Cec\u00edlia Borr\u00e0s<\/strong>: Psic\u00f2loga i, arran de la mort per su\u00efcidi del seu fill, impulsora del moviment d\u2019associacions de supervivents del su\u00efcidi (terme que s\u2019aplica als familiars i a l\u2019entorn social de les v\u00edctimes). El 2012 va fundar Despr\u00e9s del Su\u00efcidi – Associaci\u00f3 de Supervivents (DSAS), que presideix des de llavors. <\/p>\n\n\n\n ***<\/p>\n\n\n\n La mort \u00e9s un tab\u00fa, per\u00f2 \u00bfho \u00e9s menys que anys enrere?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Cec\u00edlia Borr\u00e0s<\/b>: Parlar del su\u00efcidi mai ha estat f\u00e0cil. Abans hi havia tab\u00fa i c\u00e0stig moral. No permetien enterrar en cementiris les persones que havien mort per su\u00efcidi perqu\u00e8 eren considerades pecadores. Era un estigma i un tab\u00fa tamb\u00e9 per a la fam\u00edlia. L\u2019Esgl\u00e9sia no en va permetre l\u2019enterrament als cementiris cristians fins al 1983. Afortunadament, avui la societat est\u00e0 disposada a parlar de la mort. Potser mai hi ha hagut tants llibres sobre la mort orientats al p\u00fablic infantil com ara. S\u2019ha de parlar de la mort de manera sana perqu\u00e8, al cap i a la fi, forma part de la vida. No la podem obviar ni com a persones ni com a societat. En el cas concret del su\u00efcidi, durant els quinze anys que hi porto implicada, he vist com hem avan\u00e7at i com ara s\u2019ent\u00e9n que parlar del su\u00efcidi no \u00e9s fer-ne apologia. <\/p>\n\n\n\n Isabel Alonso<\/strong>: Els llibres Adeu, vida meva<\/em>, de Ramon Camats, i O no ser<\/em>, a cura d\u2019Oriol Ponsat\u00ed-Murl\u00e0, <\/em>recuperen el debat sobre la llibertat davant de la mort que ja havien plantejat els fil\u00f2sofs cl\u00e0ssics. S\u00f2crates tenia l\u2019opci\u00f3 d\u2019anar a l\u2019exili, per\u00f2 va triar el su\u00efcidi, per exemple. \u00c9s un debat que hav\u00edem perdut i que l\u2019associaci\u00f3 DMD ha tornat a posar sobre la taula, especialment parlant d\u2019eutan\u00e0sia per a persones que pateixen una malaltia greu incurable. Si superem el tab\u00fa, tot \u00e9s m\u00e9s f\u00e0cil. Hi ha familiars de persones que han mort per eutan\u00e0sia o su\u00efcidi m\u00e8dicament assistit que expliquen que han estat morts bones. <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n CB<\/b>: Per mi, hi ha un problema en la terminologia. No crec que el su\u00efcidi com un exercici de llibertat personal sigui el mateix su\u00efcidi que abordem socialment per prevenir-lo. Un su\u00efcidi implica una agressivitat f\u00edsica cap a un mateix i psicol\u00f2gica per als que es queden, \u00e9s a dir, no es basa en un raonament l\u00f2gic. Per aix\u00f2, en comptes de su\u00efcidi assistit, m\u2019agrada m\u00e9s parlar de final de vida digne o d\u2019eutan\u00e0sia. El meu fill es va su\u00efcidar per una discussi\u00f3 de parella. Aix\u00f2 va ser el detonant, un dolor insuportable que li impedia demanar ajuda. Les paraules poden desdibuixar que el su\u00efcidi suposa trauma i viol\u00e8ncia. La difer\u00e8ncia entre l\u2019eutan\u00e0sia i el su\u00efcidi \u00e9s que el pes de la mort no recaigui sobre els supervivents. Ho he viscut en la pr\u00f2pia pell. He patit la mort per su\u00efcidi del meu fill i he tingut l\u2019oportunitat d\u2019acompanyar la mort dol\u00e7a de la meva sogra i del meu pare. No hi ha punt de comparaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n IA<\/strong>: El comiat \u00e9s clau, s\u00ed. Nosaltres parlem de su\u00efcidi m\u00e8dicament