***<\/p>\n\n\n\n
Sembla com si Francesc Tosquelles estigu\u00e9s predestinat a ser psiquiatre.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Vivia molt a prop de l\u2019Institut Pere Mata, a Reus. El seu padr\u00ed, Francesc Llaurad\u00f3, un home molt proper al director del Pere Mata, l\u2019hi portar\u00e0 a jugar a futbol, per exemple. Llaurad\u00f3 havia escrit una de les primeres ressenyes de La interpretaci\u00f3 dels somnis<\/em> de Sigmund Freud, en el qual augurava que l\u2019inconscient no nom\u00e9s seria revolucionari pel que fa al subjecte, sin\u00f3 tamb\u00e9 per a les institucions. De fet, aquest ser\u00e0 el gran despla\u00e7ament que far\u00e0 Francesc Tosquelles dels aprenentatges vinculats a Freud, la psicoan\u00e0lisi o la psiquiatria: no els restringeix al subjecte, sin\u00f3 que els pensa per al col\u00b7lectiu i, en general, per a les institucions. Ell fa servir un \u00fas molt ampli de la paraula institucions<\/em>. Per ell, la instituci\u00f3 \u00e9s l\u2019hospital psiqui\u00e0tric, la universitat, per\u00f2 tamb\u00e9 pot ser el matrimoni, la fam\u00edlia o l\u2019amor. Per tant, s\u00f3n tots aquests espais que impliquen col\u00b7lectius. <\/p>\n\n\n\n\n\n\n\n \u00bfQuina influ\u00e8ncia t\u00e9 Freud en la psiquiatria catalana?<\/strong><\/p>\n\n\n\n Hi ha molt pocs textos tradu\u00efts de Freud en aquella \u00e8poca. Tosquelles llegia l\u2019alemany i el franc\u00e8s, i per aquesta ra\u00f3 podia llegir textos que no estaven tradu\u00efts de Freud, de Melanie Klein o de Jacques Lacan. Un dels grans relats de la psiquiatria espanyola \u00e9s que, en sortir de la dictadura amb la mort de Franco, tant Catalunya com Espanya recuperen el tren perdut durant aquells quaranta anys, i que la psicoan\u00e0lisi arriba a Catalunya gr\u00e0cies als exiliats de la dictadura militar argentina. Per\u00f2, quan mires l\u2019\u00e8poca de la Rep\u00fablica, veus que Tosquelles ja llegeix Lacan o Freud. Per tant, m\u00e9s enll\u00e0 de la seva persona, ens permet girar el relat oficial sobre la psicoan\u00e0lisi a Catalunya. Per exemple, m\u2019he adonat que molts anarcosindicalistes o comunistes no estalinistes estaven interessats en la psiquiatria, la psicoan\u00e0lisi\u2026 I molts psiquiatres, com Tosquelles, van militar al Bloc Obrer i Camperol (BOC) o al POUM. Tenen una preocupaci\u00f3 per les urg\u00e8ncies del m\u00f3n, i la psiquiatria \u00e9s una manera molt concreta d\u2019exercir la medicina.<\/p>\n\n\n\n Tamb\u00e9 \u00e9s en aquella mateixa \u00e8poca, el 1932, quan Tosquelles descobreix un altre autor de qui rebr\u00e0 un seguit d\u2019influ\u00e8ncies: Jacques Lacan.<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Tosquelles se sent molt allunyat de la tradici\u00f3 espanyola, per motius pol\u00edtics, i, en canvi, se sent molt proper a Fran\u00e7a. La tesi doctoral de Jacques Lacon influir\u00e0 molt en el grup surrealista, especialment en Andr\u00e9 Breton o Salvador Dal\u00ed. Tot i aix\u00f2, els psicoanalistes i psiquiatres li fan un buit total perqu\u00e8 la consideren massa liter\u00e0ria. A Tosquelles, per\u00f2, li interessa molt i fa un curs de mig any estudiant la tesi amb el personal i les religioses del Pere Mata. El que m\u00e9s l\u2019atreu \u00e9s que Lacan no consideri la paranoia com una patologia psicol\u00f2gica, sin\u00f3 com una patologia de la normalitat. La psiquiatria sempre ha tingut por de la bogeria, d\u2019aqu\u00ed les camises de for\u00e7a, les cel\u00b7les d\u2019a\u00efllament, els tractaments de contenci\u00f3. Aquesta \u00e9s la gran aportaci\u00f3 de Tosquelles: buscar de quina manera la psiquiatria pot deixar de patologitzar i de tenir por de la bogeria. <\/p>\n\n\n\n \u00abLA PSIQUIATRIA SEMPRE HA TINGUT POR DE LA BOGERIA, D’AQU\u00cd LES CAMISES DE FOR\u00c7A, LES CEL\u00b7LES D’A\u00cfllament, els tractaments de contenci\u00f3. la gran aportaci\u00f3 de tosquelles \u00e9s buscar la manera d’acabar amb aquesta por\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n De seguida Tosquelles t\u00e9 clar que no voldr\u00e0 ser un psicoanalista de clientela, alg\u00fa dedicat a l\u2019individu, sin\u00f3 a capgirar o transformar les institucions