<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
<\/p>\n\n\n\n
Estimada Eva,<\/p>\n\n\n\n
he llegit Difamaci\u00f3<\/em> (Club Editor, 2025) d\u2019una tirada. Amb el cor encongit, ho confesso. I no puc sin\u00f3 empatitzar amb el teu dolor. Exposes amb detall els efectes que unes determinades paraules de Bernat Ded\u00e9u van tenir sobre tu i sobre la teva fam\u00edlia i en dissecciones les possibles motivacions. I m\u00e9s enll\u00e0 del cas particular que exposes, planteges obertament l\u2019espinosa q\u00fcesti\u00f3 de la capacitat de les paraules per ferir i de la possibilitat que com a societat hi posem l\u00edmits. \u00abLlibertat d\u2019expressi\u00f3 no vol dir llibertat per mentir ni per difamar, tot i que sovint aquest dret \u2014fonamental en democr\u00e0cia\u2014 es confon amb el dret a difamar impunement. Les cr\u00edtiques i opinions estan emparades per la llibertat d\u2019expressi\u00f3, per\u00f2 els insults o comentaris vexatoris, humiliants i ofensius, no\u00bb (p. 91). I m\u00e9s endavant: \u00abuna societat justa hauria de trobar mecanismes per protegir les persones de l\u2019ab\u00fas de les paraules\u00bb (p. 95). En aquest punt m\u2019he encallat. Perqu\u00e8 si realment legitimem la idea que la llibertat d\u2019expressi\u00f3 no empara \u00abels insults o comentaris vexatoris, humiliants i ofensius\u00bb, els tribunals haurien de dictar sent\u00e8ncies condemnat\u00f2ries sobre periodistes, humoristes i rapers cada dia, i la cr\u00edtica al poder es veuria seriosament amena\u00e7ada. Els \u00abinsults o comentaris vexatoris, humiliants i ofensius\u00bb s\u00f3n molestos, poden ser de molt mal gust, poden fins i tot fer molt mal, per\u00f2 aix\u00f2 no vol dir que haguem de rec\u00f3rrer al codi penal per posar-hi l\u00edmits. Ens trobem, a m\u00e9s, en un context en qu\u00e8 la llibertat d\u2019expressi\u00f3 es troba m\u00e9s amena\u00e7ada que mai: tenim un m\u00fasic a la pres\u00f3 per enaltiment del terrorisme i inj\u00faries a la corona i a les institucions, hem tingut un m\u00fasic a l\u2019exili per motius similars, la instrumentalitzaci\u00f3 del \u00abdelicte d\u2019odi\u00bb est\u00e0 fent estralls, hem vist intel\u00b7lectuals cancel\u00b7lats per tenir opinions pol\u00edticament incorrectes en \u00e0mbits de leg\u00edtim debat p\u00fablic\u2026 \u00bfDe deb\u00f2 \u00e9s una bona idea proposar que s\u2019ampli\u00ef el marc d\u2019all\u00f2 que no pot ser dit?<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Ens trobem en un context en qu\u00e8 la llibertat d\u2019expressi\u00f3 es troba m\u00e9s amena\u00e7ada que mai. \u00bfDe deb\u00f2 \u00e9s una bona idea proposar que s\u2019ampli\u00ef el marc d\u2019all\u00f2 que no pot ser dit?<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n Al llibre, tanmateix, tractes aquest tema amb prud\u00e8ncia, i tu mateixa exposes amb tota honestedat i transpar\u00e8ncia els teus dubtes sobre la q\u00fcesti\u00f3: \u00abDe jove hauria estat partid\u00e0ria de posar la l\u00ednia com m\u00e9s enll\u00e0 millor\u00bb (p. 96-97). I fins i tot: \u00abSi mai em prenc la mol\u00e8stia d\u2019escriure sense filtres qu\u00e8 opino de la persona a qui he anomenat Ricard, vull tenir la garantia que no acabar\u00e9 a la pres\u00f3\u00bb (p. 97). Sembla, doncs, que la teva proposta no \u00e9s l\u2019enduriment del codi penal en detriment de la llibertat d\u2019expressi\u00f3. \u00bfQuina \u00e9s, doncs? Si en lloc de llegir-te al llibre t\u2019escolto a les entrevistes que has concedit aquests dies, la resposta \u00e9s molt clara: la cancel\u00b7laci\u00f3 p\u00fablica. Parles de Bernat Ded\u00e9u com d\u2019\u00abuna persona que no s\u00e9 a sant de qu\u00e8 t\u00e9 micr\u00f2fons\u00bb, i hi afegeixes: \u00abem sap molt de greu que li donin micr\u00f2fons a una persona aix\u00ed\u00bb (entrevista de Gemma Nierga a Caf\u00e8 d\u2019Idees, La Dos, 7-10-2025).<\/p>\n\n\n\n Qui signa aquestes ratlles \u00e9s l\u2019editor del primer i per ara \u00faltim llibre de Bernat Ded\u00e9u, No matar\u00e0s<\/em> (Fragmenta, 2024). Soc, doncs, alg\u00fa que ha donat veu a aquell a qui tu creus que no haur\u00edem de donar veu. Comprendr\u00e0s, per tant, que em doni per al\u00b7ludit i que em senti interpel\u00b7lat per les teves paraules. Una amiga em deia una vegada: \u00abEl Bernat t\u00e9 una hemeroteca molt dura.