assistit i d\u2019eutan\u00e0sia perqu\u00e8 s\u00f3n dues opcions: o prens tu el producte o el metge et posa la injecci\u00f3. Si les persones que han pensat treure\u2019s la vida demanessin suport per morir, la petici\u00f3 podria transmetre\u2019s i canalitzar-se cap a una xarxa de suport psicol\u00f2gic i d\u2019ajut. A DMD ve molta gent que diu que vol morir per\u00f2 en veritat nom\u00e9s necessita parlar-ne perqu\u00e8 realment no vol morir. El que passa, per\u00f2, \u00e9s que el tab\u00fa els impedeix tenir aquesta conversa amb la seva gent.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n \u00a9 Noa Morales<\/p>\n\n\n\n CB<\/strong>: Les persones que han tingut temptatives o pensaments de su\u00efcidar-se diuen que volen morir, per\u00f2, quan parles amb elles, expliquen que volen una vida diferent. El desig de mort amaga una demanda d\u2019ajuda per fer front a problem\u00e0tiques socials o de vincle. La desvinculaci\u00f3 de fets i de persones ens genera molt de mal, especialment la desvinculaci\u00f3 amorosa. Parlar-ne dilueix el desig de mort.<\/p>\n\n\n\n Per parlar-ne, cal veure\u2019n els senyals\u2026 \u00bfCom els podem detectar?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n CB<\/strong>: Sempre hi ha senyals que se\u2019ns escapen: \u00abno puc m\u00e9s\u00bb, \u00absoc una mol\u00e8stia\u00bb, \u00abm\u2019agradaria no despertar-me\u00bb\u2026 S\u00f3n senyals verbals que, generalment, van acompanyats de canvis de conducta. \u00c9s llavors quan cal parlar-ne. La prevenci\u00f3 del su\u00efcidi passa per atendre la persona quan comen\u00e7a a tenir aquests pensaments. En els joves \u00e9s m\u00e9s dif\u00edcil perqu\u00e8 s\u00f3n impulsius. <\/p>\n\n\n\n IA<\/strong>: Davant d\u2019aquests senyals, \u00bfno actua el tab\u00fa? La meva mare va tenir un Alzheimer molt degradant i deia frases com: \u00ab\u00bfQuan se m\u2019emportar\u00e0 D\u00e9u?\u00bb, \u00ab\u00bfQu\u00e8 hi faig, encara aqu\u00ed?\u00bb\u2026 Davant d\u2019aix\u00f2, va actuar el tab\u00fa. Li d\u00e8iem que estava estupenda. Per\u00f2, esclar, l\u2019alzheimer va avan\u00e7ar i ella ho va viure amb molta ira. La mort va ser horrible. Per aix\u00f2 soc a DMD. Hem d\u2019aconseguir que el tab\u00fa no actu\u00ef sobre els senyals. Hem de tenir converses sinceres i parlar de la voluntat de les persones. <\/p>\n\n\n\n CB<\/b>: El tab\u00fa \u00e9s sobre el patiment. Tot sovint, quan alg\u00fa expressa que no li agraden els pensaments que ha tingut, la resposta \u00e9s portar-lo a distreure\u2019s. Aix\u00ed es trenca la possibilitat de parlar-ne. Suposa una invalidaci\u00f3 perqu\u00e8 la persona afectada pot tenir la sensaci\u00f3 que no t\u00e9 ning\u00fa a qui explicar el seu malestar.<\/p>\n\n\n\n \u00abLes persones que han tingut temptatives de su\u00efcidi diuen que volen morir, per\u00f2, quan parles amb elles, expliquen que volen una vida diferent. Parlar del desig de mort, que amaga una demanda d\u2019ajuda per fer front a problem\u00e0tiques socials o de vincle, el dilueix\u00bb [CB]<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n \u00bf\u00c9s molt diferent el dol d\u2019una mort per su\u00efcidi del d\u2019una eutan\u00e0sia?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n CB<\/strong>: Molt. Jo no em puc treure del cap les imatges d\u2019amor de les morts que he pogut acompanyar. En canvi, no podia pronunciar la paraula su\u00efcidi <\/em>despr\u00e9s de la mort del meu fill. M\u2019estigmatitzava a mi mateixa i deia que s\u2019havia mort d\u2019una mort sobtada. Per sort, els familiars i amics ens van dir que necessit\u00e0vem suport. Vam fer ter\u00e0pia durant anys perqu\u00e8 ten\u00edem un fort sentiment de culpa: \u00ab\u00bfCom \u00e9s que no ho hav\u00edem vist a venir?