psiqui\u00e0triques. <\/strong><\/p>\n\n\n\n Ell t\u00e9 molt clar que vol transformar uns psiqui\u00e0trics que s\u00ed que des de l\u2019\u00e8poca de la Mancomunitat s\u2019estaven renovant, per\u00f2 calia donar-los un nou enfocament. Per una banda, ell \u00e9s hereu d\u2019aquest moviment estroncat per la dictadura de Primo de Rivera i repr\u00e8s amb la Rep\u00fablica que busca tota una s\u00e8rie d\u2019estructures heterog\u00e8nies per tractar la malaltia mental, com poden ser masies al camp, llocs de treball, entrada i sortida dels pacients, que poden viure a casa; tot un r\u00e8gim de mobilitat entre el treball, la vida i l\u2019espai hospitalari. Alhora, aquest inter\u00e8s de la Rep\u00fablica per la psiquiatria forma part d\u2019una s\u00e8rie d\u2019interessos m\u00e9s amplis, com s\u00f3n els drets de les dones, el sufragi, l\u2019avortament, etc. Aix\u00f2 \u00e9s el que \u00e9s interessant de Tosquelles, que per ell la psiquiatria sempre forma part d\u2019un m\u00f3n molt m\u00e9s ampli.<\/p>\n\n\n\n A m\u00e9s de revolucionari en el camp m\u00e8dic, la revoluci\u00f3 de Tosquelles tamb\u00e9 passa per la pol\u00edtica<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n \u00c9s alg\u00fa que sempre est\u00e0 en l\u2019avantguarda en tots els camps. Aix\u00f2 li comporta, per exemple, una s\u00e8rie de conflictes amb el comunisme espanyol. D\u2019aqu\u00ed la famosa carta a Stalin en resposta a l\u2019exig\u00e8ncia que van rebre la gent del POUM, i abans del BOC, d\u2019unir-se al comunisme espanyol. \u00c9s una carta que encara no he localitzat, per\u00f2 sobre la qual ell explicava haver dit a Stalin que, en realitat, a Catalunya tenia lloc una revoluci\u00f3 sense model. D\u2019alguna manera, parla de pol\u00edtica, per\u00f2 tamb\u00e9 de la seva manera de fer psiquiatria, que \u00e9s una revoluci\u00f3 que no n\u2019imita cap altra. <\/p>\n\n\n\n La guerra \u00e9s un moment que comporta experi\u00e8ncies extremes, per\u00f2 tamb\u00e9 experi\u00e8ncies ins\u00f2lites en el camp de la psiquiatria. \u00bfQu\u00e8 li permet experimentar?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Tosquelles diu que la guerra \u00e9s un parad\u00eds. I no ho diu als anys setanta o vuitanta, sin\u00f3 que ho escriu el 1938 des d\u2019Almod\u00f3var del Campo, en plena Guerra Civil. Considera que la guerra \u00e9s un estat d\u2019excepci\u00f3 molt interessant, d\u2019obertura dels possibles, de la suspensi\u00f3 de les regles. El seu referent \u00e9s el seu mestre, Emili Mira, cap de Psiquiatria de l\u2019ex\u00e8rcit de la Rep\u00fablica. En aquesta situaci\u00f3 de llibertat que provoca la guerra, Tosquelles decideix col\u00b7laborar amb les treballadores sexuals d\u2019un bordell que hi havia al costat de l\u2019hospital. Com que els anarquistes i els comunistes estaven en contra de la prostituci\u00f3, va incorporar les dones com a infermeres dins de la comunitat terap\u00e8utica, amb l\u2019\u00fanica condici\u00f3 que no tinguessin relacions sexuals amb els pacients, perqu\u00e8, si no, no deixarien de ser treballadores sexuals i no podrien transformar-se en infermeres col\u00b7laboradores. Va repetir aquest sistema de treball quan era a l\u2019exili franc\u00e8s. Al camp de concentraci\u00f3 de Setfonts, on hi havia diversos artistes, va crear una comunitat terap\u00e8utica amb gent amateur que no tenia cap connexi\u00f3 amb la psiquiatria. <\/p>\n\n\n\n \u00bfQu\u00e8 entenia Tosquelles per comunitat terap\u00e8utica?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n El terme comunitat terap\u00e8utica<\/em> \u00e9s un terme que formalment es comen\u00e7ar\u00e0 a fer servir als anys cinquanta per designar espais on malalts, infermers i psiquiatres conviuen. Per\u00f2 Tosquelles crear\u00e0 espais on intervindr\u00e0 gent sense formaci\u00f3 psiqui\u00e0trica i que, per tant, es pot relacionar amb la malaltia des de llocs menys traum\u00e0tics. No nom\u00e9s ho far\u00e0 a Saint-Alban, amb les religioses, sin\u00f3 ja durant la guerra a Almod\u00f3var del Campo.<\/p>\n\n\n\n L\u2019experi\u00e8ncia de Saint-Alban \u00e9s un moment gaireb\u00e9 m\u00edtic de la seva vida.