\u00bb I \u00e9s una hemeroteca que s\u2019ha constru\u00eft ell, podr\u00edem afegir-hi. Article a article, tuit a tuit. No negarem l\u2019evid\u00e8ncia. Per\u00f2 la societat s\u2019ha organitzat de tal manera que es jutgen delictes concrets, conductes acotades i diferenciades, per\u00f2 no persones en la seva integritat. Hem delegat en la just\u00edcia la resoluci\u00f3 de determinats conflictes i la persecuci\u00f3 de les conductes lesives per a la conviv\u00e8ncia perqu\u00e8 \u00e9s la manera que els judicis es puguin fer amb totes les garanties. Els tribunals populars, els esquellots, el convertir cada ciutad\u00e0 en un jutge, ens condu\u00efria a un m\u00f3n dist\u00f2pic. La teva opini\u00f3 sobre Bernat Ded\u00e9u, que expresses \u2014i tens tot el dret a fer-ho\u2014 al teu llibre, no es pot convertir en una sent\u00e8ncia: les v\u00edctimes (i aix\u00f2 val per les v\u00edctimes d\u2019ETA com per a qualsevol altre tipus de v\u00edctima) han de ser escoltades, per\u00f2 les sent\u00e8ncies les dicten els jutges. I les dicten havent escoltat l\u2019acusat, que t\u00e9 dret a defensar-se. I si imposen una pena, aquesta ha de ser proporcionada, previsible i acotada en el temps, sense oblidar-ne la finalitat reinseridora. I les den\u00fancies han de respectar els terminis de prescripci\u00f3, perqu\u00e8 altrament instaurar\u00edem la persecuci\u00f3 de per vida i negar\u00edem a les persones la possibilitat de canviar. Cap d\u2019aquestes garanties s\u2019estaria respectant si f\u00e9ssim el que ens demanes: retirar els micr\u00f2fons a Bernat Ded\u00e9u.<\/p>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n convertir cada ciutad\u00e0 en un jutge ens condu\u00efria a un m\u00f3n dist\u00f2pic. Les sent\u00e8ncies les dicten els jutges i ho fan havent escoltat l\u2019acusat, que t\u00e9 dret a defensar-se<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n <\/p>\n\n\n\n El tema de la prescripci\u00f3 \u00e9s rellevant en el cas present. Entre partidaris i detractors de l\u2019insult, \u00e9s evident que a mi se m\u2019ha de comptar entre els detractors. M\u2019he exposat prou perqu\u00e8 calgui aprofundir-hi. \u00c9s evident que, fa deu anys, jo no hauria publicat cap llibre de Bernat Ded\u00e9u, com tampoc no hauria publicat cap llibre dels tres o quatre insultadors professionals que circulen per les xarxes del pa\u00eds i que tamb\u00e9 m\u2019han insultat a mi i a la meva fam\u00edlia. La difer\u00e8ncia \u00e9s que aquells professionals de l\u2019insult, deu anys m\u00e9s tard, \u00e9s a dir, avui, viuen volunt\u00e0riament instal\u00b7lats al marge de la m\u00e9s m\u00ednima dec\u00e8ncia. Si els compares amb l\u2019evoluci\u00f3 de Bernat Ded\u00e9u, em sembla que l\u2019honestedat intel\u00b7lectual ens obliga a fer distincions. Bernat Ded\u00e9u t\u00e9 una hemeroteca molt dura, per\u00f2 \u00e9s aix\u00f2, una hemeroteca, \u00e9s a dir, un passat. \u00c9s evident que ha fet l\u2019esfor\u00e7 per continuar dient el que vol dir, per\u00f2 buscant un altre to i unes altres paraules. Tots tenim dret a canviar la manera com volem relacionar-nos amb els altres. Tu pots passar comptes amb la persona que fa deu anys et va fer mal, per\u00f2 demanar-nos que el cancel\u00b7lem \u00e9s obligar-nos a acatar una sent\u00e8ncia de part sense garanties per a ning\u00fa i \u00e9s condemnar les persones a viure lligades irremissiblement al seu passat sense possibilitat de reorientar-se en les relacions i a la vida. Tots tenim dret a canviar la manera com volem relacionar-nos amb els altres i com ens relacionem amb la paraula.<\/p>\n\n\n\n Em coneixes prou per saber que el meu estil \u00e9s el que \u00e9s: m\u2019agrada tractar les persones amb respecte, ponderar les paraules, tenir en compte l\u2019efecte del que dic sobre qui m\u2019escoltar\u00e0\u2026 Soc ferm partidari del suaviter in modo, fortiter in re<\/em>, i sempre he defensat que l\u2019insult \u00e9s la dimissi\u00f3 de l\u2019argument. Per\u00f2 tamb\u00e9 em sembla evident que el m\u00f3n seria molt avorrit si tothom s\u2019express\u00e9s a l\u2019\u00e0gora com ho faig jo. Ens agradi o no, el debat p\u00fablic s\u2019enriqueix amb veus lliures que no estan gaire preocupades per les convencions socials i per la possibilitat d\u2019ofendre. Aquestes veus s\u00f3n molt inc\u00f2modes, a vegades insuportables, s\u00f3n \u00abimpertinents\u00bb (un adjectiu que apareix als paratextos del teu llibre per definir Ded\u00e9u), per\u00f2 s\u00f3n tamb\u00e9 necess\u00e0ries. Per paradoxal que sembli, i admeto que \u00e9s profundament injust que tu n\u2019hagis hagut de pagar el peatge, el m\u00f3n seria menys habitable si decret\u00e9ssim l\u2019expulsi\u00f3 inapel\u00b7lable i definitiva d\u2019aquestes veus.<\/p>\n","protected":false},"featured_media":92009,"template":"","tags":[],"seccio":[297],"class_list":["post-92002","article","type-article","status-publish","has-post-thumbnail","hentry","seccio-dialogal"],"acf":[],"yoast_head":"\n