\u00bb, \u00ab\u00bfHo haur\u00edem pogut evitar?\u00bb. A mi em va salvar con\u00e8ixer una altra persona que havia perdut un fill per su\u00efcidi. Abans em sentia molt sola. Si ella havia pogut sortir-se\u2019n, jo tamb\u00e9 podria. Quan vius una mort per su\u00efcidi, et planteges com seria el teu su\u00efcidi. <\/span><\/p>\n\n\n\n IA<\/strong>: A DMD ens centrem en l\u2019acompanyament de la persona que vol morir dignament i no tant en el dol, conscients que el dol d\u2019una mort acompanyada, serena, d\u2019una persona malalta i segurament gran \u00e9s menys dur. El meu pare va morir jove despr\u00e9s d\u2019una malaltia llarga que ens va permetre acompanyar-lo en la mort. En canvi, un dels meus germans va morir jove en un accident de cotxe. Com b\u00e9 dius, Cec\u00edlia, cal trencar el tab\u00fa de la mort i tamb\u00e9 el de despr\u00e9s de la mort, per poder parlar amb persones que han viscut el mateix i no sentir-se sol. Abans la gent parlava m\u00e9s de com havia estat la mort: \u00ab\u00bfHa tingut una bona mort?\u00bb.<\/p>\n\n\n\n CB<\/strong>: La mort s\u2019ha medicalitzat i s\u2019ha tret de casa. Estiuejo en un poble del Pirineu d\u2019Osca on la mort passa a casa. Quan alg\u00fa mor, els ve\u00efns s\u2019organitzen per fer torns de vetlla. En canvi, a les ciutats i a la majoria d\u2019entorns, la mort \u00e9s tan tab\u00fa que fins i tot alguns socis ens han preguntat per qu\u00e8 no traiem la paraula su\u00efcidi<\/em> del rebut de la quota de l\u2019associaci\u00f3. Hem de poder parlar de com volem que sigui el nostre final.<\/p>\n\n\n\n IA<\/strong>: Aquest tab\u00fa tamb\u00e9 refor\u00e7a la idea \u00abha lluitat fins al final\u00bb. Saber demanar ajuda i decidir com morir ha de valorar-se positivament.<\/p>\n\n\n\n Aquests comentaris s\u00f3n semblants als que diuen \u00abque valent!\u00bb o \u00abque d\u00e8bil!\u00bb. A m\u00e9s de les mirades m\u00e9s morals i religioses.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n IA<\/b><\/strong>: Hi ha religions que tenen clar que l\u2019eutan\u00e0sia est\u00e0 prohibida. Ara b\u00e9, \u00e9s tot un debat. Perqu\u00e8 ens diuen que hem de respectar la voluntat de D\u00e9u, per\u00f2 les intervencions que fem perqu\u00e8 la persona no mori tampoc la respecten. Sembla que nom\u00e9s se la respecta medicant la persona i portant-la a l’UCI. Qui vulgui viure d\u2019aquesta manera, que ho faci, per\u00f2 que deixi que la gent exerceixi els seus drets.<\/p>\n\n\n\n CB<\/strong>: Hem d\u2019evitar els qualificatius que fan refer\u00e8ncia a l\u2019acte del su\u00efcidi. A mi m\u2019han arribat a dir que el meu fill va ser molt valent. No, no hi ha res de valentia a morir aix\u00ed. A m\u00e9s, \u00e9s un argument que tira per terra la prevenci\u00f3 del su\u00efcidi. Tampoc no hi ha dret a qualificar de covarda una persona que se su\u00efcida perqu\u00e8 tenia un patiment enorme.<\/p>\n\n\n\n IA<\/strong>: \u00bfHi ha su\u00efcidis que es deuen a malalties mentals?<\/p>\n\n\n\n CB<\/strong>: S\u00ed, un dels principals factors de risc \u00e9s la depressi\u00f3 greu. Com qualsevol malaltia que s\u2019agreuja, hi ha un risc vital.