en favor de l\u2019eutan\u00e0sia podria emp\u00e8nyer al su\u00efcidi persones amb necessitats d\u2019assist\u00e8ncia, com ha passat al Canad\u00e0, per exemple. <\/p>\n\n\n\n El novembre de l\u2019any passat, el bisbe de Londres, el cardenal de Westminster i el Gran Rab\u00ed ja es van mostrar contraris a aquest canvi legislatiu, amb el mateix argument que la nova llei podria sentenciar les persones m\u00e9s vulnerables. Pel que fa a l\u2019Esgl\u00e9sia escocesa, que sempre s\u2019hi havia mostrat contr\u00e0ria, es replanteja ara el seu posicionament sobre la q\u00fcesti\u00f3. Segons una enquesta del Govern,<\/a> nom\u00e9s el 19 % dels cristians d\u2019Anglaterra i Gal\u00b7les s\u00f3n contraris a la proposta de llei per a la mort assistida, mentre que el 43 % dels musulmans s\u2019hi oposen. <\/p>\n\n\n\n 7.<\/strong> \u00bfQU\u00c8 PASSA A LA RESTA DEL M\u00d3N?<\/strong><\/p>\n\n\n\n A Su\u00efssa, el su\u00efcidi assistit existeix des de 1942; tamb\u00e9 \u00e9s legal a \u00c0ustria, a deu estats dels Estats Units, a Espanya, a Col\u00f2mbia, al Canad\u00e0, a algunes parts d\u2019Austr\u00e0lia i a Nova Zelanda. A B\u00e8lgica, Holanda i Luxemburg, la llei permet el su\u00efcidi assistit a persones que no s\u00f3n malaltes terminals. <\/p>\n\n\n\n 8. EL GIHADISME AMENA\u00c7A L’ESPAI PROTEGIT PER A ANIMALS SALVATGES M\u00c9S GRAN DE MO\u00c7AMBIC<\/strong><\/p>\n\n\n\n Entre finals d\u2019abril i principis de maig, un grup de gihadistes d\u2019Al-Shabab van perpetrar diversos atacs contra una de les \u00e0rees de vida salvatge protegida m\u00e9s grans de l\u2019\u00c0frica, la reserva Niassa, a Mo\u00e7ambic. El 29 d\u2019abril passat, membres d\u2019aquesta branca somali d\u2019Al-Qaeda van decapitar dos treballadors de la reserva dels animals salvatges, sovint amena\u00e7ats pels ca\u00e7adors furtius. Arran d\u2019aquest assassinat, 2.000 persones del poble m\u00e9s proper van fugir, i part de la reserva Niassa ha quedat desprotegida. Niassa \u00e9s un parc natural de la mida de Su\u00efssa i \u00e9s clau per als lleons, elefants i altres esp\u00e8cies protegides. Organitzacions per la defensa de la vida salvatge alerten que l\u2019aband\u00f3 de la reserva podria fer retrocedir vint anys els progressos fets fins avui. <\/p>\n\n\n\n 9. UN ALTO EL FOC FR\u00c0GIL ENTRE L’\u00cdNDIA I EL PAKISTAN<\/strong><\/p>\n\n\n\n A finals d\u2019abril, un atac terrorista contra 26 homes hind\u00fas va encendre la metxa a la L\u00ednia de Control de Caixmir, una regi\u00f3 fronterera entre l\u2019\u00cdndia i el Pakistan. L\u2019atemptat va causar una escalada immediata de les hostilitats: l\u2019\u00cdndia va tallar un acc\u00e9s important d\u2019aigua al Pakistan, i Islamabad va respondre amb projectils. Almenys 16 persones van morir a la banda \u00edndia, i unes 40 a la banda pakistanesa<\/a>. Les hostilitats s\u2019han acabat de pressa amb la intervenci\u00f3 dels Estats Units, per\u00f2 els experts assenyalen una fragilitat pol\u00edtica a la zona que podria empitjorar. <\/p>\n\n\n\n 10. NO HI HA TREVA PER A PALESTINA NI PER ALS HABITANTS DE GAZA<\/strong><\/p>\n\n\n\nEUROPA<\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/mapa-el-mirador_92-edited.jpg\")
<\/figure>\n\n\n\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/shutterstock_2552494749-1-1024x683.jpg\")
\u00c0FRICA<\/h4>\n\n\n\n
\u00c0SIA I ORIENT MITJ\u00c0<\/h4>\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/pexels-javaistan-18553877-1024x576.jpg\")