<\/strong><\/p>\n\n\n\n \u00c9s un dels moments m\u00e9s traum\u00e0tics de la hist\u00f2ria francesa. Tosquelles ha arribat a Fran\u00e7a despr\u00e9s de la caiguda de la Rep\u00fablica, a trav\u00e9s del Pirineu aragon\u00e8s. El gener de 1940 arriba a l\u2019hospital de Saint-Alban. Amb la caiguda de Fran\u00e7a i l\u2019ocupaci\u00f3 nazi, comen\u00e7a l\u2019anomenat \u00abextermini dol\u00e7\u00bb, durant el qual es deixen morir de fam i de fred quaranta mil malalts dels psiqui\u00e0trics. Se\u2019n diu \u00abdol\u00e7\u00bb perqu\u00e8, a difer\u00e8ncia de l\u2019extermini actiu de l\u2019Alemanya nazi, a Fran\u00e7a se\u2019ls va deixar morir. En aquest context, el que fa Tosquelles \u00e9s crear tota una s\u00e8rie de xarxes amb els pagesos, i, a trav\u00e9s d\u2019una cooperativa de treball que crea a l\u2019hospital, fer que els malalts vagin a treballar al camp, tamb\u00e9 per poder resistir econ\u00f2micament. La cooperativa \u00e9s una experi\u00e8ncia de treball i producci\u00f3 molt pr\u00f2pia de la tradici\u00f3 republicana catalana que Tosquelles impulsa perqu\u00e8 els mateixos malalts s\u2019organitzin i s\u2019autofinancin les festes, les sortides, etc\u00e8tera. Es tracta que els malalts puguin ser econ\u00f2micament aut\u00f2noms, trencant aix\u00ed un tab\u00fa, perqu\u00e8 es considerava que no podien gestionar ni tenir cap responsabilitat econ\u00f2mica. El fet \u00e9s que a l\u2019hospital de Saint-Alban no va haver-hi extermini dol\u00e7. <\/p>\n\n\n\n \u00abTRENCANT UN TAB\u00da, TOSQUELLES INTENTA QUE ELS MALALTS PUGUIN SER ECON\u00d2MICAMENT AUT\u00d2NOMS\u00bb<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n La part central de la tasca de Tosquelles s\u00f3n les institucions. \u00bfLes institucions tamb\u00e9 tenen inconscient?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n No s\u00e9 si tenen inconscient, per\u00f2 tenen la suma dels problemes generats pels inconscients individuals de les persones que hi viuen o s\u2019hi relacionen, ja siguin malalts, infermers, monges, fam\u00edlies\u2026 Quan va comen\u00e7ar a tornar a Catalunya, a partir de 1968, li van oferir la direcci\u00f3 de l\u2019Institut Pere Mata, per\u00f2 ell va dir que nom\u00e9s acceptaria una direcci\u00f3 col\u00b7legiada que li permet\u00e9s venir una setmana de cada mes i la resta de temps passar-lo a Fran\u00e7a. Per aix\u00f2 els professionals de Reus munten un grup que es reuneix setmanalment i enregistren les sessions en uns cassets que envien a Fran\u00e7a. Per tant, quan ell ve una vegada al mes, est\u00e0 al dia dels problemes del Pere Mata. Aquests cassets fan que el personal psiqui\u00e0tric parli dels seus propis problemes a l\u2019institut, i, per tant, l\u2019inconscient d\u2019alguna manera hi \u00e9s. Ell, a m\u00e9s, \u00e9s l\u2019analista d\u2019una s\u00e8rie de metges m\u00e9s joves i, de retruc, dels pacients d\u2019aquests metges. <\/p>\n\n\n\n \u00bfQu\u00e8 suposa per a Tosquelles ser catal\u00e0?<\/strong> <\/p>\n\n\n\n Ell rebutja aquesta idea que si ets a Fran\u00e7a has de parlar un franc\u00e8s perfecte, i reacciona contra aquesta perfecci\u00f3 parlant malament el franc\u00e8s expressament. Per ell \u00e9s com una resist\u00e8ncia minorit\u00e0ria, per demostrar que no es vol assimilar, que \u00e9s un estranger i que t\u00e9 una cultura pr\u00f2pia al darrere. A m\u00e9s, durant els anys trenta, es psicoanalitza amb un metge hongar\u00e8s que no parlava gaire catal\u00e0. Aix\u00f2 li donar\u00e0 una dimensi\u00f3 totalment contr\u00e0ria al conductisme, perqu\u00e8 qui el psiconalitzava no l\u2019entenia perfectament i no podia fer-li de mirall, sin\u00f3 que en el terapeuta hi havia un element d\u2019estrangeria, marcat per la difer\u00e8ncia de lleng\u00fces.<\/p>\n\n\n\n ____________<\/p>\n\n\n\n Foto de portada<\/strong>: \u00a9 Wayra Ficapal<\/p>\n","protected":false},"featured_media":91997,"template":"","tags":[317,265],"seccio":[64],"class_list":["post-91996","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","tag-317","tag-lentrevista","seccio-entrevista"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.fragmenta.cat\/wp-content\/uploads\/2025\/10\/22_WF_Joana-Maso-1-1-2-1024x684.jpg\")