<\/p>\n\n\n\n IA<\/strong>: T\u2019ho preguntava perqu\u00e8 tenim molt clara la mort per malalties f\u00edsiques per\u00f2 no per malalties mentals. \u00c9s com si no les consider\u00e9ssim malalties. Les hem de recon\u00e8ixer i lluitar contra elles, com amb qualsevol malaltia. La llei de l\u2019eutan\u00e0sia diu que es pot aplicar amb una malaltia greu, incurable i amb un patiment insuportable. Els casos m\u00e9s dif\u00edcils s\u00f3n quan aquesta malaltia \u00e9s mental. Tot sovint s\u00f3n persones que han tingut diversos intents de su\u00efcidi.<\/p>\n\n\n\n CB<\/strong>: \u00c9s important que s\u2019hagi provat tot abans, entenent que aquestes situacions s\u00f3n un desgast per a la persona i per a la fam\u00edlia. El problema \u00e9s que en les malalties mentals no hi ha un indicador, un marcador de dolor objectiu.<\/p>\n\n\n\n En una mort per su\u00efcidi \u00e9s molt f\u00e0cil que la gent m\u00e9s propera se senti culpable. En el cas de la mort digna, \u00e9s possible que la persona que vulgui tenir-la proposi al seu document de voluntats anticipades uns representants o uns altres en funci\u00f3 de si se sentiran culpables o no.<\/strong><\/p>\n\n\n\n IA<\/b>: Si hi ha gent que se sent culpable i no vol acceptar la mort digna, \u00e9s perqu\u00e8 no accepta la mort. El m\u00e9s important \u00e9s el respecte a la persona que mor. \u00c9s la seva decisi\u00f3. Hi ha tanta actuaci\u00f3 m\u00e8dica en els processos de mort de les persones grans que, si compleixes la seva voluntat, els estalvies el que no volien viure. A la meva mare no li van allargar la vida, li van allargar l\u2019agonia. I d\u2019aix\u00f2, d\u2019haver-li perm\u00e8s aquesta mort indigna, s\u00ed que me\u2019n sento culpable. <\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 hi ha una mirada moral. Alg\u00fa far\u00e0 o no far\u00e0 el document, o triar\u00e0 un representant o un altre, en funci\u00f3 dels valors que tingui.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n IA<\/strong>: El m\u00e9s important \u00e9s estar segur que el representant complir\u00e0 el que has dit. Si alguna persona et fa representant d\u2019un document en qu\u00e8 diu que no vol l\u2019eutan\u00e0sia, tamb\u00e9 has de respectar-ho.<\/p>\n\n\n\n \u00abHi ha religions que prohibeixen l\u2019eutan\u00e0sia argumentant que hem de respectar la voluntat de D\u00e9u. Ara b\u00e9, les intervencions que fem perqu\u00e8 la persona no mori tampoc no la respecten. Qui vulgui viure d\u2019aquesta manera, que ho faci, per\u00f2 que deixi que la gent exerceixi els seus drets\u00bb [IA]<\/p>\n<\/blockquote>\n\n\n\n Cec\u00edlia, \u00bfper qu\u00e8 utilitzeu el terme supervivents <\/em>per referir-vos als familiars de les persones que s\u2019han su\u00efcidat?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n CB<\/b>: Per l\u2019Organitzaci\u00f3 Mundial de la Salut. L\u2019any 2000 va posar el terme survivors <\/em>en un document sobre els grups de suport de despr\u00e9s del su\u00efcidi. \u00c9s a dir, supervivent<\/em> \u00e9s qualsevol persona que pot ren\u00e9ixer o continuar amb la seva vida despr\u00e9s d\u2019haver viscut un fet traum\u00e0tic i tr\u00e0gic. \u00c9s una paraula emprada per persones amb experi\u00e8ncies dures de vida, que comporten trauma i suposen una trag\u00e8dia: supervivents de l\u2019Holocaust, d\u2019una trag\u00e8dia a\u00e8ria o del su\u00efcidi. Ara diferenciem entre supervivents de la mort per su\u00efcidi i supervivents de temptatives de su\u00efcidi, perqu\u00e8, als nostres inicis, quan vam n\u00e9ixer com a associaci\u00f3, molts psiquiatres es pensaven que \u00e9rem pacients que hav\u00edem tingut una temptativa.<\/p>\n\n\n\n \u00bfL\u2019onada conservadora mundial fa tornar la moralitat i el tab\u00fa?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n IA<\/b>: La part m\u00e9s conservadora del PP i VOX volen incidir en l\u2019eutan\u00e0sia i en l\u2019avortament. Ara b\u00e9, la societat en general ha avan\u00e7at molt\u00edssim. Abans de la llei de l\u2019eutan\u00e0sia, aquesta ja tenia un suport social molt elevat. Fins i tot, segons algunes enquestes, m\u00e9s d\u2019un 70 % dels votants de Vox estaven a favor de la legalitzaci\u00f3. L\u2019entorpiment \u00e9s m\u00e9s visible en el dret a l\u2019avortament. En molts mitjans de comunicaci\u00f3 l\u2019eutan\u00e0sia s\u2019ha tractat molt b\u00e9.<\/p>\n\n\n\n CB<\/strong>: Afortunadament, la societat ha evolucionat. No crec que hi hagi cap involuci\u00f3 ni en el dret a morir dignament ni en els plans de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s m\u00e9s f\u00e0cil fer sensacionalisme en el tractament medi\u00e0tic del su\u00efcidi.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n CB<\/strong>: Malauradament, la primera not\u00edcia d\u2019una mort per su\u00efcidi es publica sempre a la secci\u00f3 de successos. Hem fet molts esfor\u00e7os per adaptar els llibres d\u2019estil i fer recomanacions als mitjans: no posar la paraula su\u00efcidi <\/em>al titular, no descriure el m\u00e8tode per evitar l\u2019efecte crida\u2026 Amb tot, m\u00e9s enll\u00e0 d\u2019aquests fets noticiables de publicaci\u00f3 immediata, hi ha bons reportatges que han ajudat a fer pedagogia social.<\/p>\n\n\n\n \u00bfLa consci\u00e8ncia social s\u2019ha traslladat a les institucions?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n IA<\/strong>:\u00a0L\u2019evoluci\u00f3 ha estat positiva. En el cas de l\u2019eutan\u00e0sia, Catalunya t\u00e9 una molt bona comissi\u00f3 de garanties. Tot i aix\u00f2, hi ha persones que es troben amb entrebancs, normalment per part de metges que no s\u00f3n objectors de consci\u00e8ncia per\u00f2 s\u00ed de conveni\u00e8ncia. Ara hem viscut la judicialitzaci\u00f3 d\u2019alguns casos. \u00c9s un cam\u00ed perill\u00f3s. Tamb\u00e9 hi ha marge de millora en casos de malalties terminals, sobretot en c\u00e0ncers, en qu\u00e8 la resposta a la petici\u00f3 d\u2019eutan\u00e0sia ha arribat quan la persona ja havia mort.<\/p>\n\n\n\n CB<\/strong>:\u00a0Nosaltres tamb\u00e9 estem satisfets. Catalunya t\u00e9 un pla de prevenci\u00f3 del su\u00efcidi que ha estat el model per al Plan Nacional de Estrategia de Prevenci\u00f3n del Suicidio en l’\u00e0mbit estatal. Esclar que hi ha \u00e0rees de millora, sobretot amb accions m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00e0mbit sanitari. Tot i aix\u00f2, estic satisfeta. Hem visibilitzat el tema i, despr\u00e9s de la pand\u00e8mia, hem ajudat a fer programes dirigits a les edats de risc. Les persones han de poder dur una vida saludable i prendre decisions sense patiment.\u00a0<\/p>\n\n\n\n ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Noa Morales<\/p>\n","protected":false},"featured_media":91426,"template":"","tags":[315,95],"seccio":[57],"class_list":["post-91425","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-315","tag-dialeg","seccio-dialeg"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/dialogal_maig06-1024x683.jpg\")
<\/figure>\n<\/figure>\n\n\n\n\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/dialogal_maig05-1024x683.jpg\")
\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/07\/dialogal_maig01-1024x683.jpg\")